What do you think?
Rate this book
Les petites vampires
La Natàlia té quinze anys i torna al poble, com cada any, per passar-hi l'estiu i veure l'Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta i ha patit des de petita la por i l'hostilitat dels veïns. Al llarg dels anys, les dues amigues han creat un món propi guiat per les dues passions principals de l' l'amor a la seva cosina Candela i l'odi cap als forasters que fa temps es van instal·lar a la masia de Les Agulles. Al mateix autobús en què viatja la Natàlia camí del poble hi puja el Martín, un jove universitari que aprofita les vacances per donar un cop de mà a la Candela rere la barra del bar el que ell concep com una aventura per escapar del tedi i l'angoixa vital el porta a endinsar-se en un ambient teixit de relacions estranyes de les quals no comprèn res. Amb una prosa minimalista i continguda, sense floritures, Maria Guasch ha bastit una novel·la gòtica i inquietant, poderosa i pertorbadora, que explora la maldat i la rancúnia que s'amaguen a dins les cases d'un poble petit i claustrofòbic.
- GenresHorror
167 pages, Kindle Edition
Published October 16, 2024
10 people are currently reading
333 people want to read
About the author
Maria Guasch
4 books2 followersMaria Guasch i Surribas (Begues, 1983) es una profesora y escritora española en lengua catalana.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 46 reviews
February 3, 2025
Les petites vampires de Maria Guasch és una novel·la gòtica que t’atrapa des del primer capítol i et sacseja fins a l’última pàgina. Ambientada en un poble a tocar de les muntanyes vermelles conegudes com Les Agulles, la història segueix l’Emma i la Natàlia, dues cosines que passen els estius juntes mentre descobreixen els racons més inquietants de la infantesa i l’adolescència. L’Emma carrega l’ombra d’una mare morta en néixer i el menyspreu d’un poble que la veu com una nena amb la sang malalta. La Natàlia, filla de l’Eulàlia, qui regenta el bar del poble, la mira amb una barreja de fascinació i desconcert.
La novel·la es desplega a través d’una estructura coral, amb veus que ens fan partícips de la història, atrapant-nos en un teixit de silencis, desitjos ocults i una foscor subtil però implacable. Aquí, la bondat i la maldat conviuen sense límits clars, com si fossin dues forces que s’entrellacen en una dansa inevitable. No és terror en estat pur, però sí una atmosfera carregada de basarda, d’aquella por que s’instal·la sense fer soroll i s’expandeix a cada pàgina.
Maria Guasch construeix un relat d’una bellesa inquietant, amb una prosa aparentment serena però plena d’esquerdes per on es cola una veritat incòmoda. I quan arriba el final... la sacsejada és brutal. Com un cop sec, com una revelació que et deixa sense alè. Un d’aquells llibres que, quan el tanques, encara ressona dins teu.
La novel·la es desplega a través d’una estructura coral, amb veus que ens fan partícips de la història, atrapant-nos en un teixit de silencis, desitjos ocults i una foscor subtil però implacable. Aquí, la bondat i la maldat conviuen sense límits clars, com si fossin dues forces que s’entrellacen en una dansa inevitable. No és terror en estat pur, però sí una atmosfera carregada de basarda, d’aquella por que s’instal·la sense fer soroll i s’expandeix a cada pàgina.
Maria Guasch construeix un relat d’una bellesa inquietant, amb una prosa aparentment serena però plena d’esquerdes per on es cola una veritat incòmoda. I quan arriba el final... la sacsejada és brutal. Com un cop sec, com una revelació que et deixa sense alè. Un d’aquells llibres que, quan el tanques, encara ressona dins teu.
March 31, 2025
quina bestiesa de llibre. sabia que m’agradaria, però no m’esperava q em captivés tant. m’ha tingut tancada dins des d la primera pàgina i fins acabar-lo, i quin final. els secrets dels pobles són un trama on sempre m’hi trobaràs… i que canvïi de punt de vista tan subtilment… que tot vagi encaixant… i que passi tot i que no s’explica res. que ben escrit i tramat tot plegat, l’he gaudit tant! ❤️
December 10, 2025
m'ha encantat, l'he devorat. al principi pensava ostres està molt bé perquè narra la quotidianitat, amb les seves rareses, però la quotidianitat d'un poble. el problema és que jo m'esperava que aquest llibre em regirés i no ho estava fent. però al finalm'he hagut d'empassar totes les meves paraules nyamnyamnyam... m'ha agradat molt l'estil breu i directe, que alhora es barreja amb una subtilesa estranya, no sé com dir-ho.
júlia, que sé que estàs llegint molt això, sospito que et pot funcionar molt, llegeix-te'l. de fet, llegiu-vos-el, va!
júlia, que sé que estàs llegint molt això, sospito que et pot funcionar molt, llegeix-te'l. de fet, llegiu-vos-el, va!
