Pla Sud: eixida d'emergència en cas de riuada és un estudi de cas, ja que es proposa analitzar la DANA del 29 d'octubre de 2024 amb el mateix model desenvolupat en País Valencià: eixida d'emergència. Una DANA és un fenomen climàtic, però la catàstrofe que se n’ha derivat no ho és, sinó que és producte d’un sistema nacional de dominació: l'espanyol. Un sistema en què els valencians som objecte i no subjecte. Un sistema que produeix uns governants que estaven més preocupats per salvar el pont de Tots Sants per al turisme que no per salvar les vides dels seus governats. Un sistema que, després de la tragèdia, tenia com a prioritat restablir l’AVE amb Madrid abans que no llevar el fang de les cases i dels carrers. Sense les ulleres de la mirada colonial, no podem entendre com és que, en ple segle XXI, i dins d’un estat de la Unió Europea, un fenomen climàtic pot retornar-nos una imatge d’espill com la que hem viscut. La resposta és plural i polièdrica, sí, perquè té molts rostres i moltes explicacions, però, en essència, és única: la colonialitat. La resposta, d’altra banda, no és cap altra que una conseqüència lògica del sistema. La devastació provocada per la DANA no és cap error del sistema, sinó que és un subproducte tràgic, però coherent, del sistema.
“País Valencià, eixida d’emergència” va repensar les bases teòriques (i les justificacions objectives en base a les dades) sobre la necessitat de prendre la eixida d’emergència i constituir-nos com un país –un estat– descolonitzat i plenament sobirà.
La tragèdia que va assolar el nostre país i que Chulià analitza a “Pla Sud” constitueix un cas pràctic i exemplar dels fonaments teòrics del seu primer assaig. La DANA, tot i la tragèdia, ens pot servir també per pensar en què volem per al nostre futur, perquè ens ha mostrat clarament –i en la pràctica– les falles d’un sistema que ens colonitza i espolia mentre ens fa objectes passius de les polítiques estatals que juguen amb els nostres diners i les nostres vides.