«Quan una persona desapareix com un raig de llum dins d'una paret, ¿què significa el temps per a ella?» Cada relat d'aquest recull és un viatge enmig de la boira, on res no és el que sembla perquè som a la frontera entre els somnis i la realitat. Un fascinant i irresistible univers on els miralls no reflecteixen els rostres, els personatges caminen sense deixar petjades sobre la neu i on rebrem la visita dels homes gat si pugem fins a la planta prohibida d'un hospital. Can Xue és l'enigmàtica veu de la literatura xinesa, autora d'històries fragmentades i abstractes que desafien la lògica i les convencions narratives tradicionals. Un univers únic i fascinant que l'ha convertida en ferma candidata al Premi Nobel de Literatura.
Can Xue (Chinese: 残雪; pinyin: Cán Xuĕ), née Deng Xiaohua (Chinese: 邓小华), is a Chinese avant-garde fiction writer, literary critic, and tailor. She was born May 30, 1953 in Changsha, Hunan, China. Her family was severely persecuted following her father being labeled an ultra-rightist in the Anti-rightist Movement of 1957. Her writing, which consists mostly of short fiction, breaks with the realism of earlier modern Chinese writers. She has also written novels, novellas, and literary criticisms of the work of Dante, Jorge Luis Borges, and Franz Kafka. Some of her fiction has been translated and published in English.
No és pas un mal llibre, però crec que tenia unes expectatives per l'autora que no s'han complert. A cavall entre els somnis i un mal viatge psicotròpic, els relats d'aquest llibre et deixen pensant què és exactament el que acabes de llegir. Havia sentit a parlar molt de la Can Xue i lo difícil que era, però no m'esperava per res topar-me amb una lectura tan complicada. És molt probable que sigui jo qui no ha entès res, i que resulta que és una genialitat, però a falta que algú m'ho expliqui crec que estaré força temps sense llegir res de l'autora.
Aquest és el primer llibre d'una nova editorial independent i han fet una feina excel·lent. Hi ha algun que altre error, però es nota perfectament l'esforç i la bona voluntat que hi han posat, he vist llibres de grans editorials cent vegades menys treballats. Em sento molt orgullós de veure noves editorials amb tanta empenta. Publicar a Can Xue era un risc que no tothom s'hagués atrevit a assumir. Seguiré amb molt d'interès tot el que publiquin, estic segur que serà fantàstic.
‘La balada dels ocells de muntanya’ és un recull de relats breus escrits per l’escriptora asiàtica Deng Xiaohua (Changsha, 1953), més coneguda amb el pseudònim Can Xue que significa literalment “neu persistent”, i amb el que els dos membres de l' @editorial_gatamaula fan realitat els seus somnis d’obrir una editorial a Girona.
Aquest conjunt de contes, com a lectora, se’m fan difícils de descriure’ls, atès que no tenen un missatge final ni moral, com estem acostumats a llegir els occidentals. A més a més, es demostra que l’autora els escrivia per a ella mateixa i, per tant, a l’hora de redactar-los s’oblidava dels seus lectors. Segons Can Xue, cada història que construeix és una espècie d’experiment de vida en el que ella és el subjecte.
El lector podrà llegir una sèrie de relats on destaquen els fets sobrenaturals, la intriga, el surrealisme (encara que la xinesa negui que escriu aquest gènere), els símbols xinesos (com ara la presència dels animals i dels elements naturals), els paisatges tètrics i degradats i la presència constant de la mort. Són molts els crítics que relacionen la seva literatura amb els esdeveniments polítics que va haver d’enfrontar al llarg de la seva vida, com els morts de fam, l’empresonament dels seus pares en els camps de reeducació i molts més episodis cruents dels que va ser testimoni la nostra escriptora. Contes abstractes que generen sentiments diversos i contradictoris, però que insten a la seva lectura per poder esbrinar què ens pot transmetre Can Xue amb ells.
M’encantaria destacar el de Notes d’un company, narració explicada a través d’un gat que, segons la tradició xinesa, és el protector de la frontera entre la bondat i la malícia.
“Quan una persona desapareix com un raig de llum dins d’una paret,¿Qué significa el temps per a ella?”
Em dol posar-li aquesta nota perquè és la primera novel·la d’aquesta autora que llegeixo i en tenia moltes ganes, però és que no he connectat gens.
M’he sentit en tot moment confosa. No sé si per falta de context cultural o què ben bé, però no entenia res ni veia el punt que intentava transmetre l’autora (si es que n’hi havia…). Se m’ha fet dur i una mica llarg, i això que eren relats curtets…. Malauradament, sento que aquesta lectura no ha estat per mi.