What do you think?
Rate this book
La mesura exacta
Una història de superació, d'empoderament, de perdre les pors i d'atrevir-se a lluitar pels teus somnis.
La Lali treballa al departament de màrqueting d'una petita agència de publicitat. Després d'una reunió humiliant amb el seu cap i immersa en una eterna explotació laboral, comença a plantejar-se si la professió que va triar fa dotze anys és la que realment desitja. Ella té clar que el que més li agrada és fer pastissos, cuinar tots aquells dolços que desperten els seus sentits. Per això, cada dilluns porta a l'oficina un pastís per als seus companys, i en les hores lliures en cuina més per encàrrec. A casa, preparant les seves receptes, és l'únic moment en què se sent feliç, completa, i nota que connecta amb la Lali que realment voldria ser. Però, per dedicar-se a la seva veritable vocació de pastissera, la Lali haurà d'enfrontar-se als fantasmes del seu passat i a la pressió del seu entorn. Aconseguirà deslliurar-se dels prejudicis que l'envolten i perseguir el seu somni?
«"I si ho deixo tot?". Tot. "No pots deixar-ho tot". Era un dels inconvenients de servir els altres. A quantes persones decebria, si deicidia deixar aquella feina? En definitiva, la meva feina, la meva carrera. Allò en què gastava més hores al dia i que, en aquell moment, em feia més infeliç».
La Lali treballa al departament de màrqueting d'una petita agència de publicitat. Després d'una reunió humiliant amb el seu cap i immersa en una eterna explotació laboral, comença a plantejar-se si la professió que va triar fa dotze anys és la que realment desitja. Ella té clar que el que més li agrada és fer pastissos, cuinar tots aquells dolços que desperten els seus sentits. Per això, cada dilluns porta a l'oficina un pastís per als seus companys, i en les hores lliures en cuina més per encàrrec. A casa, preparant les seves receptes, és l'únic moment en què se sent feliç, completa, i nota que connecta amb la Lali que realment voldria ser. Però, per dedicar-se a la seva veritable vocació de pastissera, la Lali haurà d'enfrontar-se als fantasmes del seu passat i a la pressió del seu entorn. Aconseguirà deslliurar-se dels prejudicis que l'envolten i perseguir el seu somni?
«"I si ho deixo tot?". Tot. "No pots deixar-ho tot". Era un dels inconvenients de servir els altres. A quantes persones decebria, si deicidia deixar aquella feina? En definitiva, la meva feina, la meva carrera. Allò en què gastava més hores al dia i que, en aquell moment, em feia més infeliç».
330 pages, Kindle Edition
Published February 20, 2025
3 people are currently reading
108 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 17 of 17 reviews
Read
March 16, 2025Els canvis laborals sempre espanten, sobretot si es tracta de deixar enrere allò que tothom, tu inclosa, creus que és l'única cosa que saps fer. Allò que vas estudiar. Allò del que has treballat durant una bona colla d'anys. Que te'n surts prou bé, però et crema. T'esgota. Et destrossa. Fins que esdevé insostenible. Deixem que la feina o els estudis ens defineixin, però tot allò que ens fa vibrar explica més de nosaltres que no pas cap títol acadèmic. Poden ser meres aficions, o una via d'escapament, però també pot acabar convertint-se en una professió.
El paràgraf anterior és la Lali, i també soc una mica jo (fins i tot tenim paral·lelismes amb el nom, tantes coincidències fan una mica de por i tot!). El que encén l'espurna als ulls de la protagonista de 'La mesura exacta' és la pastisseria: amassar, batre, endolcir, enfornar i tornar a començar. Una afició on es refugia del burn out laboral, i que comença a prendre forma dins seu com una opció de negoci real. Les pròpies inseguretats i el condicionament de l'entorn, però, seran dimonis als quals haurà de fer front.
Tot i que no tinc les coses tan clares com la Lali, i que el meu camí encara no sé quin és, aquesta lectura m'ha fet rumiar. I com veieu, també m'ha fet recuperar les ganes d'embrutar-me les mans de tant en tant. Ahir a la tarda, amb un mal de cap terrible, uns quants ous que portaven massa dies a la nevera i un Captatio Benevolentiae manelero de fons gens casual (Els millors professors europeus, quin disc ♥️), vaig fer un pastís de pastanaga i una crema catalana. Que aquí som molt de tradicions, i aquest dimecres, que és Sant Josep, estarem ocupats i no tindré temps 😉.
