Lo que empieza como una huida podría ser la mejor forma de volver a casa.
El Camino de Santiago siempre deja huella.
Una novela sobre la amistad, el amor y los viajes que te cambian la vida.
Joana ha tocado fondo. No solo porque se ha quedado sin piso, sin trabajo y sin pareja en plena treintena, sino porque ha entrado en un estado en el que ya nada en su vida parece tener sentido. Así que, antes de cometer una estupidez y sin saber muy bien adónde va ni qué espera encontrar, coge una mochila vieja y decide hacer el Camino de Santiago, aunque nunca haya andado por placer. Solo necesita sentir que avanza, y ahí las flechas amarillas marcan claramente la dirección. Michael, Kalet, Kate y Nick la ayudarán a volver a reír, a sentirse libre y a seguir caminando.
LES CANÇONS TRISTES JA NO PARLEN DE MI de Claudia Costas Güell “Som molts i no som quasi res, tot i que no sembla que sàpiguen viure sent quasi res. Minúsculs i breus.” Tot i el ressò que va tenir “El primer cop de moltes coses”, la primera novel·la de l’autora, avui dia encara no l’he llegida. He de confessar que aquest llibre em va cridar l’atenció per la trama i el context: “el Camino”. La sinopsi em va semblar força interessant, volia esbrinar-ne l’estructura, les reflexions, els vincles i les converses que els teixien amb els personatges amb el que la Joana anava coincidint. La protagonista ens narra el seu passat en cinc-centes paraules, en les que apareix un fet atzarós que mourà la Joana a fer una pas endavant i sortir del cau on està ensorrada. Com dirien alguns professionals: “la zona de confort”. Tot i que inclou una diversitat d'idees, reflexions força interessants. Es tracta una lectura amena, àgil i fresca que conté una història que jo definiria com un “feel good”, per passar una estona distreta. Heu llegit alguna novel·la d’aquesta autora? Què en penseu?
'Las canciones tristes ya no hablan de mí' es un libro sencillo, en el que no hay grandes giros ni una trama complicada, pero que consigue hacer que reflexiones sobre tu propia vida, momentos que vives o has vivido, porque es muy fácil sentirse identificado con algunas de las vivencias de Joana, o lo que siente o nos explica que sintió hasta llegar al momento en el que comienza su viaje. Creo que todos en algún momento nos hemos sentido perdidos, ya sea por una ruptura, por perder el trabajo o por no conectar del todo con nuestros padres, amigos o familia, y ver que ella consigue arreglar todo eso, o al menos saber por dónde debe ir a continuación, nos alivia, y nos anima a creer que nosotros también podemos conseguirlo. Joana vive un viaje que cambia su vida, y no solo hablo del viaje físico, a través del Camino de Santiago, también estamos ante un viaje personal, reflexivo y con mucho sentimiento. Os lo recomiendo si os gustan las historias de personajes, de esas que te dejan huella, con las que puedes sentir que has vivido algo parecido, o lo estás viviendo, y que, al terminarlas, te dejan con una sonrisa en la cara por la evolución de la protagonista, aunque, como en mi caso, te haga falta un epílogo tiempo después.
Potser per ser una persona que també va passar una depressió, he connectat més amb la protagonisa: la Joana, una noia de 30 i pocs que decideix fer una part del Camino de Santiago. Va amb l'objectiu de sortir de la rutina i connectar amb ella, i sortir de la "foscor" de la depressió (per la qual s'està medicant), allunyar-se del mal que li ha fet una ruptura recent. Però el que no espera és que el Camino la canviarà tantíssim. De fet, pensa fer només una part, fins a Pamplona, però finalment s'hi anima i el fa sencer, fins a Santiago. Sobretot, empesa per a les amistats que va coneixent al llarg de la caminata, i també pel que sent mentre està fent el Camino: sent màgia, connexió amb l'entorn i amb ella mateixa, descobreix una nova versió de sí mateixa (és una noia que mai ha sigut massa sociable i que li costa fer amistats).
Hi ha diferents caminants amb qui té una connexió especial: el Nick, a qui ella no reconeix, però acaba descobrint que és guitarrista d'un grup molt famós, amb qui té un idil·li romàntic (ell marxa abans perquè té concerts mundials, els últims dies fan videotrucades i s'envien missatges però no és el mateix, tot i que al final del llibre diuen que es trobaran a Londres, tot i que no sabem com acabarà la història); la Kate, amb qui té moments de molta connexió i moments de necessitar espais, però amb qui fa les últimes etapes del Camino; el Kalet, un francès molt animat; el Michael... Tots tenen alguna cosa especial, a més de tota la resta de peregrins que va coneixent pel camí: alguns amb qui només es creua una vegada, i altres amb qui va coincidint de manera periòdica per diferents albergs.
M'ha agradat molt com està escrit, fresc, directe, natural. I inclús m'ha fet venir ganes de fer alguna etapa del Camino!
This entire review has been hidden because of spoilers.
Estic contenta d’haver triat aquest llibre com a regal de Sant Jordi. Una història bonica que relata d’una manera preciosa el que és fer el Camino. M’ha deixat amb ganes d’omplir (però no gaire) la motxilla de l’institut i còrrer a agafar el primer tren que passi cap a qualsevol lloc on agafar el Camino.
M’hi ha sobrat el romanç “esbojarrat”, volia només una lectura sobre trobar-te. I sé que et trobes a travès de l’amor moltes vegades i que quan l’amor romàntic truca a la porta és tot en el que pots pensar… però no tenia ganes de llegir-ho aquí i no m’ho esperava tampoc.
This entire review has been hidden because of spoilers.
La importància del camí, l’aprenetatge d’un mateix en la trentena quan les coses no son com esperàvem. Aquest llibre acompanya i t’abraça en moments de cànvis i de voler fer alguna cosa al respecte. Amb reflexions per connectar, m’apropo com a l’escriptora en molts moments vitals. Si us agrada, us recomano fortament també la seva primera novel•la !
És un llibre d'aquests fàcils de llegir, empatitzes molt amb la protagonista, i si has fet el Camino de Santiago et passes tot el llibre pensant en lo real de tot el que li passa a la Joana!! I tant si l'has fet com si no, se't desperten unes ganes terribles de fer la motxilla i posar-te a caminar.
Amé. No sé si es porque comparto edad con la protagonista o porque estoy sintiendo lo que ella, pero me identifiqué demasiado con este libro. Me ha hecho pensar y replantearme un par de cosas. Definitivamente tenía que leer este libro en este momento de mi vida 💛 Gracias
Un libro escrito de manera simple y fácil de leer, pero es de esas historias que te dejan el corazón calentito. Es fácil sentirse identificado con los personajes y con todo lo que van viviendo a través del Camino.
L'he llegit en un moment personal complicat, la història que explica m'ha atrapat i aquest m'ha enganxat a la lectura de nou després d'anys sense constància