Un professor universitari torna a la ciutat d'on va fugir quaranta anys enrere amb el pes d'un sentiment de culpa. 50 anys després de la seva aparició fulgurant, Amadeu Fabregat torna a la novel·la.
El protagonista d'aquesta magna novel·la és Ernest Millet, professor universitari acabat de jubilar però encara actiu i atractiu, que des d'una població del nord d'Europa torna a la ciutat on va néixer i de la qual havia fugit quaranta anys abans per desfer-se d'un sentiment de culpa esgarrifós.
Richard Wagner és la passió obsessiva de Millet, que retorna per assistir a la representació de les quatre òperes de L'anell del nibelung, un dels cims de la cultura occidental. Amb el rerefons de la història de Wagner, que fa de mirall a la vida d'Ernest Millet, el lector anirà descobrint les raons del sentiment de culpa i de la tragèdia personal que arrossega el professor. L'atzar fa que Millet retrobi relacions fonamentals dels seus anys joves i que es vegi atrapat en una cadena fatal d'esdeveniments, fins a acabar convertit en víctima del seu destí.
Cabalosa i inquietant, L'anell del niberlung fustiga amb ironia les icones d'allò que avui dia es considera «políticament correcte», sovint amb diàlegs ferotges i transgressors. Una novel·la amb pocs antecedents al nostre panorama literari.
No faré una ressenya super culta i currada perquè no ho sabria fer, encara que la lectura potser ho requereix, però quina passada i quin plaer llegir llibres escrits així de bé.
Una obra que, de la menara que sigui, parli de Wagner, vida i obra, difícilment et deixarà indiferent, però és que aquesta novel·la ha tingut la capacitat d'impactar de maneres tan diverses, des del desconcert i el rebuig fins a l'empatia i la commoció, combinant música, història, mitologia, geografia, filosofia...i fent reflexions molt interessants, sense por a incomodar ni a dir-la massa grossa.
Una novel·la que reflecteix perfectament la càrrega que pot suposar l'existència quan el sentiment de culpa es va fent gran i que a través de les connexions entre ficció i realitat sap respectar sense idolatrar la figura del compositor alemany segurament més polèmic i revolucionari de la història.