La promesa dels divendres

by Rafa Lahuerta Yúfera

En la València de finals dels 80 un adolescent viu entre l’angoixa per la greu malaltia de son pare i els impulsos de carnalitat que l’edat reclama. Una trobada casual amb una jove provocarà un enamorament sobtat que serà determinant en la seua percepció del present i el passat, però també en la de la ciutat com una presència irrenunciable i definitòria. Anys després aquell jove, de nom Rafa Lahuerta, escriurà una novel·la d’èxit que farà aflorar uns secrets mai revelats a ningú. Esta és la història d’un fabulador que es creia el profeta del Túria navegable i que als 17 anys confonia els ànecs amb els conills.

242 pages, Paperback

Published October 27, 2024

About the author

València

Reviews

[Marc Martínez-Campayo · Rating 5 out of 5]

¿Com no estar foll d'amor per esta ciutat si van ser els seus carrers els únics que van saber estar a l'altura del meu turment i la meua ràbia, els únics que em van oferir consol i poesia, els únics que em van proporcionar les claus per a anar eixint, a poc a poc d'aquell forat negre de pena i ofuscació?

[Marta Dominguis · Rating 5 out of 5]

Uau! Ha estat una experiència... Me l'he begut. Begut. Quan l'he agafat per llegir m'endinsava dins del llibre per complet. Ara, és una beguda plena d'emocions, molt ben explicades i en ocasions m'han semblat poètiques, però molt boniques en qüestió de reflexió. Sobretot he d'admirar la introspecció de l'autor, que és el que el porta a escriure el llibre, i la capacitat d'autocrítica respecte al seu jo passat. Personalment considere que és una cosa difícil de fer i, encara més, si vas a fer-la pública.
La manera d'escriure és molt senzilla i facilita la lectura. Moltes vegades reflexa a la perfecció la situació que s'explica o els sentiments de l'autor només per la manera com escriu els passatges.
He de dir que no sé si deuria haver començat per "Noruega", però quan el llija ho diré.

[Mario · Rating 5 out of 5]

Noruega me encantó, pero La promesa dels divendres incluso me parece mejor libro. Te muestra lo miserables que somos todos.
Rafa Lahuerta Yúfera ha cambiado su forma de narrar y creo que es intencionado. Ha pasado del nerviosismo y la vehemencia a la tranquilidad introspectiva.

[Mar]

un tio to rallat pegant-li voltes a les seues experiències -totalment irrellevants per a elles crec jo hahaha- en tres xiques distintes sent un home asquerós que no se la troba 🤣 hi ha zero crítica al context social hi ha zero moments d’amistat -li la pelen els amics?- hi ha un amor a son pare exageraíssim hi ha una afició al valència mala mala -és un fife- hi ha un punt de blavero que pfff… què més dir? res nou, coses que podria haver dit qualsevol altre home boomer que ara es creu sensible i feminista i es vol reconciliar en el seu passat ooooh

[Paula Gramage · Rating 4 out of 5]

Lahuerta transita una València entre la memòria i la realitat onírica. De vegades se'm fa una miqueta repetitiu però el turment fluvial em fascina. I l'anàlisi en perspectiva de la seua vida és demolidor. Casa molt bé amb la València obscura, la de les entranyes més fosques de la ciutat... la València amarga a la que tots hem arribat alguna vegada.

[Silvia Zarza · Rating 5 out of 5]

Qué bé conta València Rafa Lahuerta...

[Arnaudelasafor · Rating 5 out of 5]

La millor obra d'enguany, segur. Una altra genialitat de Rafa Lahuerta.

[Sergio · Rating 4 out of 5]

He tardado casi medio libro en entender por qué Rafa Lahuerta quería contar esta historia. Me parecía una historia, aunque sincera y personal, bastante común y ordinaria, no necesariamente algo que mereciera la publicación de un nuevo libro. Sin embargo, todo ese contexto era necesario para entender lo que viene después, lo cual me golpeó como una bola de demolición.

Es un libro en el que Rafa nos abre una puerta muy honesta a su pasado, haciendo una introsprección sincera y humilde a los sentimientos, defectos y errores de su yo adolescente. Creo que no es un libro para todo el mundo, de hecho diría que está escrito solamente para sí mismo y para otra persona, pero la elocuencia de Rafa hace que sea una excelente lectura, especialmente para quienes hayan leido ya sus dos libros anteriores.

