Tan bonica i tirana

by Blanca Llum Vidal

Tan bonica i tirana és un llibre de capes. La primera i visible: un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Després, sense jerarquia possible, el llibre és això: una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destruït); un tribut poliamorós a l’amistat que fa el món menys cruel i més just; una història en què es parla de cultura i d’humans a través d’animals i a través de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i l’esquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allò que explica l’existència complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció de les coses és el desig, un moviment que en el llibre de Blanca Llum Vidal és contradictori i salvatge, emancipador i despietat, d’una ambigüitat radical, tan transparent com obscur, tan bonic com tirà.

88 pages, Paperback

Published February 19, 2025

Reviews

[Marta Cava]

«T'has infiltrat en la pell i en les coses i en la lluita dels dies i encara ningú t'he muntat un motí, la barricada a la línia del front o el contraatac de resistència legítima»

[〰️ Alba 〰️ · Rating 5 out of 5]

Molta lluita, molta reflexió, molt sentiment, molt poètic i molt amor:
"Jo amb tu vull pujar a una carena per parlar sota un arbre; que jo amb tu vull la prosa dels dies, la poesia del cos i la tremolor de la terra; que jo amb tu vull un fill que no sigui de carn, sinó de futur compartit i de trinxera comuna; que jo amb tu vull entendre el concepte de crim i el de justícia real; que jo amb tu vull entrar pels forats que revolten el poder asfixiant i el costum més dolent; que jo amb tu vull el pa, un joc de titans entre el cel i la terra i la finestra i un hort; que jo amb tu vull ballar fins al final de l'amor i, quan no hi hagi ningú, escoltar junts la Novena de Mahler."

[Laia Puig Fontrodona · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat molt molt i no m'ho esperava! ❤️

[marina · Rating 5 out of 5]

“Només quan entraves al bosc deixaves les armes enrere i gosaves entendre que hi ha alguna cosa que s’assembla a l’amor.”

“Mirar el cel i no trobar-hi justícia ni final de la guerra ni una mica de sol —només un núvol que s’escampa indecent i un silenci que esclafa.”

“Vas venir així. Amb la paraula concreta i apartant un dolor reincident per fer lloc a un nou dia, a una nova escriptura i a un estimar diferent.”

[maria · Rating 3 out of 5]

és intens, però no m'ha motivat tant com em pensava aquesta lectura. però buenu, tu, a vegades ja és això! però tot i així, és bo i s'ha de llegir eh!

[Irene Alorda · Rating 5 out of 5]

El desig és torrentada quan passa pel cap, el cor i el cos. No es pot renunciar a cap dels tres.

[Jordi CV · Rating 4 out of 5]

"¿Per què et va agradar descobrir que tu i jo som dos desgraciats que es necessiten fins al batec i l'angoixa, fins a la fúria i l'espasme? [...] ¿Per què la promesa d'un present sempre incert i d'un futur ple de rius i de barques? ¿Per què l'enyor i, just després, la fugida? ¿Per què la pregunta infinita i ara sí i ara no i ara vinc i m'escapo i ara em quedo i no hi sóc i ara t'abraço en l'absència i ara et parlo callant i ara t'escolto trencant-te i ara t'estimo a l'altra punta del món i ara t'estimo encarnant, radical i pallasso, aventurer i criatura, la desaparició?"

[nizar · Rating 2 out of 5]

una poesia intensíssima però que facilment cau

[Pau Guillén · Rating 2 out of 5]

Tot el llibre se m'ha fet estrany, el to, la forma, no hi he acabat de connectar ni d'entrar. Una prosa poètica provocativa i directe, que aborda temes com el desig i el dolor. I és que de vegades estava dins del poema, flotant, però de sobte alguna frase em feia sortir d'aquesta màgia, no sé molt bé com desenvolupar més aquesta sensació que ha estat constant en molts poemes.

Això no treu que m'hagin sorprès i agradat poemes com "Promesa", "Enveja", "Cova" i el que poso a continuació "Cura".

