Un recull dels millors contes d'un dels escriptors més aclamats del Japó, seleccionats especialment per mostrar els temes més destacats de l'imaginari de l'autor. Sovint aclamat en l'art de la novel·la, Yukio Mishima va excel·lir també en l'art del conte, on destil·la el seu domini de la narració i tracta alguns dels temes que van marcar la seva vida, com ara l'homosexualitat, la relació amb el cos, la preocupació pel rumb del seu país o els ideals dels joves. Tal com es veu en aquests contes, Mishima és pare d'una prosa analítica i solvent, amb el punt just de densitat, que desplega tot el seu potencial en el retrat psicològic dels personatges, i per això és capaç de transmetre una profunditat que fa que el lector es trobi immers dins el relat i senti la història en la seva pròpia pell. Inèdits en català, aquesta selecció inclou alguns dels contes més aclamats d'un dels narradors japonesos del segle XX que ha despertat més interès arreu del món.
Yukio Mishima (三島 由紀夫) was born in Tokyo in 1925. He graduated from Tokyo Imperial University’s School of Jurisprudence in 1947. His first published book, The Forest in Full Bloom, appeared in 1944 and he established himself as a major author with Confessions of a Mask (1949). From then until his death he continued to publish novels, short stories, and plays each year. His crowning achievement, the Sea of Fertility tetralogy—which contains the novels Spring Snow (1969), Runaway Horses (1969), The Temple of Dawn (1970), and The Decay of the Angel (1971)—is considered one of the definitive works of twentieth-century Japanese fiction. In 1970, at the age of forty-five and the day after completing the last novel in the Fertility series, Mishima committed seppuku (ritual suicide)—a spectacular death that attracted worldwide attention.
Este libro es una recopilación de ocho cuentos y los he disfrutado mucho… Que bien escribe Mishima, es por ello que está considerado uno de los mejores narradores japoneses del siglo XX.
Vaig descobrir Mishima amb Confessions d’una màscara, un llibre que em va impressionar per la manera honesta i valenta amb què parlava de la identitat i el desig. Per això he llegit Onnagata i altres contes amb curiositat i respecte, sabent que tornaria a trobar-hi una veu directa i incisiva.
El recull reuneix relats molt diferents: La perla i Fulls de diari retraten personatges que s’analitzen sense pietat; El sacerdot i el temple de Shiga i el seu amor explora la tensió entre espiritualitat i cos; La cigarreta i El termos parteixen de moments quotidians que revelen més del que sembla; i Onnagata reflexiona sobre la identitat i el paper que representem davant del món. Són contes precisos, elegants i plens d’una sensibilitat que incomoda i atrau alhora.
Tot i això, n’hi ha dos que m’han colpit especialment. Patriotisme és un relat dur i contundent. Mishima descriu el suïcidi del militar i de la seva dona amb un detall que costa de sostenir. No amaga res, no rebaixa la intensitat. La seva manera serena d’explicar-ho fa que l’escena sigui encara més impactant. Aquí la mort es converteix en un acte extrem, gairebé simbòlic, que deixa una marca profunda.
Mort a ple estiu, en canvi, colpeja per la seva senzillesa. La mort arriba de manera inesperada, sense ritual ni solemnitat, i aquesta naturalitat és igualment esfereïdora. Mishima mostra la fragilitat humana amb una claredat que desarma, i l’estiu, en aquest relat, té una llum pesada que sembla presagiar el final.
Aquests dos contes formen un díptic potent: la mort triada i ritualitzada d’un costat, la mort sobtada i silenciosa de l’altre. Entre tots dos, la resta del recull pren un sentit més ampli i profund.
He acabat el llibre amb la sensació d’haver tornat a un autor que sap mirar allò que sovint evitem. Mishima és directe, intens i meticulós, i aquest recull, en la traducció precisa d’Albert Nolla, n’és una prova clara.
Una selecció del bo i millor d'en Mishima, un calidoscopi de totes les seves inquietuts, cares i màscares, contradiccions. Excel·lent la traducció d'en Nolla i bona feina en la tria d'històries, ordenades per crear vincles i contrasts que fan més plaent la lectura. Com un recopilatori de "grans èxits".
Onnagata 4,5/5 La perla 4/5 Fulls de diari 4/5 Patriotisme 5/5 El sacerdot del temple Shiga i el seu amor 5/5 La cigarreta 3,5/5 El termos 3/5 Mort a ple estiu 2/5
Finalment, m'he reconciliat amb Yukio Mishima. Fa molts anys vaig intentar llegir un parell de les seves novel·les i vaig ser incapaç d'acabar-les, i l'any passat em va passar el mateix amb Confessions d'una màscara al club de lectura Bungaku. Enguany, en aquest mateix club Bungaku, he tingut la gran sort de llegir (i gaudir) Onnagata i altres contes.
Feia molt que no llegia contes, en part perquè no en trobava cap que em captivés; la majoria buscaven artificis rocambolescs per sorprendre el lector i no m'atrapaven gens, i els que no ho feien tampoc m'atreien. Mishima no fa cap artifici. Tots els seus relats, així com els personatges, estan embolcallats d'una quotidianitat que, si bé estranya i sovint excessiva (fins i tot extrema), m'han resultat 100% creïbles. I el més important, no me n'ha sobrat cap! He empatitzat amb els personatges i m'he cregut les històries, fos quin fons el seu rerefons, que m'han semblat petits retrats d'intimitat bellament narrats; en aquest punt sens dubte la tasca de l'Albert Nolla, impecable com sempre, n'ha tingut gran part de culpa.
Onnagata i Patriotisme m'han agradat molt (una altra cosa és que estiguis d'acord amb el què s'hi explica, això va generar un prolífic debat al club de lectura), però el que m'ha entusiasmat de debò és Fulls de diari; per la seva brevetat i contundència, i per aquest final que et batega endins fins i tot quan has tancat el llibre, i també hores més tard. Trobo que Mishima és un gran narrador de contes. Llegint les novel·les no dubtava que era un escriptor sublim, però tot allò que em resultava excessiu, redundant i poc creïble, un cop passat pel sedàs del conte i concentrat m'ha entusiasmat. No hi ha dubte que és Mishima en estat pur, però potser és l'única manera com el puc tolerar, en petites dosis, sense abusar-ne per no resultar malparat.
En definitiva, és un llibre que recomanaré a tort i a dret. L'edició del llibre m'ha semblat deliciosa (l'enhorabona a la gent de Cràter) i estic segur que hi tornaré unes quantes vegades al llarg dels anys. El que faré, però, és llegir-lo a glopades, seleccionant els relats que em vinguin de gust, i no d'una tirada com en aquest cas, ja que cal pair un text abans d'afrontar-ne un altre. Si us haig de ser sincer, crec que una relectura de Fulls de diari encara serà més plaent sense venir d'un text com La perla, un relat que, sense voler desmerèixer-lo, em va trencar una mica l'encant del text que havia de venir després.
Contes molt ben escrits que transpiren la societat japonesa, amb els seus tics i les seves contradiccions, per oferir una anàlisi profunda de temes com la identitat, l'amistat, la vergonya, l'honor, la mort, l'amor, el pas a l’adolescència o el dol. Cadascun d’ells està tractat amb una gran delicadesa i degota una sensibilitat especial que convida a la reflexió.