La passada a l'espai: Memòries parcials

by Manel Vidal Boix

Futbol, experiències i reflexions d'una de les figures més destacades, irreverents i seguides del panorama comunicatiu català.

La passada a l'espai uneix la passió pel futbol amb una extraordinària introspecció personal i cultural. A través de les seves pàgines, l'autor ens transporta a un viatge per les seves experiències i reflexions sobre alguns dels futbolistes més icònics, partits memorables i la seva trajectòria dins d'aquest món. A més, Vidal explora la seva relació amb aquest esport, des dels inicis en equips locals fins al període a Alemanya, i posa en relleu les lliçons apreses i les connexions humanes teixides pel camí.

Amb un estil irònic i carregat d'humor, La passada a l'espai no és només un homenatge al futbol i als seus protagonistes, sinó també una reflexió brillant i lúcida sobre com pot influir aquest esport en les nostres vides i unir persones de maneres inesperades.

208 pages, Hardcover

Published March 12, 2025

About the author

Manel Vidal Boix (Salt, 28 de juliol de 1989) és un guionista i humorista que col·labora en diversos programes de la ràdio catalana, com La sotana o La competència.

Reviews

[Andrea Gumes · Rating 5 out of 5]

És un llibre sobre Fleabag, i Michi Panero, i estar lluny de casa, i ser catalans, i la sensibilitat de saber llegir als altres, i sobre l’amor, i els amics, i la timidesa, i la masculinitat reflexionada, i el trobar-se a un mateix. Ah si, i sobre futbol també.

[Noelia Karanezi · Rating 4 out of 5]

M'agrada quan un llibre et permet dir "m,ha.agrad at mol", però també entendre o constatar coses com que la masculinitat és la necessitat de demanar permís per la voluntat de pertànyer i de tenir i mostrar sentiments. Un permís que et poden concedir el futbol, la música, o els amics a qui us han unit qualsevol d'aquests àmbits. Perquè la pitjor trampa que s'han fet els homes és l'acord implícit que la masculinitat necessita espais externs –per exemple, el Camp Nou– que justifiquin els seus espais interns –per exemple, el desig de complicitat.

Malauradament, la socialització masculina premia la repressió emocional i saber dissimular la necessitat de ser acceptat pel grup i no quedar-ne exclòs. Socialment, espais com el futbol han permès als homes mostrar tristesa, frustració o fins i tot alegria de manera oberta: abraçar, cridar, celebrar. Dins d'aquest context, mostrar sentiments no posa en qüestió la masculinitat que els mateixos homes han construït i han transmès intergeneracionalment, tot jugant al tiquitaca amb constructes autoimposats.

Crec que el llibre del Manel fa una funció similar a la funció que ell atribueix al futbol i l'amistat: la de crear escletxes d'obertura controlada on mostrar al món que, abans que homes, són éssers sentients. Que volen que la resta ho sapiguem sense que es noti gaire. I que volen dir-s'ho els uns als altres, però mentre busquen el coratge i les paraules, recorren al futbol.

Ah, i també fa rissa.

<3

[alexandra · Rating 5 out of 5]

me l'he llegit a l'e11 amb una parella d'adolescents petonejant-se sense parar just als seients del meu davant i entre soroll de saliva i de dents alienes xocant-se podia sentir vividament la veu del manel narrant anècdotes més o menys graciosetes de la seva més que normalíssima vida. mha encantat

[Carles · Rating 4 out of 5]

Pot ser el llibre amb els marges més grans que he llegit mai. Dit això, es llegeix rapidíssim i m'he sentit reflexat (o reflectit, no ho sé, Sau em va confondre) en molts passatges. El resum és que el futbol és una eina d'integració i unió importantíssima per alguns de nosaltres. Història de Catalunya el 6-1 al PSG.

[Laura · Rating 5 out of 5]

Està guai que, tot i que sigui l'únic, aquest sigui el llibre que llegiran al 2025 el 30% d'homes d'entre 18 i 50 anys de Catalunya. Homes que evidentment no tenen goodreads (ni tan sols saben que existeix) i per tant aquest missatge una mica paternalista els és igual perque no en tenen accés. També el podria recomanar a gent que no escolta la Sotana si té suficient tolerància al futbol (el barça no és tan central com podrieu pensar). És amè i entretingut però no és bàsic

[Pol Viñas · Rating 4 out of 5]

L'altre dia vam anar a la presentació a Vic i l'home que la feia (periodista, per variar) va dir amb to eloqüent "aquest llibre té trampa, eh, perquè fa servir el futbol per parlar d'altres coses". Tenint en compte les possibilitats, doncs, molt content que aquest sigui el llibre més venut de Sant Jordi.