January 18, 2025
Close enough welcome back mercè rodoreda
July 11, 2025
Entre el títol i el que s’afirma a la contracoberta, potser m’he fet una idea equivocada (no la definiria com una novel·la gòtica). Es tracta d’una història costumista, amb diversos personatges que habiten un entorn rural i força tancat. M’ha semblat interessant que es tracti la infantesa des d’una perspectiva completament inquietant. Ara bé, el que he trobat més destacable és la prosa, molt bella i captivadora. (6,5/10)
Read
December 3, 2025Maria Guasch entres al meu top 3 de millors escriptors amb el cognom Guasch. Ets perfecta aquest llibre és una obra d'art.
Només algú tan traumat com jo podria escriure amb tant detall com se sent quan la persona que t'agrada està a la mateixa festa que tu i saps que s'acabarà liant amb un altre. Pensava que m'arrancaven el cor quan ho estava llegint (😝) (unresolved issues hauria d'anar a la psicòloga 😍)
Només algú tan traumat com jo podria escriure amb tant detall com se sent quan la persona que t'agrada està a la mateixa festa que tu i saps que s'acabarà liant amb un altre. Pensava que m'arrancaven el cor quan ho estava llegint (😝) (unresolved issues hauria d'anar a la psicòloga 😍)
March 26, 2025
La Natàlia, com cada estiu, torna al poble de la seva família. En el viatge en bus ple de giravolts, ja albira les roques vermelles dentades, les Agulles.
Sempre l'han considerat rara perquè és la millor amiga de l'Emma, una nena que ha viscut sempre estigmatitzada arran de la mort de la seva mare i que té la sang malalta.
Totes dues adoren la cosina de l'Emma, la Candela. En ella projecten tot el que els hi manca: una capacitat de seducció natural i molta seguretat.
L'Emma i la Candela es passen gran part del dia al bar de la plaça del poble regentat per la seva tieta i mare, l'Eulàlia. El bar es diu les Agulles i és el nom que tenia la masia on van nàixer i que era propietat de la seva família benestant. No sempre van fer els diners de manera lícita i quan s'arruïnen, s'ho venen tot i obren el bar.
Qui acaba comprant la masia, treballa la terra i la vinya, són dues famílies amb canalla, neorurals, que no encaixen molt amb el modus vivendi establert.
L'Emma, des de ben jove, té un rau-rau a dins i una necessitat de venjança molt forta. No tolera aquests intrusos forasters i llegeix llibres de vampirs i bruixes i juga a fer pocions màgiques i conjurs perquè els vol mal.
Aquell estiu, un accident laboral, fa que l'Eulàlia no pugui estar darrere de la barra i acudeix a treballar el Martín, un amic de la universitat de la Candela. Ell busca el seu lloc al món i treure's l'ansietat que l'acompanya i ens dona, des de fora, la visió d'aquesta quotidianitat que ofega.
Acompanyarem a les dones del bar en les anades i vingudes a la masia, en els vincles que estableixen sobretot amb el Bruc i el Teo. El Teo és un nen a qui el món li va massa gros.
Coneixerem secrets i desenllaços inesperats.
En aquesta història hi reconeixem escenes i situacions que podrien ser les de qualsevol poble. Plasma el costumisme català i la ruralitat amb un estil natural, molt directe.
Ambientat entre roses que purifiquen l'ànima i la veu interior, esbarzers, alzines, àngels i rierols.
Pàgines que ens parlen de la condició humana, de les relacions possessives, de la culpa, la por i la solitud, i tot des d'una mirada infantil.
Els personatges femenins tenen molta profunditat i ens van xuclant fins a endinsar-nos en el seu microcosmos.
A mi les històries del món rural em tenen el cor-robat.
Sempre l'han considerat rara perquè és la millor amiga de l'Emma, una nena que ha viscut sempre estigmatitzada arran de la mort de la seva mare i que té la sang malalta.
Totes dues adoren la cosina de l'Emma, la Candela. En ella projecten tot el que els hi manca: una capacitat de seducció natural i molta seguretat.
L'Emma i la Candela es passen gran part del dia al bar de la plaça del poble regentat per la seva tieta i mare, l'Eulàlia. El bar es diu les Agulles i és el nom que tenia la masia on van nàixer i que era propietat de la seva família benestant. No sempre van fer els diners de manera lícita i quan s'arruïnen, s'ho venen tot i obren el bar.
