"Elles reien esvalotades i parlaven amb sons curts i accents tonals que no va saber reconèixer. Va pensar que eren boniques, tot i que potser només eren joves i se sentien vives."
"Tots aquells cavalls dins d'un avió li van fer pensar en la quantitat de coses que passaven al món cada dia i de les quals ella no sabia res, concentrada com estava en la seva tasca diària tractant amb peces que la sobreviurien malgrat que la majoria acumulaven segles d'antiguitat."
"Tota ella era, en realitat, el que som sempre tots nosaltres, un sistema caòtic i impredictible vestit amb una existència relativament resolta, estudiada i programada que pot fallar en qualsevol moment."
"A vegades li hauria agradat ser algú que no dona tantes voltes a les coses... En general, a la vida, hauria preferit ser més lleugera."
"Sabia que, a aquelles alçades de la vida, l'opció bona era dir la veritat i no pensar en les conseqüències, però la veritat era un cavall salvatge que ella no tenia domat."
"També sabia fins a quin punt la memòria era com muntar una exposició: seleccionava i excloïa. Inventava un relat."
"Quan la va haver deixat enrere, va pensar com n'era de fàcil que els altres es fessin una idea de tu que no era, que només en sabessin les vores."