El arte de ser humanos

by David Bueno i Torrens, Olga García Arrabal (translator)

PREMI JOSEP PLA Un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l'educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos.

L'art de ser humans és un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l'educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos. L'autor explora, de manera magistral, com les arts –des de la música i la poesia fins a la ciència i la filosofia– esdevenen una expressió única de la humanitat i un motor fonamental per al nostre creixement cognitiu, emocional i social.

Amb exemples vius i una àmplia base científica, l'autor demostra que el cervell processa, interpreta i s'enriqueix a través de l'art, i ensenya com podem aprofitar aquestes connexions per transformar l'educació i la nostra manera de viure.

L'art de ser humans és una obra imprescindible que connecta la ciència amb l'humanisme i ens convida a descobrir l'Homo artisticus que tots portem dins i a utilitzar la creativitat i el pensament crític per construir una societat més rica, plena i lliure.

296 pages, Hardcover

Published February 5, 2025

About the author

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, també en l'àmbit educatiu.[1] Fa classes de diverses matèries del camp de la genètica i ha publicat més de cinquanta articles científics en revistes especialitzades. En l’àmbit de la divulgació científica, ha publicat nombrosos llibres per apropar la ciència a la ciutadania, així com diversos llibres de text. Col·labora habitualment amb diversos mitjans (El Punt Avui, Ara, La Vanguardia). L’any 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General».

Reviews

[Blanca PT · Rating 3 out of 5]

“ChatGPT, converteix-me aquesta frase: «l’art és inherent a l’ésser humà i es pot traslladar a qualsevol àmbit de la seva existència perquè qualsevol cosa es pot fer amb creativitat, utilitzant el pensament abstracte i simbòlic» en un llibre de 300 pàgines, afegint-hi tecnicismes sobre les parts del cervell implicades en els processos artístics”.

Un llibre que podria haver estat un bon assaig de no més de 50 pàgines, però que s’allarga com un xiclet. Els experiments que cita són el més interessant. Però la resta, repeticions: cada cop que fa referència a una zona del cervell, t’explica de nou què fa; i així amb les hormones, la propiocepció, la interocepció… Frases inflades que semblen profundes però que en realitat no diuen gairebé res, i un discurs que dona voltes sobre si mateix com un peix en una peixera. Al final et planteja unes preguntes sobre com es pot traslladar tot el que ha dit al món educatiu i un pensa: “Bé! Per fi! Abordarà un tema interessant i ho baixarà a la realitat”, doncs no. Deixa les preguntes allà, flotant.

Un últim apunt: als agraïments cita “a les dones i homes del Paleolític” crec que citar també als infants i adolescents del Paleolític (o simplement dir: “als éssers humans del Paleolític”) hagués estat molt més representatiu del propi llibre, de la pròpia trajectòria de l’autor i de la pròpia història de la humanitat, tenint en compte que els infants i adolescents van jugar (i juguen) un paper clau en les innovacions i els processos artístics i creatius de les societats.

[Abel Estiarte · Rating 4 out of 5]

Regal de Sant Jordi de l’Alba, “L’art de ser humans” reflexiona sobre el caràcter profundament humà i humanitzant que tenen les arts en el nostre gènere. Repassant, des de la neurociència (al cap i a la fi, és l’especialitat de l’autor) quines zones del cervell estan funcionant quan estem exposats i interpretant l’art, s’estableix una clara connexió entre aquest i la capacitat de desenvolupament de la personalitat de la persona, tant en la faceta racional com emocional.

És interessant la proposta de categoritzar les matemàtiques, la ciència i la filosofia com una vessant més de les arts, i molt positiu el reforç constant de la necessitat d’impulsar un major respecte i consideració en els currículums del segle XXI. Al cap i a la fi, els humans que veu Bueno (uns, apòcrifament, “Homo artisticus”) emanen art i omplen les copes del coneixement d’art.

Lectura molt recomanable i àgil.