Qui acaba comprant la masia, treballa la terra i la vinya, són dues famílies amb canalla, neorurals, que no encaixen molt amb el modus vivendi establert.
L'Emma, des de ben jove, té un rau-rau a dins i una necessitat de venjança molt forta. No tolera aquests intrusos forasters i llegeix llibres de vampirs i bruixes i juga a fer pocions màgiques i conjurs perquè els vol mal.
Aquell estiu, un accident laboral, fa que l'Eulàlia no pugui estar darrere de la barra i acudeix a treballar el Martín, un amic de la universitat de la Candela. Ell busca el seu lloc al món i treure's l'ansietat que l'acompanya i ens dona, des de fora, la visió d'aquesta quotidianitat que ofega.
Acompanyarem a les dones del bar en les anades i vingudes a la masia, en els vincles que estableixen sobretot amb el Bruc i el Teo. El Teo és un nen a qui el món li va massa gros.
Coneixerem secrets i desenllaços inesperats.
En aquesta història hi reconeixem escenes i situacions que podrien ser les de qualsevol poble. Plasma el costumisme català i la ruralitat amb un estil natural, molt directe.
Ambientat entre roses que purifiquen l'ànima i la veu interior, esbarzers, alzines, àngels i rierols.
Pàgines que ens parlen de la condició humana, de les relacions possessives, de la culpa, la por i la solitud, i tot des d'una mirada infantil.
Els personatges femenins tenen molta profunditat i ens van xuclant fins a endinsar-nos en el seu microcosmos.
A mi les històries del món rural em tenen el cor-robat.
June 5, 2025
Tenia tantes, però tantes ganes de llegir aquest llibre d'ençà que va sortir i vaig ser tant, però tan pesada que la meva parella es va veure quasi obligada a regalar-me'l per Sant Jordi. I així va ser! Així que com vos podeu imaginar el vaig començar tot d'una, sense pensar-m'ho dues vegades i amb totes les ganes del món.
Però malauradament, un cop acabat, vaig acabar força decepcionada. I, en part, va ser culpa meva, ja que m'havia creat una idea molt equivocada del tipus d'història que hi trobaria. Pensava que tiraria cap al caire fantàstic i que hi apareixeria la figura del vampir tal com la coneixem (figura que personalment m'agrada força), però no, res més lluny de la realitat. I dic en part perquè això que acab d'exposar, òbviament, no és culpa ni de la història ni de l'autora, sinó meva i de les meves expectatives. Però, per altra banda, sí que crec que també té una mica de culpa la història, ja que, tot i que jo hagi tingut aquesta confusió, crec que no l'encassellaria dins la novel·la gòtica.
Si deixam això de banda, tenc la sensació de no haver acabat de copsar bé la història, vaig anar perduda pràcticament des del principi, com si m'hagués perdut alguna cosa clau, no sé, i crec que això es deu a l'estil narratiu de l'autora, una prosa poètica amb la qual no he connectat.
Així que, tot i que a mi la història no m'ha encaixat, en aquest cas, no agafeu gaire de referència la meva opinió perquè, com he exposat, està condicionada a una idea preconcebuda que m'havia format jo. Per tant, si teniu ganes de llegir-lo, vos anim a buscar altres ressenyes que segur que us serviran més que aquesta.
Però malauradament, un cop acabat, vaig acabar força decepcionada. I, en part, va ser culpa meva, ja que m'havia creat una idea molt equivocada del tipus d'història que hi trobaria. Pensava que tiraria cap al caire fantàstic i que hi apareixeria la figura del vampir tal com la coneixem (figura que personalment m'agrada força), però no, res més lluny de la realitat. I dic en part perquè això que acab d'exposar, òbviament, no és culpa ni de la història ni de l'autora, sinó meva i de les meves expectatives. Però, per altra banda, sí que crec que també té una mica de culpa la història, ja que, tot i que jo hagi tingut aquesta confusió, crec que no l'encassellaria dins la novel·la gòtica.
Si deixam això de banda, tenc la sensació de no haver acabat de copsar bé la història, vaig anar perduda pràcticament des del principi, com si m'hagués perdut alguna cosa clau, no sé, i crec que això es deu a l'estil narratiu de l'autora, una prosa poètica amb la qual no he connectat.
Així que, tot i que a mi la història no m'ha encaixat, en aquest cas, no agafeu gaire de referència la meva opinió perquè, com he exposat, està condicionada a una idea preconcebuda que m'havia format jo. Per tant, si teniu ganes de llegir-lo, vos anim a buscar altres ressenyes que segur que us serviran més que aquesta.
July 18, 2025
Empecé esta novela creyendo que se trataría de una versión catalana de "Panza de burro", simple y llanamente por la premisa de dos niñas con una amistad cuanto menos atípica enmarcada en el costumbrismo de un pueblo pequeño y apartado.
