«Aquesta és una de les històries d amor més boniques que conec. El guió el va escriure la mateixa vida, la qual em va assignar el paper de coprotagonista, i el vaig acceptar, és clar. Per amor, per consciència, per generositat. Què havia de fer? Aquesta és la història que he novel·lat. Un relat que ens parla de la immensa capacitat d amor i de coratge que tenim a dintre».
Marta Millà
«Fixa't en les onades. Mira, allà on trenquen, hi ha un instant, just al seu punt àlgid..., ho veus?, es pot veure un blau turquesa translúcid. És un blau extraordinari, el veus?».
Aquesta és la història de la Martina i el Jordi, un enamorament que arriba tard, quan sembla que la vida ja no ens pot sorprendre. Una història intensa, d'amor i connexió profunda. Però també arriba la malaltia, la fragilitat, els dubtes i aquell egoisme de no voler deixar anar.
Un amor tan gran que destrossa i reconstrueix les ferides, tan intens i fugisser com el blau impossible.
«Aquesta és la millor i més autèntica història d'amor que he llegit mai d'un autor català. Una experiència colpidora, inoblidable, alhora que deliciosament humana i transformadora.»
Un dels llibres més bonics que he llegit en els últims temps. Malgrat el que pugui semblar per la seva temàtica, no és un llibre trist, és un llibre ple de vida, d’amor i passió. I si, també de mort, però és que ella és part de la vida. Un llibre que m’ha captivat des de la primera frase. Molt ben escrit i fàcil de llegir. Et transporta al seu univers i t’atrapa. Un cant a la vida que convida a reflexionar. Un 10!!
El llibre tracta sobre la Martina, actriu, i el Jordi, pintor / artista / professor de belles arts. Els presenta la Fina, amiga en comú. Passen uns mesos sent amics, però s'acaben enamorant i sent parella. La Martina té una filla, l'Ondina, tot i que al principi només li diu que són amics, fins que els descobreix "junts". Al cap d'uns mesos/anys de relació, al Jordi li comencen a fallar els peus i les cames, cau al terra... Comencen a visitar metges, i al cap de vàrios mesos de proves li detecten ELA, i li diuen que no poden fer res per ell, ja que no té tractament. I el llibre va sobre com va evolucionant la relació mentre avança la malaltia: buscar opcions alternatives, utilitzar un bastó, una cadira de rodes, buscar ajuts, intentar que instal·lin un ascensor a la casa, deixar la feina, fer una subasta de les obres que havia pintat el Jordi, buscar una nova casa sense ascensor, buscar a algú per a què els ajudi 24hores, no poder menjar sòlids, ofegar-se inclús menjant líquids... Finalment, al cap de 5 anys de malaltia, el Jordi mor. (Tot i que ell no volia que li donessin morfina, i utilitzava medicines alternatives, al final accepta, i amb una mínima dosi de morfina, acaba morint aquella mateixa nit).
(Hi ha una part molt esotèrica / japonesa, budisme, opcions homeopàtiques...).
This entire review has been hidden because of spoilers.