What do you think?
Rate this book
Ara que t'he trobat, deixa'm dir-te adeu
Una història emotiva i intensa que explora la capacitat de les relacions humanes per curar les ferides més profundes en el camí cap a la llibertat.
«Vaig obrir la capsa de Pandora, i em vaig maleir els ossos durant molt de temps per haver-ho fet, però la meva intuïció em deia que sota de tota aquella merda hi havia alguna cosa que m'estava perdent i que em pertanyia».
Quan la Lis és mare, s'obliga a dir adeu a una part fosca del seu passat. En una carta que escriu al seu pare busca tancar una etapa dolorosa marcada per les ferides que ell mateix li ha deixat. A través d'aquesta carta i de petits fragments de la vida de la Lis, descobrim la seva força, però també la de la seva mare i la de la seva germana petita, totes tres atrapades en una situació límit i abusiva. En aquest camí d'acceptació, l'amor emergeix com un suport vital per a la Lis per deixar enrere les ombres del passat i donar veu al silenci.
«Vaig obrir la capsa de Pandora, i em vaig maleir els ossos durant molt de temps per haver-ho fet, però la meva intuïció em deia que sota de tota aquella merda hi havia alguna cosa que m'estava perdent i que em pertanyia».
Quan la Lis és mare, s'obliga a dir adeu a una part fosca del seu passat. En una carta que escriu al seu pare busca tancar una etapa dolorosa marcada per les ferides que ell mateix li ha deixat. A través d'aquesta carta i de petits fragments de la vida de la Lis, descobrim la seva força, però també la de la seva mare i la de la seva germana petita, totes tres atrapades en una situació límit i abusiva. En aquest camí d'acceptació, l'amor emergeix com un suport vital per a la Lis per deixar enrere les ombres del passat i donar veu al silenci.
139 pages, Kindle Edition
First published January 1, 2025
5 people are currently reading
172 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 20 of 20 reviews
March 9, 2025
Surto de terapia un dia que parlem sobre el perdó. Vaig a la llibreria finestres i veig “Ara que t’he trobat, deixa’m dir-te adéu” just quan marxava.
Llegeixo la contraportada i desitjo arribar a casa, seure al sofà i llegir.
Gràcies Ester per aquesta obra :)
Llegeixo la contraportada i desitjo arribar a casa, seure al sofà i llegir.
Gràcies Ester per aquesta obra :)
February 28, 2025
Ester Escamilla construeix una història que travessa l'ànima com una corrent silenciosa, explorant les arrels més profundes de les relacions familiars, les ferides de l’infància i la difícil recerca del perdó. La Lis, la protagonista, ens obre la porta a un diàleg amb el seu passat, narrat a través d'una carta dirigida al seu pare. Aquesta carta, carregada de dolor i comprensió, no només intenta tancar ferides, sinó també donar veu a les silencioses cicatrius d'una vida marcada per la violència i la incertesa.
Escamilla teixeix una narrativa densa i emotiva, una introspecció complexa que envolta la figura femenina, no només com a víctima, sinó com a subjecte actiu en la seva pròpia reconstrucció. La Lis, la seva mare i la seva germana són les protagonistes d’una història que abasta generacions de silenci, abandonament i traïció, però també de resistència i, finalment, de redempció. La seva relació, teixida amb fils invisibles de desesperança i amor, és un reflex de la lluita interior de cada una per trobar la llibertat.
El llenguatge de l’autora és refinat i intens, capaç de capturar la fragilitat de les emocions més profundes amb una elegància que no obvia la cruesa de les situacions que descriu. La prosa es converteix en una eina poderosa que no només ens narra una història, sinó que ens fa partícips de l’experiència de les seves protagonistes, una experiència plena de silencis i revelacions tardanes.
Aquest llibre és un viatge interior que, sense renunciar a la tristesa, ens invita a descobrir la força del perdó, no només cap als altres, sinó també cap a un mateix. És una història de tancament, però també de noves obertures, una invitació a fer les paus amb el que vam ser per poder ser el que som.
Una obra delicada i punyent, plena de sensibilitat i profunditat, que deixa una empremta perdurable en el cor de qui la llegeix.
