Tras el éxito de «Nuestras madres», recuperamos la primera novela de Gemma Ruiz Palà, un fenómeno literario en Catalunya con más de 14 ediciones, y 30,000 ejemplares vendidos
Tras el éxito de Nuestras madres, recuperamos la primera novela de la periodista y escritora Gemma Ruiz Palà. Aulagas narra la vida de tres mujeres de diferentes generaciones a lo largo del siglo XX, entre la Catalunya rural y la urbana. A través de sus historias, la novela retrata el esfuerzo por adaptarse a los efectos de la revolución textil, el paso del campo a la periferia de una ciudad en proceso de industrialización y, sobre todo, los profundos cambios en la vida cotidiana y familiar. Desde los partos en el campo hasta la pobreza extrema que obligaba a emigrar para trabajar como sirvientas siendo apenas niñas o a encajar en una fábrica, la novela revela los abusos silenciados, las violaciones nunca contadas durante la guerra y el miedo impuesto por la dictadura.
Aulagas es un relato conmovedor sobre estas mujeres, un homenaje necesario a su resistencia y su legado. Escrita y publicada originalmente en català, y tras el fenómeno literario que supuso en Catalunya, la publicamos ahora traducida para darle una nueva vida. Una historia que refleja la de tantas familias españolas, que pone a las mujeres en el centro y que muestra cómo la clase social marca una existencia. La Historia la escriben los vencedores; este es el relato que aún nos falta interiorizar y que debemos leer una y otra vez: el de las perdedoras, las mujeres de las clases populares.
Gemma Ruiz i Palà (Sabadell, 6 de desembre de 1975) és una periodista i escriptora catalana. Com a periodista, ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia. Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016. L'obra se centra en la vida de tres dones nascudes a pagès a principis del segle xx que han d'obrir-se camí a la ciutat, treballant en la indústria tèxtil, participant en la Guerra Civil Espanyola des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments. L'obra resultà un èxit de vendes i, el març de 2017, ja se n'havien fet nou edicions i venut més de 15.000 exemplars.
Que n’és de bonica, la llengua! Quants matissos, quanta personalitat transmesa amb cada paraula. Història de dones invisibles, de les que no es veuen però que tallen el bacallà. Tendresa i cruetat a parts iguals, però emoció per sobre de tot.
Mira un 10 tu. Un 10 per la Remei, per la Rosa i per la Nina. Un 10 per explicar la història tal i com és. Un 10 per explicar la vida tal i com és. I un 10 per la llengua catalana. Quin plaer haver llegit aquest llibre, li recomano a absolutament tothom.
“Encara hi som a temps, encara ens queden dones-gens-especials que guarden històries-gens-especials. Vides que es tenen per petites, per insignificants i per corrents, i que farien tremolar les cames al més valent si s’expliquessin igual que les proeses dels herois oficials que enllustra la història oficial. Però s’ha de voler.” Un 10/10, no puc deixar de recomanar-lo!❤️
D'aquest llibre he fet una lectura híbrida. He llegit una part i he escoltat una altra part amb audiollibre. Us recomano que ho feu, sobretot la primera part, ja que la mateixa autora llegeix en veu el seu pròleg i és una autèntica delícia.
Aquesta novel·la és genealogia femenina en estat pur. Com sempre, Gemma Ruiz Palà crea un univers femení brillant, en aquest cas feréstec, rural. I ho fa explicant la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà.
Un nítid homenatge a les dones, a les àvies, a les argelagues que creixen amb força com el poder femení. D'arrels, de genealogia, de descendència. I de com les dones han fet vida, malgrat tot.
Amb un do per l'escriptura que li és propi, i un llenguatge acurat i ric, Gemma Ruiz Palà ha escrit una autèntica meravella.
No tengo más que decir que este libro es una maravilla de principio a fin . Y ese lenguaje ... lo he leído en catalán. Ese catalán "de pueblo" que para mí lo quisiera, esas expresiones , magnifico en serio, MAGNIFICO.
