Potser seria un 3’5 ⭐️..
L’he llegit en un parell d’estones, és un llibre molt àgil i m’ha agradat bastant, especialment perquè és un d’aquells llibres amb frases boniques que et fan reflexionar, o t’hi sents identificada. La història en si m’ha semblat maca però no sorprenent. L’he sentit previsible però no per això la fa menys especial.
M’agrada molt la forma en que tracta l’amor, des d’una perspectiva tan sana, maca i genuïna.
“Vull que siguem l’onatge i que no calgui aferrar-nos a una barca {…} parlo d’estar enamorada com les persones s’enamoren del mar o de les muntanyes {…} Pots ser al mar o pots ser a la muntanya, però no pots agafar el mar o la muntanya”