REPAREMOS O MUNDO

by Corine Pelluchon

Corine Pelluchon é indubitavelmente uma das filósofas mais importantes do nosso século. Sua obra, que se amplia gradativamente há em torno de vinte anos, está situada nos campos da ética e da filosofia política. Entre inúmeros trabalhos publicados, de ensaios a livros, sua reflexão prolonga e faz avançar uma inquietação radical sobre como podemos integrar, em nossas democracias plurais, uma preocupação com a condição animal e com o meio ambiente, tendo como ponto de partida uma redefinição do estatuto do humano. *** Nossa capacidade de enfrentar o desafio climático e promover uma relação mais justa com os outros, incluindo os animais, requer uma profunda reordenação das representações que temos do nosso lugar (e papel) como humanos na natureza. Levar a sério nossa vulnerabilidade e nossa dependência dos ecossistemas nos faz entender que, na Terra, viver é sempre viver juntos. Assim, a ecologia é indissociável da causa animal e do respeito às pessoas mais vulneráveis, e a consciência do vínculo que nos une aos demais seres vivos nos move a reparar o mundo. Uma obra pragmática e polêmica que contribui para a reflexão ética, política e filosófica.

Paperback

Published November 13, 2024

About the author

Corine Pelluchon est professeur à l’université de Franche-Comté. Spécialiste de philosophie politique et d’éthique appliquée, elle a notamment publié Leo Strauss, une autre raison, d’autres Lumières (Vrin, 2005, Prix François Furet 2006), L’Autonomie brisée (PUF, 2009) et Éléments pour une éthique de la vulnérabilité (Cerf, 2011, Grand Prix Moron de l’Académie française 2012).

Reviews

[Albert Martínez i Cuadras]

Aquest volum compendia set articles de Corine Pelluchon que aborden temàtiques presents al llarg de la seva obra. Cal entendre’l com un blíster de càpsules que permet fer una primera aproximació a les preocupacions de l’autora. L’esperit general d’aquest volum es podria resumir a través del terme “ètica de la vulnerabilitat”, una interpretació particular de Lévinas (i, en general, de tota la tradició fenomenològica) segons la qual l’ésser humà no és un individu aïllat, sinó una part més d’una xarxa de relacions.

Des d’aquesta perspectiva, Pelluchon aborda la qüestió dels animals al primer article. Ella descriu la història de l’animalisme europeu com la successió de tres onades. En una primera, Bentham i els utilitaristes haurien sabut veure que els animals mereixen ser tinguts en compte en el càlcul de plaers característic d’aquest corrent. Després d’ells hauria vingut l’onada de la fenomenologia, culminant en Derrida i el seu llibre L’animal que donc je suis. Pelluchon es reivindica com a part d’una tercera onada que estaria preocupada no només per la deconstrucció de l’antropocentrisme, sinó també (i sobretot) per dur al pla polític les descobertes i reivindicacions dels dos corrents anteriors.

Un altre dels articles que cal destacar és el tercer, en què compara l’ètica de la vulnerabilitat amb la de les cures. La crítica que fa a l’ètica de les cures (d’arrel clarament anglosaxona) és la mateixa que esgrimeix contra els utilitaristes: mentre la base segueixi sent l’individu entès atomísticament, serà impossible promoure autèntiques polítiques. L’ètica de les cures és molt útil per promoure un nou jurament hipocràtic, una nova deontologia per a metges, però no per fundar lleis que estableixin relacions més ètiques entre les persones. Cal, diu Pelluchon, no renunciar a l’abstracció i la universalització.

En general, les aportacions de Pelluchon es poden situar més enllà dels pensadors francesos que la precedeixen (i sobre els quals, sens dubte, edifica). Però alhora, pot veure’s també com una continuació del projecte filosòfic francès de la segona meitat del segle XX. Perquè la idea relacional que hi ha al cor de l’ètica de Pelluchon és d’arrel continental, mentre que la seva crítica es sol dirigir sobretot cap a la idea liberal anglosaxona de l’individu post-Revolució Industrial.