Un dels millors llibres que he llegit aquest 2021, sens dubte.
Escoltar la història de la Remei, la Rosa, la Nina, el Mateu... ha estat com si escoltés la vida de la meva pròpia besàvia, àvia i "onclus".
L'ús del català col·loquial m'ha encantat. La feina de la narradora, Roser Batallá, m'ha semblat magnífic i ha fet que gaudís la història encara més. Si teniu l'oportunitat, us recomano escoltar-lo.
Un 10 ❤️🩹 Un llibre que recull les vivències d’una generació de dones que es va veure obligada a canviar el poble per la ciutat i el camp per la fàbrica.
M’ha encantat el català d’antes amb què està escrit; mentre llegia, era com si els meus avis m’expliquessin tota la seva vida entre les vinyes i les fàbriques de Teià.
Gràcies Andrea per la recomanació, et faré cas més sovint!
Es un llibre on es narra una història preciosa i amb un llenguatge molt ric. Tinc entès que es la història de l'àvia i la mare de l'autora. Amb un to de reflexió feminista que fa pensar en tota la lluita de les dones al llarg del temps i la fortalesa d'aquestes per superar situacions duríssimes on la seva desprotecció per part de la societat era evident.
No és gens el meu tipus de llibre i per això em sorprèn i estic encara més agraïda de que m'hagi arribat a les mans. No és el meu tipus de llibre pel gènere i perquè potser ens ha quedat més endins del que pensàvem tot això de no donar-hi massa voltes al que va passar, quan l’estrany és que no se’n parli més amb tant gruixut que va ser tot.
Ha estat veritablement un regal, perquè és com escoltar a la meva àvia sense que li faci figa la memòria. Tan debò se’n recuperessin més d’històries robades d’aquesta manera.
La història dels avantpassats que has donat per sentat i als quals mai va atrevir-te a preguntar els moments més durs i definitius de la seua existència.
** Les argelagues son uns arbustos molt espinosos que tenen poques fulles i que fan unes flors petites i grogues que s'agrupen en ramells.
Argelagues ue tinc a les mans és memòria d'un passat força recent. Ens situa entre Castellterçol i Sabadell al llarg del sXX i ens presenta una saga familiar on la pròpia autora és la narradora.
Amb la seva veu, la Ruiz preten retre homenatge a les DONES. A les de la seva família, a les que passaren desapercebudes, a les veïnes, a totes.
Partint d'un entorn rural al poble de Castellterçol, les dones d'aquesta novel.la es traslladen a una ciutat que està vivinr el naixement de la indústria tèxtil.
Van a la ciutat en busca d'una vida millor, una vida que les lliuri de les dures tasques de camp.
La novel.la fa una crítica social vers les classes socials ben diferenciades, o ets ric o ets pobre, o ets amo o ets terragada. Igualment, el masclisme familiar s'hi veu reflexat. Un masclisme que es tenia interioritzat i que a dia d'avui no està tan erradicat com voldriem.
El realisme de l'obra favque t'hi capbussis de cap a peus. Hi trobaràs el testimoni de les nostres padrines, aquelles historietes i anècdotes que tantes vegades ens han explicat de primera veu.
I, parlant de realisme , no podem deixar de comentar la riquesa del vocabulari, del llenguatge. Sensible, proper, adaptat al moment i als protagonistes. Fantàstic.
Argelagues m’ha captivat perquè és la història de tres dones que van viure a l’ombra, però que a través de les pàgines, tenen veu.
La Remei, la Rosa i la Nina deixen enrere la vida rural per buscar una oportunitat a la ciutat. Acaben treballant a les fàbriques tèxtils de Sabadell, en un país que es transforma, des del començament del segle XX fins als anys seixanta, passant per la guerra i els anys foscos del règim franquista.
És una novel·la dura i tendra alhora. Parla de misèria, de feina dura, de silencis i de resistència, però també d’amistat, de família i amor.
