Teresa, una professora de l’Escola d’Arquitectura de València, està preocupada per la desaparició sobtada del seu alumne més brillant, Carles Miquel. El jove es troba immers en la recerca per a una tesi sobre el projecte Atlantropa, que pretenia assecar la Mediterrània i aconseguir així més terres per conrear i viure. Mentre l’estudiant segueix desaparegut, ella farà un viatge a Hongria per assistir al reconeixement d’un projecte arquitectònic que va dissenyar temps enrere amb Eszter Lovász, una antiga coneixença feta a París. Serà allà on descobrirà les històries i el passat de personatges i projectes abocats a la ruïna.
Terminus és un viatge a les possibilitats truncades, una digressió profunda sobre la importància social dels projectes inacabats, una meditació sobre el concepte del fracàs i una revolta contra l’oblit. Joan Benesiu ens convida a recórrer les fronteres d’un passat comú per dibuixar, de nou, el territori humà que defineix Europa.
Joan Benesiu, pseudònim de l'escriptor Josep Martínez Sanchis, (Beneixama, 22 de juliol de 1971) és un escriptor valencià. És professor de filosofia a un institut de secundària del sud del País Valencià (Cocentaina), on dirigeix des de fa nou anys un cineclub. La combinació de la seva prosa, suggeridora i enigmàtica, amb una veu molt personal deixa entreveure una narrativa d'alta volada que ofereix una literatura ambiciosa alhora que plaent. Després d'haver guanyat amb Intercanvi (Bromera) el premi Ciutat de Xàtiva l'any 2007, d'haver escrit nombrosos contes amb els quals ha obtingut diversos guardons i d'haver col·laborat en l'opuscle cultural L'Esca, d'Arbúcies, i en la revista Manual de Uso Cultural, de Màlaga, va publicar Gegants de gel (Edicions del Periscopi) en 2015, obra amb la qual va guanyar el premi Llibreter de narrativa (2015) i el premi Joan Crexells (2016)
Alta literatura, la de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi), un dels més grans escriptors actuals. Un llibre complexe, però molt ben travat; amb frases llargues ben escrites i erudició sense pedanteria. L'arquitectura com a memòria i com a projecte de transformació dels humans. Benesiu ix molt ben parat d'una història amb molts flancs (marca de la casa). Aconsegueix crear una atmosfera de ficció i alhora realitat que deixa el lector amb els ulls a quadres. L'únic però és que potser es tarda una mica en entrar en la història. Tingueu paciència i seguiu. La gaudireu.
Ha estat el meu primer Benesiu, però segur que no serà el darrer! Quin llibràs tan original i amb quina intel·ligència enllaça reflexions sobre memòria, arquitectura, docència i... Europa i amb quina delicadesa i inspiració ho presenta. Excepcional.
Una novel.la sobre els projectes inacabats, abandonats, frustrats. Siguen tesis doctorals, promocions urbanístiques o relacions personals. Un recorregut pels no-llocs, fàbriques enrunades, psiquiàtrics tancats, túnels cap enlloc, atzucacs...
Una història exigent amb el lector, que precisa d'una vasta enciclopèdia per copsar les múltiples referències que hi apareixen. Un itinerari per territoris devastats, per la desolació del paisatge, dels edificis. El brutalisme arquitectònic com a metàfora d'un món petri, lleig, assolat. Formigó moumental. Resonàncies de Cartarescu, Th. Bernard, Egon Schiele, un cert Borges... .
Encara m’estic recuperant d’aquest meu primer #JoanBenesiu; de la prosa hipnòtica, erudita; del narrador mig testimoni, mig protagonista, i dels personatges històrics que acaben de conformar una atmosfera única i decadent, no en un sentit pejoratiu, sinó inevitable. Teresa, una professora de l’Escola d’Arquitectura de València, està preocupada per la desaparició sobtada del seu alumne més brillant, Carles Miquel. Mentre n’espera notícies, viatja a Hungria, Viena i Paris.
Hi ha dues coses que el fan molt delicat: una introspecció molt detallada del pensament i una perspectiva del món sempre a través del prisma de l'arquitectura. Al ser molt dens en referències no he pogut seguir del tot el fil... però capbussar-se en la carn també forma part de l'experiència.