AIGUAGIM - RUSTICA

by Marina Sáez Rubio

Aiguagim és el testimoni de les veus silenciades d’un grup de dones que es reuneix diàriament al particular espai d’emancipació en el qual es converteix el vestuari de la piscina municipal del carrer Perill, al barri barceloní de Gràcia.

Fruit del treball de camp dut a terme entre setembre del 2018 i març del 2020, vol posar en valor la vellesa i els aspectes que se’n deriven, apostant per la contribució que la gent pot aportar dins el context social actual. Velles, joves, mares, filles, esposes, vídues, solteres, lesbianes, reprimides, alliberades, esclaves: dones d’un temps i una veu que narren la història d’una generació que desapareix.

Genres: Comics, Graphic Novels, Spanish Literature

Paperback

Published January 1, 1900

Reviews

[Juan Naranjo]

Detrás de las historias costumbristas, cotidianas, casi ordinarias de estas ancianas que acuden regularmente a la piscina para mantenerse en forma y socializar hay mucha verdad, mucha actualidad, mucha humanidad. Marina Sáez se sirve de estas encantadoras ancianas para hablarnos del proceso de gentrificación de los barrios, de las oportunidades perdidas a lo largo de la vida, de las obligaciones impuestas, del estropearse de los cuerpos. Y lo hace de una manera muy compleja: con humor y con colorinchis. Estas ancianas se quedan contigo porque en ellas reconoces a las de tu entorno. Y es que este libro está escrito y pintado desde la verdad, la honestidad y el cariño a los semejantes, a las personas con las que compartimos el mundo, a los personajes secundarios que le dan color a nuestras vidas. Bravo.

[Andrea Gumes]

és tot tendresa i humor finíssim, acostant-se a la tercera edat sense condescendència, amb respecte i admiració, visca les nostres iaies (li hagues regalat a les meves)

[Emmeline]

Really lovely graphic novel about old ladies doing swim class in Barcelona’s Gràcia district.

It’s mostly about the old ladies, a motley crew ranging in age from 69 to 94, speaking Catalan, Spanish or a mixture between them. Their interests, their bodies, their marriages, children, the imposition of grandchildren, the sadness at the lack of children, their neighbourhoods, their taste in shoes. It’s warm, it’s funny, it’s sad, death lurks around the corner.

The gym is also something of a bastion, the grandmas representing a lost era in one of Barcelona’s most gentrified areas and the narrator, who is the author, observes them as someone poised between past and present: she’s local to the area, but also a precarious freelancer, unsure if she’ll become a mother, and inhabits a much more left-wing milieu than the grandmas themselves. Nonetheless she adores them, to the point of writing a graphic novel about them…

[Monica]

tan divertido y pizpireto este cómic... y aún así he acabado llorando como una desgraciada

[Mireia C]

Què sorprenent! És un llibre més reivindicatiu del que aparenta, i convida a la reflexió. Es tracten temes molt diversos que afecten o han afectat la generació dels nostres avis i àvies amb un toc d'humor i carinyo molt encertats. I bé, que divertides i expressives les il·lustracions, amb les característiques de cada personatge tan ben trobades.

M'ha semblat curiós que no hi hagués un fil conductor entre les anècdotes o històries, però alhora penso que no li cal. En global trobo que li ha donat un toc més proper que m'ha enganxat.

[Noèlia]

estic plorant com una magdalena estimo molt a les dones però sobretot a les iaies gràcies per aquest regal marina i em fas molta enveja de tenir amigues iaies !!!!
l'he llegit a la biblioteca i he plorat en públic sisoc

[Judith Rodriguez]

La meva millor lectura de l’any. Quina cosa més bonica i divertida!!!!

[Mercè]

Un retrat divertit i amb rerefons crític d'una realitat que sovint queda invisibilitzada. M'agraden els recursos visuals que fa servir i que sigui tan proper, tan real, amb una mirada a la vellesa que no només és digna, sinó empoderada i plena de matisos.

Potser m'ha faltat una unió més clara entre els retalls o escenes, que a vegades hi és i a vegades no. I com un sentit més clar de tot. Però potser és que m'ha agafat d'imprevist.

[Marta Cava]

Magnífic còmic que, sense voler-ho, acaba sent un homenatge a la vellesa i a l'aquagym

[Núria]

aquesta és la ressenya completament imparcial d’una persona que va a la piscina des dels 3 anys i que no ha pogut evitar el plor al final. m’ha semblat divertidíssim i tendre i, per sobre de tot, m’ha agradat el gran protagonisme que tenen els cossos nus de les iaies al còmic.

poc es parla de la diferència abismal entre la pressió estètica que es viu als vestuaris escolars i la desinhibició corporal de què podem gaudir als vestuaris de les piscines gràcies a la naturalitat amb què viuen la nuesa les iaies <3

[J]

Me llamó la atención en la biblioteca y lo cogí sin saber de qué iba. Qué gran acierto. Resulta que el contexto es Barcelona, concretamente el gym del carrer Perill, donde estuve yendo algunos meses (hasta que me mudé a otra casa). Mujeres mayores que son amigas de ir a la piscina, sus historias, sus chismes, sus conversaciones más o menos profundas, sus ganas de vivir. Me ha resultado entrañable.

