What do you think?
Rate this book
Demolició
Rafel Egidi és un professor de 51 anys de la Universitat de Barcelona, casat i amb una filla de 17 anys. A més de la seva feina acadèmica, col·labora amb dos diaris i participa com a tertulià en programes de ràdio i televisió. La seva vida sembla perfecta fins que una jove estudiant el denuncia per violació. Tot i que assegurarà que és innocent, la seva vida es desmunta davant l'acusació, reflectint la tensió i la desesperació del moment.
La novel·la destaca per la seva trama àgil, l'estil narratiu i la seva actualitat i versemblança, segons el jurat del premi L’H Confidencial. Llort explora els sentiments i conflictes del protagonista, així com el patiment del seu entorn i de la denunciant, amb un enfocament seriós i dramàtic, en contrast amb l'humor que caracteritza altres obres seves. La història s'endinsa en temes sensibles com les acusacions de violació, mostrant una visió crua i realista que busca remoure la sensibilitat del lector i fer-lo reflexionar.
La novel·la destaca per la seva trama àgil, l'estil narratiu i la seva actualitat i versemblança, segons el jurat del premi L’H Confidencial. Llort explora els sentiments i conflictes del protagonista, així com el patiment del seu entorn i de la denunciant, amb un enfocament seriós i dramàtic, en contrast amb l'humor que caracteritza altres obres seves. La història s'endinsa en temes sensibles com les acusacions de violació, mostrant una visió crua i realista que busca remoure la sensibilitat del lector i fer-lo reflexionar.
280 pages, Paperback
First published November 4, 2024
About the author
Lluís Llort
24 books8 followersLluís Llort Carceller (Barcelona, 1966) és un escriptor i periodista català.
Com a escriptor, ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Tardor i La imperfecció de les bombolles (2009), així com guions televisius (Jet lag) i narrativa infantil i juvenil. Com a periodista, és redactor de l'Avui, especialitzat en temes de cultura i crítica literària.
Signa les seves novel·les amb el nom de ploma Llort, i la literatura infantil com a Lewis York.
Photo by GuillemMedina - Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index...
Com a escriptor, ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Tardor i La imperfecció de les bombolles (2009), així com guions televisius (Jet lag) i narrativa infantil i juvenil. Com a periodista, és redactor de l'Avui, especialitzat en temes de cultura i crítica literària.
Signa les seves novel·les amb el nom de ploma Llort, i la literatura infantil com a Lewis York.
Photo by GuillemMedina - Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index...
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
May 29, 2026
Està ben escrit, però l'argument és una aberració. Només un home pot escriure això
January 11, 2025
Novel•la addictiva, amb molt bon estil i que demostra suficient sensibilitat cap a un tema delicat com el que tracta. Punxa cap al final, on la resolució i especialment alguns personatges pequen de planers.
January 19, 2025
Llibre de lectura fàcil, ben estructurat i d'estil àgil, que et fa avançar amb ganes de saber com es desenvoluparà l'embolic que des de l'inici es percep com un engany o una situació com a mínim tergiversada.
Crec que l'autor en cap moment pretén crear el dubte sobre la "innocència" del Egidi en els fets concrets pels quals es denunciat però precisament això li permet jugar la carta de la no-innocència en altres situacions d'agressió mascliste menys evident.
I en aquest sentit, exposa fets ben diversos des de la perspectiva del personatge inicialment anònim, identificat com "Ella", que condueix el relat en alternància amb la història del periple de l"Egidi. En excés, considero que l'acumulació de casos punibles li dona un caire de panflet que no caldria.
També en negatiu, l'explicació que resolt la intriga creada per la motivació del crim que finalment s'ha comès (fals testimoni) la trobo inversemblant, forçada per fer encaixar les peces en què es fonamenta la falsa acusació i que dibuixa uns personatges molt poc creïbles.
Crec que l'autor en cap moment pretén crear el dubte sobre la "innocència" del Egidi en els fets concrets pels quals es denunciat però precisament això li permet jugar la carta de la no-innocència en altres situacions d'agressió mascliste menys evident.
