La Rom-com en català amb un Perfecte final feliç, o potser no tant!
L'Olívia ha tancat la porta a l' des que la seva exparella la va deixar plantada a l'altar que no vol sentir-ne a parlar més. Ara es limita a la rutina, a la seva addicció a la cafeïna i a les cites amb Bad Bunny i Ludovico Einaudi. Però quan el germà de la seva millor amiga torna a la ciutat, no té més remei que oferir-li una habitació al pis.
En Tyler va fugir fa cinc anys, i el que menys esperava en tornar a casa era ensopegar amb la maniàtica de la seva nova companya de pis. Per a ell, l'amor s'havia convertit en una guerra tan acabada com la música.
Tot i que els seus caràcters xoquen i la convivència es preveu desastrosa, a poc a poc els dos protagonistes veuran que les seves desgràcies amoroses els lliguen més del que es podien esperar i que aquell final feliç que imaginaven potser no acaba sent tan perfecte com havien desitjat.
Es una història d’amor contemporània que passa a Girona. M’ha agradat que fos nostrada, però tot i que te moments divertits, situacions familiars complicades, m’han sobrat moltes pàgines que no m’aportaven res. La relació entre els protagonistes es distreta, tendra a vegades i tots dos venen de relacions fallides i se’ls nota, però m’ha faltat una mica mes de drama.
Que contenta estic per haver-me trobat aquest llibre! Suposo que me l’he llegit en el moment correcte i m’ha omplert el cor. Un final fantastic, un perfecte final feliç ❤️🩹
L’Olívia ha tancat la porta a l’amor: des que la seva exparella la va deixar plantada a l’altar que no vol sentir-ne a parlar més. Ara es limita a la rutina, a la seva addicció a la cafeïna i a les cites amb Bad Bunny i Ludovico Einaudi. Però quan el germà de la seva millor amiga torna a la ciutat, no té més remei que oferir-li una habitació al pis. En Tyler va fugir fa cinc anys, i el que menys esperava en tornar a casa era ensopegar amb la maniàtica de la seva nova companya de pis. Per a ell, l’amor s’havia convertit en una guerra tan acabada com la música. Tot i que els seus caràcters xoquen i la convivència es preveu desastrosa, a poc a poc els dos protagonistes veuran que les seves desgràcies amoroses els lliguen més del que es podien esperar i que aquell final feliç que imaginaven potser no acaba sent tan perfecte com havien desitjat.
Una romcom àgil, amena i de fàcil lectura. Els capítols son curts, amb una trama lleugera i la cuál conté dos narradors: L’Olivia i en Tylet. Els personajes de l’història son entranyables i juvenils; tant els principals com els secundaris. Hi ha moments divertits amb els que rius, pero també hi ha de moments més emocionants on et caurà alguna llàgrima.
En trobarem: amor, drama, amistad, triangle amorós, shared flat, stranger to lovers, ….
La novel·la esta ambientada a Girona i per a nosaltres és un plus perquè coneixem la ciutat, ens encanta i, la tenim a uns kilòmetres de casa.
És la primera vegada que lleguim a l’ autora i ens ha agradat molt la seva ploma.
Agrair l’enviament de l’exemplar; tant amb ella com a l’editorial.
«Prefereixo viure amb la il·lusió d’una història amb final feliç que decebre’m recordant que a la realitat mai serà així»
Llegir una història d'amor bonica i passionant a la vegada. Està escrita amb una cura increïble. Veure que tothom té traumes, i que amb terapia s'arreglen la majoria de coses. Un 10 si voleu llegir sense parar i que us expliquin el sexe amb tots els detalls possibles
Reconec que estava dubitatiu quan anunciaven “Perfecte final feliç” a les xarxes com “la rom-com en català”. Tot i així vaig afegir el llibre al cistell. Com dius que no a una de les portades més precioses de l’any? 🥰
La novel•la està plena de clixés ben parametrats i referències Y2K, les quals s’agraeixen moltíssim. Un text que t’abraça, que et fa patir, que et recorda experiències passades i que col•loca Girona al mapa juntament amb una Lluna que quasi sempre està present en els moments puntals. 🌙
És el típic romance que t’acabes en menys d’una setmana (jo em vaig ventilar 150 pàgines el primer dia, no podia parar), però aquest espai també m’ha permès gaudir plenament dels personatges (em costarà deixar anar el binomi Tyler/Olívia) i de la ploma de l’autora. Judith Espígol desitjo que només et passin coses bones. 🫶🏼
Si vau vibrar intensament amb “Les calces al sol” aquesta és una bona opció per seguir donant cops a la taula i fer palès que aquí també s’escriu bona romàntica. 📚
“Si no t'hagués conegut, mai m'hauria adonat que no es tracta de tenir finals feliços, sinó de formar records i compartir somriures. El que importa no és el final, sinó la historia, el que es viu i els moments de felicitat que et fan sentir una estrella, encara que sigui fugaç.”