[Joaquim Bertran · Rating 5 out of 5]

Es fa especialment curt, a favor sempre de treballar poc, però et ventiles el llibre en un dia. Sabíem del talent del Manel Vidal, però aquí ho demostra amb un punt més de sensibilitat i moments força hilarants.

[Eduard Batlle Basart · Rating 5 out of 5]

M’ha agradat molt. El recomano.

[Berta Sala · Rating 4 out of 5]

Si en Manel Vidal escriu molt bé, es diu i punt.

Desconec si tot el que hi ha escrit al llibre és 100% verídic, però alguns moments són bastant surrealistes i també molt entretinguts.
L'he gaudit molt. És possible que si no t'agrada el futbol (no és el meu cas) alguns trams et siguin bastant igual, però jo m'ho he passat molt bé. Al final parla de moments molt clau de la història del Barça que molta gent coneix/els ha viscut.

[Emma Granyer · Rating 5 out of 5]

❤️‍🩹

[LaLaLi · Rating 3 out of 5]

En essència un llibre de per per a hoemenssss. En realitat aquest senyor té tants altaveus a Catalunya q tot el q explica ja ho he sentit algun cop. Això no treu q alguns dels seus anàlisis siguin prou lúcids.

Preciosa la dedicatòria q li fa a la seva xicota🥲

[Ferran Ballarà · Rating 4 out of 5]

L'he manllevat aprofitant l'apagada general. Tenia poques esperances però m'ha agradat més del que pensava. És simple, que no vol dir que sigui bàsic. Explica vivències personals relacionant-les amb el Barça i la nostrada "catalanor", en les quals tots ens hi podem sentir identificats.
Compleix amb el que es proposa.

pd. puta renfe, sempre

[Mariona CL · Rating 4 out of 5]

una fifejada entre grans figures feministes com montserrat roig i virginia woolf, espero que em pogueu perdonar ª

he de reconèixer que m’ha agradat bastant, la veritat

[Arnau · Rating 4 out of 5]

Una vegada més Manel Vidal ens demostra la seva lucidesa i capacitat analítica dins i fora del terreny de joc. M'ha semblat un dels seus dietaris "versión extendida" sobre la seva vida, amb les seves analogies marca de la casa tan divertides i afilades. Però a banda, té un punt de reflexions pseudofilosòfiques (dic pseudo en concordança amb el seu breu pas per la facultat de Filosofia de la Universitat de Girona) molt interessant, sobre els límits de l'amor, la humilitat, la culpabilitat,... De fet, a estones m'ha recordat La perplexitat del Jordi Graupera, salvant les distàncies no-alopèciques. M'ha flipat la teoria de la "memòria-imaginació" ("Crec que és perquè les persones, en general, tenim la capacitat de projectar-nos cap endavant o cap enrere."), i en general m'han ressonat un munt de coses de les que explica.

I, evidentment, he rigut molt: "...també tenien un filial i fins i tot un tercer equip, que ja era per a gent de psicomotricitat molt creativa." o "...tenia una cara d'aquelles on cap de les faccions sembla haver-se posat d'acord amb les altres."

"El futbol és un perímetre tancat on l'odi està igual d'acceptat que l'amor, i això té un valor gens menyspreable en un món on t'imposen el pacifisme a hòsties."

[Oscar Solé · Rating 4 out of 5]

Doncs l'he trobat un llibre de puta mare, lectura molt agraïda, amb humor i reflexions interessants i sense que l'autor es doni un aire pretenciós. Un pèl curt pel meu gust. El recomano.

[Queralt · Rating 3 out of 5]

Super a favor del futbol com a excusa per parlar d’altres coses: de la família, dels amics, de la joventut, de viure fora i d’enyorar… de la vida en general. I per veure com en certa manera les vivències són molt compartides quan el fil conductor és el Barça i ser catalans.

[Isabel · Rating 5 out of 5]

Fácil de llegir. A mesura q llegeixes et venen a la memoria les teves vivencias dels teus amb el barça!! Per alguns ser del Barça es ser mes q de un club de fútbol

[Paula Lafuente Medina · Rating 4 out of 5]

Li vaig regalar al meu nòvio per Sant Jordi i per falta de lectura a mà me’l vaig acabar emportant per a llegir a l’autobús. Per a sorpresa meva he rigut en alt llegint pàgines on es parlava de futbol. No he volgut dir “bàsicament” de futbol perquè de bàsic no en té res, serveix com a fil per a parlar d’experiències, de por, d’amor i d’amistat. Ha sigut bonic llegir-lo vivint lluny de Catalunya perquè m’ha transmès el sentiment de catalanor en la seva humil expressió. M’ha agradat compartir lectura simultània amb l’Arnau marcant cadascú el punt de llibre amb el plec a dalt o a baix. Jo llegint al matí a l’autobús i ell al vespre. Jo l’he acabat abans, veure’m què li sembla.