La termino, sin embargo, retrotrayéndome a "La maldición de Hill House" por la prosa sutil y detallista de la que se sirve Maria Guasch para instalar esa extrañeza latente que va ganando presencia, agudizando así la tensión entre los personajes.
Una promesa de venganza, un pasado enterrado a base de silencios, la añoranza del pasado frente al cambio y la represión de emociones obsesivas completan el fresco de esta novela que, ignorando esas expectativas iniciales, me ha atrapado de todas formas.
La termino, sin embargo, retrotrayéndome a "La maldición de Hill House" por la prosa sutil y detallista de la que se sirve Maria Guasch para instalar esa extrañeza latente que va ganando presencia, agudizando así la tensión entre los personajes.
Una promesa de venganza, un pasado enterrado a base de silencios, la añoranza del pasado frente al cambio y la represión de emociones obsesivas completan el fresco de esta novela que, ignorando esas expectativas iniciales, me ha atrapado de todas formas.
January 11, 2025
m’ha agradat molt… una narrativa lleugera però alhora complexa per l’entramat de personatges que expliquen la història. a mi que m’encanten aquestes novel·les de trames familiars i de poble, ha estat un sí!! i amb el punt just de tenebror fosca jeje
October 23, 2024
M’han agradat moltes coses d’aquesta novel·la: la prosa rodorediana, les picades d’ullet a Roald Dahl i a Angela Sommer-Brodenburg (per una qüestió purament personal: quantes tardes llegint ‘El petit vampir’ després de l’escola!), el tractament ambivalent de la bondat/maldat dels personatges. Però sobretot em quedo amb com l’autora sap xuclar el lector i fer-lo entrar dins de la història. Amb l’escena de la festa a la Masia, per exemple, és fenomenal.
July 14, 2025
14/Les petites vampires
La Maria Guasch (Begues, 1983), llicenciada en Comunicació Audiovisual i graduada en Estudis Literaris, en l’actualitat és professora de batxillerat, combinant amb aquesta feina l’escriptura. L’autora ha publicat un total de quatre llibres, sent #lespetitesvampires la seva última obra de la qual us parlaré.
Ben bé no tinc clar què m’esperava d’aquest llibre, però us puc ben assegurar que mai hauria imaginat el que m’he trobat. Ja des del principi em vaig adonar que cada pàgina, cada línia i cada paraula tenen molta importància, perquè si et despistes tres segons, has de tornar enrere perquè ja has perdut el fil. I és que en aquesta novel·la de menys de dues centes pàgines s’hi concentra una quantitat inimaginable de maldat.
Ens trobem amb uns personatges molt tenebrosos, estranys i foscos. La història està narrada principalment per dos personatges, el Martín i la Natàlia.
La Natàlia és una adolescent de quinze anys que torna al seu poble durant l’estiu per veure a la seva família i a la seva amiga Emma. Mentre dura el viatge en autobús de camí al poble va recordant la seva infantesa al poble i a tota la gent que hi viu allà.
El Martín, que coincideix en el viatge d’autobús amb la Natàlia, va a treballar al bar del poble on hi serà també la Candela, amiga de la Natàlia i cosina de l’Emma.
A mesura que avança la novel·la, veurem el desenvolupament dels personatges principals com a figures pertorbadores que se situen en una atmosfera inquietant. Mica en mica anirem descobrint les relacions entre els diferents personatges i les seves rivalitats.
Ens trobem davant d’una novel·la plena d’odi i rancor, on la seva ambientació gòtica i els seus personatges foscos i marcats emocionalment ens mostren la cara més cruel i terrorífica de l’ésser humà.
Una cosa que m'agradaria destacar d’aquesta història és que no s’acaben d’explicar alguns matisos i la interpretació queda oberta al lector, fent que t’hagis de parar a reflexionar amb el que creus que ens vol transmetre l’autora.
Sens dubte aquest llibre m’ha recordat a l’obra #semprehemviscutalcastell de #shirleyjackson.
He quedat molt impressionada amb aquesta obra, i de ben segur que llegiré més llibres de l’autora.
Em recomaneu per qual seguir? :)
La Maria Guasch (Begues, 1983), llicenciada en Comunicació Audiovisual i graduada en Estudis Literaris, en l’actualitat és professora de batxillerat, combinant amb aquesta feina l’escriptura. L’autora ha publicat un total de quatre llibres, sent #lespetitesvampires la seva última obra de la qual us parlaré.
