La fita més alta en la trajectòria literària de Marta Orriols.
«Commovedora, subtil, delicada, així és l'escriptura de Marta Orriols». Laura Ferrero
«L'escriptora Marta Orriols és una sensible retratista de les relacions humanes». Anna Carreras
La Joana té l'estímul i la incertesa d'un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d'art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l'exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura. Introvertida i observadora, la Joana s'esforça per desxifrar els canvis i alguns fets inquietants del seu entorn que debiliten l'equilibri que li procura la vida. Mentre s'ocupa de les obres d'art que el temps ha malmès, li revé a la memòria un home amb qui va passar dues nits ja fa anys, però que no ha oblidat mai malgrat la distància geogràfica que els separa.
A l'altra banda de la por explora temes com els matisos de l'amor, la bellesa, els fills, la soledat o les renúncies, i traça una reflexió sobre el pes del passat, i en qui ens convertim mentre busquem el nostre lloc al món. Marta Orriols hi captura com ningú les ondulacions de la vida.
Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975), historiadora de l’art de formació, viu i treballa a Barcelona i té dos fills. En el camp de l’escriptura ha estudiat guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És autora del blog No puc dormir, treballa ocasionalment com a lectora editorial i ha participat en l’edició del llibre Objeto de amor, d’Edna O’Brien (Lumen, 2018), encarregant-se de la tria dels contes que configuren el volum. Ha col·laborat al digital de cultura Núvol i actualment la podeu llegir al portal de cultura Catorze, on publica cròniques literàries i culturals. Amb el seu primer llibre, Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), va aconseguir un èxit notable de crítica i públic. Els seus textos retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.
Me ha gustado, y mucho. No conocía a Marta y por ello, evidentemente, no había leído nada de ella antes, pero después de esta obra me animaré a leer alguno de sus otros libros.
La capacidad que tiene para describir cada detalle de la escena, cada situación… me ha parecido precioso. Es un libro sobre la vida, sobre la cotidianeidad, sobre la belleza de los pequeños momentos, sobre perder el miedo al amor y a vivir… Aunque sí que tiene una trama en la que van pasando cosas, no es lo que destaca del libro (así que si eres una persona que disfruta de una novela donde la trama es lo más importante, quizá no es para ti). Me ha encantado la idea de relacionar el arte de la restauración con el arte de vivir y de apreciar cada (pequeño) momento de la vida.
A pesar de que su protagonista me saca casi 20 años, me he visto reflejada en muchos de sus miedos. Creo que queda claro, pero me ha gustado mucho… os lo recomiendo!!!!!
Torna Marta Orriols amb uns personatges intimistes que et transporten. T'hi has d'aferrar fort i et condueixen a racons que t'ensenyen la imprevisibilitat inherent a la vida mateixa.
M'ha agradat molt la història d'amor que plana en el llibre. De com es retroben i de com es busquen i la no normativitat del vincle. També m'han agradat molt les reflexions de l'autora entorn dels sentiments purs, de les persones que ens han saciat encara que fos en intervals curts de temps, la recerca dels lligams que ens marquen i deixen empremta. La reflexió de la darrera pàgina és per emmarcar, així que llegiu-la (sense dubte) fins al final.
Agafeu llapis perquè en voldreu retenir diverses frases i reflexions. Cada vegada m'apassionen més les escriptores que fan POÈTICA. És a dir, que tenen la capacitat d’intentar dir allò que ha vist tothom i que moltes pensem, però no tothom hi sap posar paraules. Marta Orriols, sí. I amb les seves reflexions i frases et captiva a cada pàgina.
D'ella no és la novel·la que més m'ha fet connectar. Diria que alguns trossos relatius a la vida de la protagonista al museu se m'han fet una mica feixucs i això ha sigut el que m'ha allunyat una mica de la protagonista quan modulava la vida des de l'espai laboral. Però sempre és un goig i un plaer llegir Marta Orriols.
M’encanta com la Marta Orriols descriu trens de pensament, sensacions i, en general, la vida de les seves protagonistes. Tot i no compartir realitat amb la Joana, l’he sentit molt a prop. Si us ve de gust llegir sobre solitud, adultesa, maternitat, relacions i art, és el vostre llibre!