Escamilla teixeix una narrativa densa i emotiva, una introspecció complexa que envolta la figura femenina, no només com a víctima, sinó com a subjecte actiu en la seva pròpia reconstrucció. La Lis, la seva mare i la seva germana són les protagonistes d’una història que abasta generacions de silenci, abandonament i traïció, però també de resistència i, finalment, de redempció. La seva relació, teixida amb fils invisibles de desesperança i amor, és un reflex de la lluita interior de cada una per trobar la llibertat.
El llenguatge de l’autora és refinat i intens, capaç de capturar la fragilitat de les emocions més profundes amb una elegància que no obvia la cruesa de les situacions que descriu. La prosa es converteix en una eina poderosa que no només ens narra una història, sinó que ens fa partícips de l’experiència de les seves protagonistes, una experiència plena de silencis i revelacions tardanes.
Aquest llibre és un viatge interior que, sense renunciar a la tristesa, ens invita a descobrir la força del perdó, no només cap als altres, sinó també cap a un mateix. És una història de tancament, però també de noves obertures, una invitació a fer les paus amb el que vam ser per poder ser el que som.
Una obra delicada i punyent, plena de sensibilitat i profunditat, que deixa una empremta perdurable en el cor de qui la llegeix.
July 28, 2025
Lectures dures i necessàries. Veus que cal escoltar.
No sé quines paraules fer servir per explicar-ne la lectura, les emocions, la tristesa, la ràbia, les llàgrimes vessades...
Una realitat crua i horrible narrada amb unes paraules, figures i imatges molt potents i boniques. Llegeixes i t'esgarrifes i no voldries saber-ne més i segueixes llegint, passes pàgina rere pàgina fins devorar-lo sencer. I no et quedes igual. Impossible.
No sé quines paraules fer servir per explicar-ne la lectura, les emocions, la tristesa, la ràbia, les llàgrimes vessades...
Una realitat crua i horrible narrada amb unes paraules, figures i imatges molt potents i boniques. Llegeixes i t'esgarrifes i no voldries saber-ne més i segueixes llegint, passes pàgina rere pàgina fins devorar-lo sencer. I no et quedes igual. Impossible.
May 15, 2025
uf uau
July 17, 2025
Preciós. M'ha enganxat des de la primera pàgina. Històries que s'han d'escriure, llegir i parlar perquè mai més quedin enquistades en cap persona i poguem eliminar-les del tot.
September 22, 2025
He acabat Ara que t’he trobat, deixa’m dir-te adeu amb un nus a la gola i la sensació que, fins i tot en les històries més dures, sempre hi ha lloc per a la llum.
Ester Escamilla narra, a través de les cartes de la Lis al seu pare, un relat de maltractament i d’abús que, tot i ser contundent, no és mai escabrós ni explícit: la seva força és fer-te sentir. Seguim la Lis des de la infància fins a la maduresa, en un recorregut on la maternitat és el punt d’inflexió que li obre els ulls i li desperta aquella pregunta punyent: Com es pot no estimar un fill?
Al voltant d’ella hi trobem una mare que també carrega cicatrius, una germana imprescindible, el Ricard —company de vida que li recorda que hi ha moltes maneres d’estimar— i amistats que demostren que també fora de la família hi pot haver calidesa i suport.
Per ser el seu primer llibre, l’autora escriu amb una delicadesa que et fa sentir a prop de la Lis. És curt, però arriba lluny: et sacseja, et fa respirar i et recorda que fins i tot enmig del dolor hi ha lloc per a la llum.
Aquest llibre és per a tu si busques històries de resiliència, si t’interessen els relats sobre infanteses difícils, o si valores aquells llibres que saben tocar temes durs amb sensibilitat i llum.
Ester Escamilla narra, a través de les cartes de la Lis al seu pare, un relat de maltractament i d’abús que, tot i ser contundent, no és mai escabrós ni explícit: la seva força és fer-te sentir. Seguim la Lis des de la infància fins a la maduresa, en un recorregut on la maternitat és el punt d’inflexió que li obre els ulls i li desperta aquella pregunta punyent: Com es pot no estimar un fill?
Al voltant d’ella hi trobem una mare que també carrega cicatrius, una germana imprescindible, el Ricard —company de vida que li recorda que hi ha moltes maneres d’estimar— i amistats que demostren que també fora de la família hi pot haver calidesa i suport.
