Una crisi de parella i vital en un futur proper de decadència ecològica.
Del guanyador del premi Mercè Rodoreda amb Unes ganes salvatges de cridar.
La Nono i el Joel són una parella amb una llarga vida conjunta al darrere que decideix marxar de Barcelona i traslladar-se a un entorn més silenciós. No pretenen una tornada a la natura perquè saben que això ja no és l'augment de temperatures ha reduït el paisatge litoral a turons desertitzats i a una primera línia de costa envaïda per la pujada del nivell del mar. S'instal·len en una urbanització amb pocs veïns, per estar tranquils. El canvi de vida ve acompanyat d'un inquilí inesperat, un gat de carrer, que, de mica en mica, es va infiltrant en els seus nous costums. El gat, l'aïllament, les noves relacions, la decrepitud irreversible de l'entorn i la vida al marge, tot plegat incideix en ells fins al moll de l'os, i posa en qüestió el que són, tots sols i com a parella.
El gat ens espera al marge confirma Marc Vintró com una nova veu literària molt personal i amb una escriptura sòlida, tensa i plena d'ironia, tenyida per la reflexió sobre l'adaptació social a la crisi ecològica i la nostra relació amb els animals.
Novel·la de lectura aparentment fàcil, però amb capes per descobrir. El desgast de la vida, de la relació de parella, de la natura, del veïnatge... La Nono i el Joel no marxen de Barcelona per trobar la natura, sinó per trobar-se ells mateixos. La natura ara ja és una urbanització mig abandonada, un mar que creix, runes i marginació. El gat resulta un element central que apropa els personatges de manera estranya. El gat i les llibretes de l'avi, mig profeta, mig poeta, que aboca veritats que encara estan per venir. Més recomanacions de llibres al blog «Mirades»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...