I en aquest sentit, exposa fets ben diversos des de la perspectiva del personatge inicialment anònim, identificat com "Ella", que condueix el relat en alternància amb la història del periple de l"Egidi. En excés, considero que l'acumulació de casos punibles li dona un caire de panflet que no caldria.
També en negatiu, l'explicació que resolt la intriga creada per la motivació del crim que finalment s'ha comès (fals testimoni) la trobo inversemblant, forçada per fer encaixar les peces en què es fonamenta la falsa acusació i que dibuixa uns personatges molt poc creïbles.
August 19, 2025
15/Demolició
He tornat a llegir a Llort perquè vaig gaudir moltíssim del seu llibre “Assassí”, però ara mateix no sé com expressar la meva opinió sobre #demolició .
El llibre comença descrivint uns successos veritablement espantosos sobre abusos a una menor, i fins i tot se’m va passar pel cap que no seria capaç d’aguantar aquella intensitat al llarg de tot el llibre, però de sobte acaba aquest capítol i comença un altre amb una història totalment diferent.
El protagonista d’aquesta història és el Rafel Egidi, un professor universitari de renom que porta una vida molt lineal. Està casat, té una filla adolescent i gaudeix de cert reconeixement als medis de comunicació per les seves aportacions. Però un dia el Rafel rep una trucada que li capgirarà la vida; li han denunciat per violació.
I bé, aquí comença la intriga de la història. M’he passat gairebé tot el llibre dubtant en si finalment és culpable o no del delicte que se li acusa, però quan he acabat de llegir i he sospesat la trama m’he adonat que per a mi res tenia sentit. No m’he cregut en cap moment els personatges i, encara que podria passar alguna cosa semblant a la vida real, no acabo de veure el rerefons que hagi volgut transmetre l’autor.
Podria aprofundir una mica més en el tema, però no em ve de gust perquè no m’he sentit còmoda llegint aquest llibre. Potser el que ens vol transmetre l’autor té sentit, però jo no l’he sapigut veure.
Em sap greu perquè tenia moltes esperances en aquest llibre. Algú per aquí que vulgui comentar-ho?
He tornat a llegir a Llort perquè vaig gaudir moltíssim del seu llibre “Assassí”, però ara mateix no sé com expressar la meva opinió sobre #demolició .
El llibre comença descrivint uns successos veritablement espantosos sobre abusos a una menor, i fins i tot se’m va passar pel cap que no seria capaç d’aguantar aquella intensitat al llarg de tot el llibre, però de sobte acaba aquest capítol i comença un altre amb una història totalment diferent.
El protagonista d’aquesta història és el Rafel Egidi, un professor universitari de renom que porta una vida molt lineal. Està casat, té una filla adolescent i gaudeix de cert reconeixement als medis de comunicació per les seves aportacions. Però un dia el Rafel rep una trucada que li capgirarà la vida; li han denunciat per violació.
I bé, aquí comença la intriga de la història. M’he passat gairebé tot el llibre dubtant en si finalment és culpable o no del delicte que se li acusa, però quan he acabat de llegir i he sospesat la trama m’he adonat que per a mi res tenia sentit. No m’he cregut en cap moment els personatges i, encara que podria passar alguna cosa semblant a la vida real, no acabo de veure el rerefons que hagi volgut transmetre l’autor.
Podria aprofundir una mica més en el tema, però no em ve de gust perquè no m’he sentit còmoda llegint aquest llibre. Potser el que ens vol transmetre l’autor té sentit, però jo no l’he sapigut veure.
Em sap greu perquè tenia moltes esperances en aquest llibre. Algú per aquí que vulgui comentar-ho?
December 8, 2024
Em dic Rafel Egidi. Jo tenia una vida força còmoda, feia classes a la universitat, escrivia columnes a diversos diaris, fins i tot sortia de tertulià a la tele. Tenia una dona preciosa i una filla adolescent. Una existència ordenada, sense sortir mai gaire de to. A veure, tampoc era un sant, enteneu-me. Però un dimoni segur que no. Però ho he perdut tot, la meva vida s'ha ensorrat com un castell de cartes. Em van denunciar per violació, i jo ni tan sols sabia qui era ella, l'Anna Burgos. No és de les meves alumnes, però ni que ho fos, jo mai posaria la mà sobre una estudiant. Jo mai.