Per ser el seu primer llibre, l’autora escriu amb una delicadesa que et fa sentir a prop de la Lis. És curt, però arriba lluny: et sacseja, et fa respirar i et recorda que fins i tot enmig del dolor hi ha lloc per a la llum.
Aquest llibre és per a tu si busques històries de resiliència, si t’interessen els relats sobre infanteses difícils, o si valores aquells llibres que saben tocar temes durs amb sensibilitat i llum.
April 29, 2025
L'Ester ens porta una novel·la que aborda les emocions profundes que envolten l'amor i la pèrdua. La història se centra en la protagonista, la Lis, que després de trobar una connexió intensa amb una persona especial, s'ha de afrontar a la realitat de dir adéu!
La narrativa explora el procés de descobriment personal a través de les vivències compartides entre els dos personatges. A mesura que la relació evoluciona, la Lis reflexiona sobre el seu passat, les ferides no tancades i les expectatives que tenia sobre l'amor.
Aquest viatge interior, la porta a confrontar les seves inseguretats i a entendre la importàncies de viure el moment, malgrat la por a la pèrdua.
El llibre també destaca les dinàmiques de les relacions i com aquestes poden ser a la vegada doloroses i transformadores. La seva prosa és poètica i encantadora, ja que comenta als lectors i lectores de manera emocionals.
Escamilla ens convida a contemplar el valor de les experiències viscudes i que les persones que coneixement en el llarg de la nostra vida, poden arribar a tenir un impacte en ella.
Al final la Lis s'enfronta que tot i que potser ha de dir adéu, els records i les lliçons d'aquesta relació, perduraran contribuint al creixement personal.
De tracta i mocador! Poques pàgines d'història que et fan posar la pell de gallina! Va acabar amb llàgrimes als ulls
La narrativa explora el procés de descobriment personal a través de les vivències compartides entre els dos personatges. A mesura que la relació evoluciona, la Lis reflexiona sobre el seu passat, les ferides no tancades i les expectatives que tenia sobre l'amor.
Aquest viatge interior, la porta a confrontar les seves inseguretats i a entendre la importàncies de viure el moment, malgrat la por a la pèrdua.
El llibre també destaca les dinàmiques de les relacions i com aquestes poden ser a la vegada doloroses i transformadores. La seva prosa és poètica i encantadora, ja que comenta als lectors i lectores de manera emocionals.
Escamilla ens convida a contemplar el valor de les experiències viscudes i que les persones que coneixement en el llarg de la nostra vida, poden arribar a tenir un impacte en ella.
Al final la Lis s'enfronta que tot i que potser ha de dir adéu, els records i les lliçons d'aquesta relació, perduraran contribuint al creixement personal.
De tracta i mocador! Poques pàgines d'història que et fan posar la pell de gallina! Va acabar amb llàgrimes als ulls
March 16, 2025
"El comiat a l'aeroport només va ser la culminació de tres dies molt intensos. Les llàgrimes ja estaven plorades, les eufòries controlades i les culpes guardades en algun lloc de la maleta on no fessin gaire nosa."
📚 Quan la Lis es converteix en mare, alguna cosa dins seu fa clic. Els records del passat tornen amb força, aquells que ha intentat oblidar, però que han deixat una petjada profunda en la seva vida. A través de fragments de carta dirigits al seu pare, la protagonista intenta tancar una etapa, posar paraules al dolor i acomidar-se del seu pare. El llibre compagina la carta amb vivències de la seva infància i adolescència, i coneixem la seva faceta de filla, germana i mare. Aquestes etapes ajuden a comprendre la Lis del present.
La novel·la ens endinsa en una història dura, emotiva i molt humana. És un d’aquells llibres que et costa deixar, tot i el pes de la història. La narrativa d’Ester Escamilla és delicada però colpidora.
L'autora va escriure per casualitat aquest llibre. Va a ser a través d'un taller d'escriptura que mica en mica va anar donant forma fins a que va decidir publicar-lo
📚 Quan la Lis es converteix en mare, alguna cosa dins seu fa clic. Els records del passat tornen amb força, aquells que ha intentat oblidar, però que han deixat una petjada profunda en la seva vida. A través de fragments de carta dirigits al seu pare, la protagonista intenta tancar una etapa, posar paraules al dolor i acomidar-se del seu pare. El llibre compagina la carta amb vivències de la seva infància i adolescència, i coneixem la seva faceta de filla, germana i mare. Aquestes etapes ajuden a comprendre la Lis del present.