Perquè a vegades, ens en sortim.
(LAIA)
https://www.instagram.com/p/DHRSl9noOte/
El paràgraf anterior és la Lali, i també soc una mica jo (fins i tot tenim paral·lelismes amb el nom, tantes coincidències fan una mica de por i tot!). El que encén l'espurna als ulls de la protagonista de 'La mesura exacta' és la pastisseria: amassar, batre, endolcir, enfornar i tornar a començar. Una afició on es refugia del burn out laboral, i que comença a prendre forma dins seu com una opció de negoci real. Les pròpies inseguretats i el condicionament de l'entorn, però, seran dimonis als quals haurà de fer front.
Tot i que no tinc les coses tan clares com la Lali, i que el meu camí encara no sé quin és, aquesta lectura m'ha fet rumiar. I com veieu, també m'ha fet recuperar les ganes d'embrutar-me les mans de tant en tant. Ahir a la tarda, amb un mal de cap terrible, uns quants ous que portaven massa dies a la nevera i un Captatio Benevolentiae manelero de fons gens casual (Els millors professors europeus, quin disc ♥️), vaig fer un pastís de pastanaga i una crema catalana. Que aquí som molt de tradicions, i aquest dimecres, que és Sant Josep, estarem ocupats i no tindré temps 😉.
Perquè a vegades, ens en sortim.
(LAIA)
https://www.instagram.com/p/DHRSl9noOte/
February 25, 2025
Quina història! Tinc la sensació que un trosset de la Lali es quedarà amb mi per sempre 🍰🧡
Havent crescut en una societat que demana que les dones siguem “perfectes”, “cuidadores”, “entregades” i “afables” entre altres, la Lali ha seguit sempre el camí que s’havia estipulat per a ella, sense qüestionar mai si això seria el que la faria feliç o no. Però, què passa quan no persegueixes els teus somnis tan sols per tal de no decebre la resta?
‘La mesura exacta’ és una història d’empoderament però també és, sobretot, una història d’aprendre a estimar-se a una mateixa, de valorar-se independentment del que ho facin els altres i de no oblidat mai els nostres somnis, allò que realment ens fa felices. Una novel·la molt necessària en qualsevol etapa de la vida, per adonar-nos de com d’important és creure en nosaltres mateixes i deixar enrere aquest síndrome de la bona nena que ens caracteritza a tantes.
M’he sentit tant i tant indentificada amb ella, que a moments em semblava que llegia sobre la meva pròpia història ❤️🩹
Tant de bo trobem totes la nostra pastisseria!
Havent crescut en una societat que demana que les dones siguem “perfectes”, “cuidadores”, “entregades” i “afables” entre altres, la Lali ha seguit sempre el camí que s’havia estipulat per a ella, sense qüestionar mai si això seria el que la faria feliç o no. Però, què passa quan no persegueixes els teus somnis tan sols per tal de no decebre la resta?
‘La mesura exacta’ és una història d’empoderament però també és, sobretot, una història d’aprendre a estimar-se a una mateixa, de valorar-se independentment del que ho facin els altres i de no oblidat mai els nostres somnis, allò que realment ens fa felices. Una novel·la molt necessària en qualsevol etapa de la vida, per adonar-nos de com d’important és creure en nosaltres mateixes i deixar enrere aquest síndrome de la bona nena que ens caracteritza a tantes.
M’he sentit tant i tant indentificada amb ella, que a moments em semblava que llegia sobre la meva pròpia història ❤️🩹
Tant de bo trobem totes la nostra pastisseria!
February 26, 2025
M'ha agradat moltíssim! Quan em tocava parar de llegir no veia el moment de poder tornar a endinsar-me a la història de la Lali. Asseure'm amb ella era com entendre'm una mica més, veure reflectits al paper pensaments que m'han passat pel cap milers de cops, preguntar-me si jo també seria una bona nena (i si mai trobaré la meva pastisseria). Crec que no només és un llibre lleuger i entretingut (fins i tot per a persones que estiguin passant per un bloqueig lector), sinó també una empenta per poder viure la teva vida d'una vegada per totes. El recomano al 100% <3
July 7, 2025
És un bon llibre però molt senzill. En alguns moments se m'ha fet una mica llarg.
