La Rita Racons se'n va als Estats Units a fer d'au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l'ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l'estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.
Els Bookland són l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals rematats, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.
Les calces al sol és una novel·la alegre i vital, amb una arrencada a tot gas i un desenvolupament al mateix ritme, que parla sobre els canvis vitals que ens fan créixer.
Primer fascicle: Un petit poble a les muntanyes. Monges i pregàries matinals. Saltar a goma, pixi i futbol. Amigues eternes. Estratègies fins a la sala de professors. Positius extra. Carrers solitaris i olor de lilars. Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, The Police i sense saber-ho Queen. Esquí i bàsquet. Campionats d’Espanya a Sierra Nevada. Els primers Levi’s i Port Aventura. El primer petó després d’un anunci de Baylies. La Llesca, l’Sbarjo, el Clochard i el 32. Festa incondicional, tots i sempre. Transició vital, flotant, sense nord. La universitat.
Segon fascicle: La Vila, Carlsson i xocolata calenta. Una mitja taronja rossa. Carnaval de Palamós. Diaris nocturns, llargues hores confessant-me en silenci, omplint llibretes Miquelrius. Huddersfield, un any en un mes. Les primeres pràctiques, transcripcions absurdes en una oficina de luxe, una hora del pati a 2,40€ l’hora. La primera bodega. Una cata de copes. New York per primera vegada tatuada a la memòria. Atlanta. Una nova finestra, enorme i multicolor que em tenyiria per sempre. Georgia O’Keefe i Eduard Hopper. American Ink: El primer article. Kilòmetres a ritme dels Strokes. The Newyorker. L’escriptura vulnerable. Hawaii. Catalunya, més sòlida i més efímera. Guions de cine i cazatalentos. Dubtes i més dubtes. Argentina. Un viatge: el vi.
Tercer fascicle: El primer “Fa 20 anys que…” ja tenia consciència. Una decisió amb els ulls tancats i creure-la. El primer fill d’una amiga. Sentir l’inici de la vida adulta, buscar estones per somiar i saber que encara hi ha temps, però no tot. La vida seriosa, sense aconseguir-ho. Gràcia. Mishima, Jorge Drexler, Manel, Formentera i Caravaggio. Ja fa temps que ha començat, però cada dia comença de nou. Paraules lliures i a l’atzar que juntes tenen sentit.
"Les calces al sol" és un dels llibres més venuts a Catalunya ara mateix. Després de llegir-lo, entenc perfectament el perquè. És una història fresca, divertida, entra sola i qui més qui menys s'hi pot sentir identificat. La Rita Racons acaba la carrera i està perdudíssima i no sap què fer i se'n va a fer d'au-pair als Estats Units. Clixés? Sí, però no passa res💃🏼 És una novel·la feta per ser beguda. Costa llegir només un capítol, perquè són curtets i estan escrits d'una manera tan àgil que conviden a ser devorats. Hi ha girs que m'han agradat molt i és una novel·la que m'ha sorprès en més d'una ocasió. Personalment, i tenint en compte que és un llibre de ben bé 500 pàgines, potser hauria reduït la quantitat d'acció i hauria aprofundit més en les relacions interpersonals. Que hi hagi tanta acció fa que sigui un llibre fantàstic per desconnectar i la manera com està escrit fa que aquesta estona de desconnexió sigui ben divertida🥰
es com quan vas de campament que al principi tot passa lent i et perds en els detalls, però quan s'apropa el final de cop tot passa molt i molt rapida i no te n'adones i tornes a casa
Muchas páginas y poco entretenido. No terminé de encontrarle el sentido. Oscila entre el absurdo, lo romántico, lo moderno y algo de autoayuda. Va de un punto a otro, sin conflicto y sin hilo conductor.
Bufff, en tenia moltes ganes pèro he esperat a llegir-lo, he rebut crítiques dolentes de gent propera però també alguna de molt bona, han tingut raó els que em van dir que no m'agradaria. En principi l'argument és del tipus que m'hauria d'agradar però no m'ha agradat gens com està escrit i em cau fatal la protagonista
Les calces al sol • 5/5⭐ Exemplar de col·laboració
Regina debuta amb una novel·la plena d'humor, descarada i moderna.
Riga Racons marxa a Atlanta a fer d'au-pair. Allà descobrirà la vida, el seu propi camí i la seva vocació. I durant aquest procés, cuidarà tres germans d'una família benestant i culte que, si primer li semblen peculiars, a la llarga no només allibera, sinó que també acaba estimant, dotant-los d'autonomia i llibertat.