Ben bé no tinc clar què m’esperava d’aquest llibre, però us puc ben assegurar que mai hauria imaginat el que m’he trobat. Ja des del principi em vaig adonar que cada pàgina, cada línia i cada paraula tenen molta importància, perquè si et despistes tres segons, has de tornar enrere perquè ja has perdut el fil. I és que en aquesta novel·la de menys de dues centes pàgines s’hi concentra una quantitat inimaginable de maldat.
Ens trobem amb uns personatges molt tenebrosos, estranys i foscos. La història està narrada principalment per dos personatges, el Martín i la Natàlia.
La Natàlia és una adolescent de quinze anys que torna al seu poble durant l’estiu per veure a la seva família i a la seva amiga Emma. Mentre dura el viatge en autobús de camí al poble va recordant la seva infantesa al poble i a tota la gent que hi viu allà.
El Martín, que coincideix en el viatge d’autobús amb la Natàlia, va a treballar al bar del poble on hi serà també la Candela, amiga de la Natàlia i cosina de l’Emma.
A mesura que avança la novel·la, veurem el desenvolupament dels personatges principals com a figures pertorbadores que se situen en una atmosfera inquietant. Mica en mica anirem descobrint les relacions entre els diferents personatges i les seves rivalitats.
Ens trobem davant d’una novel·la plena d’odi i rancor, on la seva ambientació gòtica i els seus personatges foscos i marcats emocionalment ens mostren la cara més cruel i terrorífica de l’ésser humà.
Una cosa que m'agradaria destacar d’aquesta història és que no s’acaben d’explicar alguns matisos i la interpretació queda oberta al lector, fent que t’hagis de parar a reflexionar amb el que creus que ens vol transmetre l’autora.
Sens dubte aquest llibre m’ha recordat a l’obra #semprehemviscutalcastell de #shirleyjackson.
He quedat molt impressionada amb aquesta obra, i de ben segur que llegiré més llibres de l’autora.
Em recomaneu per qual seguir? :)
November 28, 2025
No havia llegit res abans d'aquesta autora, m'ha impactat. Te una forma de narrar els desitjos ocults, els silencis i foscor molt subtil...
April 14, 2025
3,5
Una novel·la intrigant, molt ben ambientada en una Catalunya rural dels anys noranta i dos mil, ignorant, aspra i feréstega, que ens narra la història de venjança d’una criatura marginada a causa d’una “malaltia de la sang”, que avui en dia ja sabem quina és, des del punt de vista de diferents personatges i al llarg del temps.
L’Eulàlia, l’Olga, la Tina, la Candela i sobretot l’Emma, son dones que han après a sobreviure en un ambient i una època hostils, mentre que altres personatges com la Natàlia o en Martí, que venen de la ciutat, es troben irremeiablement arrossegats pel magnetisme quasi malvat de les petites vampires.
Si us agraden les històries rurals situades en un passat recent, d’una prosa poètica mesurada, amb uns personatges complexos i torturats, aquesta és la vostra lectura. Tanmateix, no espereu una història gòtica de vampirs ni girs argumentals sorpresius, ni una descripció de la pandèmia de la droga i la sida als anys 90, perquè hi passa de puntetes, entenc que l'autora pressuposa que les lectores ja saben de què va, i s'agraeix; no és gens morbós, al contrari.
El que m'ha grinyolat el personatge de la Natàlia que creia que tindria més protagonisme i al final és un simple "testimoni", i que el final de la història es pot endevinar bastant abans d'acabar el llibre.
Una novel·la intrigant, molt ben ambientada en una Catalunya rural dels anys noranta i dos mil, ignorant, aspra i feréstega, que ens narra la història de venjança d’una criatura marginada a causa d’una “malaltia de la sang”, que avui en dia ja sabem quina és, des del punt de vista de diferents personatges i al llarg del temps.
L’Eulàlia, l’Olga, la Tina, la Candela i sobretot l’Emma, son dones que han après a sobreviure en un ambient i una època hostils, mentre que altres personatges com la Natàlia o en Martí, que venen de la ciutat, es troben irremeiablement arrossegats pel magnetisme quasi malvat de les petites vampires.
Si us agraden les històries rurals situades en un passat recent, d’una prosa poètica mesurada, amb uns personatges complexos i torturats, aquesta és la vostra lectura. Tanmateix, no espereu una història gòtica de vampirs ni girs argumentals sorpresius, ni una descripció de la pandèmia de la droga i la sida als anys 90, perquè hi passa de puntetes, entenc que l'autora pressuposa que les lectores ja saben de què va, i s'agraeix; no és gens morbós, al contrari.
El que m'ha grinyolat el personatge de la Natàlia que creia que tindria més protagonisme i al final és un simple "testimoni", i que el final de la història es pot endevinar bastant abans d'acabar el llibre.
