What do you think?
Rate this book
Tirant lo Blanc. Episodis amorosos
Per al cavaller Tirant lo Blanc, la reconquesta de l'Imperi de Constantinoble va lligada a la conquesta del cor i el cos de la princesa Carmesina, filla de l'emperador. Són les dues cares d'una mateixa moneda, que troba en els episodis amorosos un món més ric i complex que que als del camp de batalla.
En aquesta novel·la l'amor s'explora des de totes les seves varietats i matisos, tant físics com psicològics, des de les formes deutores de l'amor cortès fins a les conductes més noves i eròtiques.
Aquesta és la selecció dels episodis de lectura obligatòria per als alumnes de batxillerat, en adaptació moderna i amb propostes de treball.
En aquesta novel·la l'amor s'explora des de totes les seves varietats i matisos, tant físics com psicològics, des de les formes deutores de l'amor cortès fins a les conductes més noves i eròtiques.
Aquesta és la selecció dels episodis de lectura obligatòria per als alumnes de batxillerat, en adaptació moderna i amb propostes de treball.
300 pages, Paperback
Published January 1, 2012
63 people are currently reading
389 people want to read
About the author
Joanot Martorell
26 books21 followersJoanot Martorell (1413 – 1468) was a Valencian knight and the author of the novel Tirant lo Blanch, written in the Valencian vernacular (Martorell calls it vulgar llengua valenciana) and published at Valencia in 1490.
It deals with the adventures of a knight in the Byzantine Empire. Miguel de Cervantes in the book burning scene of Don Quixote considers it the best chivalry novel. Martorell was a chivalrous man and suffered an early death due to court intrigue, leading to a colleague, Martí Joan de Galba, finishing the novel.
It is considered to be one of the first works of alternative history.
It deals with the adventures of a knight in the Byzantine Empire. Miguel de Cervantes in the book burning scene of Don Quixote considers it the best chivalry novel. Martorell was a chivalrous man and suffered an early death due to court intrigue, leading to a colleague, Martí Joan de Galba, finishing the novel.
It is considered to be one of the first works of alternative history.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 143 reviews
June 7, 2017
El principal problema d'aquest llibre és que és una lectura obligatòria; et pot agradar més o menys, però res traurà el fet que no el llegeixes per plaer sinó perquè t'interessa aprovar o treure bona nota a català.
Deixant de banda el motiu anteriorment esmentat, he de dir que no ha sigut tan terrible com em pensava. Els diàlegs han sigut massa llargs i l'insta love és massa directe com per que soni mínimament creïble. Òbviament s'ha de tenir en compte que aquesta obra no està feta per lectors del segle XXI i això fa que certs comportaments se'ns facin incomprensibles.
Un clàssic molt important de la literatura catalana que hagués llegit més tard o més d'hora però que hagués preferit que fos més tard. No crec que llegeixi l'obra completa perquè aquesta se m'ha fet molt pesada i perquè, tot i que reconec que Tirant és un cavaller molt humà, cap personatge m'ha arribat a caure bé, excepte Diafebus, que és força simpàtic.
Deixant de banda el motiu anteriorment esmentat, he de dir que no ha sigut tan terrible com em pensava. Els diàlegs han sigut massa llargs i l'insta love és massa directe com per que soni mínimament creïble. Òbviament s'ha de tenir en compte que aquesta obra no està feta per lectors del segle XXI i això fa que certs comportaments se'ns facin incomprensibles.
Un clàssic molt important de la literatura catalana que hagués llegit més tard o més d'hora però que hagués preferit que fos més tard. No crec que llegeixi l'obra completa perquè aquesta se m'ha fet molt pesada i perquè, tot i que reconec que Tirant és un cavaller molt humà, cap personatge m'ha arribat a caure bé, excepte Diafebus, que és força simpàtic.
June 11, 2020
Le doy una estrella y porque no se le puede poner menos.
February 23, 2022
M'ha agradat. He rigut bastant. Però poc se'n parla que és una història de wattpad del segle XV.
Plaerdemavida de les primeres bisexuals horny perdudes. Un dels millors personatges, sens dubte.
Plaerdemavida de les primeres bisexuals horny perdudes. Un dels millors personatges, sens dubte.
November 11, 2021
Why do we read this in class? Que li compara els pits amb pomes... enfin, SJM could never 😌
Also don't wonder why the kids ain't reading these days if this is what you make them read.
Also don't wonder why the kids ain't reading these days if this is what you make them read.
Read
June 2, 2021los diálogos 😭
February 25, 2022
vull dir després de el lazarillo de tormes tot es pot tragar en aquesta vida
January 14, 2020
Para entender la baja calificación (tenía unas ganas de acabar el libro increíbles y por poco no le pongo solo una estrella) debo explicar el contexto en que ha sido leído. Esta obra es una lectura obligatoria de 1º de bachillerato y mis hijos gemelos me dijeron que por favor la leyera en voz alta con ellos. El interés que tienen ellos por esta lectura es igual a cero.
