What do you think?
Rate this book
El blau impossible
«Aquesta és una de les històries d amor més boniques que conec. El guió el va escriure la mateixa vida, la qual em va assignar el paper de coprotagonista, i el vaig acceptar, és clar. Per amor, per consciència, per generositat. Què havia de fer? Aquesta és la història que he novel·lat. Un relat que ens parla de la immensa capacitat d amor i de coratge que tenim a dintre».
Marta Millà
«Fixa't en les onades. Mira, allà on trenquen, hi ha un instant, just al seu punt àlgid..., ho veus?, es pot veure un blau turquesa translúcid. És un blau extraordinari, el veus?».
Aquesta és la història de la Martina i el Jordi, un enamorament que arriba tard, quan sembla que la vida ja no ens pot sorprendre. Una història intensa, d'amor i connexió profunda. Però també arriba la malaltia, la fragilitat, els dubtes i aquell egoisme de no voler deixar anar.
Un amor tan gran que destrossa i reconstrueix les ferides, tan intens i fugisser com el blau impossible.
«Aquesta és la millor i més autèntica història d'amor que he llegit mai d'un autor català. Una experiència colpidora, inoblidable, alhora que deliciosament humana i transformadora.»
Francesc Miralles
Marta Millà
«Fixa't en les onades. Mira, allà on trenquen, hi ha un instant, just al seu punt àlgid..., ho veus?, es pot veure un blau turquesa translúcid. És un blau extraordinari, el veus?».
Aquesta és la història de la Martina i el Jordi, un enamorament que arriba tard, quan sembla que la vida ja no ens pot sorprendre. Una història intensa, d'amor i connexió profunda. Però també arriba la malaltia, la fragilitat, els dubtes i aquell egoisme de no voler deixar anar.
Un amor tan gran que destrossa i reconstrueix les ferides, tan intens i fugisser com el blau impossible.
«Aquesta és la millor i més autèntica història d'amor que he llegit mai d'un autor català. Una experiència colpidora, inoblidable, alhora que deliciosament humana i transformadora.»
Francesc Miralles
224 pages, Paperback
Published March 13, 2025
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
April 14, 2025
Un dels llibres més bonics que he llegit en els últims temps. Malgrat el que pugui semblar per la seva temàtica, no és un llibre trist, és un llibre ple de vida, d’amor i passió. I si, també de mort, però és que ella és part de la vida. Un llibre que m’ha captivat des de la primera frase. Molt ben escrit i fàcil de llegir. Et transporta al seu univers i t’atrapa. Un cant a la vida que convida a reflexionar. Un 10!!
March 10, 2026
Molt íntim, molt cru, molt tendre. Es llegeix ràpidament i deixa una història bonica.
April 14, 2025
Esta molt ben escrit i es entretingut, la veritat que l’he llegit en un dia. Pero personalment no soc molt fan de les histories tristes.
July 14, 2026
“-Fixa’t en les onades. Mira allà on es trenquen, hi ha un instant, just al seu punt àlgid... Ho veus?, es pot veure un blau turquesa translúcid. És un blau extraordinari, el veus? [...] —És molt difícil de pintar-lo a l’oli per la seva transparència. És un blau impossible.^
@martamillasalinas transforma una vivència en una novel·la d’una sensibilitat extraordinària. La història de la Martina ens endinsa en una realitat profundament dolorosa, però la manera d’explicar-la evita en tot moment el dramatisme. La narració en tercera persona dona espai per agafar aire, crea una certa distància i permet que el patiment no acabi eclipsant-ho tot. És una escriptura continguda, delicada i profundament respectuosa amb en Jordi i amb el moment vital que van compartir.
Més enllà d’una història d’amor, aquesta és també una novel·la que denuncia una realitat que massa sovint queda invisibilitzada. L’ELA no només afecta la persona diagnosticada, sinó que trastoca completament la vida de qui l’acompanya. El llibre mostra amb honestedat el desgast físic, emocional i econòmic que comporta conviure amb aquesta malaltia, la manca de recursos i d’ajudes i la sensació d’impotència davant d’un diagnòstic que, encara avui, continua sense cura. Una denúncia que, malauradament, continua plenament vigent.
La Martina no vol deixar cap porta per obrir. Busca possibles tractaments i explora teràpies complementàries. No perd l’esperança, però manté sempre els peus a terra. L’espiritualitat hi és present, però no com una solució, sinó com una manera d’afrontar el que és inevitable. I mentre tot això passa, la vida continua: una filla adolescent, les responsabilitats del dia a dia, els petits instants de felicitat i la voluntat de viure.
M’ha captivat especialment la metàfora d’aquest blau impossible, aquell instant fugaç de blau que apareix entre les onades i que el Jordi vol atrapar. Em sembla una imatge d’una bellesa extraordinària.
*«Què som: una gota d’aigua o l’aigua de la gota?»*, deia Raimon Panikkar.
