El retrat d'una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social. Una tragèdia romàntica que retrata les il·lusions i els desenganys, amors i desamors, fidelitats i traïcions d'una parella amb la incapacitat d'engendrar un fill. Una obra incòmoda carregada de tensions en què una botiga de queviures és l'escenari on conviuen els desitjos més ocults i les pressions socials d'una societat tancada. "L'aranya", una de les darreres obres per descobrir del teatre de Guimerà, arriba per primera vegada al Teatre Nacional de Catalunya amb dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll, el qual s'aproxima al clàssic des d'una mirada molt personal.
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle xix, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista
vaig anar al tnc a veure’n l’adaptació i em vaig comprar el llibre a la màquina expenedora (experiència recomanadíssima). enfi, la veritat és que no ha estat el meu guimerà preferit, però bona lectura!!!
Guimerà sempre perfecte retratant el patir de les dones 🫰🏼🫰🏼🫰🏼 i molt quotidià! això m’encanta fuck als abusos dels empresaris i amos i fuck a la maternitat imposà!!!
“lo que hi ha és que ens volen perdre a tu i a mi, i ens volen agafar en la teranyina d’una mala aranya”
lo graciós és que mentre el llegia hi havia una aranya en el sostre
De les escenes més quotidianes i vulgars en tracta els temes més transversals i universals. A Guimerà és imprescindible llegir-lo entre línies per tal de trobar-li el significat complet. “L’Aranya” segueix la tònica habitual de relat planer i accessible per tothom. Però compte: els temes que tracta no són menys transcendentals que els d’altres obres a simple vista més elevades i res del que diuen els personatges, per banal que sembli, és en va.
"L'Aranya" d'Àngel Guimerà és un drama apassionant que combina temes com l'ambició, la lluita de classes i el destí inexorable.
L'obra retrata amb gran intensitat la conflictiva relació entre el poder econòmic i els sentiments humans, tot ambientat en una societat marcada per les desigualtats.
Amb el seu estil poètic i contundent, Guimerà construeix personatges profunds i una trama plena de tensions i dilemes morals.
Una peça imprescindible del teatre català que encara ressona per la seva vigència i força dramàtica.