Yo fui en mis años mozos una gran lectora de literatura medieval y en concreto la literatura artúrica me encantaba. He leído todo, por ejemplo, de Chretian de Troyes. Por tanto, pensé que había llegado el momento de leerme Tirant lo Blanc pero además de combinar lectura con mis hijos tomar el original de casi 1000 páginas en la versión de Martín de Riquer.
Y como podéis ver por la puntuación el tema no funcionó muy bien. Me leí en plan maratón más de la cuarta parte del libro en versión original y aparte del placer de escuchar una voz que te habla desde siglos atrás todo el inicio de Tirant lo Blanc me pareció un pastiche (de hecho él combinó una obra que había escrito previamente).
En cuanto a los episodios amorosos que leíamos en voz alta en trío me parecieron bastante aburridos. No dudo de que en su época tuvieran un efecto innovador pero leído desde una perspectiva del siglo XXI solo unas historietas verdes sin más.
No dudo del valor de la obra desde un punto de vista filológico pero no es lo que yo estoy valorando aquí. Así como yo me atrevería a recomendar El Quijote a un cierto tipo de lector o incluso alguna obra tipo Erec y Enide, la obra entera de Tirant lo Blanc solo se la recomendaría a un medievalista o un historiador.
Tuve grandes tentaciones de acabar la obra original en su versión de Martín de Riquer (leo rápido) pero estoy en una edad en que me permito dejar los libros a medias. Y a por otra cosa.
Lo mejor de todo fueron las risas que me eché con mis hijos. Por ejemplo, cuando pensaron que la flecha que le tiraba Venus al corazón de Tirant quería decir que al protagonista le había dado un infarto...
El fragmento que más me gustó fue toda la reflexión sobre la Fortuna que se produce a raíz de la enfermedad del protagonista y todo el desenlace final. Teniendo en cuenta el contexto de las novelas de caballerías (me leí en su día Amadís de Gaula) me pareció un final muy novedoso e inesperado, aunque debo confesar que yo sabía cómo acaba el libro. A mis hijos el final les pareció un desastre integral y una grandísima decepción.
Yo fui en mis años mozos una gran lectora de literatura medieval y en concreto la literatura artúrica me encantaba. He leído todo, por ejemplo, de Chretian de Troyes. Por tanto, pensé que había llegado el momento de leerme Tirant lo Blanc pero además de combinar lectura con mis hijos tomar el original de casi 1000 páginas en la versión de Martín de Riquer.
Y como podéis ver por la puntuación el tema no funcionó muy bien. Me leí en plan maratón más de la cuarta parte del libro en versión original y aparte del placer de escuchar una voz que te habla desde siglos atrás todo el inicio de Tirant lo Blanc me pareció un pastiche (de hecho él combinó una obra que había escrito previamente).
En cuanto a los episodios amorosos que leíamos en voz alta en trío me parecieron bastante aburridos. No dudo de que en su época tuvieran un efecto innovador pero leído desde una perspectiva del siglo XXI solo unas historietas verdes sin más.
No dudo del valor de la obra desde un punto de vista filológico pero no es lo que yo estoy valorando aquí. Así como yo me atrevería a recomendar El Quijote a un cierto tipo de lector o incluso alguna obra tipo Erec y Enide, la obra entera de Tirant lo Blanc solo se la recomendaría a un medievalista o un historiador.
Tuve grandes tentaciones de acabar la obra original en su versión de Martín de Riquer (leo rápido) pero estoy en una edad en que me permito dejar los libros a medias. Y a por otra cosa.
Lo mejor de todo fueron las risas que me eché con mis hijos. Por ejemplo, cuando pensaron que la flecha que le tiraba Venus al corazón de Tirant quería decir que al protagonista le había dado un infarto...
El fragmento que más me gustó fue toda la reflexión sobre la Fortuna que se produce a raíz de la enfermedad del protagonista y todo el desenlace final. Teniendo en cuenta el contexto de las novelas de caballerías (me leí en su día Amadís de Gaula) me pareció un final muy novedoso e inesperado, aunque debo confesar que yo sabía cómo acaba el libro. A mis hijos el final les pareció un desastre integral y una grandísima decepción.