[Irene Dela · Rating 3 out of 5]

Primerament vull dir que és un llibre brillant en quant el tema que es vol tractar, ja que té moltes referències, exemples i repeticions per entendre millor el contingut i, sens dubte, una llarga acumulació de sabers.

Així i tot, no és la lectura que m'esperava, ja que està explicat d'una manera científica que se m'ha fet una mica feixuga. M'esperava un assaig més "filòsof" i més dinàmic.

És un molt bon llibre per aprendre com funciona el nostre cervell a través de les arts, però funciona més a mode de consulta, de reforç per a fer treballs o per moments en els que volguem investigar que no pas per moments més quotidians on poder busquem lectures més lineals.

[Judit Trescasas · Rating 3 out of 5]

David Bueno és un gran divulgador i és capaç d'explicar de manera senzilla conceptes complexos per tal de maximitzar la seva audiència. Aquest assaig conté reflexions prou interessants, però sembla escrit en format de discurs, on hi ha moltissimes repeticions que fan la lectura frustrantment repetitiva. Trobo que seria una gran TED Talk, però a mi no m'ha funcionat en format escrit.

[Joan Deulofeu · Rating 2 out of 5]

Pese a tener una premisa interesante, las 150 páginas que he resistido son de pura repetición. Solo mencionar una y otra vez los mismos mecanismos cerebrales sin sacar ninguna hipótesis, conclusión ni propuesta.

[Abel Robles · Rating 5 out of 5]

Para mí aporta reflexiones muy interesantes que, como padre, me han ayudado mucho a convencerme de lo que ya sabía y descubrir nuevos puntos de vista en cuanto a la educación se refiere. Creo que debe ser un ensayo a leer para, al menos, quienes ejerzan la educación, ya sea domésticamente o profesionalmente.

[Francesc Brunés]

Interessant assaig que ha merescut el Premi Josep Pla 2025. Des de la seva pròpia i original visió científica, que en ell és tot un art, l'autor recerca - i a vegades, arrisca - en les arts, aquells elements que ens humanitzen profundament. Els xocs cognitius que les arts, en plural, provoquen, són veritables detonants de noves relacions neuronals que són el motor fonamental per al nostre creixement cognitiu, emocional i social. Val la pena destacar la rellevància d'aquest assaig per al món educatiu i, també, per a diluir el mur fictici, però poderós, que separa innecessàriament, ciència i humanisme.
Més recomanacions de llibres al blog «Mirades»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...

[Núria · Rating 3 out of 5]

Un assaig que resulta interessant en un inici, però que se m'ha acabat fent repetitiu, llarg i un pèl pesat. M'ha sobrat la meitat del llibre, amb poc captes el missatge, no cal allargar i reiterar tant.

[Francesc Moral · Rating 3 out of 5]

No sé si catalogar-lo com a excels, per la profunditat de la feina d'estudi que en fa l'autor de tots els àmbits, seguint sempre un mateix patró d'anàlisi ordenat i ben presentat; o com a poc dinàmic i de lectura massa plana, per precisament aquesta manca de canvis, variacions o incisos al llarg de l'assaig.

En altres paraules, és un llibre que recomano llegir pel seu contingut interessant i -normalment- poc habitual de trobar en aquest format i qualitat, però alhora, sempre anticipo que pot tractar-se d'una lectura menys adictiva i més lenta del que inicialment un es pugui imaginar. Potser a algú li ajudi saber que és més una lectura d'enriquiment personal, pausada, reflexiva i interesaant, de tauleta de nit que una lectura d'entreteniment de camí a la feina.

Dit això -quelcom totalment subjectiu meu-, és un llibre que pot guanyar molts punts si, a més, quan te'l llegeixes, coincideix en un moment vital teu en què, aquests aspectes més intangibles de la vida i de l'essència humana, estiguin més a flor de pell. Et permetrà gaudir-ne amb els cinc (més aviat set) sentits ;)