June 29, 2025
*3'5
Com moltes pel·lícules que m'agraden, tot i que una mica més dispers. Em costa que s'evoqui tant i la poesia molts cops em dificulta tenir les imatges clares. Ben curiós l'exercici d'enfilar un capítol rere l'altre, de tenir els ulls al clatell sempre d'un personatge, de veure cada escena explicada per tots els que hi son.
Agraïda d'haver tornat a doblegar cantonades d'un llibre en català.
"Jo, el que ha passat i el que em passa, ho explico a algú dins del meu cap."
Com moltes pel·lícules que m'agraden, tot i que una mica més dispers. Em costa que s'evoqui tant i la poesia molts cops em dificulta tenir les imatges clares. Ben curiós l'exercici d'enfilar un capítol rere l'altre, de tenir els ulls al clatell sempre d'un personatge, de veure cada escena explicada per tots els que hi son.
Agraïda d'haver tornat a doblegar cantonades d'un llibre en català.
"Jo, el que ha passat i el que em passa, ho explico a algú dins del meu cap."
October 1, 2025
Novel·la gòtica psicològica.
M'encanta com escriu Maria Guasch, però en aquest cas crec que abusa massa del llenguatge descriptiu i masses floritures. Crec que la trama no ho necessitava en tanta quantitat.
La història es llegeix i vas descobrint (bastant a poc a poc) totes les pors, rancúnies, ferides emocionals que hi ha entre els diferents protagonistes del poble. El millor és el final. És molt impactant.
M'encanta com escriu Maria Guasch, però en aquest cas crec que abusa massa del llenguatge descriptiu i masses floritures. Crec que la trama no ho necessitava en tanta quantitat.
La història es llegeix i vas descobrint (bastant a poc a poc) totes les pors, rancúnies, ferides emocionals que hi ha entre els diferents protagonistes del poble. El millor és el final. És molt impactant.
October 14, 2025
Tal com em deia la intuïció: aquest llibre era per a mi.
Fosc, tenebrós, ple de secrets i silencis que floten a les aigües tèrboles. Un poble rural, unes nenes depredadores i una maledicció per vengança.
L’estil narratiu també m’ha encantat, a més, aquest llibre fa molt per llegir-lo ara a l’octubre.
Fosc, tenebrós, ple de secrets i silencis que floten a les aigües tèrboles. Un poble rural, unes nenes depredadores i una maledicció per vengança.
L’estil narratiu també m’ha encantat, a més, aquest llibre fa molt per llegir-lo ara a l’octubre.
October 29, 2025
Novel·la costumista impregnada de simbolisme.
La prosa de la Maria Guasch és delicada i precisa, amb un vocabulari molt ric, però la lectura no és senzilla.
És una història coral, narrada principalment per la Natàlia però amb moltes altres veus. Un relat ple de rancúnia i venjança, de ferides obertes i, sobretot, explicada amb molt simbolisme, on realitat i metàfora s’entrellacen a parts iguals.
La prosa de la Maria Guasch és delicada i precisa, amb un vocabulari molt ric, però la lectura no és senzilla.
És una història coral, narrada principalment per la Natàlia però amb moltes altres veus. Un relat ple de rancúnia i venjança, de ferides obertes i, sobretot, explicada amb molt simbolisme, on realitat i metàfora s’entrellacen a parts iguals.
July 14, 2025
No era el moment de llegir-lo, tot i així l’he gaudit molt, cada vegada més.
December 23, 2025
(4,5/5) la lite catalana és una cosa..... q bo q bo
May 10, 2025
Quant d'odi (o és por?) cap a aquells que són diferents, quanta rancúnia una generació rere l'altra. En aquest llibre els mals sentiments es contagien i se t'enganxen a la pell com un llarg estiu sufocant. Els pocs personatges que intenten trencar amb aquestes dinàmiques n'acaben sent les majors víctimes.
July 27, 2025
Ara que fa estiu i tanta calor, aquesta novel•la gòtica i bonica bonica i bèstia com una mala cosa, amb el to de Rodoreda que et fa venir ganes de morir i de viure, tot alhora, entra com aigua.
February 14, 2025
He tingut el cor en un puny des de la pàgina 1 a la última, quin patir però quin bon llibre
January 2, 2025
Aquest llibre és intrigant, gòtic. Té uns personatges ambivalents, misteriosos i gairebé tots són femenins. Guasch aconsegueix explicar una història des de diferents punts de vista, amb molta imaginació. Es mostra la infància dels personatges i com transiten cap a l'adultesa. És un clar exemple de tot el que comporta fer-se gran. Bestieses, rituals, jocs de petites que arriba un moment que deixen de fer gràcia i que poden arribar a ser aterridors. Una molt bona metàfora del que és el pas cap a la vida adulta.