December 14, 2017
Pos yo me lo he pasado muy bien
May 7, 2023
It's so bad I want to give you a zero. But that’s not possible, so I give you a one
Conclusions del llibre:
- Smut a l'edat mitjana
- Tirant està més sortit que jo que sé
- Plaerdemavida era una bisexual icon
- Arriben a utilitzar una mica menys d'adjectius i de floritures i el llibre acaba amb 2 pàgines
No pot ser que en 3 capítols hagin mencionat 10922039209320 vegades les pomes d'or de la Carmesina 💀
Que algú li digui a Joanot que això d'acabar un capítol amb '' Carmesina diu'' I QUE EN AQUELL CAPÍTOL LA TIA NO DIGUI RÉS NO MOLA
No sé quina edat té Tirant, però a mi ningú em traurà de la posició en la qual en Tirant és una versió medieval de '' eres muy madura para tu edad no pareces de 14 años''
I em sembla molt creepy l'escena on Plaerdemavida vida li està fent > cositas< a la Carmesina I EN REALITAT ÉS EN TIRANT I LA PUTA CARMESINA NO TÉ NI IDEA
Bueno tinc l'examen dimecres i he d'entregar un dossier así que 🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯
Conclusions del llibre:
- Smut a l'edat mitjana
- Tirant està més sortit que jo que sé
- Plaerdemavida era una bisexual icon
- Arriben a utilitzar una mica menys d'adjectius i de floritures i el llibre acaba amb 2 pàgines
No pot ser que en 3 capítols hagin mencionat 10922039209320 vegades les pomes d'or de la Carmesina 💀
Que algú li digui a Joanot que això d'acabar un capítol amb '' Carmesina diu'' I QUE EN AQUELL CAPÍTOL LA TIA NO DIGUI RÉS NO MOLA
No sé quina edat té Tirant, però a mi ningú em traurà de la posició en la qual en Tirant és una versió medieval de '' eres muy madura para tu edad no pareces de 14 años''
I em sembla molt creepy l'escena on Plaerdemavida vida li està fent > cositas< a la Carmesina I EN REALITAT ÉS EN TIRANT I LA PUTA CARMESINA NO TÉ NI IDEA
Bueno tinc l'examen dimecres i he d'entregar un dossier así que 🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯🕯
January 25, 2024
Els pits de la carmesina
January 19, 2022
safareig safareig
January 8, 2024
al ser nomes els episodis amorosos no se'm ha fet gens pesat m'ha encantat el fet de que tot el llibre gira en torn a les dues conquestes paral.leles de Tirant, el cor de carmesina i l'imperi de Constantinoble. Els diàlegs són molt profunds.
January 2, 2022
Per molt clàssic que sigui, no m'ha agradat.
Trobo que l'intalove és molt forçat. A més trobo que està plé d'escenes que realment no van enlloc, i que només serveixen per dir "o si... Que casta la princesa que no se'l vol tirar fent menys d'un mes que el coneix" no, hem sap greu però no. Després, amb el tema de les edats o de racisme... No mi ficaré, perquè entenc que és un altre època on tot era molt diferent. Això sí, no crec que sigui normal que algú d'edat ja avançada s'enamori i es vulgui ficar al llit amb un adolescent perquè aquest li recorda al seu difunt fill.
Les reaccions als enganys de la Viuda Reposada tampoc són gaire creïbles, i no perquè aquesta no els faci bé, no, (l'autor va voler escriure a una mala pecora i ben mala pecora la va fer) sinó perquè els 2 protagonistes estaven del estil" que dolent! M'ha desonrrat!... " i unes poques pàgines més tard ja estaven com si no hagués passa't res.
El meu principal problema crec que ha sigut que no he pogut empatitzar amb cap personatge, tant pel seu caràcter, com per la seva forma de veure-ho tot, que normalment era força extremista i melodramàtica.
La prosa està bé, tot i que crec que de vegades s'enrrollava massa i donava masses voltes abans d'arribar on volia, però això també ho atribueixo a l'època.
Trobo que l'intalove és molt forçat. A més trobo que està plé d'escenes que realment no van enlloc, i que només serveixen per dir "o si... Que casta la princesa que no se'l vol tirar fent menys d'un mes que el coneix" no, hem sap greu però no. Després, amb el tema de les edats o de racisme... No mi ficaré, perquè entenc que és un altre època on tot era molt diferent. Això sí, no crec que sigui normal que algú d'edat ja avançada s'enamori i es vulgui ficar al llit amb un adolescent perquè aquest li recorda al seu difunt fill.
Les reaccions als enganys de la Viuda Reposada tampoc són gaire creïbles, i no perquè aquesta no els faci bé, no, (l'autor va voler escriure a una mala pecora i ben mala pecora la va fer) sinó perquè els 2 protagonistes estaven del estil" que dolent! M'ha desonrrat!... " i unes poques pàgines més tard ja estaven com si no hagués passa't res.
El meu principal problema crec que ha sigut que no he pogut empatitzar amb cap personatge, tant pel seu caràcter, com per la seva forma de veure-ho tot, que normalment era força extremista i melodramàtica.
