SAU de Ferran Garcia
“Una llar és un lloc on deixes de tenir por”. “
“De vegades penso que el nostre lloc és la buidor i el buit també és un lloc, no?
El pes de Sau, rau en la dicotomia en tots els seus vessants: estructura, context, ambient, accions, pensaments, existència, emocions... Una novel·la, dues novel·les... Guinea-Osona, dos continents, la Vigatana i la Sala, les pedres i la pluja, la llum i la foscor, el lloc i el no lloc, la vida i la mort, d’absències de presències...
Personatges amb clarobscurs, eteris: En Fill, en Noi, la Noia, la Borda, l’Àvia Carbó, la dona d’argila, la dona dels cabells de molsa, el Cabirol, en Migmon, la nena dels cabells de palla...
Amb una prosa poètica que esdevé bella, llòbrega, macabre i atapeïda de metàfores i reflexions transitarem l’enyor, l’amor, la culpa, els perjudicis, la pertinença, la venjança, la compassió, les herències, la pèrdua, el dol, la diferència, l’oblit, la invisibilitat, la finitud, el no-res. Copsarem la mesquinesa de la condició humana, la brutalitat, la violència, però també la bondat, la cura de l’altre.
En un ambient sòrdid i feréstec de sobte en una clariana aletegen unes papallones grogues, que m’han transportat a Macondo i m’ha recordat a en Pere Calders, autor català precursor del realisme màgic.
Context i espai temporal de la trama: Guinea i Osona des de començament del segle XX, prenent com a referència l’enterrament de Jacint Verdaguer fins a les acaballes, més enllà de la construcció del pantà de Sau. Vet aquí la importància del temps i de l’espai.
No us vull explicar res de la trama. Descabdelleu-la vosaltres. Llegiu-la, si us ve de gust manera pausada i atenta, ja que és laberíntica i prismàtica.