December 28, 2025
Una història molt bonica amb coses molt bones i molt fidel a tot el que viu una noia d’entre 25 i 40 anys, amb tots els dubtes, pressions que t’arriben de tots costats, imposicions per part de la teva pròpia família i moltes dificultats per fer cas al teu jo interior i acabar fent allò que realment et fa feliç. M’he sentit identificadíssima amb la Lali en molts moments de la història, però m’ha faltat una mica de ritme en la trama i em dona una mica la sensació que en els moments claus del llibre les coses van una mica massa ràpid i acaben o comencen de forma molt abrupta. En general però és un llibre bonic, escrit en català i d’aquells que regalaria a moltes de les meves amigues.
July 11, 2025
M’ha agradat molt!
Tot i ser molt previsible crec que reflecteix molt bé la realitat.
Tot i ser molt previsible crec que reflecteix molt bé la realitat.
June 18, 2025
La Lali és la protagonista de “La mesura exacta”, la primera obra de Cristina Puigbert, i diu una frase que sempre m’ha ressonat: “I aquesta sensació d’haver estat, de bona, ximple.” De fet, és fàcil empatitzar amb ella, i aquest és un dels punts forts del llibre. Des del principi, et connecta amb els seus pensaments i emocions, fent-la increïblement propera.
La Lali es troba en una situació força habitual avui dia: immersa en l’esgotament laboral i una rutina asfixiant, només se sent feliç quan cuina pastissos i dolços, una habilitat lloada per tot el seu entorn. La seva lluita amb “he escollit el camí correcte?” i la temptació de “què passaria si obrís la meva pròpia pastisseria?” és el cor de la història. Puigbert aconsegueix aprofundir en aquest conflicte intern amb una delicadesa que no frena en cap moment el ritme de la narració.
És una lectura àgil i fresca, però el dinamisme no li resta profunditat: relacions personals i familiars, canvis vitals, autoestima, la síndrome de la bona nena... L’autora utilitza la cuina i la pastisseria no només com un teló de fons, sinó com una poderosa metàfora de la Lali que busca la seva pròpia essència i creativitat. Valenta i inspiradora, aconsegueix transportar-te al seu món.
Entre farina, ous, sucre i xocolata, la noia lluita per trobar el seu equilibri vital, la proporció adequada de tot. I m’ha transmès un missatge molt valuós: que, sempre que estiguis envoltada de bones persones, et llencis a la piscina. Si surt bé, ho celebrareu; si no, seran el suport per continuar endavant.
És un llibre que no només fa reflexionar, sinó que també convida a l’acció i a la valentia de seguir els propis desitjos.
La Lali es troba en una situació força habitual avui dia: immersa en l’esgotament laboral i una rutina asfixiant, només se sent feliç quan cuina pastissos i dolços, una habilitat lloada per tot el seu entorn. La seva lluita amb “he escollit el camí correcte?” i la temptació de “què passaria si obrís la meva pròpia pastisseria?” és el cor de la història. Puigbert aconsegueix aprofundir en aquest conflicte intern amb una delicadesa que no frena en cap moment el ritme de la narració.
És una lectura àgil i fresca, però el dinamisme no li resta profunditat: relacions personals i familiars, canvis vitals, autoestima, la síndrome de la bona nena... L’autora utilitza la cuina i la pastisseria no només com un teló de fons, sinó com una poderosa metàfora de la Lali que busca la seva pròpia essència i creativitat. Valenta i inspiradora, aconsegueix transportar-te al seu món.
Entre farina, ous, sucre i xocolata, la noia lluita per trobar el seu equilibri vital, la proporció adequada de tot. I m’ha transmès un missatge molt valuós: que, sempre que estiguis envoltada de bones persones, et llencis a la piscina. Si surt bé, ho celebrareu; si no, seran el suport per continuar endavant.
És un llibre que no només fa reflexionar, sinó que també convida a l’acció i a la valentia de seguir els propis desitjos.