La prosa està bé, tot i que crec que de vegades s'enrrollava massa i donava masses voltes abans d'arribar on volia, però això també ho atribueixo a l'època.
This entire review has been hidden because of spoilers.
August 21, 2024
Els cristians van perdre Constantinoble (actual Istambul), el que en aquell moment suposa un trauma per a "Occident" (o sigui, els actuals guanyadors del relat). Aquesta és una fanfiction en què l'autor, desolat pels fets, es dedica a fantasiejar amb què hagués passat si la ciutat hagués resistit amb l'ajuda d'un suposat heroi infalible (Tirant). El conjunt es complementa amb el tractament de relacions amoroses del protagonista amb una menor.
En la present edició, per motius que mai no van quedar mai clars, es prescindeix de la part èpica i es mostren només les parts que corresponen a "l'amor" -tal com el fantasiejava un home medieval- per tal de conformar el catàleg de lectures obligatòries del batxillerat.
En la present edició, per motius que mai no van quedar mai clars, es prescindeix de la part èpica i es mostren només les parts que corresponen a "l'amor" -tal com el fantasiejava un home medieval- per tal de conformar el catàleg de lectures obligatòries del batxillerat.
February 17, 2016
Para ser un libro de literatura catalana clásica y estar escrito en catalán antiguo, la verdad es que me ha gustado bastante. Aunque había capítulos que parecían no acabar nunca, me he reído mucho con algunas escenas. Es curioso entender que en esa época el simple hecho de tocarse la mano ya quería significar algo, y leer como hablan del sexo en este libro me ha sorprendido mucho. Eso sí, no sé si me veo capacitada para leer el resto de la novela...
December 4, 2019
Ni tan mal🙃 Me l’esperava pitjor, una mica surrealista però el salseo motiva a seguir llegint.
August 31, 2024
sense comentaris jajajaj
January 2, 2022
Flipes amb la donzella de Carmesina sens dubte el millor personatge de tots
January 12, 2022
suposo q pq l'he llegit x l'insti però no m'ha agradat. la història està prou bé però super repetitiu i tot molt exagerat.
May 6, 2022
sistema educativo catalan de bachillerato porque me haceis leer esto
January 8, 2023
Ús excessiu de la paraula mamelles.
May 14, 2024
me l’esperava pitjor.
la trama no està malament i a vegades fa riure, però el vocabulari i que molts cops no estigui dividit en paràgrafs fa q sigui bastant pesada ça lectura.
x mi és massa insta love, crec q si tingues més moments de tensió entre tirant i carmesina abans q s’enamorin seria millor.
xoxo, gossip girl 🐓
la trama no està malament i a vegades fa riure, però el vocabulari i que molts cops no estigui dividit en paràgrafs fa q sigui bastant pesada ça lectura.
x mi és massa insta love, crec q si tingues més moments de tensió entre tirant i carmesina abans q s’enamorin seria millor.
xoxo, gossip girl 🐓
June 11, 2017
Llibre de lectura obligatòria 2n trimestre 1r batxillerat. A causa del tutor Pere absent, no ha estat possible l'examen de la lectura ni la lectura en sí=no llegit però per lo que m'han dit no té gaire bona reputació.
S'entén prou bé la lectura però és massa pesat i s'enrotllen d'una manera mai vista.
S'entén prou bé la lectura però és massa pesat i s'enrotllen d'una manera mai vista.
October 6, 2021
Lectura obligatòria
Per molt clàssic que sigui, jo no li veig molt de mèrit.
El tracte de Tirant cap a Carmesina és horrible, començant pel fet que ella és menor, que ell li diu un par de mentides, i que després abusa d'ella de forma íntima quan ella no ho té clar.
A més, el típic personatge femení malvat em cansa
Esperava més, sincerament
Per molt clàssic que sigui, jo no li veig molt de mèrit.
El tracte de Tirant cap a Carmesina és horrible, començant pel fet que ella és menor, que ell li diu un par de mentides, i que després abusa d'ella de forma íntima quan ella no ho té clar.
A més, el típic personatge femení malvat em cansa
Esperava més, sincerament
November 5, 2017
Lectura obligatòria 1r de Batx, té molt problemes
January 21, 2019
Que sigui un clàssic no vol dir que sigui bo 😂
May 6, 2022
No quiero verlo más
March 31, 2024
l’esperava molt més avorrit i pesat. alguns trossos de diàlegs interns es podrien haver fet més curts pel meu gust, però ni tan mal el llibre
January 18, 2025
Lectura obligatòria 1r Batx caca podrida
February 19, 2025
Chisme de la edad media escrito por un señor obsesionado con las mamellas.
No hay más preguntas, señoría.
No hay más preguntas, señoría.
Displaying 1 - 30 of 143 reviews