15/Demolició
He tornat a llegir a Llort perquè vaig gaudir moltíssim del seu llibre “Assassí”, però ara mateix no sé com expressar la meva opinió sobre #demolició .
El llibre comença descrivint uns successos veritablement espantosos sobre abusos a una menor, i fins i tot se’m va passar pel cap que no seria capaç d’aguantar aquella intensitat al llarg de tot el llibre, però de sobte acaba aquest capítol i comença un altre amb una història totalment diferent.
El protagonista d’aquesta història és el Rafel Egidi, un professor universitari de renom que porta una vida molt lineal. Està casat, té una filla adolescent i gaudeix de cert reconeixement als medis de comunicació per les seves aportacions. Però un dia el Rafel rep una trucada que li capgirarà la vida; li han denunciat per violació.
I bé, aquí comença la intriga de la història. M’he passat gairebé tot el llibre dubtant en si finalment és culpable o no del delicte que se li acusa, però quan he acabat de llegir i he sospesat la trama m’he adonat que per a mi res tenia sentit. No m’he cregut en cap moment els personatges i, encara que podria passar alguna cosa semblant a la vida real, no acabo de veure el rerefons que hagi volgut transmetre l’autor.
Podria aprofundir una mica més en el tema, però no em ve de gust perquè no m’he sentit còmoda llegint aquest llibre. Potser el que ens vol transmetre l’autor té sentit, però jo no l’he sapigut veure.
Em sap greu perquè tenia moltes esperances en aquest llibre. Algú per aquí que vulgui comentar-ho?