Torna Llort i ho fa amb el divuitè premi L'H Confidencial sota el braç. Aquest guardó premia novel·la negra i per primer cop s'entrega a una obra original en català. I això que "Demolició" és una història molt més realista de les que ens té acostumats l'autor. Assistim a la demolició d'un home, a la condemna pública abans i tot que la judicial. Les xarxes bullen, les portes se li tanquen i el seu entorn en dubta. És un personatge amb perfil públic i una denúncia per violació és una bomba que esclata fort, per més que ell, aparentment, no sàpiga ni d'on surt. Però l'acusació té proves força concloents contra ell.
El llibre toca temes molt delicats i convé recordar que es tracta de ficció, per més que Llort aconsegueix fer versemblant qualsevol situació que descriu. I encara que en ficció tot s'hi val, aquesta història convida a la reflexió i posa sobre la taula molts comportaments masclistes, grans i petits, que qualsevol dona reconeixerà perfectament.
Si no heu llegit Llort abans, potser no és l'obra més significativa del seu estil, però feia temps que no donava tantes voltes a un llibre, ho he de dir. Déu n'hi do quina història.
(SERGI)
https://www.instagram.com/p/DDNQOvkIkz4/
Torna Llort i ho fa amb el divuitè premi L'H Confidencial sota el braç. Aquest guardó premia novel·la negra i per primer cop s'entrega a una obra original en català. I això que "Demolició" és una història molt més realista de les que ens té acostumats l'autor. Assistim a la demolició d'un home, a la condemna pública abans i tot que la judicial. Les xarxes bullen, les portes se li tanquen i el seu entorn en dubta. És un personatge amb perfil públic i una denúncia per violació és una bomba que esclata fort, per més que ell, aparentment, no sàpiga ni d'on surt. Però l'acusació té proves força concloents contra ell.
El llibre toca temes molt delicats i convé recordar que es tracta de ficció, per més que Llort aconsegueix fer versemblant qualsevol situació que descriu. I encara que en ficció tot s'hi val, aquesta història convida a la reflexió i posa sobre la taula molts comportaments masclistes, grans i petits, que qualsevol dona reconeixerà perfectament.
Si no heu llegit Llort abans, potser no és l'obra més significativa del seu estil, però feia temps que no donava tantes voltes a un llibre, ho he de dir. Déu n'hi do quina història.
(SERGI)
https://www.instagram.com/p/DDNQOvkIkz4/
February 12, 2025
Això no és una novel·la negra, el desenvolupament de la trama fa tombs i com a drama funciona menys encara. Potser si l'autor no estigués tant per fer notar la seva "correcció"(les allusions esbiaixades al context polític, el clasisme que supuren les descripcions dels personatges -parlar castellà com a signe de vulgaritat, etc.-i moltes escenes que no aporten a la trama van dretes a demostrar qué és un català "de bé" i escaient, un "dels bons") com per intentar oferir literatura als lectors, el traumàtic punt de partida hagués esdevingut quelcom interessant.
Em faig creus que aquest aquest gaspatxo inverosímil hagi guanyat un premi, i més un de tan respectable com l' LH Confidencial. Si fos membre del jurat, contractaria un advocat per treure el meu nom dels agraïments.
L'any que ve em presento. I tant que sí!!
Em faig creus que aquest aquest gaspatxo inverosímil hagi guanyat un premi, i més un de tan respectable com l' LH Confidencial. Si fos membre del jurat, contractaria un advocat per treure el meu nom dels agraïments.
L'any que ve em presento. I tant que sí!!
September 13, 2025
Un llibre amb alguns bons moments, fàcil de llegir però la història coixeja de forma terrible. Es nota pel tractament de les denúncies que el llibre l’ha escrit un home, malgrat alguns esforços d’equanimitat. A més és inversemblant, en particular des del punt de vista jurídic.