Seguiré llegint absolutament TOT el que escrigui la Marta jejje❤️🩹
Una novel·la sobre la vida diària i pensaments de la protagonista, la Joana. Els conflictes que es presenten no ho són tant, perquè per la trama s'hi passeja de puntetes, sense tancar-la, però la Marta ho sap (d)escriure tot molt rebé.
Es la novel•la que menys m'ha entusiasmat d'Orriols. Malgrat encallar-me als primers capítols, li he donat una oportunitat i amb la història de la Joana i en Mat a Tòquio, m'he reenganxat.
"Elles reien esvalotades i parlaven amb sons curts i accents tonals que no va saber reconèixer. Va pensar que eren boniques, tot i que potser només eren joves i se sentien vives." "Tots aquells cavalls dins d'un avió li van fer pensar en la quantitat de coses que passaven al món cada dia i de les quals ella no sabia res, concentrada com estava en la seva tasca diària tractant amb peces que la sobreviurien malgrat que la majoria acumulaven segles d'antiguitat." "Tota ella era, en realitat, el que som sempre tots nosaltres, un sistema caòtic i impredictible vestit amb una existència relativament resolta, estudiada i programada que pot fallar en qualsevol moment." "A vegades li hauria agradat ser algú que no dona tantes voltes a les coses... En general, a la vida, hauria preferit ser més lleugera." "Sabia que, a aquelles alçades de la vida, l'opció bona era dir la veritat i no pensar en les conseqüències, però la veritat era un cavall salvatge que ella no tenia domat." "També sabia fins a quin punt la memòria era com muntar una exposició: seleccionava i excloïa. Inventava un relat." "Quan la va haver deixat enrere, va pensar com n'era de fàcil que els altres es fessin una idea de tu que no era, que només en sabessin les vores."
M'ha encantat sobretot la manera d'escriure que te la Marta. Està molt ben escrita. Pel que fa a la història m'ha agradat conèixer la història de diferents obres d'art. No obstant, m'ha costat entrar a la vida de la protagonista.
Mha agradat moolt com escriu l’autora. Tot i que la història gira al voltant de la quotidianitat i no hi ha grans girs de guió, el llibre t’atrapa des del primer moment. Punt a favor que aparegui Barcelona i el MNAC. Per últim, és molt fàcil identificar-se amb la protagonista a través de les inquietuds que formen part del nostre dia a dia.
Va ser un regal de st jordi jijiji Em curraré més les reviews a partir d’ara!!!
Novel·la amb l'estil sensible, delicat i impecable característic de la Marta Orriols, que t'acompanya amb històries quotidianes i personatges reals, sense estridències.
4.5/5 Marta Orriols té una capacitat única per fer-te viure les situacions com si hi fossis dins. La seva escriptura és tan precisa i emotiva que acabes veient l’ànima dels personatges, amb les seves llums i ombres, com si fossin persones reals que coneixes. Aquest llibre no m’ha deixat de captar l’atenció en cap moment: sempre tenia ganes de continuar llegint, deixant-me endur per la seva prosa tan cuidada. El tema, personalment, m’ha interessat una mica menys que en altres obres seves, però (com sempre) el com està escrit és una autèntica delícia, independentment del què. Una de les meves escriptores favorites, sens dubtes.
Marta Orriols és un dels meus safe places literaris, sens dubte. Aquesta novel·la creix i et fa créixer en cada pàgina amb una història que, en realitat, tampoc té moltes corbes ni arestes. La profunditat narrativa és, justament, la profunditat de la protagonista i com aquesta interpel·la la teva, de profunditat.
Els personatges protagonistes d'Orriols sempre estan allunyats de com jo soc i, així i tot, demostren que les qüestions humanes són les mateixes per a tots, independentment dels factors que ens defineixen. Potser és justament això el que converteix un llibre en un bon llibre.
Recomanable per qualsevol moment vital, però sobretot si esteu deixant enrere algun moment difícil. Us ajudarà a veure que "a l'altra banda de la por, s'hi espera sempre la vida".