El que més m’ha agradat és com està narrat: a través de les seves propies veus, amb un català viu, ric en expressions, ple d’oralitat, que fa que no les llegeixis… les sentis… i això m’ha permès connectar molt més amb la vida d’aquells anys a llocs com Castellterçol, Vacarisses o Sabadell, i entendre tot el que van arribar a viure i resistir.
El títol és una metàfora preciosa: l’argelaga és una planta que creix en llocs difícils, amb punxes i flors. Com elles 💛
Amb aquesta novel·la la Gemma dona veu a totes aquelles dones que han estat invisibles i silenciades. Un 10.
Si la història fos inventada, seria una novel·la prefecte igual, però que sigui la vida de les dones de la família de l'escriptora fa que els sentiments que et desperta siguin molt més intensos. La llengua emprada, la narrativa i les dones que hi surten... és que m'ha agradat tot! A través d'aquest llibre he vist a me mare, la meva iaia i a totes les dones que han lluitat cada dia. Tinc el cor desfet per elles.
Qui més qui menys té arrels a pagès, i sabem pels nostres avis i àvies les penúries de la guerra i postguerra, tant al camp com a ciutat. S’ha parlat molt de l’oralitat d’aquest llibre, que m’ha semblat molt interessant i molt per fer-ne lectura en veu alta. És interessant com narra el maltracte estructural a la dona que estava tan arrelat i que a dia d’avui encara dura. Finalment, com a Sabadellenca adoptada, m’han agradat molt totes les referències a la meva ciutat actual i m’han fet imaginar un altre Sabadell més autèntic
“Argelagues” és un relat centrat en la vida de la Remei, la besàvia de l’autora, amb qui l’autora va tenir una relació molt especial. L’objectiu del llibre és relatar la vida de la Remei, una dona que va viure abans, durant i després de la guerra civil espanyola, i que, com diu la mateixa autora, podria ser l’àvia, tieta, etc. de qualsevol persona. Donar visibilitat a tot el que va viure aquella gent, sobretot les dones, en un món masclista i repressiu, encara més accentuat després de la guerra. I l’autora ho aconsegueix. Explica amb gràcia els inicis de la Remei al seu poble de Castellterçol, i els seus trajectes per tota Catalunya per establir la seva vida. Inicis molt pobres a pagès, les responsabilitats imposades, com a dona, encarregant-se de les feines de la llar, i les posteriors anades i vingudes que tindria qualsevol persona poc adinerada. Transversalment, apareixen altres familiars i gent: mare, cosins, marit, fill i filla, possibles amors... Tot explicat amb un llenguatge antic, que no pesat, amb expressions i frases molt pròpies d’antany i que basteixen el llibre d’un context molt adient.
Si et preguntes com va ser la vida d’una dona a principis de segle en període de guerra, “Argelagues” és el teu llibre.
la secuencia de las mujeres en una familia: la que malvivio, la que aprendió en oficio y la que les ayudó a resarcirse de un sabor amargo. pues fácil de leer pero sin más allá de lo que lees. cada familia con sus penurias y sus historias, esta, en Sabadell pre y post franquismo
M'ha agradat molt! Llegir coses sobre Sabadell m'ha fet molta il·lusió i sentir com podria ser l'historia de la meva àvia o la meva besàvia m'ha tocat molt la fibra sensible!
Una història molt maca que ajuda a entendre la vida de les nostres àvies. Hi apareixen situacions viscudes que han de ser molt difícils d’explicar als fills o als nets, i el llibre les transmet amb molta sensibilitat.
¡Qué maravilla de libro! Crónica de una historia de una comarca de Catalunya. A las vencidas, a las pobres, a las payesas... A momentos duros, pero tan necesaria.
Llibre necessari. Una història sobre la vida de pagès al s.XX, la guerra i la postguerra treballant a ciutat, des de la perspectiva femenina. Trobo molt important tenir aquesta perspectiva i conèixer aquesta part de la història: com vivien les dones. Super recomanable a tothom de Sabadell, i sobretot a qui hagi tingut àvies, mares o tietes treballant en la indústria tèxtil, ja que elles podrien ser les narradores d'aquesta història. Me l'he sentit molt meva.