La novel·la ens endinsa en una història dura, emotiva i molt humana. És un d’aquells llibres que et costa deixar, tot i el pes de la història. La narrativa d’Ester Escamilla és delicada però colpidora.
L'autora va escriure per casualitat aquest llibre. Va a ser a través d'un taller d'escriptura que mica en mica va anar donant forma fins a que va decidir publicar-lo
April 8, 2025
💔 Ara que t'he trobat, deixa'm dir-te adéu 👨👧
🖋️ Ester Escamilla
📘 La Magrana
📖 160 pàgines
🏠 eBiblio
Aquesta novel•la és el relat de com una dona que ha patit abussos durant la seva infància, arrel de ser mare, troba la fortalesa per enfrontar-se a la gran ferida que arrossega des de llavors per poder tirar endavant.
Així, ras i curt. No es recrea en l'abús i les agressions que pateixen ella i la seva mare, sinó que mostra el patiment psicològic, les ferides mentals i emocionals que provoca el fet què qui més t'hauria d'estimar et tracti com l'objecte sobre el què descarregar la frustració i el mal humor i et fa creure que la culpa és teva.
Si heu patit aquest tipus de situació, reviseu si esteu en condicions de llegir-lo, cuideu-vos i si necessiteu parlar-ne aquí teniu un lloc segur per fer-ho.
Si heu estat en aquesta situació, aquí teniu una abraçada molt gran i el meu reconeixement per la vostra valentia i fortalesa.
✅ Passa el test de Bechdel
♀️ Violència de gènere i abús s3>
🖋️ Ester Escamilla
📘 La Magrana
📖 160 pàgines
🏠 eBiblio
Aquesta novel•la és el relat de com una dona que ha patit abussos durant la seva infància, arrel de ser mare, troba la fortalesa per enfrontar-se a la gran ferida que arrossega des de llavors per poder tirar endavant.
Així, ras i curt. No es recrea en l'abús i les agressions que pateixen ella i la seva mare, sinó que mostra el patiment psicològic, les ferides mentals i emocionals que provoca el fet què qui més t'hauria d'estimar et tracti com l'objecte sobre el què descarregar la frustració i el mal humor i et fa creure que la culpa és teva.
Si heu patit aquest tipus de situació, reviseu si esteu en condicions de llegir-lo, cuideu-vos i si necessiteu parlar-ne aquí teniu un lloc segur per fer-ho.
Si heu estat en aquesta situació, aquí teniu una abraçada molt gran i el meu reconeixement per la vostra valentia i fortalesa.
✅ Passa el test de Bechdel
♀️ Violència de gènere i abús s3>
April 18, 2025
**
"Avui em sento capaç d'escriure sense que les emocions em regirin les entranyes".
El silenci i el dolor han acompanyat molts anys la Lis. Hauran de passar moltes nits i massa crits fins que serà capaç de verbalitzar què va passar, què li va fer .... I només així podrà renéixer i viure.
L'estructura del llibre em sembla immillorable: intercala episodis quotidians amb les cartes de la Lis escriu al seu pare.
Tot i el dolor i desconcert que impregna el relat, l'autora dosifica la cruesa per evitar saturar i troba l'equilibri necessari perquè sentis la necessitat de saber més, de comprendre la Lis. I, en el meu cas, sentis alleujament entre tanta impotència.
Escriure un relat com aquest amb la subtilesa que ho fa l'Ester és senzillament brillant.
Sofisticat, profund i agut, no cal dir que he gaudit de cada pàgina.
La coberta i el títol posen la cirereta a aquesta obra que recordaré molt de temps.
"Avui em sento capaç d'escriure sense que les emocions em regirin les entranyes".
El silenci i el dolor han acompanyat molts anys la Lis. Hauran de passar moltes nits i massa crits fins que serà capaç de verbalitzar què va passar, què li va fer .... I només així podrà renéixer i viure.
L'estructura del llibre em sembla immillorable: intercala episodis quotidians amb les cartes de la Lis escriu al seu pare.
