La Quer descobreix al funeral del seu pare, un reputat astroarqueòleg, que té tres germanes, amb les quals decideix enrolar-se com a tripulació de la seva astrollar. Juntes duran a terme un viatge intergalàctic per complir la darrera voluntat de qui va ser un dels homes importants de la coalició planetària i conèixer què hi ha rere les esquerdes del seu passat.
L’aparició del diari del pare, escrit en una llengua estranya, les durà a una recerca per diferents mons on trobaran els secrets que Llegat oculta als seus habitants.
La guanyadora del Premi Ignotus, Isa J. González debuta en la literatura en català amb Rere les esquerdes, una novel·la en què els personatges i les relacions humanes són tan importants com l’ambientació space opera i les aventures intergalàctiques.
Isa J. González (Barcelona, 1991) es escritora, librera y bióloga. En 2020 publicó su primer libro, una novela corta llamada «La última luz de Tralia» con la editorial Crononauta. En febrero de 2023 publicó «Regreso a Gaozu», su primera novela larga. Su tercera novela, «Rere les esquerdes» (Spècula, 2024) es su primera novela en catalán. También ha publicado relatos en varias antologías y páginas web, entre ellas, «Todos los demás planetas» (Kaótica, 2023) o «Salir del camino» (autopublicado, 2024).
Desde 2014 ha estado muy activa en el fandom como reseñadora y articulista en varios medios, entre ellos la revista Windumanoth, El peso del aire o su propio blog, además de ser la impulsora de proyectos como la iniciativa de #LeoAutorasOct. Ha sido vocal en Pórtico, la Asociación española de fantasía, ciencia ficción y terror.
En 2021 ganó el Premio Ignotus por su novela corta, «La última luz de Tralia».
La puedes encontrar en redes como @isajanisg (twitter), @isa.janis (instagram) o en su página web, https://isajgonzalez.carrd.co/.
Una bona aventura espacial "per anar amb gosadia on cap dona (filla, germana) ha arribat abans": un viatge de descobriment per a les quatre germanes protagonistes. Nous planetes i societats, però el que realment importa és a l'interior de cadascú.
Una òpera espacial de personatges que deixa amb molt bones sensacions. La qüestió que tracta el llibre està tractada amb delicadesa i traspua tendresa entre el dolor de la pèrdua. Cal que tinguem més històries així en català.
Si li he de posar una pega és que hi havia molts calcs lingüístics del castellà que m'anaven traient de la lectura però, si podeu deixar de banda aquest detall, recomano la lectura sense dubtar-ho.
Doncs, sembla que aquest és l’any per l'òpera espacial en català, primer amb els dos primers llibres de la saga Stella Signata de Ricard Efa publicat per Mai Més Llibres i ara amb aquesta obra mestra escrita per Isa J. González. Una autora que té una trajectòria notable en el gènere fantàstic en castellà ha escrit la seva primera novel·la en català i és un llibre molt impressionat. Aquest llibre de ciència-ficció pot ser categoritzat també com hopepunk, un gènere que té la intenció d'imaginar futurs millors pel món amb un problema força gran amb el canvi climàtic. Becky Chambers és l’autora més notable (almenys segons m’han sentit en els pòdcasts del gènere fantàstic en català) d'aquest subgènere.
Aquesta novel·la va sobre quatre germanes. Amb la mort del seu pare, ells son impulsat en un viatge de descobriment sobre el passat del seu pare qui cap van saber massa bé, sobre les seves mateixes, la meravella de l'univers i els encants i dificultats de les relacions familiars. Com totes les òperes espacials bons, té unes construccions dels mons espectaculars i una història i rerefons que m’han deixat amb l'esperança que potser podria tenir més llibres ubicats en aquest univers espectacular que l’autora ha creat.
En fi, és uns dels millors llibres que he llegit aquest any i m'ha enganxat des del començament fins al final. En un moment quan he sentit trist, aquesta novel·la ha sigut el remei perfecte.
Amb ressons de referents de l’space opera com Becky Chambers o Tillie Walden, Rere les esquerdes és un viatge interplanetari a la recerca de les pròpies arrels, on la sororitat (en tots els sentits de la paraula) és un motor que pot moure naus espacials. Gran debut de l’Isa-Janis en català, d’un gènere que encara no teníem en la nostra llengua.
Ha estat un viatge genial. Tenia moltes ganes de llegir el llibre de la Isa, hi havia posat moltes esperances en l'àmbit de la ciència ficció i la veritat és que ho ha clavat 👌 És d'aquells llibres que t'agradaria que l'adaptèssin al cinema. Espero poder seguir llegint més obres d'aquesta autora ben aviat 🙂
The problem with "Rere les esquerdes" is that it feels like one of those recap episodes that were popular as a filler back when broadcast TV had to churn out 20, 30 episodes per season. There was this episode, normally the one before the last of the season, when characters talked about things that had happened all through the season, with little background, development, depth, character's motivations... "Rere les esquerdes" feels exactly like that, as a very long book that has been cut here and there to just fit 40 minutes of broadcast TV and help viewers to remember all that has happened the last year. Or as an introduction to a group of characters that we will get to better know in the future. And even if there is a lack of depth, at the same time it has too many unnecessary moments.
La nova novel·la d'Isa J. González no defrauda. Ens trasllada a una space opera amb molt sentit de la meravella per parlar d'una filla i com encara el dol per la mort del seu pare, un reputat astroarqueòleg que guardava molts secrets. Entre els quals el fet la protagonista té tres germanes de diferent mare amb qui decideix començar un road trip per enfrontat el dol i la veritat que s'amaga rere les esquerdes del passat.
El llibre té personatges amb qui empatitzes, planetes imaginaris on voldries viure i un ritme molt ben aconseguit. La millor novel·la que li he llegit a la Isa fins ara.
Isa J. González (Rubí, 1991) és una cara coneguda del petit món del fantàstic i debuta en català amb "Rere les esquerdes", una novel·la que s’emmarca en el subgènere del hopepunk —influenciada per Becky Chambers—, i que ofereix una aventura espacial peculiar. Perquè és molt espacial, però poc aventura, atès que el pes de l’argument es fonamenta en les relacions afectives d’un grup de germanes que fan pinya en el gran tema que les uneix: descobrir els orígens del seu pare, que acaba de morir.
El que més m'agrada de la Isa és com crea space operas com un simple marc on narrar històries i relacions humanes veritables i reals. Les relacions d'amor, amistat, fraternals i paternofilials sempre són l'eix vertebrador de les seves novel·les, mentre que els planetes que crea són el fons, un passatemps de ben segur molt divertit de crear per a ella i molt agraït de llegir pel lector. També m'agrada el toc de biòlega friki que dona a tots els seus planetes. Sense això no seria la Isa.
És un space opera (?) cuqui, agradable de llegir en el que saps que no hi haurà cap daltabaix emocional ni a les protes els hi passarà res desagradable. Et deixa amb bones sensacions al cos quan l'acabes
L'univers que ha creat l'autora m'ha fascinat, en vull més! Es tracta d'un roadtrip espacial més emocionant del que m'esperava, amb personatges molt ben treballats. Com la trama, que no para quieta. Genial!