[Bea]

Opino que ojalá las señoras que hacen acuagym en la pisci del barrio dominasen el mundo, me he reído muchísimo y he llorado como una desgraciada. Qué bonito. Ahora me han entrado ganas de hacer un cómic recogiendo testimonios del día a día en mi escuela de baile, es que habría personajes muy divertidos jeje

[Júlia Albacar]

no li he trobat gens la gràcia, m’ha semblat que res tenia coherència, ni entre pàgines ni dins d’una mateixa pàgina: tot molt caòtic. és un bon retrat de diferents personalitats iails però acaba sense concretar-se en res. la moralina final m’ha agradat, però

[berta]

1000000% l'experiència de vestuari del gimnàs

[Macarena]

És tan absolutament tendre 🥰

[Berta]

M’ha encantaaat, aquest gimnàs està aquí al costat jiji

[Mariola García]

Léetelo y mira detenidamente cada ilustración porque es una gozada. Lo más tierno, bonito, sincero y humano que mis ojos han visto en mucho tiempo.

[Ra Souto]

Encantoume 😊

O cómic trasládate ao espazo, á piscina, ás preocupacións e alegría das senhoras. Mostra a diversisade e inquedanzas dentro dese grupo etario que sempre se mostra como homoxéneo.

As cores son cálidas e as ilustracións con moito detalle.

Unha lectura lixeira e agradable !

Recomendo.

[Júlia]

sembla que ens haurem d'apuntar a la piscina

[SócUnaFada]

Quina preciositat

[Paula Mate]

Em quedo una estona pensant en aquesta casualitat boja, en com a la vida les persones van i venen; i com al final són les pedres, les cases, els carrers, que ens veuen a tots entrar i sortir.

[Sheila]

Historias que también merecen ser contadas y dibujadas. Entrañable y ameno.

[Berta]

M'ha encantat! Un "tebeo de iaies 🤭" divertidíssim, tendre i reivindicatiu d'una generació de dones molts cops invisibilitzada. Totes les il·lustracions, sobretot la diversitat que hi ha representada en els cossos de les iaies, em semblen precioses. ❤️‍🩹🫂

[Celeste Kristiansen]

Creo que es mi primera novela gráfica en catalán (qué difícil). Aborda de una manera bonita y delicada temas tan complejos como ver cómo la vida cambia a un ritmo mayor del que uno puede asumir, la amistad entre distintas generaciones y, sobre todo, el hecho de envejecer.

[Alex Ia]

"El suport mutu és el principal factor evolutiu i la forma natural de relació entre nedadores"

Holaa bbys me ha encantado el comic me parece super tierno creo que capta super bien la esencia del espacio que es la piscina y además la historia pasa en mi barrio de barcelona!

Desde que empecé a hacer deporte lunes y miércoles coincido con aquagym y no hay cosa que más me guste aunque corten muchos carriles. Las señoras son super divertidas y además julia y yo siempre bailamos alguna de sus canciones.

Pensé que solo me gustaría por conocer el espacio y los lugares que salen pero es muy chulo, tengo ganas de volver con Alba de nuevo<3 besssssos

[Sara Molina León]

Ha sido una lectura muy original y tierna, colorida y llamativa. Eso sí, se me ha hecho un poco denso en algunas partes, quizás me ha faltado un hilo conductor más claro ya que sentía que la narración iba de un lado a otro, a veces sin ton ni son... aún así, la autenticidad de lo que cuenta y de sus personajes hace que lo haya disfrutado mucho.

[Aradeea]

Me encantan los cómics de señoras y este está lleno de ellas. Me ha gustado mucho el tono cotidiano que tiene. En su normalidad, expresa cosas muy reivindicativas y situa a las personas de la tercera edad como sujetos activos de la sociedad. Me he echado unas risis en algunos momentos guarrones 😂

[Autoenfoque]

Se siente como un abrazo, es precioso 🥹 quiero prestárselo ya a todas mis amigas para poder comentarlo

[Pilar]

Definitivament, no m'agrada la novel·la gràfica en general, i aquesta no ha estat una excepció. No m'ha acabat d'arribar el missatge amb tantes coloraines.
Sí que he apreciat el canvi d'actitud de la protagonista, que al principi sembla que li molesti trobar-se iaies a tot arreu, i ho dona a entendre quan diu que quan tens la idea d'anar a un lloc i hi arribes et trobes a una iaia que hi ha arribat primer. Al final, en canvi, les accepta i s'hi sent tan còmoda que a la darrera pàgina s'asseu en un banc al sol que ja està ocupat per una iaia.

[Marieta]

Hoy os traigo una nueva reseña. Se trata del cómic Aiguagim. Para empezar os diré que si estáis buscando una lectura para desconectar un poco y reír esta es vuestra lectura. Sinceramente, es un cómic muy divertido. Hacía tiempo que no me lo pasaba tan bien con una lectura.

Reseña completa en: https://www.instagram.com/p/DBG0SSoIP...