No tenia cap expectativa sobre aquest llibre quan el vaig començar, però ostres com l'he gaudit fins al final.
Quina forma, per part de l'autora, amb un llenguatge proper, personal, però molt ric, de donar veu a les històries de lluita, superació, sofriment de la Remei, la Rosa i la Nina, que ben bé podria ser la de qualsevol de les nostres àvies, besàvies o titetes. És un homenatge a les dones de la guerra i la postguerra, que la Història ha ignorat, però que els seus actes, la seva capacitat de reinventar-se i de resistir, van permetre tirar endavant a les seves famílies i aquest país en una època de grans penúries.
Perquè aquestes dones són com les argelagues, uns arbustos modestos però amb punxes.
Argelagues és la història de dues generacions i alhora és la història de Catalunya. He llegit que la Gemma Ruiz Palà va estar 7 anys per acabar aquest llibre i no m'extranya. L'ús de l'idioma és exquisit, diria que escrivint aquest llibre, l'autora ha despullat el català, sense floritures, el de sempre.
La Remei, la Rosa i la Nina ens transporten a diferents punts de la història del país, des de la república, a la guerra i la post guerra. De les dones i els seus drets. Del Sabadell tèxtil. Un imprescindible a les estanteries de qualsevol enamorat de la literatura catalana contemporània.
"Tothom xerra i tothom erra, i busca'l.
No se'n treu res de tenir gustos de ric i butxaca de pobre. I si la fonda, el tiberi i el parament de cuina havien de fer joc amb ells, tu diràs si no n'havien de fer també els vestits"
La Remei nascuda a principis del S.XX a Castellterçol és filla de jornalers. La seva vida rural és plena de misèria, els homes decideixen el provenir de les nenes des d’anar a estudi fins acabar fent de minyones. Viu la guerra civil amb molta por i indignació. S’instal·la a Sabadell, treballa a les fàbriques tèxtils i allà coneix el Martí. Amb ell formen la seva família i a través de la següent generació: el Josep, la Rosa i la Nina l’autora segueix explicant la vida des de la postguerra fins els anys 60. La misèria, i les ganes de sortir-se’n, la precarietat de la feina, els costums de l'època…
El títol és molt escaient: Argelagues, uns arbust similar a la ginesta però amb moltes més punxes i una gran capacitat de resistir i tornar a florir. La coberta un gran encert, una fotografia de noies de l’època un dia festiu inspirant realisme a la historia contada, i també l’oralitat de la narració tant pel vocabulari com per la sonoritat de les paraules, perquè et traslladen als llocs i els moments on viuen les protagonistes.
La vida de la Remei va ser la vida de la meva iaia Emília, la novena d’onze germans, filla de masovers de Montpol al Solsonès, arriba a Solsona amb 9 anys per fer-se càrrec dels fills de la seva germana gran i es casa amb el Sisco, de negre tal com li pertoca, l’any 1943.
La vida de la Rosa i la Nina té moltes similituds amb les vivències de la meva mare. El 1962, amb 17 anys se’n va viure i treballar a la colònia textil Hiladuras del Segre, a la comarca de la Noguera.
Un llibre que recupera la memòria de les nostres mares, àvies i besàvies durant bona part del S. XX. Només puc agrair tot el què he gaudit, descobert i reconegut del nostre passat a través d’aquestes dones.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Una història emocionant (d'emoció, no d'intriga) escrita amb una oralitat molt ben aconseguida. Potser a la llarga aquest estil oral se m'ha fet un xic feixuc, però la història té prou força com per voler seguir llegint fins al final. L'epíleg, per al meu gust, potser hauria requerit un estil més convencional, però bé, suposo que és un problema meu, que a la meua edat ja no estic per gaires orgues. Però el recomano sense cap mena de dubte.
Nota: Les meues 3 estrelles volen dir que és força bo. Reservo les 4 per als excel·lents i les 5 per als pocs que m'arriben al moll de l'ànima per forma i contingut.