Mig any caminant sol pel sud d'Europa, de Barcelona a Atenes pels camins dels nostres avantpassats.
Quan l'escriptor i llibreter Oriol Canosa tenia vint-i-cinc anys, ara en fa més de vint, va deixar la feina, va posar quatre coses en una motxilla i va començar a caminar. Sis mesos i 3.000 km més tard arribava a l'Acròpolis d'Atenes després d'un llarg i accidentat aprenentatge pels senders de muntanya del vell continent. A la motxilla hi duia poca llibres, un sac de dormir, una mica de roba, pocs diners, una navalla, aigua, quatre fruits secs, pa i formatge… Ni mòbil, ni tenda de campanya, ni unes bones botes, ni una lot. Amb pocs mapes i confiant en l'instint, va anar enllaçant camins per saltar de Collserola a Montserrat, arribar fins als Pirineus i travessar el Massís Central francès, els Alps i els Apenins. Caminava amb el sol i dormia sota els arbres quan la lluna s'amagava.
Sol per les muntanyes de la poblada Europa, anhelava reproduir els viatges dels nostres avantpassats, quan els camins ancestrals eren l'única manera de creuar d'un país a l'altre i quan rere cada faig i cada roca s'hi amagava alguna de les esquives divinitats que poblaven els boscos i rius del món antic.
Un llibre original on l'escriptor ens deixa acompanyar-lo en el viatge que va fer tot sol i caminant fins Atenes durant 6 mesos i a l'intempèrie, fa uns 20 anys. Més que algunes curiositats del viatge, ens trasllada els seus pensaments íntims, fa reflexions sobre l'existència humana, transmetent gran estima cap a la naturalesa verge, allunyada de la petjada humana, el poder escoltar-la, parant esment en l'observació dels detalls, del cel, de les estrelles; sempre amb un contacte respectuós amb els animals. Gaudint del plaer de caminar que et porta cap a un mateix, convidant-nos a aturar-nos i anar a poc a poc, a badar,... I tot ho fa acompanyat de mites i històries de déus, deeses gregues, nimfes ...que d'alguna manera han influenciat en el nostre bagatge cultural mediterrani..Un llibre bonic i diferent.