Tot i el dolor i desconcert que impregna el relat, l'autora dosifica la cruesa per evitar saturar i troba l'equilibri necessari perquè sentis la necessitat de saber més, de comprendre la Lis. I, en el meu cas, sentis alleujament entre tanta impotència.
Escriure un relat com aquest amb la subtilesa que ho fa l'Ester és senzillament brillant.
Sofisticat, profund i agut, no cal dir que he gaudit de cada pàgina.
La coberta i el títol posen la cirereta a aquesta obra que recordaré molt de temps.
April 8, 2025
Carta a un padre.
Llena de amor, el amor de una hija a un padre, es una despedida.
Lis, cuánta emoción en tan pocas páginas.
En ellas te he visto de pequeña, en ese ambiente hogareño que tanto daño te ha hecho.
Te he visto crecer, cuidar de tu hermana.
He sentido tu miedo, tu incertidumbre, tu absoluto dolor.
He visto como sufrías, años después, cuando cualquier pequeño e insignificante detalle te conectaba con un momento trágico de tu pasado.
He agradecido tu enamoramiento, tu vida al lado de ese hombre tan comprensivo, que entendía lo que te pasaba.
Pero sobre todo me ha maravillado tu crecimiento, tus ganas de vivir, cómo el nacimiento de tu hijo te trasvalsó hacia un reto de no retorno.
Curarte, soltar lastre, decir adiós.
Superviviente y valiente. Bravo Lis.
Llena de amor, el amor de una hija a un padre, es una despedida.
Lis, cuánta emoción en tan pocas páginas.
En ellas te he visto de pequeña, en ese ambiente hogareño que tanto daño te ha hecho.
Te he visto crecer, cuidar de tu hermana.
He sentido tu miedo, tu incertidumbre, tu absoluto dolor.
He visto como sufrías, años después, cuando cualquier pequeño e insignificante detalle te conectaba con un momento trágico de tu pasado.
He agradecido tu enamoramiento, tu vida al lado de ese hombre tan comprensivo, que entendía lo que te pasaba.
Pero sobre todo me ha maravillado tu crecimiento, tus ganas de vivir, cómo el nacimiento de tu hijo te trasvalsó hacia un reto de no retorno.
Curarte, soltar lastre, decir adiós.
Superviviente y valiente. Bravo Lis.
July 1, 2025
L'enyorança no hi era mai a la llista del "cal portar...", però sempre la carregava a la motxilla.
Com podia ensenyar als meus fills el que jo encara no havia après?
Una parella s'ha ia d'acabar quan paties més del que estimaves.
Com podia ensenyar als meus fills el que jo encara no havia après?
Una parella s'ha ia d'acabar quan paties més del que estimaves.
March 4, 2025
Una història que ens remou per dins. Escrita amb una gran sensibilitat però molt dura a la vegada.
May 19, 2025
senzillament espectacular, cala molt endins!
July 10, 2025
Història de superació personal.
"Feia sol i els primers brots de primavera pintaven els arbres del bosc de davant de casa d'un verd impossible de trobar en una paleta de pintor."
"Feia sol i els primers brots de primavera pintaven els arbres del bosc de davant de casa d'un verd impossible de trobar en una paleta de pintor."
November 5, 2025
Història dura i colpidora, que et manté en vil de la primera a l'última pàgina.
December 17, 2025
Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DIO8iJ...
July 11, 2025
Llegir, llegir i no poder parar de llegir. Aquest llibre m'ha atrapat des de la primera pàgina. M'ha corprès, m'ha fet patir i m'ha emocionat.
La maternitat de la Lis, la protagonista, li reobre ferides del passat silenciades durant anys. Plorar, expressar, acceptar, dir adeu... Per renéixer de nou.
He patit amb la Lis, m'he enamorat i estimat amb ella, m'he trencat i m'he tornat a aixecar... Està escrit amb tanta delicadesa i amb tanta cura que remou i et queda a dins. En mi ressonarà temps.
La maternitat de la Lis, la protagonista, li reobre ferides del passat silenciades durant anys. Plorar, expressar, acceptar, dir adeu... Per renéixer de nou.
He patit amb la Lis, m'he enamorat i estimat amb ella, m'he trencat i m'he tornat a aixecar... Està escrit amb tanta delicadesa i amb tanta cura que remou i et queda a dins. En mi ressonarà temps.
Displaying 1 - 20 of 20 reviews