Mercè i Joan

by Eva Comas-Arnal

Premi Proa de Novel·la 2024 La polèmica història d'amor de Mercè Rodoreda i Armand Obiols

Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s'obre com un parèntesi entre dues els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders... Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.

Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l'un a l'altre—. La seva relació, profunda i empeltada d'amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX. Eva Comas-Arnal ha fet d'aquesta història d'amor una novel·la plena de vida.

336 pages, Hardcover

Published November 13, 2024

About the author

Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) és escriptora, traductora, periodista, filòloga, narradora oral i professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diverses investigacions sobre l'obra de Mercè Rodoreda, les més destacades de les quals són Afinar l'estil. La reescriptura de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda a partir dels comentaris d'Armand Obiols (IEC, 2022) i El somni blau. Estudi dels somnis en la narrativa de Mercè Rodoreda (IEC, 2020).

Reviews

[Marta Cava]

Realment està molt ben escrita i documentada, sobretot pel què fa al context històric i és una història molt potent de per sí, no m'ha fet vibrar tant com esperava perquè em sé la història del dret i del revés i potser no era jo el seu públic objectiu, però és una bona manera de conèixer l'etapa a l'exili francès i la turbulenta relació que van tenir Rodoreda i Obiols. Mentrestant jo segueixo esperant un miracle i que aparegui del no-res més proves entre la relació de Rodoreda amb Andreu Nin...

[leonardo V. granados · Rating 1 out of 5]

Regal de Sant Jordi del meu amic Marc Tarrida Aribau. Me'l va regalar perquè sabia que la Merche és el meu pussy preferit. Li estic molt agraït.

Quan vaig obrir el sobre no vaig poder evitar aixecar la cella dreta (no sé aixecar l'esquerra) i, per desgràcia, no m'equivocava. Tenia l'esperança d'equivocar-me en la meva desconfiança i prejudicis però no només s'han confirmat els meus presentiments sinó que m'ha semblat pitjor del que em pensava. Si ja fa mandra un nou llibre sobre la Rodoreda (perquè la majoria són punts de vista superficials, oportunites i epidèrmics), només el plantejament d'una ficció amorosa sobre la relació d' """""amorch""""" entre la Rodoreda i Joan Prat em sembla terrible. S'ha de ser molt agosarada i tenir el cony com un moneder que no tanca per haver escrit semblant pornografia emocional i barata sobre aquesta relació, que en en realitat va ser una relació de maltractament.

Tot i que la nostra autora pretén suposadament fer un retrat fort del personatge de Rodoreda, no deixa de ser una altra caracterització hetero-patriarcal de la seva figura. La Rodoreda es passa la novel•la sent una boja gelosa capaç de tot per un hòmen quan no està cosint bruses, parlant tot lo dia d'hòmens amb les altres dones de la novel•la o preparant el sopar pel seu estimat Joan. D'altra banda és molt tediós com combina la novel•la rosa i els moments quotidians amb el context històric de caràcter viquipèdic. Es nota taaaaaaant que l'autora ha escrit la novel•la en un Sandwichez amb la muntanya de llibre de cartes de la Rodoreda al costat.

No em puc estar de comentar la volada literària de la prosa amb perles poètiques com:

" - No em diguis Obiols, digue'm Joan." Holaaaaa?????

"Els seus petons naixien com uns petons tendres però, a poc a poc, s'anaven fent FERÉSTECS, a estones DESENFADATS i després una mica AGRESSIUS, com si amb els petons la Mercè li volgués dir que era SEU I NOMÉS SEU." Tinc mononucleosi?, perquè necessito la galleda de 14 aletes de pollastre del KFC per vomitar.

"Era el gener del 40. En aquell moment, en Joan i la Mercè encara no havien fet l'amor. S'havien tocat a tot arreu i s'havien petonejat per tot arreu, però ell encara no havia estat dins d'ella." Gràcies Eva per explicar-nos que el 1940 encara no li havia ficat la polla l'Armand Obiols a la Rodoreda. What a dada so important.

"La Mercè va cavalcar sobre en Joan en aquell llit alt de la Ville Rosset [...] Al damunt d'aquell llit, el desig s'alimentava de la gelosia per la Montserrat. Volia demostrar que el podia posseir com no l'habia posseït mai cap dona: SALVATGEMENT. Qui venç en l'amor, venç en tot." Porno per mestresses de casa? De sobre, 50 ombres de Grey, quina sex-machine la Rodoreda!

En resum, aquest llibre representa la fecalització de la narrativa catalana contemporània. Un llibre que podries trobar al Bon Preu per la seva mediocritat i debilitat intel•lectual. Un fanfiction de la Merche que més que un homenatge acaba convertint-se en una escopinada a la seva figura.

