Les rutes del sublim

by Natàlia Romaní

D’un petit racó del Mediterrani al món, i del món a un petit racó del Mediterrani. El nou llibre de Natàlia Romaní és un viatge fascinant a la recerca d’un ideal oblidat Refugiada en un racó escorat del Mediterrani, l’autora emprèn l’escriptura d’aquest llibre amb l’objectiu de saber si encara és possible experimentar el sublim. Entre vaixells, trens i avions, el lector gaudirà del gust de la retsina, aprendrà a diferenciar un moll de roca d’un de fang, descobrirà que el veritable pare de l’alpinisme va ser Nietzsche, i sabrà d’on prové la saviesa de la sibil·la. Potser, a les ruïnes del temple d’Apol·lo, lloc al qual ja ningú no hi va a preguntar res, podrem trobar-hi una darrera resposta, una darrera veritat. Potser, també, el sentit d’aquest viatge.

108 pages, Kindle Edition

First published November 4, 2024

Reviews

[〰️ Alba 〰️ · Rating 3 out of 5]

He entès el final però no el viatge. Sort que és un llibre curt perquè no hi he entrat en cap moment.

[Aku · Rating 5 out of 5]

Un recorrido en contra de la muerte de los dioses. Un camino hacia lo febril de lo cotidiano. Hasta el escalofrío.


“[…] La sensación de flotar suspendido ente la noche el día, ente la desesperación y la esperanza”.

“[…] qué pasa en la frontera donde la razón linda con sus límites”.

“La naturaleza era fuente de todo lo sagrado; en ella, vida y muerte, caos y orden, creación y restricción se suceden en un ritmo eterno”.

“El viaje solamente es útil para desparecer, para dejar que lo otro te penetre, para huir de la dictadura de hoy”

[Margarita Servera]

Recomendado por formiga reads

[Maria · Rating 3 out of 5]

Les rutes del sublim, de Natàlia Romaní, és un llibre amb una prosa molt cuidada i una mirada profunda sobre la bellesa, el paisatge i el misteri del que ens transcendeix. Tot i que he entès el final i n’he apreciat la intenció, m’ha costat entrar del tot en la trama —com si la història es mantingués a una certa distància, més contemplativa que emocional.

Tot i així, hi ha moments preciosos i imatges que es queden, i la sensibilitat de Romaní és innegable. Un llibre que potser no m’ha atrapat, però que respecto pel que proposa i per la seva voluntat d’explorar el sublim des d’un lloc literari i poètic.