Un misteri que implicarà tots els habitants de l'Albada, pagesos i ramaders que passaran a ser possibles víctimes o sospitosos.
A l'Albada fa mesos que no hi plou. Els veïns miren el cel sense cap esperança de rebre aigua fins que una tarda, de manera del tot inesperada, arriba una gran tempesta, i amb la pluja també apareix un cadàver. La vida d'aquest poble tranquil es veurà totalment qui és la noia morta? I quina relació té amb cadascun dels seus habitants?
Aquesta història barreja l'especulació urbanística per l'avenç de les fotovoltaiques, la corrupció de la política catalana i una investigació científica que podria descobrir el tractament per curar l'ELA mitjançant unes curioses i rares orquídies que només creixen en aquesta vila.
Una de les coses que més ràbia em fa en aquest món és que em prenguin el pèl. Finalitzada “Les orquídies del mal”, La Campana segueix amb les faltes d’ortografia i text sense revisar. No tot és una portada maca que amaga una novel•la de ràpid consum. Em fa pena perquè penso que la Núria Bacardit hagués pogut treure un llibràs. 50 pàgines més (com a mínim), centrar-se en els arcs dels personatges principals i les relacions amb el seu entorn, saber del cert què vol explicar i no anar donant batzegades per voler agradar a tots els públics. No sé què ha passat: O no l’han guiat bé o no li han dit realment com era el resultat final o ni tan sols han fet un cop d’ull a l’última versió abans d’anar a impremta. La pròxima vegada (estic segur que la periodista seguirà publicant nous llibres) que es busqui una altra editorial.
Crec que podria ser una novel·la potent però no ho és malgrat toqui temes que donen per molt. Hi ha errors ortogràfics que donen a entendre que no s'ha revisat la novel·la i jo he llegit la 2a edició.
Doncs això, que la trama és interessant però com està escrit i l'estil, no m'han agradat gens i li fan perdre el valor que podria tenir. Em sap greu perquè creia que m'agradaria molt.
Potser el podrien llegir en un institut per debatre sobre certs temes però poc més... Em sap greu. A veure si publica més i millora.
Les orquídies del mal, de Núria Bacardit, és una novel·la ambiciosa que combina amb habilitat el misteri clàssic amb la crítica social i la ciència.
Ambientada en un poble rural català, la història comença amb una troballa inesperada que desencadena una trama densa i plena d’intriga.
Amb una clara influència de les novel·les de misteri angleses ambientades en entorns rurals —com les d’Agatha Christie o les que inspiren sèries com Assassinats a Midsomer—, Bacardit construeix un univers narratiu ric i inquietant.
La seva prosa, rica i atmosfèrica, ens submergeix en un escenari aparentment plàcid on el passat i els secrets esdevenen amenaces silencioses. Els temes de la corrupció, la crisi ambiental i la recerca científica s’entrellacen per oferir una lectura profunda, captivadora i absolutament contemporània.
No entenc tantes crítiques sobre el llibre. Potser el fet de no anar-hi amb expectatives me l'ha fet mirar d'una altra manera, però m'ha agradat la història i com es resol, tot i que d'entrada em semblava un final forçat. El visualitzo passat a pantalla per l'estructura i la facilitat de la seqüència de les parts.