Un nas que cobra vida. Un funcionari senzill la possessió més preuada del qual és un abric. Un home que perd lentament la raó. Aquestes són algunes de les històries d’aquesta compilació, una selecció dels cinc millors relats de Nikolai Gógol ambientats a Sant Petersburg. A cadascun hi descobrim una cara diferent de l’aleshores capital de l’Imperi Rus.
Els Relats de Sant Petersburg són la introducció perfecta a Nikolai Gógol, un dels autors més destacats en llengua russa. Pioner del grotesc i amb un estil que combina sàtira, realisme i fantasia, ha inspirat autors posteriors com Fiódor Dostoievski, Anton Txékhov o Vladimir Nabokov. En aquest recull, crea un mosaic literari que captura la complexitat de la vida urbana i les relacions humanes a Sant Petersburg.
People consider that Russian writer Nikolai Vasilievich Gogol (Николай Васильевич Гоголь) founded realism in Russian literature. His works include The Overcoat (1842) and Dead Souls (1842).
Ukrainian birth, heritage, and upbringing of Gogol influenced many of his written works among the most beloved in the tradition of Russian-language literature. Most critics see Gogol as the first Russian realist. His biting satire, comic realism, and descriptions of Russian provincials and petty bureaucrats influenced later Russian masters Leo Tolstoy, Ivan Turgenev, and especially Fyodor Dostoyevsky. Gogol wittily said many later Russian maxims.
Gogol first used the techniques of surrealism and the grotesque in his works The Nose, Viy, The Overcoat, and Nevsky Prospekt. Ukrainian upbringing, culture, and folklore influenced his early works, such as Evenings on a Farm near Dikanka . His later writing satirized political corruption in the Russian empire in Dead Souls.
Com tants i tants joves arreu, Gógol va marxar molt jove a la capital a fer fortuna des de la seva Ucraïna natal. No va prosperar en les intencions que tenia, però sí que va fer-se un nom com a escriptor. I en part segur que va ser perquè la capital de Rússia en el seu temps, Sant Petersburg, feia de bon retratar i caricaturitzar.
Sant Petersburg és la protagonista dels cinc relats que conformen aquest recull, tot i que els protagonistes humans tampoc no es queden curts! Una ciutat plena de buròcrates amb una jerarquia delirant, unes normes socials estrictes, una aristocràcia sempre emmirallada en la francesa, res s'escapa de la mirada crítica i satírica de Gógol. Però tampoc els russos de classe baixa se'n salven, l'autor els descriu sempre destacant els seus pitjors trets i sense oblidar la tendència a l'alcoholisme de molts d'ells.
Els relats podrien ser un retrat realista, però burleta, d'allò que veu, amb espais comuns i una atmosfera semblant. Però no es queda aquí. Gógol deforma la realitat fins allò grotesc i absurd, no sempre, ni amb la mateixa intensitat en tots els casos, però amb una gran agudesa i sentit de l'humor. Nassos que fugen, préstecs que fan desgraciat, abrics imprescindibles, deliris d'un home enamorat, tot és possible.
Són històries llargues i complexes, generalment amb més d'una trama, que cal llegir amb atenció. Un pèl densos en algun punt, però tan enginyosos, esmolats i profunds que m'ho han fet passar molt bé. Per destacar-ne algun, diria "El retrat". Però si una cosa em fascina de veritat, és com Gógol interpel·la el lector. M'encantaria anar a fer una cervesa amb ell, però probablement se'n fotria de mi també...
Sempre dic que jo no soc de relats, però aquest recull em va cridar l'atenció des del moment que l'editorial va anunciar la seva traducció al català. I no, no va ser per la seva portada, que és preciosa (o si més no a mi m'ho sembla), sinó per les històries que amagava: des d'un home que perd el nas, un altre que s'atorga el títol de rei d'Espanya o un funcionari que torna d'entre els morts, entre d'altres.
Així doncs, 'Relats de Sant Petersburg' es tracta d'un recull de cinc relats que, tal com indica el títol, transcorren a la ciutat de Sant Petersburg, la capital de l'imperi rus del segle XIX. Però no és l'única cosa que tenen en comú, tots els relats són protagonitzats per gent humil (funcionaris i artistes) i són del tot inversemblants i absurds.
Probablement, el relat 'El nas' sigui una de les coses més surrealistes que he llegit mai, per l'absurditat que suposa que un nas –sí, un nas– es desprengui de la cara a la qual pertany i es faci passar per un conseller d'estat. Però jo vull destacar el relat 'El retrat', que explica el declivi que pateix un artista per una suposada maledicció. A mi, aquesta narració em va fascinar i em va semblar sublim!
Com he dit, l'autor se serveix de la inversemblança i l'absurditat per explicar-nos les desgràcies que pateixen cadascun dels protagonistes d'aquestes històries, però també hi trobareu sàtira i crítica social. Així que si vos animau a llegir-los, ja vos dic que sigui per a bé o per a mal, aquests relats no vos deixaran indiferents!
Sens dubte, el títol emmarca bé aquesta obra. El clar protagonista d’aquests relats breus, insòlits, fabtàstics en alguns moments, és la vella ciutat, aleshores capital de l’Imperi Rus. La trama sembla una corrent d’aire que empeny la lectura a través de carrers abigarrats de personatges que, com en una fotografia en blanc i negre, dibuixen la quotidianitat del seu temps.
Això sí, la manera de descriure les dones, el llenguatge, les metàfores, els epítets despectius que acompanyen la seva presència a la ciutat, han fet que m’enfadi i se’m faci impossible recomanar-lo. Està ben escrit i és un clar referent per molts altres escriptors russos com Dostoievski i Tolstoi, però em remou massa haver d’obviar la misogínia que s’amaga arreu per poder-ne gaudir la prosa.
gógol és un senyor TAN divertit. "el nas" i "l'abric" m'han semblat entretingudíssims i tot el llibret així com a concepte m'ha agradat molt. m'ha fet venir més ganes d'anar a sant petersburg :')
Deliciosos aquests #RelatsDeSantPetersburg d’en #NikolaiGogol, un autèntic mestre de mestres, un escriptor atemporal, irònic, i sovint, absurd. Molt recomanable.