July 30, 2025
El llibre ens convida a reflexionar sobre el coratge de seguir les pròpies passions, especialment en un context on molts joves troben dificultats per accedir a feines que realment s’alinein amb les seves aspiracions
November 1, 2025
Una història de superació personal cuita a foc lent. Una demostració que a la vida has de creure en tu, has de buscar el que et fa feliç i no voler ser el que els altres volen que siguis, alguns amb un amor mal entès i altres per egoïsme.
Al final de vida només n’hi ha una i no som a temps de recular per fer-ho diferent, es tracta d’aprendre del passat, no jutjar i fer camí cap el futur.
La protagonista en aquest cas es jutja massa i necessita l’aprovació dels altres. Es quan aprèn a no jutjar-se que comença a viure.
Un llibre que et fa reflexionar amb el que molts cops t’hi reconeixes i a la vegada es tendre i dolç com els seus postres.
Al final de vida només n’hi ha una i no som a temps de recular per fer-ho diferent, es tracta d’aprendre del passat, no jutjar i fer camí cap el futur.
La protagonista en aquest cas es jutja massa i necessita l’aprovació dels altres. Es quan aprèn a no jutjar-se que comença a viure.
Un llibre que et fa reflexionar amb el que molts cops t’hi reconeixes i a la vegada es tendre i dolç com els seus postres.
August 31, 2025
He dubtat si posar-li 3 o 4 estrelles perquè la veritat és q és una història maca, d'algú q amb 30 anys encara no ha trobat el seu camí i lluita per trobar la felicitat tant a nivell personal com professional. La Lali aprèn a trobar "la mesura exacta" de les coses. Potser el q hi he trobat a faltar és qualitat literària.
July 29, 2025
Realment, aquest llibre és com una carícia.
June 15, 2025
L'etern debat entre dedicar-se al que realment t'omple, o al que t'impulsa la pressió social. Així com la pressió de les "nenes bones", a fer el que toca i a complaure als demés, enlloc d'escoltar-se a si mateixes.
La Lali, protagonista d'aquesta història, va estudiar publicitat, i està treballant en una agència: malapgada, fent més hores de les que li toca, i amb urgències d'un dia per l'altre. Però sempre li ha agradat la pastisseria: en temps lliure ha fet cursos de manipuladora d'aliments, i té una llibreta on apunta totes les seves receptes. A les celebracions familiars, sempre és ella qui fa els pastissos, i mica en mica, es va estenent la veu i prepara també dolços per a amics i companys de feina.
En una celebració familiar en un local llogat, coincideix amb el David, que havia estat company de batxillerat. El David li diu que el seu tiet és l'amo d'aquell local, i que està pensant vendre'l, així que a la Lali li comença a rondar pel cap comprar el local i fer el seu somni d'obrir una pastisseria. Ho comença a comentar, i en general, tothom la recolza, excepte el seu pare: creu que és tirar per la borda tots els estudis que té i la feina estable que té a l'agència. Això la desanima molt, i deixa de donar-hi voltes. Tot i això, la Núria i el Víctor, companys de feina, la segueixen animant a seguir el seu somni (cada dilluns porta algun dolç a la feina i a tothom li encanten).
Reprèn la relació amb el David, i un dia li fa un petó: ella el rebutja, ja que li venen els records de quan estaven a batxillerat: la Carla, la millor amiga de la Lali, es va molestar que la Lali intentés alguna cosa amb el David, ja que ella estava enamorada d'ell. La Lali es va sentir malament, i es va apartar totalment del David. I la resta dels amics la van deixar totalment de banda, ja no la trucaven.
Ens anem adonant mica en mica que la Lali sempre ha buscat la complaença dels demés, i mai s'ha anteposat ella als altres.
La relació amb el David es refreda, però la Lali segueix endavant i queda amb el tiet per a tancar l'acord. Li dóna en negre uns 25K€ que ha anat estalviant, i a la setmana que ve firmaran el préstec restant al notari. Però quan arriba la setmana següent, no es presenta el tiet, ni li respon al telèfon, i quan el va a veure en persona, li diu que no sap de què li parla. Desesperada, truca al David, i li diu que li devia molts diners, i que no va tenir més remei que fer això.
En paral·lel, la Lali ha deixat la feina a l'agència, perquè creia que per fi podria tenir el seu local per a la pastisseria. I la relació amb el Víctor ha anat a més.
