What do you think?
Rate this book
Un lugar donde volver: Mujeres en lucha por una habitación propia
232 pages, Paperback
Published November 19, 2024
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
April 8, 2026
La lluita per l’habitatge ha estat històricament vinculada a una reivindicació pel sosteniment de les cures i de la vida mateixa. És per aquesta raó que no podem parlar de la defensa del dret a una llar sense parlar de la lluita feminista. Aquesta connexió no és només simbòlica, sinó material: la crisi de l’habitatge s’inscriu dins la lluita de classes, i afecta de manera diferencial les dones perquè la pobresa té rostre femení i es concentra especialment en els sectors més precaritzats de la classe treballadora.
Habitem dins d’un sistema que ens aboca a feines precàries, que perpetua la violència estructural sobre els nostres cossos i que ens responsabilitza d’assumir les tasques de cures i reproductives, tant a la llar com en la resta d’àmbits de les nostres vides.
Hem de lidiar amb una estructura capitalista en què el dret bàsic a l’habitatge esdevé una fórmula especulativa, on se’ns expulsa dels carrers i l’espai públic es converteix en una extensió dels comerços, majoritàriament gentrificadors. Dins d’aquesta lògica hi som nosaltres, travessades per una realitat on la pobresa està feminitzada i on ser dona, bollera, trans o dissident esdevé un factor de risc, no només respecte a les dificultats en l’accés a l’habitatge, sinó també en patir situacions de discriminació, violència i explotació en la consecució d’una llar on viure. Aquesta realitat es fa especialment visible en famílies monomarentals, en dones migrades o en dones grans amb pensions precàries, perfils que concentren un risc més elevat d’exclusió residencial i que pateixen amb més intensitat els abusos immobiliaris i l’expulsió dels barris. La pèrdua d’habitatge no implica només quedar-se sense un sostre, sinó també el trencament de xarxes comunitàries i de suport mutu, amb costos psicològics i vitals que recauen principalment sobre les dones com a principals sostenidores de la vida quotidiana.
Habitem dins d’un sistema que ens aboca a feines precàries, que perpetua la violència estructural sobre els nostres cossos i que ens responsabilitza d’assumir les tasques de cures i reproductives, tant a la llar com en la resta d’àmbits de les nostres vides.
Hem de lidiar amb una estructura capitalista en què el dret bàsic a l’habitatge esdevé una fórmula especulativa, on se’ns expulsa dels carrers i l’espai públic es converteix en una extensió dels comerços, majoritàriament gentrificadors. Dins d’aquesta lògica hi som nosaltres, travessades per una realitat on la pobresa està feminitzada i on ser dona, bollera, trans o dissident esdevé un factor de risc, no només respecte a les dificultats en l’accés a l’habitatge, sinó també en patir situacions de discriminació, violència i explotació en la consecució d’una llar on viure. Aquesta realitat es fa especialment visible en famílies monomarentals, en dones migrades o en dones grans amb pensions precàries, perfils que concentren un risc més elevat d’exclusió residencial i que pateixen amb més intensitat els abusos immobiliaris i l’expulsió dels barris. La pèrdua d’habitatge no implica només quedar-se sense un sostre, sinó també el trencament de xarxes comunitàries i de suport mutu, amb costos psicològics i vitals que recauen principalment sobre les dones com a principals sostenidores de la vida quotidiana.
May 12, 2025
jo:( que rabia (colectiva) la negativa a podernos vincular a las casas que habitamos... que está rabia nos organice a todas en contra y más allá de esta mierda
Displaying 1 - 2 of 2 reviews