Una novel·la molt descriptiva i detallada, amb tocs d'humor, actualitat, modernisme i aventura. Els canvis de la vida explicats amb realisme i frescura.
Els diàlegs estan molt ben elaborats i teixeixen molt bé novel·la. La veu de la protagonista és propera, sincera i alegre.
Un llibre directe i divertit. Et frapa.
M'ha agradat molt. És molt fresca, despreocupada i està molt ben descrita. Et fa imaginar la narració a la perfecció, pels detalls i matisos que aporta.
Goodreads lo marca como leído pero lo he abandonado con un tercio del libro leído. No me estaba convenciendo nada de nada la historia, la forma en la que está escrito, las escenas que se supone que son graciosas no me lo han parecido, le falta alegría y chispa y el exceso de topicazos provocaron que lo dejara de leer.
Vaig començar aquest llibre amb moltíssimes ganes per tot el que n’havia sentit a dir; i al primer capítol ja vaig veure que connectaria 0 amb la Rita, protagonista del llibre.
L’he acabat perquè odio deixar les coses a mitges, però sé que en un altre moment hagués passat a formar part de l’estanteria de llibres abandonats.
La història en si és entretinguda, ara bé, està plena de clixés, incongruències, salts temporals, i bromes que busquen fer gràcia i no en fan ni una.
Volia pensar que un dels llibres més venuts actualment a Catalunya, era boníssim i potser per això tenia les espectatives massa altres (mea culpa).
Una noia que ha acabat psicologia, li diuen que està patint un atac d’ansietat i pregunta: “què és un atac d’ansietat?” Home… vols dir?
El sexe per tot arreu barrejat amb comentaris ultra suats i “cunyadismes” m’ha cansat força…
MAI sóc dura amb els llibres que llegeixo i em sol agradar tot força… però per mi, aquest llibre, és un no.
La Rita m'ha fet riure molt! He empatitzat molt amb ella! Molt recomanable per quan necessites una lectura amable i divertida, q la vida ja és prou complicada a vegades
"Les calces al sol" és una novel·la molt fresca i emotiva basada en l'experiència de l'autora com au-pair un any en els Estats Units d'Amèrica. L'estil és directe, proper i realista, desborda tocs d'humor, resulta actual i, sobretot, t'atrapa des del principi de manera que costa molt soltar el llibre. Un autèntic plaer de lectura.
Hasta la página 90, aproximadamente, me pareció divertido e ingenioso. Yo fui a EEUU con la misma edad de Rita y terminé viviendo 4 años allí. Me identificaba con muchas de las situaciones y la historia me tenía enganchada.
Pero después... DESPUÉS... ( Comienzan los SPOILERS)
Para empezar, esas frases ininteligibles que supuestamente reproducen lo que Rita entiende cuando le hablan en inglés, al principio tienen gracia pero su uso y abuso acaba por cansar. Y mucho.
Las situaciones surrealistas se van sucediendo con tanta frecuencia que no hay quien se crea lo que está leyendo. Venga, sí, que conoces a un millonario al que te encuentras en una ciudad tan enorme como Atlanta cada dos por tres, te invita a una fiesta salida de "El gran Gatsby" y te lleva a Alabama en una avioneta con todos los instrumentos de la Filarmónica de Berlín a bordo (por poner un ejemplo).
O esa en la que un hombre que va a suicidarse desiste "porque le llega el olor a gambas" desde un bar... ¡a las 6:30 de la mañana! ¿Quién c*ño come gambas a esa hora???? Ni que fuesen de Mariscos Castellar (muy buenas, por cierto. De mi pueblo).
No entiendes ni papa de inglés, pero te apuntas a un curso, destacas por lo bien que escribes en un idioma extranjero y eres capaz de citar a Steinbeck de memoria cuando sólo has leído, literalmente, un libro en tu vida. "El guardián entre el centeno" de entrada, na menos. Mis alumnos de bachillerato llevan 6 años haciendo redacciones y ya quisieran llegar al nivel de excelencia que consigues tú en unos meses, chica. ¡Bravo!
Eres niñera (algo en lo que también tengo experiencia) y montas a tres menores de edad en un avión, sin permiso de sus padres, y te los llevas a otro estado. No sólo eso, luego te lo llevas a un tugurio como el que sale en "8 millas" para que vean una batalla de rap. A ver, y hablo ahora como madre, HACES ESO CON MIS HIJOS Y LO QUE LE HACE EL PAYASO DE "TERRIFIER" A LA AMIGA DE LA PROTA, SE QUEDA EN MANTILLAS COMPARADO CON LO QUE HARÍA YO.