Desesperada, no sap què fer, ja que està sense feina i sense estalvis. Agafa una feina en una cafeteria de tota la vida, treballant per les tardes, servint als clients, i mica en mica aprenent les receptes de la propietària. En paral·lel, envia currículums a diferents agències, i finalment, una d'elles, li diu per començar a treballar. S'acomiada de la pastisseria, i comença la rutina a l'agència, però se n'adona que no ho gaudeix: se li fa una muntanya arribar als matins, sempre surt tard, no està motivada... Un dia, quan passa per davant de la pastisseria, veu un cartell on posa "Es ven". Després de pensar-s'ho, fa una oferta per a aquella pastisseria i ara sí, complirà el seu somni.
(A estones m'ha semblat massa repetitiu, però la idea del llibre m'ha semblat bé).
La Lali, protagonista d'aquesta història, va estudiar publicitat, i està treballant en una agència: malapgada, fent més hores de les que li toca, i amb urgències d'un dia per l'altre. Però sempre li ha agradat la pastisseria: en temps lliure ha fet cursos de manipuladora d'aliments, i té una llibreta on apunta totes les seves receptes. A les celebracions familiars, sempre és ella qui fa els pastissos, i mica en mica, es va estenent la veu i prepara també dolços per a amics i companys de feina.
En una celebració familiar en un local llogat, coincideix amb el David, que havia estat company de batxillerat. El David li diu que el seu tiet és l'amo d'aquell local, i que està pensant vendre'l, així que a la Lali li comença a rondar pel cap comprar el local i fer el seu somni d'obrir una pastisseria. Ho comença a comentar, i en general, tothom la recolza, excepte el seu pare: creu que és tirar per la borda tots els estudis que té i la feina estable que té a l'agència. Això la desanima molt, i deixa de donar-hi voltes. Tot i això, la Núria i el Víctor, companys de feina, la segueixen animant a seguir el seu somni (cada dilluns porta algun dolç a la feina i a tothom li encanten).
Reprèn la relació amb el David, i un dia li fa un petó: ella el rebutja, ja que li venen els records de quan estaven a batxillerat: la Carla, la millor amiga de la Lali, es va molestar que la Lali intentés alguna cosa amb el David, ja que ella estava enamorada d'ell. La Lali es va sentir malament, i es va apartar totalment del David. I la resta dels amics la van deixar totalment de banda, ja no la trucaven.
Ens anem adonant mica en mica que la Lali sempre ha buscat la complaença dels demés, i mai s'ha anteposat ella als altres.
La relació amb el David es refreda, però la Lali segueix endavant i queda amb el tiet per a tancar l'acord. Li dóna en negre uns 25K€ que ha anat estalviant, i a la setmana que ve firmaran el préstec restant al notari. Però quan arriba la setmana següent, no es presenta el tiet, ni li respon al telèfon, i quan el va a veure en persona, li diu que no sap de què li parla. Desesperada, truca al David, i li diu que li devia molts diners, i que no va tenir més remei que fer això.
En paral·lel, la Lali ha deixat la feina a l'agència, perquè creia que per fi podria tenir el seu local per a la pastisseria. I la relació amb el Víctor ha anat a més.
Desesperada, no sap què fer, ja que està sense feina i sense estalvis. Agafa una feina en una cafeteria de tota la vida, treballant per les tardes, servint als clients, i mica en mica aprenent les receptes de la propietària. En paral·lel, envia currículums a diferents agències, i finalment, una d'elles, li diu per començar a treballar. S'acomiada de la pastisseria, i comença la rutina a l'agència, però se n'adona que no ho gaudeix: se li fa una muntanya arribar als matins, sempre surt tard, no està motivada... Un dia, quan passa per davant de la pastisseria, veu un cartell on posa "Es ven". Després de pensar-s'ho, fa una oferta per a aquella pastisseria i ara sí, complirà el seu somni.
(A estones m'ha semblat massa repetitiu, però la idea del llibre m'ha semblat bé).
This entire review has been hidden because of spoilers.
June 21, 2025
L'he devorat com si fos un bon pastís!
June 26, 2025
Te dan ganas de seguir sus pasos!
September 15, 2025
Llibre pont. Historieta amb algun missatget darrera. El camí mai està escrit.
December 18, 2025
Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DLJ3MU...
Displaying 1 - 17 of 17 reviews