Cura
Resseguir-se les dents amb la llengua molta estona seguida i desfer-se la veu. Fer una pila de troncs i que caiguin i tornar a fer una pila i que sigui imperfecta i, fins i tot, lamentable. Repetir-se per dins que la tragèdia del somni no forma part de la vida i que és matèria mutant, l'enigma que anestesia les hores o la figura d'un dolor traduït a un idioma imprecís que és incapaç de dir ja i que l'amor es dissolgui i el desig es dissipi. Estrènyer una pedra amb les mans i potser fer-se mal i convertir-la en un òrgan que desendreci, que desacordi, que desajusti i desfaci per poder caminar. Ficar els peus a l'aigua i sentir tot el cos perforat pel mal temps que s'acaba quan la tempesta i el so no es rebutgen i també col·laboren i comparteixen impuls. No calcular cap excés i entrebancar-se expressament amb una branca d'alzina per culpa del vent i per mor de la lluna. Fer lloc al silenci i recordar que ens ajunta la set i el vertigen i potser el laberint i l'ofec de les coses. Esmicolar la impaciència i poder mirar el buit i el desert, la tristesa i el vòmit. Recollir les estelles precàries i deixar que el rebuig signifiqui. Ballar amb el que queda. Assemblar-se a una bola de fang i ser vertical i ser plana, un udol i un gemec, canviar de volum - i atrevir-se a esperar.

[Albx Villarmea · Rating 4 out of 5]

Leí la mitad de este poemario hace unos meses, pensaba que lo había perdido pero lo encontré el fin de semana pasado en la guantera del coche de Jaime. Ahora que me he leído la otra mitad puc dir que es uno de los libros que más me han gustado en lo poquito que he leído este 2025. Por los poemas sin forma de poema y las referencias a mundos antiguos que pone Blanca al mismo nivel que otras palabras más del presente sobre el amor. bonica bonica bonica i tirana.

[Meri]

Vaig tenir la sort de poder-lo comentar amb l’autora, que va venir al Club de lectura de La Ràpita <3 xulíssim.
Potser es fa una mica dens (ja és el seu estil i ella ho sap) i hi ha alguns clixés (inevitable en poesia, no?) però al final, el talent lingüístic guanya indiscutiblement. Fa goig de llegir atentament, per subratllar amb llapis. Que bé escriu, la tia!

[Jordi Bonilla · Rating 3 out of 5]

L'he deixat estar, em sap greu. Està molt ben escrit, però m'ha costat connectar-hi. Una cosa dolenta és que no hi ha versos, és tot un pegot de frases i t'acabes despistant de la idea de cada poema.

Potser hi tornaré en un altre moment

[Anna Calderón · Rating 4 out of 5]

Me’l va regalar en Ramon per Sant Jordi i l’he dosificar per anar llegint a poc a poc. M’impressiona com Blanca Llum Vidal segueix trobant noves maneres de dir el mateix que ja ha dit 50 vegades. Love it <3

[Francesc Roig · Rating 3 out of 5]

Guanya en intensitat a mesura que avança.

[Ana · Rating 5 out of 5]

És... No sé què és. Però l'ha clavat.

"Cova", "Bosc", "No", "Corona", "Enveja", "Paradís", "Impossible"... si és que he de triar-ne alguns que m'acompanyin.

[Cinta Paloma Vila · Rating 3 out of 5]

És un 3,5. Prosa molt poètica, imatges bones i finals ben trobats. M'ha agradat més la primera meitat del llibre que la segona. El meu poema preferit: "Desigualtat".

[Renato González · Rating 5 out of 5]

Viatge, Ferides, Animal, Llibertat, Revolució, Orgasme, Química, Promesa, Principi, Corona, No, Resistència, Bosc, Buit, Despertar, Impossible. Tu ❤️‍🔥

[Mar · Rating 3 out of 5]

La Blanca és la millor de totes però la meitat del llibre no l’he entès🫠

[Camèlia Rodríguez Balagué · Rating 5 out of 5]

Quina manera de narrar el dolor d’un cor trencat tan elegant

[Lara · Rating 3 out of 5]

Té moments d'una lucidesa majúscula però també en té molts d'altres