L’heu llegit? 💙🌊
@martamillasalinas transforma una vivència en una novel·la d’una sensibilitat extraordinària. La història de la Martina ens endinsa en una realitat profundament dolorosa, però la manera d’explicar-la evita en tot moment el dramatisme. La narració en tercera persona dona espai per agafar aire, crea una certa distància i permet que el patiment no acabi eclipsant-ho tot. És una escriptura continguda, delicada i profundament respectuosa amb en Jordi i amb el moment vital que van compartir.
Més enllà d’una història d’amor, aquesta és també una novel·la que denuncia una realitat que massa sovint queda invisibilitzada. L’ELA no només afecta la persona diagnosticada, sinó que trastoca completament la vida de qui l’acompanya. El llibre mostra amb honestedat el desgast físic, emocional i econòmic que comporta conviure amb aquesta malaltia, la manca de recursos i d’ajudes i la sensació d’impotència davant d’un diagnòstic que, encara avui, continua sense cura. Una denúncia que, malauradament, continua plenament vigent.
La Martina no vol deixar cap porta per obrir. Busca possibles tractaments i explora teràpies complementàries. No perd l’esperança, però manté sempre els peus a terra. L’espiritualitat hi és present, però no com una solució, sinó com una manera d’afrontar el que és inevitable. I mentre tot això passa, la vida continua: una filla adolescent, les responsabilitats del dia a dia, els petits instants de felicitat i la voluntat de viure.
M’ha captivat especialment la metàfora d’aquest blau impossible, aquell instant fugaç de blau que apareix entre les onades i que el Jordi vol atrapar. Em sembla una imatge d’una bellesa extraordinària.
*«Què som: una gota d’aigua o l’aigua de la gota?»*, deia Raimon Panikkar.
L’heu llegit? 💙🌊
May 15, 2025
El llibre tracta sobre la Martina, actriu, i el Jordi, pintor / artista / professor de belles arts. Els presenta la Fina, amiga en comú. Passen uns mesos sent amics, però s'acaben enamorant i sent parella. La Martina té una filla, l'Ondina, tot i que al principi només li diu que són amics, fins que els descobreix "junts".
Al cap d'uns mesos/anys de relació, al Jordi li comencen a fallar els peus i les cames, cau al terra... Comencen a visitar metges, i al cap de vàrios mesos de proves li detecten ELA, i li diuen que no poden fer res per ell, ja que no té tractament.
I el llibre va sobre com va evolucionant la relació mentre avança la malaltia: buscar opcions alternatives, utilitzar un bastó, una cadira de rodes, buscar ajuts, intentar que instal·lin un ascensor a la casa, deixar la feina, fer una subasta de les obres que havia pintat el Jordi, buscar una nova casa sense ascensor, buscar a algú per a què els ajudi 24hores, no poder menjar sòlids, ofegar-se inclús menjant líquids...
Finalment, al cap de 5 anys de malaltia, el Jordi mor. (Tot i que ell no volia que li donessin morfina, i utilitzava medicines alternatives, al final accepta, i amb una mínima dosi de morfina, acaba morint aquella mateixa nit).
(Hi ha una part molt esotèrica / japonesa, budisme, opcions homeopàtiques...).
Al cap d'uns mesos/anys de relació, al Jordi li comencen a fallar els peus i les cames, cau al terra... Comencen a visitar metges, i al cap de vàrios mesos de proves li detecten ELA, i li diuen que no poden fer res per ell, ja que no té tractament.
I el llibre va sobre com va evolucionant la relació mentre avança la malaltia: buscar opcions alternatives, utilitzar un bastó, una cadira de rodes, buscar ajuts, intentar que instal·lin un ascensor a la casa, deixar la feina, fer una subasta de les obres que havia pintat el Jordi, buscar una nova casa sense ascensor, buscar a algú per a què els ajudi 24hores, no poder menjar sòlids, ofegar-se inclús menjant líquids...
Finalment, al cap de 5 anys de malaltia, el Jordi mor. (Tot i que ell no volia que li donessin morfina, i utilitzava medicines alternatives, al final accepta, i amb una mínima dosi de morfina, acaba morint aquella mateixa nit).
(Hi ha una part molt esotèrica / japonesa, budisme, opcions homeopàtiques...).
This entire review has been hidden because of spoilers.
August 15, 2026
Un llibre trist (no m’esperava que tant) que explica la història de la mort, com acceptar-la i com ens hem de fer forts amb les adversitats (wabi-sabi).
Un llibre fàcil però que enganxa ràpid i que acabes empatitzant i entenent els personatges per acabar fent una ploradeta final ❤️🩹
Un llibre fàcil però que enganxa ràpid i que acabes empatitzant i entenent els personatges per acabar fent una ploradeta final ❤️🩹
July 14, 2025
Un relat colpidor sobre la malaltia, l’amor, la vida i la mort. D’aquells llibres que posen per escrit de manera senzilla allò que és tan complex.
January 7, 2026
Un libre colpidor que no deixa indiferent.
Una historia increíble d'amor i fortalessa.
Una historia increíble d'amor i fortalessa.
Displaying 1 - 9 of 9 reviews