July 29, 2026
Una novel·la àgil que fa pensar, que entreté i que interpel·la al lector sobre temes com els abusos, la justícia, la sort… No té una prosa massa acurada, però, per contra, els personatges i les situacions sí que estan molt ben treballats i són creïbles.
January 10, 2026
Me ha incomodado mucho esta novela. Si no fuera para el club de lectura seguramente la habría dejado. A ver que se explica el autor…
May 15, 2026
M’ha agradat molt. Igual que el protagonista volia saber el per què? I com l’autor acabaria la història. No era fàcil, i potser no és el millor final, però m’he deixat convèncer.
March 3, 2026
En Rafel Egidi és un professor universitari, casat i amb una filla adolescent. Amb una vida tranquil·la, i una reputació consolidada com a docent, estudiós i tertulià mediàtic, és acusat de violació. Ell manté que és innocent, que ni tan sols coneix la noia, però les proves li van en contra.
Tot i que és un llibre que surt dels temes habituals que tracta l'autor, aquesta és la meva primera aproximació a un dels seus llibres. I no serà l'última.
Un llibre que tracta molts temes que són incòmodes. La violència sexual, en moltes de les seves formes, sempre és un tema delicat i que pot aixecar molt debat. Aquí està tractat de forma molt realista i reflecteix moltes situacions d'abús, de vegades físic, d'altres psicològics, per part dels homes i la indefensió a la qual estan sotmeses les dones.
Però troben molts altres temes, com el judici massa ràpid per part de les xarxes i la condemna social abans de conèixer tots els fets. Jo mateix vaig caure en aquest parany, quan a les primeres pàgines en vaig posicionar d'una de les bandes, abans de conèixer tots els detalls. Curiós com l'autor va jugar amb les meves opinions, el que m'ha fet pensar molt.
Però no oblidem que hi ha una víctima, i un acusat, que potser també té coses per amagar. Uns personatges que ens mostren a uns protagonistes i secundaris que, molts cops, són culpables per acció o per omissió.
He trobat que el més significatiu del llibre és aquest debat que genera. La trama és addictiva, però no és el principal valor del llibre, fins al punt que, algunes de les situacions de la història són bastant casuals i, potser, una mica agafades pels pèls.
Un llibre que es llegeix molt de pressa, addictiu i que transmet un sentiment d'impotència davant moltes de les situacions que planteja.
Recomanable. Mal pagats, amb burocràcia excessiva, poc valorats, amb massa alumnes per classe... i, a més, en aquest cas, acusat de violació. Això de ser docent és realment una professió de risc.
Tot i que és un llibre que surt dels temes habituals que tracta l'autor, aquesta és la meva primera aproximació a un dels seus llibres. I no serà l'última.
Un llibre que tracta molts temes que són incòmodes. La violència sexual, en moltes de les seves formes, sempre és un tema delicat i que pot aixecar molt debat. Aquí està tractat de forma molt realista i reflecteix moltes situacions d'abús, de vegades físic, d'altres psicològics, per part dels homes i la indefensió a la qual estan sotmeses les dones.
Però troben molts altres temes, com el judici massa ràpid per part de les xarxes i la condemna social abans de conèixer tots els fets. Jo mateix vaig caure en aquest parany, quan a les primeres pàgines en vaig posicionar d'una de les bandes, abans de conèixer tots els detalls. Curiós com l'autor va jugar amb les meves opinions, el que m'ha fet pensar molt.
Però no oblidem que hi ha una víctima, i un acusat, que potser també té coses per amagar. Uns personatges que ens mostren a uns protagonistes i secundaris que, molts cops, són culpables per acció o per omissió.
He trobat que el més significatiu del llibre és aquest debat que genera. La trama és addictiva, però no és el principal valor del llibre, fins al punt que, algunes de les situacions de la història són bastant casuals i, potser, una mica agafades pels pèls.
Un llibre que es llegeix molt de pressa, addictiu i que transmet un sentiment d'impotència davant moltes de les situacions que planteja.
