Una immersió en les ombres de la creació literària i els desafiaments emocionals de l’ofici d’escriptor. Una novel·la sorprenent.
L’Anton Bellart veu com la seva vida fa un tomb inesperat després de l’èxit del seu primer llibre. Empès per un editor expert, es proposa escriure una noveŀla mentre intenta trobar el seu lloc en un món literari tan fascinant com exigent. La Sílvia Cors, una autora que sembla posseir ja un estil propi, esdevé una persona essencial en aquesta nova etapa.
El matrimoni, la paternitat i l’afany de destacar, aviat porten l’Anton a descobrir la fragilitat de l’equilibri entre la creació i la vida personal. En un laberint de decisions i conflictes, haurà de trobar una sortida abans de perdre’s del tot.
Peripècies explora amb mestria les llums i ombres de l’ofici d’escriptor i la complexa relació amb el món editorial.
Maria Barbal is a Catalan writer. Even though she has lived in Barcelona from the 1960s onward, the literary world of her early work as an author concentrates on the Pallars county of her childhood and adolescence, a rural surrounding observed by a critical eye. Her first novel, Pedra de tartera [‘Stone from a boulder’], fully set in that space, was praised by the public and critics alike. Her first novel has been translated into English as Stone in a Landslide
M'ha atrapat bastant i l'he llegit molt ràpid, tot i així, l'estil de l'escriptora no m'ha convençut, a vegades em costava seguir el fil, i també trobo que la trama no acaba d'anar enlloc, simplement va passant el temps. Això sí, m'ha donat moltes ganes d'escriure, com sabíem que passaria.
L'autora construeix una obra ràpida, planera i llaminera des del principi al final. S'hi aprecia i agraeix la cura que té de la llengua, tot i que en alguns moments sembla que les descripcions poden anar empatxades de poètica. De totes maneres es capaç de gestionar molt bé la emoció i les expectatives de la trama. Pel que fa a la temàtica, englobada en el mon editorial i la literatura, val la pena remarcar la distinció que l'autora fa entre el nom, el cognom, i l'ofici, ostatges tots de necessitats, desitjos i realitats diferents i la gran majoria de vegades totalment contraposades.