4 alt
Potser per ser una persona que també va passar una depressió, he connectat més amb la protagonisa: la Joana, una noia de 30 i pocs que decideix fer una part del Camino de Santiago. Va amb l'objectiu de sortir de la rutina i connectar amb ella, i sortir de la "foscor" de la depressió (per la qual s'està medicant), allunyar-se del mal que li ha fet una ruptura recent. Però el que no espera és que el Camino la canviarà tantíssim. De fet, pensa fer només una part, fins a Pamplona, però finalment s'hi anima i el fa sencer, fins a Santiago. Sobretot, empesa per a les amistats que va coneixent al llarg de la caminata, i també pel que sent mentre està fent el Camino: sent màgia, connexió amb l'entorn i amb ella mateixa, descobreix una nova versió de sí mateixa (és una noia que mai ha sigut massa sociable i que li costa fer amistats).
Hi ha diferents caminants amb qui té una connexió especial: el Nick, a qui ella no reconeix, però acaba descobrint que és guitarrista d'un grup molt famós, amb qui té un idil·li romàntic (ell marxa abans perquè té concerts mundials, els últims dies fan videotrucades i s'envien missatges però no és el mateix, tot i que al final del llibre diuen que es trobaran a Londres, tot i que no sabem com acabarà la història); la Kate, amb qui té moments de molta connexió i moments de necessitar espais, però amb qui fa les últimes etapes del Camino; el Kalet, un francès molt animat; el Michael... Tots tenen alguna cosa especial, a més de tota la resta de peregrins que va coneixent pel camí: alguns amb qui només es creua una vegada, i altres amb qui va coincidint de manera periòdica per diferents albergs.
M'ha agradat molt com està escrit, fresc, directe, natural. I inclús m'ha fet venir ganes de fer alguna etapa del Camino!