El yo que no muere

by Ferran Torrent, Pau Sanchis Ferrer (translator)

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu ser

Som a l'any 1966 i l'hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d'Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l'hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l'ha vista mai. Manuel Estornell, el director de l'hotel, un home amb poca simpatia per la dictadura, mira de mantenir la situació controlada.

Enmig d'aquest tràfec de personatges, el Regino, un jove falsificador d'art, fa equilibris entre les seues aliances amb un agent del Mossad, dedicat a recuperar obres d'art espoliades pels nazis; delinqüents comuns i opositors al règim, i l'elit franquista per a la qual treballa, com ara el general Moreno, un militar retirat amb qui manté una llarga conversa que resultarà ser clau en la seua vida.

Ferran Torrent torna amb una noveŀla on ningú és qui diu ser, però on els fets i els sentiments són autèntics i genuïns.

 

«Una novel·la d'espies a València en plena Guerra Freda. Ferran Torrent ens regala uns personatges inoblidables, que es passegen entre la realitat i la ficció de manera sorprenent, enmig d'una trama magistral. Viure al límit de la legalitat també pot comportar un codi de la justícia i la llei no sempre van unides». Anna Maria Villalonga

«D'aquest entramat genuí i divertidíssim de ficcions i realitats on res no és el que sembla, n'aflora una Ferran Torrent té una capacitat inesgotable d'enriquir amb cada novel·la no només el seu imaginari literari, sinó també la mateixa escriptura, més viva que mai». Marta Aliguer

«Un text ple d'al·licients i de sorpreses. La destresa narrativa de Ferran Torrent ens enxampa de nou amb una trama extraordinària, amb diàlegs i girs imprevisibles, i personatges històrics que apareixen al costat del llegendari Mític Regino». Lourdes Toledo

288 pages, Paperback

Published February 5, 2025

Reviews

[Alberto · Rating 4 out of 5]

El jo que no mor és una obra ambientada en la València de 1966, en plena Guerra Freda, on l’espionatge, les identitats falses i les conspiracions polítiques es barregen amb una arquitectura modernista que esdevé gairebé un personatge més.
El protagonista, Regino, és un falsificador que es veu embolicat en tractes amb un general franquista, mentre la ciutat bull amb agents del Mossad, soviètics i fins i tot una Ava Gardner disfressada de milionària anònima. Aquesta barreja de personatges reals i ficticis crea una atmosfera intrigant i plena de matisos.
Torrent construeix una trama que gira al voltant de la identitat i la falsedat, on ningú és qui diu ser. La narrativa és àgil, amb diàlegs punyents i una ambientació molt ben treballada. L’obra manté un suspens constant i una tensió que atrapa.
Bona novel·la històrica en la València de la postguerra.

[Lina Barber · Rating 3 out of 5]

En Ferran Torrent mos explica una història d’intriga entre dos bàndols: vencedors i vençuts. El protagonista és particular i diferent no es lliga a cap grup, partit o ideologia. Es relaciona per interés econòmic amb tots, sense casar-se amb ningú. Li agrada conèixer, saber i oferir els seus serveis. Remigio, que així es diu el protagonista, té totes les característiques representatives d’un bon valencià: és creatiu, li agrada aprofitar els recursos que té i és lleial amb la seua gent. Sap quin és el seu orígen, per diners que guanye, sap q no es de l’alta societat. Juga a les cartes amb el cercle de contraris i beu conyac amb qui pot ser el seu pitjor enemic.
Son moltes històries dins d’una única història amb una intenció clara de retratar la postguerra. M’ha il·lustrat de coses q no sabia dels falsificadors de pintures, dels nazis i de com era la ciutat. En Torrent té ofici però he de reconèixer q de vegades perdia el fil principal. No és fins més de la meitat del llibre q la continuïtat del relat permet seguir al prota i les seues activitats fins el final.

[Tura Costa · Rating 2 out of 5]

Ferran Torrent té el seu públic, i no m'estranya. El seu estil és molt particular i si t'enganxa segurament et fas ràpidament del seu club de fans, no ha estat el meu cas. Aquest bodeville dels baixos fondos valencians en temps de franco m'ha resultat un pèl massa estripat, una broma constant amb la que no he connectat... Tot i així crec que no està de menys llegir aquest autor de tant en tant!

[Oriol Puig · Rating 5 out of 5]

Una trama q no et deixa indiferent, ambientad en l’any 1966 a la valència dels plans especials de desenvolupament. Un personatge q es mou en els diferents àmbits de la societat, militar, delinqüència, policial, tràfic de drogues, polític, catòlic… i sempre sap lligar-ho tot per tal de q tingui un final previsible però emocionant fins al darrer full del llibre

[Pep Bonet · Rating 3 out of 5]

Aquest llibre confirma definitivament que no puc refiar-me de la crítica literària dels diaris. En efecte, havent rebut bones crítiques dels quotidians, el llibre és, de fet, una mitjania que, a voltes, fa enrogir les galtes. No puc dir que sigui dolent, però no és bo. Té recursos narratius interessants, com l'haver-se desempallegat totalment dels guions que introdueixen els diàlegs, la qual cosa és meritòria en un autor que utilitza extensament els dits diàlegs. Però té una història que no s'aguanta per enlloc. Coincidències en una novel·la negra poden haver-n'hi, però no que tot lo món aparegui a València en un dia normalet d'hivern dels anys 60. Que jo hi vivia i no passava res. Que l'autor t'hagi de donar lliçonetes d'història a cada moment perquè el lector pugui situar els personatges ja és bastant pecaminós, si bé menys que recórrer a l'odiosa nota al peu de pàgina. Però que s'apleguen en un espai reduït gent que res en el món no haguera mai ajuntat és un xic exagerat. Una novel·la, llevat que siga un esperpent, ha de pretendre un cert realisme i dona la sensació que el Torrent, veient-se en el mirall del Regino, que és mític i es gita amb l'Ava Gardner, pateix de deliris de grandesa.
Sort que sap escriure, però ara em demane si els seus primers llibres, que tant m'havien agradat, eren també roïnets i jo no ho vaig saber veure o ha rodolat aval pel pendent de la facilitat.

[Eudald Font · Rating 3 out of 5]

humor eròtic fi, molt català-valencià

[Gabriel Neila · Rating 4 out of 5]

Entretenido y bien narrado. He leído varias novelas de Ferran Torrent y su estilo no defrauda. Recomendable.

[Jan Castella · Rating 5 out of 5]

Absolutament bonissim la primera meitat una mica feixuga pero les ultimes 150 pagines son increiblement bones, elfinal espectacular