Por no mencionar el desprecio con el que Rita habla de sus compañeros chinos, de la profesora de tenis y de la directora de la agencia que la (mal) contrató.
En fin, una novela ligera que empieza muy bien y acaba siendo un despropósito. He terminado por no poder soportar a la protagonista, y he acabado el libro porque estoy deseando comentarlo en el grupo de lectura conjunta donde lo estamos leyendo (y, bueno, porque me he saltado párrafos. Que me describes un partido de fútbol que ni en "Oliver y Benji". Ojo, no por la emoción, sino por la longitud).
Le pongo dos estrellas porque me encanta la yaya Natalia, quien, además, es paisana mía. Si no...
This entire review has been hidden because of spoilers.
Un relato de las (locas) vivencias de una 'noieta' catalana que se va de au-pair a los Estados Unidos en sus veintipocos.
Mezcla el casi continuo tono cómico con algunas escenas serias o tiernas y eso le da un toque muy agradable que hace que leas capítulo tras capítulo sin darte cuenta. La ciudad y sobre todo la peculiar familia con la que reside la protagonista dan para varios giritos de guión interesantes, todo muy americano.
Ideal para superar un bloqueo lector o para disfrutar de una lectura ligera. En definitiva, un libro muy de verano.
Fragment: «Projecto una imatge aèria del nostre grupet fent via, trepitjant la mateixa ferida per on plorava ahir, però ara que la camino en la direcció contrària sento certa clausura, un primer istme d'alleujament. És com si a cada passa que faig, el camí m'expliqués que no marxarà mai, que sempre serà aquí, com una cicatriu, però que quan arribi la primavera l'herba del voltant creixarà i el cobrirà de flors i de vida.»
Opinió: Sabeu aquests llibres que vos entren per la vista? Idò això me va passar amb aquest llibre. El veia per totes bandes i quan vaig llegir la sinopsi no me'l podia treure del cap, així que no m'ho vaig pensar dues vegades i el vaig comprar. Supòs que en veure que la protagonista no sabia què fer una vegada acabés la universitat, no sabia quina era la seva vocació, m'hi vaig sentir una mica identificada i això me va acabar d'empènyer a llegir-lo.
No obstant això, se m'ha quedat una mica descafeïnat, potser hi esperava una altra cosa, no ho sé. És cert que és un llibre entretingut per passar l'estona, gens exigent amb el lector. Una novel·la fresca, despreocupada, actual, divertida, m'ha tret una rialla algunes vegades, ho he de reconèixer. Un llibre on no hi passa res més que la vida mateixa.
La història comença amb la Rita, la nostra protagonista, que es troba a l'últim any del grau de psicologia, però quan va a cercar l'última nota veu que ha suspès i no es pot graduar. Es sent perduda i no sap què fer amb la seva vida. Sense voler-ho ni cercar-ho acaba fent d'au-pair a Atlanta, als Estats Units durant un any i acaba a una família que és tot el contrari a ella i uns nens que semblen el mismíssim Einstein. Al principi pensa que s'ha equivocat, que no és el seu lloc, que s'equivoca constantment, però a poc a poc va aprenent, es supera a ella mateixa i acaba trobant la seva vocació.
És cert que en alguns aspectes m'he sentit identificada amb la Rita i que alguns personatges són entranyables, fins i tot que m'he entretingut en alguns moments de la lectura, però això no ha estat suficient per convèncer-me, per A o per B no he acabat d'entrar del tot en la història. Pens què és un mal llibre? No, simplement crec que no ha estat per mi. N'hi ha per tant? Tampoc.
Menció a banda per la narradora de l'audiollibre, l'Anna Mestre, que ho fa molt bé. Ella no té la culpa d'aquest despropòsit de llibre, si de cas és la responsable que hagi aguantat tota la primera quarta part xd
M'ha sorprès de totes les maneres possibles. Crec que ha arribat a la meva vida en el moment adequat i, encara que a vegades he odiat a la Rita i la seva imprudència, m'he sentit molt identificada amb ella en altres ocasions.
Qui ha acabat la carrera i no s'ha trobat perduda? Creient-se més gran i madura del que realment és. No, carinyo, la vida real comença ara. Ara arriben els problemes de veritat i la vida adulta t'esclata a la cara sense que la vegis arribar.
