El que comença com una fugida, acaba sent la millor manera de tornar.
«I així és com una surt de casa seva cap al Camino. Estrenant sabates i amb l'antidepressiu a la motxilla de l'institut».
La Joana ha tocat fons. No només perquè s'ha quedat sense pis, sense feina i sense parella en plena trentena, sinó perquè ha entrat en aquella foscor on res sembla tenir sentit. Així doncs, abans de fer alguna estupidesa, sense saber gaire bé on va ni què espera, agafa una motxilla vella i decideix marxar a fer el Camino de Santiago, tot i que mai ha caminat per gust. Només necessita sentir que avança, i allà les fletxes grogues marquen clarament la direcció. El Michael, el Kalet, l'Emily i el Nick l'ajudaran a tornar a riure, a sentir-se lliure i a seguir caminant.
LES CANÇONS TRISTES JA NO PARLEN DE MI de Claudia Costas Güell “Som molts i no som quasi res, tot i que no sembla que sàpiguen viure sent quasi res. Minúsculs i breus.” Tot i el ressò que va tenir “El primer cop de moltes coses”, la primera novel·la de l’autora, avui dia encara no l’he llegida. He de confessar que aquest llibre em va cridar l’atenció per la trama i el context: “el Camino”. La sinopsi em va semblar força interessant, volia esbrinar-ne l’estructura, les reflexions, els vincles i les converses que els teixien amb els personatges amb el que la Joana anava coincidint. La protagonista ens narra el seu passat en cinc-centes paraules, en les que apareix un fet atzarós que mourà la Joana a fer una pas endavant i sortir del cau on està ensorrada. Com dirien alguns professionals: “la zona de confort”. Tot i que inclou una diversitat d'idees, reflexions força interessants. Es tracta una lectura amena, àgil i fresca que conté una història que jo definiria com un “feel good”, per passar una estona distreta. Heu llegit alguna novel·la d’aquesta autora? Què en penseu?
Potser per ser una persona que també va passar una depressió, he connectat més amb la protagonisa: la Joana, una noia de 30 i pocs que decideix fer una part del Camino de Santiago. Va amb l'objectiu de sortir de la rutina i connectar amb ella, i sortir de la "foscor" de la depressió (per la qual s'està medicant), allunyar-se del mal que li ha fet una ruptura recent. Però el que no espera és que el Camino la canviarà tantíssim. De fet, pensa fer només una part, fins a Pamplona, però finalment s'hi anima i el fa sencer, fins a Santiago. Sobretot, empesa per a les amistats que va coneixent al llarg de la caminata, i també pel que sent mentre està fent el Camino: sent màgia, connexió amb l'entorn i amb ella mateixa, descobreix una nova versió de sí mateixa (és una noia que mai ha sigut massa sociable i que li costa fer amistats).
Hi ha diferents caminants amb qui té una connexió especial: el Nick, a qui ella no reconeix, però acaba descobrint que és guitarrista d'un grup molt famós, amb qui té un idil·li romàntic (ell marxa abans perquè té concerts mundials, els últims dies fan videotrucades i s'envien missatges però no és el mateix, tot i que al final del llibre diuen que es trobaran a Londres, tot i que no sabem com acabarà la història); la Kate, amb qui té moments de molta connexió i moments de necessitar espais, però amb qui fa les últimes etapes del Camino; el Kalet, un francès molt animat; el Michael... Tots tenen alguna cosa especial, a més de tota la resta de peregrins que va coneixent pel camí: alguns amb qui només es creua una vegada, i altres amb qui va coincidint de manera periòdica per diferents albergs.
M'ha agradat molt com està escrit, fresc, directe, natural. I inclús m'ha fet venir ganes de fer alguna etapa del Camino!
This entire review has been hidden because of spoilers.
Estic contenta d’haver triat aquest llibre com a regal de Sant Jordi. Una història bonica que relata d’una manera preciosa el que és fer el Camino. M’ha deixat amb ganes d’omplir (però no gaire) la motxilla de l’institut i còrrer a agafar el primer tren que passi cap a qualsevol lloc on agafar el Camino.
M’hi ha sobrat el romanç “esbojarrat”, volia només una lectura sobre trobar-te. I sé que et trobes a travès de l’amor moltes vegades i que quan l’amor romàntic truca a la porta és tot en el que pots pensar… però no tenia ganes de llegir-ho aquí i no m’ho esperava tampoc.
This entire review has been hidden because of spoilers.
La importància del camí, l’aprenetatge d’un mateix en la trentena quan les coses no son com esperàvem. Aquest llibre acompanya i t’abraça en moments de cànvis i de voler fer alguna cosa al respecte. Amb reflexions per connectar, m’apropo com a l’escriptora en molts moments vitals. Si us agrada, us recomano fortament també la seva primera novel•la !
És un llibre d'aquests fàcils de llegir, empatitzes molt amb la protagonista, i si has fet el Camino de Santiago et passes tot el llibre pensant en lo real de tot el que li passa a la Joana!! I tant si l'has fet com si no, se't desperten unes ganes terribles de fer la motxilla i posar-te a caminar.
L'he llegit en un moment personal complicat, la història que explica m'ha atrapat i aquest m'ha enganxat a la lectura de nou després d'anys sense constància