PD: aquest llibre demostra que els llibres més venuts de Sant Jordi no són sinònim de qualitat; que a les llibreries hi ha més llibres que literatura i que l'obra i figura de Rodoreda són tant potents que fins i tot se'n poden fer retrats a l'estil Sexo en NY, però a l'exili.

[Margalida Simonet · Rating 4 out of 5]

Interessant la part històrica, entrenyable la descoberta de la Mercè dona, la Mercè treballadora, la Mercè escriptora i un tant decebedora constatar la depèndencia que pot arribar a sentir la persona humana!

Llegim Rodoreda, que com diu Eva Comas al final de la novel.la, és una de les millors escriptores del segle XX🙌🏻
Sense complexos!💪🏻

[Núria Ribas · Rating 5 out of 5]

Jo l’únic que sabia de la relació entre la Mercè i en Joan era el que tothom sap: que s’havien enamorat a l’exili i havien “deixat” les seves pròpies famílies. Però aquest llibre explica tota la seva història: com va començar la relació, com va ser, on van viure, com van tirar endavant… comença d’una manera bonica i natural, però es converteix en un turment. Tot i que acaba “bé” m’ha deixat un gust agredolç 😭😭
M’ha encantat com es descriu Rodoreda perquè presenta una visió molt humana: una dona capaç de fer-ho absolutament tot per mantenir un home al seu costat que l’estima a mitges i que A SOBRE vol tornar amb la seva dona i crec que totes som una mica Rodoreda quan ens enamorem

[Lídia]

és veure "rodoreda" i a mi ja em tens guanyada, la veritat. i si és una novel·la tan amena i senzilla de llegir doncs passa el que passa, que m'enganxo i me la cruspeixo en un tres i no res. l'he gaudit molt, ha estat una manera molt xula de conèixer més detalls sobre la vida de la rodo <3

[Alberto · Rating 4 out of 5]

Escoltat a Ebiblio narrat per la mateixa autora. La part històrica de la novel·la és molt interessant, i m'encanten les novel·les on surten personatges reals, així que per aquesta part em tenia molt fàcil guanyat. La part negativa que li he trobat és la part romàntica. Com bé comentava un altre usuari aquesta part és força orescindible, per dir-ho d'alguna manera.

[Cinta Paloma Vila · Rating 4 out of 5]

És xulo resseguir amb els protagonistes la ruta de l'exili que has llegit en biografies o llibres d'història o política; ho vius i ho recordes molt més. La novel·la està molt ben documentada i el lector no es perd. Només passa que, al principi del llibre, els comentaris imaginats durant les escenes de festeig fan una mica de "cringe".

[Esther · Rating 4 out of 5]

la història d’amor és tan tòxica😭😭😭 he odiat a l’armand obiols però m’ha encantat saber més sobre l’exili francès de mercè rodoreda, es llegeix molt fàcil!

[Ariadna · Rating 5 out of 5]

He comès l'error que cometo habitualment que és llegir ressenyes negatives de goodreads abans no l'he acabat. Això ho dic perquè soc conscient que potser hi ha motius com per no posar-li 5*, però ara us explicaré perquè n'hi he posat jo:
- És suuuuper addictiu, feia temps que no frisava tant per llegir un llibre
- M'ha agradat tant com estava escrit que fins i tot em va fer pensar com m'agrada la llengua catalana i que maca que és (lol)
- Es nota que l'autora s'ho ha currat amb el context i tota la recerca que haurà fet, i tot i que en molts moments em feia pensar fins a quin punt el que diu és cert o inventat, el fet també que això no em preocupés suficient com per interrompre la lectura ja és una victòria en si mateix.

No sé, crec que soc com tota lectora bàsica catalana que et puguis trobar, a mi em poses un Rodoreda davant o una història sobre ella i no puc evitar que m'encanti, i estic contenta també perquè per fi m'he adonat que, si algun dia em paren pel carrer per gravar un tiktok o em fan una ronda de preguntes random en una cita i em diuen "si poguessis sopar amb una persona famosa morta, amb qui soparies?" tinc claríssim que seria la Mercè (ja estem a first-name basis nosaltres dues).

***Afegitó després de llegir ressenyes de goodreads:
- he dit que està ben escrita, però em referia a EN GENERAL perquè sí que hi ha parts que fan CRINGE, sobretot les de la història més romàntica.
- parlant de romansos, en cap cas vull q sembli q la història m'ha agradat per la relació dells dos, perquè el joan és un tros de tonto per no dir-la més grossa i en general m'ha fet una pena per no dir q cringe també tot el tema de la seva relació i que s'allargués TANT

[Clara Vicenç · Rating 5 out of 5]

Desconeixia completament la història d'amor (i d'exili) de Mercè Rodoreda i Joan Prat i m'ha enganxat molt. La història real ja és de per si prou dramàtica i tràgica, però l'autora ho escriu amb un bon ritme i donant veu als diferents personatges que van envoltar la vida dels protagonistes. M'ha agradat especialment com ha mostrat l'evolució de Mercè Rodoreda en uns anys que la van marcar molt per convertir-se en la gran escriptora que va ser (suposo que el fet que l'Eva Comas-Arnal porti tants anys estudiant-la ha ajudat molt).