Nunca tendo lido nada de Marta Orriols, este “Al otro lado del miedo” foi uma agradável surpresa. Não é que a história nele contido seja excepcional, longe disso, mas a forma como a autora escreve e descreve a vida da protagonista tem um não sei o quê de aditivo e transmite uma placidez que talvez nunca tenha encontrado num livro. É indubitável que Marta Orriols escreve muito bem. Ainda assim, não é de mais realçar a forma como constrói e desenvolve a protagonista e aqueles que lhe são próximos. Dizer mais seria estragar a surpresa, tal como foi para mim.
Llegir la Marta és com deixar que t’abracin quan més ho necessites, per això estic segura que tornaré a llegir aquesta novel·la en un altre moment de la meva vida quan segur la podré assaborir més i millor
He llegit tots els llibres de l’Orriols i sempre m’atrau la seva prosa poètica. Però aquest cop, no m’ha acabat de convèncer. Li poso un 3,5 ⭐️. La primera part se m’ha fet feixuga i repetitiva, amb massa introspecció sense avançar. La segona meitat remunta, amb més ritme i amb escenes que arriben més endins, però no prou per considerar-lo dels seus millors.
El títol de l’obra es magnífic i molt encertat, de fet, ho són tots els títols dels seus llibres. L’autora com a bona escriptora no es tanca en un gènere literari. La novel·la comença com un thriller i acaba com un assaig de la vida amb recursos de guió cinematogràfic o de sèrie. Es nota que el fil narratiu està molt ben documentat, tot i q la vida de la protagonista es la d’una persona normal, amb una vida quotidiana de clase mitjana, mare de dos fills i separada de bon rotllo. Fins i tot té un amant, i una relació peculiar, diferent i a gran distància. La història es versemblant, emociona i tan universal com la vida, dia a dia. Afrontant les situacions…però, això és estar a l’altra banda de la por?.
Marta Orriols és sense cap dubte, la millor escriptora contemporània en català en l’actualitat. Eva Baltasar i Marta Orriols. D’ací no em traureu.
“A l’altra banda de la por” és un relat emotiu sobre com restaurar una vida. Sobre com refer-la i com curar unes ferides. Un relat amb molts escenaris: Barcelona, Nova Tork, Tòquio.
Quina manera de descriure, de fer-te partícep de la història. Narra de tal forma que et fa sentir dins del llibre. Ho veus amb els teus ulls.
Si ”Aprendre a parlar amb les plantes” era sublim, açò encara ho supera.
No m’ha agradat tant com altres llibres seus. Està ben escrit però em va costar perquè se’m va fer avorrit. Potser hi va influir el fet que la restauració de peces d’art no m’interessa, però les descripcions de l’autora tampoc van fer que se’m despertés l’interès, cosa que altres llibres amb temàtica que en principi no m’atreu si que ho aconsegueixen. La història principal també la vaig trobar lenta i poc interessant. Tenia moltes ganes de llegir-lo i al final va ser una mica decepcionant.
Em sembla un llibre escrit bonic i que fa un crescendo de tensió de 280 pàgines perquè al cap i a la fi no hi passi gaire res. Això sí, és un viatge a l'interior del cap de la protagonista.
"A l’altra banda de la por", de Marta Orriols, ens endinsa en la vida de la Joana, una restauradora d’art del MNAC que, als voltants de la cinquantena, afronta un moment de canvi vital. Separada i amb dos fills adolescents, la petició de divorci del seu exmarit, la incertesa d’un nou càrrec professional i el record d’un amor fugaç la porten a replantejar-se el seu lloc al món.
La novel·la, amb una prosa delicada i introspectiva, explora temes com la solitud, la maternitat, les renúncies i la importància d’afrontar les pors per poder avançar.
Marta Orriols torna a captivar amb la seva escriptura subtil i emotiva, oferint una història que convida a la introspecció i a valorar les segones oportunitats. Una lectura imprescindible per als qui gaudeixen de novel·les que retraten amb sensibilitat les complexitats de la vida i els sentiments humans.
en més d'un moment m'ha posat molt nerviosa la manca d'acció de la protagonista, la por que la paralitza constantment, el repensar-ho tot que no la deixa actuar (però suposo que jo soc una mica igual 🙃). m'ha faltat una mica d'acció, realment no acaba passant gaire res. però m'encanta com escriu l'autora.