No consentiràs pensaments impurs és la camisa de força perfecta. Segons la filòsofa Sira Abenoza, aquesta ordre de vigilància interior ens planteja un mandat impossible perquè pensar vol dir pensar lliurement, equivocadament, impurament. En un assaig profund, intel·ligent i amè, Abenoza exposa les conseqüències de voler eliminar la impuresa pròpia de la naturalesa humana –sobretot quan, com passa en els nostres dies, aquesta noció de puresa es trasllada de l’esfera moral a l’esfera de l’estètica. Volent ser extremament purs i perfectes no només som neuròtics i infeliços, sinó que excloem de la comunitat tots aquells que no compleixen amb les exigències de pulcritud i bellesa que dicten els ideals actuals.
La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.
Davant d'una cultura i una societat obsessionades per la perfecció, la puresa i els ideal opressors, l'autora posa en valor la fragilitat, la imperfecció i la lletjor pròpia de tota vida humana.
Recorrent àmbits com l'estètica, l'ètica i la política, entre d'altres, el llibre planteja i qüestiona què és allò que ens fa autènticament humans, alhora, de quina manera el rebuig, el menyspreu i el fàstic són la llavor de la (nostra) deshumanització.
Interessantíssima reflexió sobre la impuresa com a actitud alliberadora, i fins i tot com a model aspiracional. M'ha agradat com intercala referents filosòfics amb realitats contemporànies.
M'ha agradat el llibre, mha donat bastant de què pensar sobre la nostra moral i de com la nostra persecució per a ser "millors", sobretot en el sentit material, ens ha portat a generar una societat malalta, que només valora a aquells que tenen èxit i desprecia els fracassats. La cerca de esdevenir millors ens ha desconnectat en part de la nostra pròpia humanitat i amb unes conseqüències molt negatives ja que implica abandonar una part de la nostra identitat o el que ens defineix, la impuresa, i per tant el que ens fa més humans i més feliços. Apart, també em sembla interessant la crítica que fa de la idea incorporada a la nostra societat de prevenir el propi pensament de fer una cosa desaprobada socialment (literal vivim a 1984). En fin, 5 estrelles pel potencial transformador que té socialment, i el canvi de punt de vista que et dóna cap als més desafavorits per un sistema injust.
Senzillament perfecte. La Sira Abenoza recull en 80 pàgines tot el que porto una vida intentant entendre. Un assaig concís i molt ben estructurat, ple d’exemples que doten d’autoritat el seu text i, que a més a més, dialoguen amb l’actualitat. Un encert acabar amb Whitman: “Jo em celebro i em canto, i allò que jo dono per bo tu també ho donaràs per bo, perquè tots els àtom que em pertanyen també et pertanyen a tu.” El rellegiria mil vegades més!!