M'ha encantat l'atmosfera que s'hi crea, "Les petites vampires" està ambientada en un poble petit. Un poble pot tenir una vida lluminosa, o ben fosca. En aquesta novel·la, però, el que es mostra és la part més dolenta, les obres, la maldat. S'hi mostren tots els defectes, la rancúnia que hi plana, tot allò que la gent de sempre sap, el rebuig cap a les persones nouvingudes, els secrets. Es veu molt clarament que hi ha coses que només entenen les persones que sempre han viscut al poble. Les persones forasteres mai poden entendre la complexitat de tot el que hi passa, perquè hi ha relacions enigmàtiques entre algunes persones, perquè hi ha famílies que s'odien, etc. Tothom està entrellaçat i sap coses dels altres, la memòria sempre hi és present.
M'ha encantat l'atmosfera que s'hi crea, "Les petites vampires" està ambientada en un poble petit. Un poble pot tenir una vida lluminosa, o ben fosca. En aquesta novel·la, però, el que es mostra és la part més dolenta, les obres, la maldat. S'hi mostren tots els defectes, la rancúnia que hi plana, tot allò que la gent de sempre sap, el rebuig cap a les persones nouvingudes, els secrets. Es veu molt clarament que hi ha coses que només entenen les persones que sempre han viscut al poble. Les persones forasteres mai poden entendre la complexitat de tot el que hi passa, perquè hi ha relacions enigmàtiques entre algunes persones, perquè hi ha famílies que s'odien, etc. Tothom està entrellaçat i sap coses dels altres, la memòria sempre hi és present.
April 10, 2025
3/5
Les petites vampires és d'aquestes novel·les on passen moltes coses, però no passa res. L'autora ens submergeix amb una prosa poètica i curosa en un estiu rural protagonitzat per personatges que orbiten al voltant d'una masia i el seu funest passat.
Ha estat cosa meva, però mai he acabat d'entrar en aquest ambient d'intimitat estranya i sempre al límit del drama. Els personatges no m'han atrapat tant com ho ha fet el territori, amb les descripcions del paisatge i de les olors i les fresses, gairebé com si el bosc i la masia esdevinguessin part dels personatges —podem dir que en part ho són— i tinguessin un paper dins la trama. El viatge endavant i enrere per conèixer la maledicció del mas tampoc m'ha convençut, i tot plegat m'ha fet la sensació de ser un somni llunyà, un que mires des de la distància sense acabar-hi d'entrar.
Reconec que vaig agafar el llibre atret pel títol, i que les primeres referències als vampirs van fer créixer el meu delit per trobar-hi una novel·la gòtica o quelcom similar. No esperava una cosa massa evident, sinó més aviat subtil, una mica com a les novel·les d'Iris Murdoch, però no hi he trobat ni tan sols això. El viatge ha sigut plàcid, però buit i amb un final decebedor i un pèl previsible.
Les petites vampires és d'aquestes novel·les on passen moltes coses, però no passa res. L'autora ens submergeix amb una prosa poètica i curosa en un estiu rural protagonitzat per personatges que orbiten al voltant d'una masia i el seu funest passat.
Ha estat cosa meva, però mai he acabat d'entrar en aquest ambient d'intimitat estranya i sempre al límit del drama. Els personatges no m'han atrapat tant com ho ha fet el territori, amb les descripcions del paisatge i de les olors i les fresses, gairebé com si el bosc i la masia esdevinguessin part dels personatges —podem dir que en part ho són— i tinguessin un paper dins la trama. El viatge endavant i enrere per conèixer la maledicció del mas tampoc m'ha convençut, i tot plegat m'ha fet la sensació de ser un somni llunyà, un que mires des de la distància sense acabar-hi d'entrar.
Reconec que vaig agafar el llibre atret pel títol, i que les primeres referències als vampirs van fer créixer el meu delit per trobar-hi una novel·la gòtica o quelcom similar. No esperava una cosa massa evident, sinó més aviat subtil, una mica com a les novel·les d'Iris Murdoch, però no hi he trobat ni tan sols això. El viatge ha sigut plàcid, però buit i amb un final decebedor i un pèl previsible.
September 2, 2025
Realment estava molt emocionada per aquest llibre, ja que la descripció prometia tota una història lesbiana entre dues amigues amb un toc de terror gòtic, i jo m’ho imaginava amb patates, però res de res. M’agrada la manera àrea en què estava escrit, però el canvi de narrador era una mica confús i feia que no m’integressi del tot en la història. Tots els elements eren perfectes, però la trama m’ha decebut moltíssim.
