Una novel·la brillant, imaginativa i plena d'emoció sobre la paternitat i l'esperança en temps incerts.
Tenir un fill et canvia la vida. Per a la parella de joves protagonistes d'aquesta novel·la, l'arribada del petit serà un trasbals i alhora una alegria que marcarà el seu dia a dia, al qual s'aniran afegint els maldecaps de la tornada a la feina i la creixent inestabilitat política i social del país. La intimitat familiar topa amb un temps incert que els obligarà a prendre partit. El món on viuen s'assembla al nostre, tot i que amb una diferè els personatges llueixen la seva animalitat. El futur és una petita flama, que combina amb encert l'emoció i la ironia, és una de les propostes més singulars i brillants de la literatura actual.
Paternitat, corrupció, política i... malaltia. Em sap greu no poder puntuar aquesta novel·la perquè hi ha un punt central de l'argument que la meva hipocòndria no ha tolerat bé. N'he llegit les últimes 150 pàgines amb peus de plom perquè ho passo malament amb determinats temes. Entenc que, d'alguna manera, és una catarsi per a l'autor, i ho comparteixo i em sembla que ho ha de fer si ho necessita, però circula per terrenys que no puc explorar. Fins aleshores, no em fa el pes que els personatges siguin animals, perquè em distreu i no entenc què hi aporta de valor. De la primera part, a més, m'ha semblat més interessant la descripció de l'auge de l'extrema dreta que l'esgotament produït pel naixement d'un nadó.
El plantejament és ben curiós, els protagonistes viuen en un món com el que coneixem però prenent formes d'animals. Aquesta societat s'enfronta a problemes similars als actuals, com l'auge de l'extrema dreta, la corrupció o el canvi climàtic. Mentrestant, els protagonistes, una família d'eriçons, s'enfronten a les dificultats de la conciliació familiar, mentre es van involucrant cada vegada més en els moviments de resistència contra l'extrema dreta. El llibre toca els grans temes de la societat actual i manté l'interès en la trama a mesura que els protagonistes van desplegant les seves vides i avança el seu compromís polític.
És un llibre que m'ha costat. No entenc perquè els protagonistes són animals i no persones, no sé quin valor extra li aporta.
També crec que vol abordar massa temes: pa/maternitat per primera vegada, càncer, corrupció, auge de l'extrema dreta... El llibre comença quan els 2 eriçons protagonistes del llibre tenen el seu primer fill, i com se'ls hi complica la vida a partir d'això. - Mentre està de baixa paternal, al pare (informàtic) li fan esborrar el disc dur dels directors del museu on treballa (la segona vegada que li demanen, guarda una còpia de tot el que esborra i descobreix que hi ha una trama de corrupció). - A la mare, li donen l'oportunitat de ser la 2ª en l'empresa de iogurts on treballa, i cada cop passa més hores a la feina. - El pare, per treure's un sobresou, col·labora amb un amic en un negoci de marihuana. - El pare es troba malament, i acaba descobrint que té càncer d'estómac, però tant ell com la seva dona estan tan a tope amb la feina i la vida en general, que mai troba el moment d'explicar-li. - Hi ha unes eleccions i guanya l'extrema dreta, qui diu que perseguirà tota corrupció dels governs anteriors. Això espanta a l'eriçó, ja que va saber que hi va haver "trapicheos" en el museu i no va dir res. I un dia, apareixen alts càrrecs del partit polític de dretes que governa, i li diuen que s'agafi una excedència i vagi a treballar amb ells, o destaparan tot el que ell sap. Així que no té més remei i accepta (a més, amb millor sou). És així com descobreix que la seva dona està implicada amb les esquerres, intentant protegir a una activista que estan acusant de voler cometre atemptats, tot i que mai tenen lloc. És només mala propaganda que fa la dreta per intentar espantar a la població. - L'eriçó i l'eriçona es casen, i ajuden a l'activista a marxar al país veí, on ells també acaben marxant.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Amb aquesta novel·la, que és una fàbula, o a l'inrevés -els personatges són animals, en una decisió narrativa, si més no, arriscada-, Jordi Nopca explora temes com la paternitat (des del punt de vista del pare, que és el que em va atreure en un primer moment), la crisi climàtica o la corrupció política. Tot i començar molt i molt bé, a mesura que la història avança va perdent interès, o almenys és el que m'ha passat a mi, penso que per la quantitat de fronts oberts o de pals que vol tocar, que m'ha acabat descol·locant una mica. Com a lector hi he trobat a faltar un rumb més estable i definit, si se'n pot dir així (què és el que realment ens vol explicar?). A pesar de tot, la proposta és original i ben singular.