He gaudit molt de la novel·la i he rigut bastant haha He de dir que el final se m’ha fet una mica trambòlic i, jo si hagués estat ella, no sé que hauria acabat fent, la veritat. Perquè fa bastant mal el que ha passat haha Però vaja, final feliç tal com anuncia el títol. “No és el final feliç que esperava per a nosaltres, però és un bon final. No calen finals feliços, molts cops no n'hi ha, simplement cal aquell final que creguis que t'omplirà més, el que et farà sentir bé, el que et deixarà respirar.”
Una cosa que m’ha sorprès molt de la novel·la és com de deconstruïts estan tots com per empatitzar tot i que els tractin com la merda (o es comuniquin bastant deficientment) i entendre el que els hi passa pel cap i el que volen dir en realitat/ el que els hi passa. Sincerament, és massa idíl·lic, però al final això es ficció i m’encanta que els personatges siguin així hahhahah “Algunes persones només estan destinades a gaudir l'una de l'altra un temps per ajudar-te a aprendre i créixer, però tots els records que es van formar quedaran per sempre guardats en la teva memoria i sentits al fons del teu cor.”
Si bé al principi l’Olivia m’ha semblat que es passava una mica amb algunes actituds vers als altres, poc a poc l’he anat entenent i estimant com és. Una altra cosa que no m’ha fet el pes és la seva addició a l’alcohol com a manera de no afrontar els problemes o pensar-hi. Que és com és ella i representa el personatge i té sentit? Sí, però no em fa el pes. Em sap greu hahha M’ha agradat veure com paulatinament es reconcilia amb la seva família i torna a trobar un bocí de llar més enllà dels amics de qui s’envolta. “No saps com una persona et pot canviar la vida fins que la mires directament als ulls i t'adones que, per molt que et frustri, al seu costat tot és més fácil, tot se sent millor, tot se sent en pau. L'amor pot ser complicat, però ha d'aportar pau.”
Sobre en Tyler… què dir? Santíssima paciència aquesta persona haha És perfecte en tots els aspectes. Es que no hi tinc res negatiu a dir, sincerament. Això si, tela el lio mental que té al final. Que no m’estranya gens, però vaja… que gestiona les coses bastant malament haha “L’amor que sentia per ella no em va destruir, van ser les circumstàncies, el que va passar, com va succeir. L’amor no destrueix, és el context que ho fa”
Després de molt de temps per fi m'he decidit a llegir a la Judith. En el llibre hi veig una Judith reflexada en moltes expressions i caracters dels peraontges. Ha estat com tornar-nos a trobar després de temps. Que bé que es facin noveles situant-se a Girona, on parla de les Barraques, tot i que com a bona gironina potser m'hagues agradat que fes referència a més espais reals de la ciutat, de forma explícita o només descrivint-los. En algún moment em falta alguna trama o petit gir inesperat, però és una novela que et dona el que et promet, amor en estat pur.
La història d'amor entre l'Olívia i en Tylet m'ha semblat força previsible, i les descripcions "heròtico festives" m'han tret molt de la novel·la. A més l'he trobat massa llarga per la trama que s'hi explica...
🌅 L'Olívia no vol sentir parlar de l'amor des que la van deixar plantada a l'altar. En Tyler torna d'Alemanya després de passar-hi cinc anys i necessita un lloc on viure. L'Olívia necessita diners i no li queda més remei que llogar-li una habitació.
🌅 Una novel.la romàntica que va més enllà de les relacions amoroses ja que ens permet conèixer els traumes dels protagonistes i dels personatges secundaris i d'aquesta manera poder-los conèixer a fons. La Judith aconsegueix enganxar-nos de valent ja que ens porta una trama molt completa: plena de drames, molts riures, bona música i moltes maníes.
🌅 En definitiva ha estat una lectura que he gaudit molt. Amb molta diversió i patiment a parts iguals, aquest llibre ha caigut a les meves manes en el millor moment ja que he desconnectat totalment del que estic acostumada a llegir.
La rom-com que més m'ha sorprès del que portem d'any. Aquest llibre només m'ha donat ganes d'escoltar tota la discografia d'Oques grasses un altre cop i anar de concert a barraques de Girona.