Recomanable. Mal pagats, amb burocràcia excessiva, poc valorats, amb massa alumnes per classe... i, a més, en aquest cas, acusat de violació. Això de ser docent és realment una professió de risc.
May 23, 2026
Avui us porto "Demolició", de Lluís Llort, novel·la guanyadora del Premi L'H Confidencial 2024.
Rafel Egidi és un professor universitari de 51 anys que gaudeix d'un cert prestigi acadèmic i que col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. Casat i amb una filla de 17 anys, la seva vida personal és plàcida i estable, i es podria dir que és feliç.
Un dia rep una trucada que capgira totalment la seva vida: ha estat denunciat per violació. I tot i que ell assegura que és innocent, hi ha proves fefaents que l'incriminen.
A partir d'aquí, assistim a l'ensorrament d'una reputació que el Rafel ha construït amb molt esforç al llarg dels anys. Encara que tant la dona com la filla creuen en la seva innocència, el procés policial i judicial que s'obre el situa en un escenari en què es barregen incredulitat, por i un patiment profund. I, al meu entendre, un dels principals mèrits de la novel·la és la versemblança amb què Llort reflecteix aquesta situació de malson kafkià a què es veu abocat el protagonista
L'obra tracta de temes molt actuals, com la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, els judicis paral·lels, el sensacionalisme d'alguns mitjans de comunicació, la capacitat destructiva de les xarxes socials...
Cal dir que, en el moment que vivim, en ple auge del moviment #MeToo i de la conscienciació sobre la necessitat de denunciar sempre els abusos sexuals, que desgraciadament continuen estant a l'ordre del dia, Llort gosa tractar un tema incòmode i molt delicat. Però ho fa amb sensibilitat i respecte. I és que, més enllà del que podria semblar, la novel·la és també una crítica al masclisme estructural que continua tan present en alguns àmbits: certament, els homes no hi surten gaire ben parats.
En definitiva, és una novel·la addictiva i molt recomanable. Si no li he posat una puntuació més alta, ha estat perquè, per tancar la història, l'autor recorre a detalls poc creïbles o una mica forçats.
#demolició #miquelllort #abrilcatalà
Rafel Egidi és un professor universitari de 51 anys que gaudeix d'un cert prestigi acadèmic i que col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. Casat i amb una filla de 17 anys, la seva vida personal és plàcida i estable, i es podria dir que és feliç.
Un dia rep una trucada que capgira totalment la seva vida: ha estat denunciat per violació. I tot i que ell assegura que és innocent, hi ha proves fefaents que l'incriminen.
A partir d'aquí, assistim a l'ensorrament d'una reputació que el Rafel ha construït amb molt esforç al llarg dels anys. Encara que tant la dona com la filla creuen en la seva innocència, el procés policial i judicial que s'obre el situa en un escenari en què es barregen incredulitat, por i un patiment profund. I, al meu entendre, un dels principals mèrits de la novel·la és la versemblança amb què Llort reflecteix aquesta situació de malson kafkià a què es veu abocat el protagonista
L'obra tracta de temes molt actuals, com la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, els judicis paral·lels, el sensacionalisme d'alguns mitjans de comunicació, la capacitat destructiva de les xarxes socials...
Cal dir que, en el moment que vivim, en ple auge del moviment #MeToo i de la conscienciació sobre la necessitat de denunciar sempre els abusos sexuals, que desgraciadament continuen estant a l'ordre del dia, Llort gosa tractar un tema incòmode i molt delicat. Però ho fa amb sensibilitat i respecte. I és que, més enllà del que podria semblar, la novel·la és també una crítica al masclisme estructural que continua tan present en alguns àmbits: certament, els homes no hi surten gaire ben parats.
En definitiva, és una novel·la addictiva i molt recomanable. Si no li he posat una puntuació més alta, ha estat perquè, per tancar la història, l'autor recorre a detalls poc creïbles o una mica forçats.
#demolició #miquelllort #abrilcatalà
Displaying 1 - 12 of 12 reviews