En el meu cas vaig marxar de casa amb l'esperança de trobar el meu lloc al món i, ara, any i mig després, encara m'estic buscant i sospito que així serà sempre, que mai acabaré de descobrir-me a mi mateixa.
Recomano aquest llibre perquè és un autodescobriment constant i és molt amè i divertit de llegir. A més, com he dit al començament, és molt boig i en molts moments et trobes amb situacions que et fan pensar: Rita, no és possible! Això sol et podia passar a tu.
Gràcies, Regina, per aquest llibre. Mai deixis de buscar el que et fa feliç.
Mai he rigut TANT amb un llibre. Les calces al sol, per fi, ha trencat la meva mala ratxa de llibres. Necessitava molt una novel•la així, divertida, entretinguda i propera. Diferent. M’ha fet infinita pena acabar el llibre, trobaré a faltar tots els personatges, les anades d’olla de la Rita i les peculiaritats dels secundaris que fan d’aquesta narració, una història entranyable.
Regina Rodríguez, espero amb moltes ganes la teva segona novel•la 💫
Vaig llegir no sé on que la Rita Racons (és que de veritat) era la Bridget Jones catalana i no l'he pogut llegir des d'enlloc més.
La lectura és ràpida però molt forçada i a les bromes només hi falta algú amb un cartell de RIURE AQUÍ. Vaja, una crisi existencial molt supeficial i plena de clixés de vergonya aliena menys "la família, que no és la típica americana" que es veu que és la dels Simpson. Tot plegat m'ha semblat més antiquat que nostàlgic.
Anava amb les expectatives massa altes, crec. La història és entretinguda i enganxa bastant, però no m'ha acabat de sorprendre com per posar-li 4 estrelles. El to desenfadat amb que està escrit el llibre, primerament és original i enganxa però després se m'ha fet pesat i repetitiu. M'ha costat acabar-lo er falta d'interès.
Abandono… al 20% del libro decido que ya no lo aguanto más. Me sabe mal porque es el libro escogido para este mes en el Club de Lectura del que formo parte, pero no quiero perder más tiempo con una novela que ni me aporta nada ni me distrae.
vaig agafar-lo escèptica però en un moment que necessitava llegir alguna cosa lleugera. És DIVERTIDÍSSIM i molt entretingut, li he agafat carinyo a la caotic energy de la Rita i als tres nens Bookland
Probablement fa una setmana em sorprendria saber que li acabaria donant les 5 estrelles a aquesta novel•la, però quan he acabat de llegir l’última paraula dels agraïments, sentia un nus a la gola. Que un llibre em remogui per dins és per a mi la màxima garantia de que l’autora ha fet una bona feina (no em passa gaire sovint).
Probablement moltes de les opinions (no m’he parat a llegir-ne cap) puguin parlar de l’estil, de l’extrema idealització i poca credibilitat d’algunes escenes i detalls, de jo que sé què. Probablement hi hagi errors, i coses a millorar. Però de veritat que m’he arribat a enamorar d’aquest llibre, i quan l’amor pren el control, la raó no té res a fer.
La meva experiència llegint aquest llibre ha sigut la representació en vida d’un “in crescendo” com una catedral. És que fins i tot les escenes excessivament romantitzades, els clichés i tot el que hagi pogut no acabar-me de fer el pes en un principi de “Les calces al sol” m’ha acabat encantant.
Potser d’aqui uns dies, ho penso i dic: “Potser li hagués posat 4 estrelles si ho hagués deixat reposar una mica”. Però per què? Se les mereix. Enhorabona.
llevo todo el verano viendo el libro en el expositor y algo me impedía comprarlo: EL INSTINTO. puedo hacerle alguna vez algo de caso???
en primer lugar porque no me gusta la forma de escribir de esta chica. los acontecimientos, los diálogos, la forma de narrarlo… es todo taaaan inverosímil.
pero para rematar todo ya está el personaje principal, qué insufrible que es la tia. se pega todo el libro diciendo que está buscando su vocación, que si es el viaje de su vida, que la gente le dice que es una valiente… y tiene menos trasfondo y menos búsqueda personal que la piscina de niños de mi barrio. que moñeca la lerda esta, que poca iniciativa en la vida, que poca responsabilidad por nada, que egoísmo, que todo. boooog que gorda me ha caído.
dios mio, que critica mas fea. un beso a la autora que no me ha hecho nada en esta vida.