[Marina Barniol · Rating 4 out of 5]

Escriu tot el que vulguis, Manel, que t’ho compraré. Quin paio més llest. Té tots els ingredients per llegir-te’l amb una tarda, que se’t faci curt i en vulguis més.

M’agrada perquè lloa a Sergi Busquets, futbolista que a casa el pare sempre ha elogiat. En llibres així és quan et reafirmes en què el més proper a un t’estimo que et dirà la teva figura paterna és una abraçada amb un gol del Barça.

Visca el Barça i visca Catalunya.

[Jordi Sendra Escoda · Rating 4 out of 5]

Val molt la pena! Està bé que aprofuneixi en coses que podria explicar a la sotana o a twitter però que també n’expliqui de més personals. Sobretot el Manel sap fer-ho sempre de manera molt perspicaç i intel·ligent.

[EnricMD · Rating 4 out of 5]

Realment és un dels pocs llibres de gent famosa del panorama català en el que tens claríssim que l'ha escrit la persona que el signa. Les pàgines de La Passada a l'espai van plenes de l'humor, intel·ligència i referències inconfusibles del Manel Vidal.

És un goig poder llegir anècdotes que, d'entrada, ni et van ni et vénen, amb tan d'interès, i això és fruit de la gràcia que ell té explicant-les..

Això sí, entre marges gegants i pàgines en blanc, el llibre és més curt que el cabell de l'autor.

[laita · Rating 5 out of 5]

el llibre d'una persona tan convençuda que és intel·ligent que no té cap necessitat de demostrar-nos-ho. quin plaer!

[GDMG · Rating 5 out of 5]

Les coses bones, les bones de veritat, es descriuen pels seus defectes. Perquè si en tenen i són considerades bones, les virtuts han de ser la hostia. Busquets era un jugador lent, fluix i segurament ho hagués fet millor de porter que de qualsevol altre posició en el camp. I tot i així és el millor pivot de la història del futbol.
Considero amic meu qualsevol persona que admiri Sergio Busquets. I això és precisament el que és aquest llibre, la vida d'un amic que no has conegut mai. Una vida que definitivament no és la meva. Però és la d'algú que sent el futbol com una mica més que un esport i el Barça com molt més que un club.

[Víctor Vanyó · Rating 4 out of 5]

Esperava un llibre sobre futbol, realment tampoc sé que esperava, i ha estat un llibre que parla d’una vida que, generacionalment, la reconec tot i no haver jugat en la vida a futbol. Es fa curt gràcies a com escriu Manel.

[Laia Sevillano · Rating 4 out of 5]

Un llibre sobre el futbol (el Barça) i sobre el propi Manel Vidal. Però també sobre ser català, crèixer als anys 90, la masculinitat i viure una temporada lluny de casa. És molt xulo veure com el Manel té dominada la seva manera d’expressar-se, perquè durant tota la lectura he pogut sentir la seva veu, com si fos un audiollibre.

[Graciel·la Rovira · Rating 5 out of 5]

M’ha encantat, molt divertit. Si ets molt del Barça revius moments de la història que has viscut tu, que recordes perfectament on eres i amb qui. Si estàs una mica perdut a la vida, com és el meu cas, veus que te’n pots ensortir.

[Pol Segura · Rating 5 out of 5]

Llibre súuuuuuper recomanable per als fanàtics del Barça i de La Sotana.

[Lola]

se'm han negat els ulls al 3r capítol, l'heroi automàtic (parla de Messi)

[Jan Gumbau · Rating 5 out of 5]

No m'esperava gens que aquest llibre hem pogués captivar tant, feia molt de temps que no connectava amb un llibre al nivell d'haver viscut experiències quasi iguals...

[jana · Rating 4 out of 5]

bueeeeeenu, potser no em fa gens especial haver llegit aquest llibre tenint en compte que va ser dels més comprats per sant jordi pro….m’ha agradat moltíssssssim. fa riure, fa encongir el cor i està molt ben escrit. en fi, llegiu la ferida fife del pol viñas i llegiu, evidentment al manel vidal!
ah, súper a favor del que diu del messi, per fi 🙏🏻😮‍💨


(i espero que algú em dediqui algun cop a la vida alguna cosa com fa el manel amb l’andrea…sublim)