[Genís Vives Cantero · Rating 4 out of 5]

El llibre és senzill de llegir, a la vegada que presenta una història cruenta per diferents raons. D’entrada, per un exili que de per si ja és dur, però també per una relació -diguem-ne finament– qüestionable i una altra guerra, més enllà de la que els fa fugir de casa seva.

La lectura permet veure i entendre les dificultats d’un exili en un món entre guerres, i de com aquesta condició –la d’exiliat– remou, fins i tot, la vida personal.

[alexandra · Rating 5 out of 5]

fa il·lusió que se segueixi explotant (en el bon sentit) la figura i història de rodoreda i, si es fa tan bé, encara més ❤️‍🩹❤️‍🩹 lectura recomanadíssima!!

[Jose L. Maese · Rating 4 out of 5]

Quina força na Mercè.

[Mariona Rodríguez · Rating 4 out of 5]

Un llibre que m’ha enganxat i que he devorat. A banda d’estar ben escrit i documentat, és molt guai perquè t’explica els primers anys d’una relació molt intensa. Al principi fins i tot sents (a mi m’ha passat) que hauria de ser il·legal llegir algun dels capítols del llibre, perquè són moments d’intimitat molt heavys (com per exemple el moment brodat). Mola també perquè t’explica com va ser l’exili i el govern a l’exili, l’ocupació nazi i la vida als camps de concentració. No sé, una mica d’història del nostre petit país, una mica de romance, una mica de gossip, m’ha molat👍

[Santiago · Rating 4 out of 5]

Recomano la lectura de l'article de Carlota Rubio a El País (23 nov.2024) que pren com a referència crítica l'assaig de Neus Penalba: «Fam als ulls, ciment a la boca» per aproximar la complexitat de l'escriptora Mercè Rodoreda.

Amb aquest llibre Eva Comas-Arnal guanyà el premi Proa de novel.la. En la nota final, l'autora escriu: «(...) un dia em vaig adonar que tenia unes ganes immenses d'abocar el que sabia en una narració de ficció ».
Sap, efectivament, de què parla. Eva Comas- Arnal té escrits dos assaigs acadèmics sobre Mercè Rodoreda: «El somni blau» i «Afinar l'estil» ; amb la documentació recollida n'ha volgut fer la seva recreació.
L'aposta interpretativa és la que condiciona la crítica que pot decantar-se per l'aplaudiment o l'exabrupte.
Coincideixo, amb l'article de El País abans esmentat que «les escenes on la novel.la recrea episodis històrics són les més interessants, perquè el treball és exhaustiu. Comas-Arnal sap del que parla i entoma temes peluts com la feina d'Obiols al camp Lindemann"
L'aposta és un «biopic romàntic » Mercè Rodoreda -Joan Prats/Armand Obiols amb la França de1939-1948 com a escenari.

L'aposta és el cor i la vàlua de la dona en una relació on el maltractament masclista n'és evident i que cal llegir en context per no treure'n ràpides conclusions.:

«(..) Si una cosa m'han ensenyat tots aquests anys -li va dir la Lisa en francès -, és que realment és cert allò que diu aquella frase, tan banal aparentment, que cal deixar-se portar pel que ens dicta el cor. El problema és que no el sabem escoltar. El cor... -va fer posant-se la mà al pit -, el cor no dubta mai» (pàg 206)

[jana · Rating 3 out of 5]

trobo que l’he allargat moltíssim…(m’hauré d’espavilar per pujar el ritme de lectura)
està bé, però no mata. crec que mai he idealitzat la relació de la mercè i el joan perquè només coneixent-ne quatre coses es veu que no era una relació fàcil i que s’aguantava per la passió i per aquesta necessitat de cuidar algú i de sentir-se estimat enmig d’unes condicions que són indesitjables per tothom. trobo que el llibre narra i es concentra en un temps molt concret i que no parla de tota la relació i sobretot del moment més tendre que tothom coneix. havent-lo acabat, em queda un regust agredolç de la seva història, suposo que és també això el que buscava l’autora…o la història mateixa…m’entristeix pensar que dues persones que es podrien estimar moltíssim i sense dificultats no trobessin el seu moment i que haguessin d’anar-se construint nius repartits per europa sabent que en qualsevol moment podia arribar-los una amenaça, inclús que ells mateixos podien ser-ne una. no sé, m’ha agradat i m’ha fet pensar, però potser m’hagués estimat més llegir la part inicial i la final, en comptes de llegir (només) sobre la part difícil.
lu de la novel·la de la rodo pel joan…súper gros

[Estel Carbo Vinaixa · Rating 4 out of 5]

Mercè i Joan de l'Eva Comas-Arnal ha estat una lectura molt interessant. No en sabia gaire cosa de la Mercè Rodoreda, i aquest llibre m'ha fet veure la seva vida d'una altra manera, sobretot en el context de quan va acabar la guerra i l'exili a França. La veritat és que m'ha entrat molta curiositat per llegir les seves novel·les.

