Podia haver estat una conversa allargassada per les hores d’avió, però va acabar sent una experiència que canviaria la vida de tots dos. En un triangle inaudit amb vèrtexs a Barcelona, Montreal i un petit poble d’Irlanda, la Laia, una barcelonina de quaranta-i-pocs anys, i en Bob, un metge irlandès de més de vuitanta, es coneixen en un avió que fa el trajecte Amsterdam-Montreal. El que podria ser una casualitat oblidable, tan sols una llarga conversa sobrevolant l’Atlàntic asseguts de costat per atzar, es converteix en una experiència vital inesperada...
Tanco "Era primavera a l'hivern" amb moltes frases marcades que voldré emmagatzemar per sempre. També tanco el llibre amb el record de la Laia i el Bob, que són d'aquells personatges que sé que es quedaran sempre amb mi i que sóc feliç de col·locar a la meva lleixa perquè convisquin amb mi.
També tanco el llibre amb ganes que Eulàlia Comas segueixi escrivint, perquè ens ha regalat una novel·la que m'ha encantat.
Podia haver estat una conversa allargassada per les hores d’avió, però va acabar sent una experiència que canviaria la vida de tots dos. La vida del Bob i de la Laia. Ell més de 80 anys, ella passa la quarantena. Però l'edat, tot i ser un abisme, no és res més. Un lligam, una història d'amor profunda, sincera, senzilla com la mateixa voluntat de respectar-se per damunt de tot.
Amb poc menys de 200 pàgines Eulàlia Comas et transporta per Irlanda, Barcelona i Montreal i et bressola en un vincle màgic entre dues persones molt diferents, però amb moltes ganes d'estimar, perquè sempre s'hi és a temps.
M'ha agradat molt. Grata sorpresa, aquesta escriptora! Tant de bo que en vinguin moltes més.
L'inici de la història i com es coneixen els personatges m'ha semblat poc creïble, i això ha fet que em costés força empatitzar amb ells i la seva relació. Tot i això, m'han agradat el to i el ritme en què està escrita la novel·la.