I was really excited for this book, as the description promised a full-on lesbian story between two friends with a touch of Gothic horror, and I pictured it as quite fun, but it didn’t deliver at all. I like the airy way it was written, but the narrator changes were a bit confusing and kept me from fully immersing myself in the story. All the elements were perfect, but the plot really let me down.
I was really excited for this book, as the description promised a full-on lesbian story between two friends with a touch of Gothic horror, and I pictured it as quite fun, but it didn’t deliver at all. I like the airy way it was written, but the narrator changes were a bit confusing and kept me from fully immersing myself in the story. All the elements were perfect, but the plot really let me down.
June 2, 2025
🍇 Les petites vampires
🖋️ Maria Guasch
📘 L'Altra editorial
📖 192 pàgines
🏠 eBiblio
Sincerament, no sé com fer aquesta ressenya...
No m'ha agradat el llibre, de fet no l'he abandonat perquè era curt i m'ha durat 3 dies, però no li he vist la gràcia.
Està classificada com a novel•la gòtica, però l'únic fosc que té es un pou i el bosc que l'envolta, a banda de la malaltia que no s'acaba de descriure d'una de les nenes.
Per mi és més una novel•la rural amb mogudes entre veïnat que no s'entén.
M'ha faltat ambient, entendre on es volia arribar al descriure la relació entre els personatges, intriga...
Jo no us el recomano, però podeu llegir altres ressenyes abans de decidir perquè n'hi ha de molt positives.
✅ Passa el test de Bechdel
♀️ Posa en relleu el capacitisme
🖋️ Maria Guasch
📘 L'Altra editorial
📖 192 pàgines
🏠 eBiblio
Sincerament, no sé com fer aquesta ressenya...
No m'ha agradat el llibre, de fet no l'he abandonat perquè era curt i m'ha durat 3 dies, però no li he vist la gràcia.
Està classificada com a novel•la gòtica, però l'únic fosc que té es un pou i el bosc que l'envolta, a banda de la malaltia que no s'acaba de descriure d'una de les nenes.
Per mi és més una novel•la rural amb mogudes entre veïnat que no s'entén.
M'ha faltat ambient, entendre on es volia arribar al descriure la relació entre els personatges, intriga...
Jo no us el recomano, però podeu llegir altres ressenyes abans de decidir perquè n'hi ha de molt positives.
✅ Passa el test de Bechdel
♀️ Posa en relleu el capacitisme
August 6, 2025
No sabia ben bé què esperar, m’ha agradat la història i el contingut, però la forma m’ha semblat una mica distant: els salts temporals costen d’ubicar, les reiteracions potser són massa explícites, els canvis de narrador (a vegades en primera persona, a vegades en tercera) generen confusió.
La història és molt interessant i descriptiva, et captiva l’atmosfera i l’ambient, però al ser més visual que narrativa, sembla que els personatges no hagin viscut un arc emocional. Simplement, hem estat testimonis dels successos d’un poble i tal com hem vingut amb el bus, hem marxat i no ha canviat res. Això em recorda molt a les tutories de TFG de Comunicació de la Pompeu.
La història és molt interessant i descriptiva, et captiva l’atmosfera i l’ambient, però al ser més visual que narrativa, sembla que els personatges no hagin viscut un arc emocional. Simplement, hem estat testimonis dels successos d’un poble i tal com hem vingut amb el bus, hem marxat i no ha canviat res. Això em recorda molt a les tutories de TFG de Comunicació de la Pompeu.
March 22, 2025
"La meva mare ens hauria dit que les persones es construeixen mons molt petits i que això les fa miserables. El meu pare no hauria dit res."
"A l'estiu, al poble, tot punxa: l'herba seca, la mata, la calor, el crit de les cigales que eixorda les orelles. Hi ha, però, la sorpresa de les olors, quan passes a prop d'una figuera, quan prems una tija de romaní o de farigola, quan trepitges la pinassa i sembla que ensumis els pinyons."
"Tapa el neguit, la confusió que sent sempre en presència de massa gent, de massa converses; aquell mirarse des de fora i sentir-se petit, inepte, abandonat."
"A l'estiu, al poble, tot punxa: l'herba seca, la mata, la calor, el crit de les cigales que eixorda les orelles. Hi ha, però, la sorpresa de les olors, quan passes a prop d'una figuera, quan prems una tija de romaní o de farigola, quan trepitges la pinassa i sembla que ensumis els pinyons."
"Tapa el neguit, la confusió que sent sempre en presència de massa gent, de massa converses; aquell mirarse des de fora i sentir-se petit, inepte, abandonat."
Displaying 1 - 30 of 46 reviews