La història de la Mercè i el Joan és intensa i agredolça. Entendridora, al principi, durant la seva estada a Roissy. Però cruel després, marcada pels anys que els va tocar viure a França, en Joan treballant al servei dels nazis, i més tard per la lluita de la Mercè d'evitar que en Joan tornés amb la seva dona. La Mercè decideix lluitar per en Joan, per sobre de la seva mare i el seu fill, cosa que m'ha remogut bastant.

Tot i que hi ha moments tristos, la manera d'escriure de l'Eva Comas-Arnal és molt bonica i t'enganxa. Entens molt bé com se senten els personatges. Merce i Joan no és només una història d'amor, sinó que també et fa veure com van ser aquells temps i com la gent va tirar endavant malgrat tot.

[Núria Tort · Rating 5 out of 5]

Encara sóc a la meitat del llibre però és molt satisfactori veure aparèixer, convertits en personatges, a la Mercè Rodoreda o el Pere Calders i imaginar-los camí de l'exili dins un bibliobús. És molt plaent perquè està narrat amb molta solidesa i transmet també que la tasca de documentació ha estat molt intensa i que l'autora té molt de coneixement de la història i ho explica a la vegada amb detall i senzillesa.

M'encanta com utilitza la veu del narrador, com si expliqués un conte, precisament quan sabem que allò que explica va carregat de veritat.

Desitjo que la segona part no em decebi, perquè la primera part m'encanta!

[Eduard Esteller · Rating 3 out of 5]

Novela que explica una part de la vida de Mercè Rodoreda, durant els anys d'exili per la Guerra Civil i que despès va seguir per culpa de la Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de França. Ens explica els seus patiments, els inicis de la seva carrera com escriptora i, especialment, la relació amorosa amb Armand Obiols. Ben escrita i interessant

[Toni Padilla · Rating 4 out of 5]

El valent salt de l’Eva Comas-Arnal. Després d’anys estudiant la vida i obra de Mercè Rodoreda, ha aprofitat la feinada per fer un novel•la sobre la relació que va mantenir la Mercè amb l’Armand Obiols. Amor quan tot el mon cremava al seu voltant

[Eva Peran · Rating 2 out of 5]

M'ha encantat conèixer part important de la vida privada de la Mercè Rodoreda i crec que la història és sucosa de per sí. Ara bé, no m'ha convençut la manera com està escrita. L'he trobat redundant i amb poc marge a la imaginació per part del lector. A estones se m'ha fet una mica pesada.

[Mariona · Rating 4 out of 5]

M’ha enganxat i l’he devorar en 5 dies. Tenia curiositat per la història Rodoreda-Obiols, però el que més m’ha agradat del llibre és com narra els seus respectius exilis i els d’altres intel•lectuals catalans.

[MarionaRebull · Rating 4 out of 5]

És la cafeteria i els pensaments intrusius i el riu Sena i la novel•la i el vi negre i el mal, mal, mal

[Ana · Rating 4 out of 5]

Una novel•la que et porta a través del episodi mes cru de la época moderna amb el ulls de grans escriptors i poetes. Molt recomanable!

[JPedroMartínez · Rating 3 out of 5]

Está bien para conocer un poco más de la vida de la Rodoreda, pero la lectura ya empieza a pesar hacía el final. Yo hubiera prescindido de los 2 últimos capítulos.

[Alain Garrido · Rating 4 out of 5]

Fan de Mercè Rodoreda no pot deixar passar aquesta novel·la. I està molt bé. Trasllada als espais i sentiments de l'exili.

[Laura Moure · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat! Dues de les coses que més m'agraden llegir: història i amor <3

[Rosa Lizandra · Rating 4 out of 5]

Excel•lent relat/biografia de la vida de Mercè Ridorefa. Retrat d’una època.

[Tere · Rating 3 out of 5]

Mercè Rodoreda, icona feminista. Espero que l’enfonsament a Obiols sigui completament veritat.

[Mendel Visoker · Rating 5 out of 5]

Escuchar a Eva los sábados narrar la biografía con pasión y detalle de algún escritor es salir deseando leer algo de él y esa manera tan envolvente de contar historias está ¡ como no ! en la novela. Muy recomendable