Torna Jair Dominguez amb una novel·la brillant que explora a fons les complexitats de la condició humana.
En una urbanització idíl·lica de l'Empordà, un grup de famílies joves crien els seus fills. Són els fills dels boomers, que han tingut fills i els eduquen d'una manera mai vista en la història de la tenen tot el que volen, ningú els pressiona, cap autoritat plana sobre ells. Quina vida els espera als fills més cuidats, vigilats i protegits de tots els temps?
Entre festes d'aniversari, revetlles de Sant Joan i partits escolars, passen els anys, els nens van creixent i les dinàmiques familiars van canviant. En Bru, un d'aquests nens, és una persona poc corrent. Intel·ligentíssim i amb una sensibilitat estranya, té la capacitat de veure què passarà, i tot aquell món teòricament perfecte comença a ensorrar-se el dia que prediu la mort d'un dels seus companys de classe.
Els xiprers és una novel·la vibrant que explora les particularitats de la vida adulta, amb un mosaic de personatges, cadascun amb les seves lluites i conflictes personals. La novel·la ofereix una exploració profunda de la condició humana i les seves complexitats.
llibre aparentment innocent, tornat retrat esfereïdor d'uns personatges que representen massa bé el que ens passa com a humans al llarg de la vida (i el que ens pot passar si seguim com seguim)
2,5 Lectura d’estiu, ràpida i lleugera. M’esperava més tot i que té tocs d’humor intel•ligent el llibre és una mica depriment, comença de manera moderna i acaba de manera tradicional. No m’ha convençut…
M’ha agradat! Esperava l’humor del Jair i l’he trobat. Un retrat ficcionat, però amb perfils molt reals. L’he llegit molt lleuger i en moment m’hi he enganxat força.
3.5* M'ha agradat molt! És d'aquelles lectures que t'enganxen de seguida i es llegeixen molt ràpid, amb un estil directe, punyent i un punt àcid que atrapa des de les primeres pàgines. La història és xula, el final queda una mica fluix tot i que tancar aquesta història no era fàcil.
M'he deixat sorprendre i m'ha sorprès. M'ha agradat aquesta sensació d'estar llegint com si hagués estat escrit a raig sense deixar de ser clar i concís. Es nota que l'autor parteix d'alguna dèria i que l'hi ha estat donant moltes voltes i documentant-se molt per perfilar els protagonistes. He entrat molt a la història gràcies a referents i detalls actuals molt ben trobats. He rigut i gairebé he plorat.
" [Va arribar Sant Joan...] Mares i pares van repertir-se la feina: elles anirien a buscar menjar i ells comprarien petards. Era d'una lògica darwinista absoluta: les dones proveïen i els homes destinaven tots els seus recursos a autodestruïr-se." No té la profunditat que esperava per la sinopsi, però et fa passar un bon moment, relatant amb un to molt cínic i humorístic les històries de 4 famílies que viuen en una urbanització benestant de l'Empordà al llarg dels anys. Tot passa molt ràpid i just quan passen les coses grosses, fa un salt en el temps. Això fa que potser no acabis d'empatitzar amb cap personatge (ni el Bru ni la Queralt, que sembla que són els que vol treballar més). Tot i així, el to de l'autor s'hi reconeix en la obra, i agrada.
M’ha agradat molt! És una lectura àgil, que et captura des de les primeres pàgines. La història transcorre a l’Empordà, un entorn que fa que sigui fàcil imaginar-te dins l’escenari i connectar amb els personatges. La trama té ritme, amb moments que et sorprenen i et mantenen enganxada fins al final. Ideal per a qui busqui una lectura propera i entretinguda, amb un toc de misteri i paisatge català.
Pensava que seria un llibre lleuger, jocós, irònic, però acaba sent un retrat depriment de la condició humana. A la novel·la passen molts anys, però només es nota en els personatges i no pas en altres aspectes com la tecnologia, cosa que es fa estranya. Això m'ha grinyolat una mica. En conjunt, però, està bé.
Un llibre molt fluixet. Comença amb una premissa interessant, la d'un nen que pot predir el futur, però en Jair no sap què fer amb la història I simplement divaga durant dècades i au, s'ha acabat el llibre.
Amb un toc de fantasia, Jair Domínguez ens dissecciona una societat actual desorientada i la seva falta de comunitat entre el veïnatge. Els protagonistes van creixent amb una total manca de directius, fruit d'uns pares que no sé si no en saben més o han abandonat el propòsit de l'educació dels seus fills.