[Serge Varea · Rating 2 out of 5]

és complex fer un comentari d'aquest llibre després del que va suposar noruega en el seu moment, però també necessari. he trobat aquesta narració com una espècie de spin-off completament fora de lloc, on un estil tan barroc no m'ha ajudat per a res a connectar amb els dos moments de la història que narra. i és que malgrat la successió de traumes que acompanyen al protagonista m'ha sigut molt difícil arribar a empatitzar amb ell, sent molt més "humà" dins l'autoficció de sanchis que amb el nom de l'autor.

[Pau Carratalà · Rating 4 out of 5]

lahuerta enjoyer

[Àlex Vilanova · Rating 4 out of 5]

El protagonista de la novel·la (diuen que és l'autor) entrecreua dos històries paral·leles: la malaltia del seu pare que acabarà en tragèdia i els seus fracassos amorosos. Amb la Ciutat de València com escenari de fons, on l'autor navega per les parts més fosques de la ciutat.

[Pep Bonet · Rating 4 out of 5]

Si Noruega ja m'havia semblat un bon llibre - això sí, amb una tercera part final decebedora - aquesta promesa dels divendres (serà promesa allò que es promet o la xicona amb qui un s'ha promès?) és millor, al meu entendre. És menys salvatge, menys bèstia, més adulta. Però també més destil·lada. Els capítols són d'allò més curt: excepte poquíssimes excepcions, on passen de dues pàgines, sense arribar-ne a tres, tots tenen entre una i dues pàgines. I així, a poquet, va desenvolupant una història que és pretesament la real, no la que podria haver estat real, de Noruega.
Conserva, respecte de Noruega, les seues dèries i obsessions. Però trasllada l'acció a l'altra vora del riu que ja no existeix. Com a resultat, la història relata la relació entre persones cistúriques i transtúriques, si aquestes paraules existeixen. Els ponts del riu hi tenen un paper important, així com el somni d'un Túria navegable.
A escala personal, m'ha tocat de prop, perquè descobrisc que vivia al carrer perpendicular de ca meua, a menys de 200 m, si bé ell hi va anar quan jo ja havia marxat de València. No és la mateixa ciutat que vam viure, perquè, quan jo hi era, estàvem rodejats d'horta per tot arreu. La seua insistència a parlar del carrer de Misser Mascó naix del fet que Vicent Andrés Estellés hi vivia al número 17, cosa que jo desconeixia, però per a mi era el carrer de la meva escola, que Lahuerta menciona, així com la de la meua germana. El camp de Mestalla, que és central en la història, era aquell monstre davant el qual passava per anar o tornar d'estudi i que no em deia res de positiu, perquè jo era un granota no practicant. I què dir del col·legi del Pilar, que si no vaig errat era de xiquets i es deia els marianistes: amics que hi anaven en deien corbs dels professors perquè portaven sotana negra. Resumint, el llibre m'ha tornat per unes hores a un altre país que en diuen el passat.

[Ángel Albert · Rating 4 out of 5]

Molt bon llibre, m'ha encantat. Amb una veu molt propera al lector que se sent íntima i poderosa alhora l'autor ens va desgranant uns fets des de l'òptica del pas del temps amb la nostalgia d'una Valencia idealitzada i tal volta mítica.

Molt recomanable.

[Luis Catalá · Rating 5 out of 5]

Un clàssic noi coneix a noia amb la Valencia dels 90 de fons, molt profunda i tendra. Molt bona novel•la, a l’altura de Noruega.

[Voro Maroto · Rating 4 out of 5]

Lahuerta sempre escriu el mateix llibre però este és el millor.

[Rubén Albelda · Rating 5 out of 5]

Una veu única i profunda que me parla a l'ànima.

[joanvil · Rating 3 out of 5]

3,3

[Marcos Buigues · Rating 4 out of 5]

La prosa de Rafa Lahuerta m'ha tornat a enganxar. Sincerament, no supera Noruega, però sí que es presenta una novel·la molt personal en el contingut, i amb el mateix estil que tant em va impactar, de frases breus i contundents.
He trobat a faltar un poc més de reflexió crítica sobre la ciutat de València -que sí apareixia en Noruega-, però el resultat és bo i resulta àgil de llegir.