What do you think?
Rate this book
L'àvia Harris
La senyora Harris ha arribat a les grans planes de Nebraska des del sud, acompanyant la família de la seva filla i es fa càrrec de la casa i els més petits. A través seu i del que pensa dels veïns espietes tornem a l’univers dels pioners i descobrim el naixement d’una nació: els Estats Units.
L’àvia Harris és gran i la seva és una història sobre el pas del temps i de la vida, però sobretot és un cant feminista a tot el que han fet les dones per la següent generació. Ella es deixa la pell a casa, se’n surt que la filla visqui millor que ella i lluita silenciosament perquè el destí de la neta no quedi lligat a un home.
Tornem a Willa Cather, tornem a l’univers dels pioners. Amb la seva obra assistim en directe al naixement d’un país i amb les seves protagonistes inoblidables recordem aquelles que no apareixen als llibres d’Història, però que n’han sigut el pal de paller. Llegim Cather i homenatgem a les àvies que ens han ajudat a ser qui som.
L’àvia Harris és gran i la seva és una història sobre el pas del temps i de la vida, però sobretot és un cant feminista a tot el que han fet les dones per la següent generació. Ella es deixa la pell a casa, se’n surt que la filla visqui millor que ella i lluita silenciosament perquè el destí de la neta no quedi lligat a un home.
Tornem a Willa Cather, tornem a l’univers dels pioners. Amb la seva obra assistim en directe al naixement d’un país i amb les seves protagonistes inoblidables recordem aquelles que no apareixen als llibres d’Història, però que n’han sigut el pal de paller. Llegim Cather i homenatgem a les àvies que ens han ajudat a ser qui som.
192 pages, Paperback
First published January 1, 1932
2 people are currently reading
127 people want to read
About the author
Willa Cather
903 books2,786 followersWilella Sibert Cather was born in Back Creek Valley (Gore), Virginia, in December 7, 1873.
She grew up in Virginia and Nebraska. She then attended the University of Nebraska, initially planning to become a physician, but after writing an article for the Nebraska State Journal, she became a regular contributor to this journal. Because of this, she changed her major and graduated with a bachelor's degree in English.
After graduation in 1894, she worked in Pittsburgh as writer for various publications and as a school teacher for approximately 13 years, thereafter moving to New York City for the remainder of her life.
Her novels on frontier life brought her to national recognition. In 1923 she was awarded the Pulitzer Prize for her novel, 'One of Ours' (1922), set during World War I. She travelled widely and often spent summers in New Brunswick, Canada. In later life, she experienced much negative criticism for her conservative politics and became reclusive, burning some of her letters and personal papers, including her last manuscript.
She was elected a Fellow of the American Academy of Arts and Sciences in 1943. In 1944, Cather received the gold medal for fiction from the National Institute of Arts and Letters, an award given once a decade for an author's total accomplishments.
She died of a cerebral haemorrhage at the age of 73 in New York City.
She grew up in Virginia and Nebraska. She then attended the University of Nebraska, initially planning to become a physician, but after writing an article for the Nebraska State Journal, she became a regular contributor to this journal. Because of this, she changed her major and graduated with a bachelor's degree in English.
After graduation in 1894, she worked in Pittsburgh as writer for various publications and as a school teacher for approximately 13 years, thereafter moving to New York City for the remainder of her life.
Her novels on frontier life brought her to national recognition. In 1923 she was awarded the Pulitzer Prize for her novel, 'One of Ours' (1922), set during World War I. She travelled widely and often spent summers in New Brunswick, Canada. In later life, she experienced much negative criticism for her conservative politics and became reclusive, burning some of her letters and personal papers, including her last manuscript.
She was elected a Fellow of the American Academy of Arts and Sciences in 1943. In 1944, Cather received the gold medal for fiction from the National Institute of Arts and Letters, an award given once a decade for an author's total accomplishments.
She died of a cerebral haemorrhage at the age of 73 in New York City.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 20 of 20 reviews
April 24, 2025
Publicada l'any 1932, ens endinsa un cop més en aquesta ruralitat nord-americana dels anys trenta.
La senyora Harris ha arribat a les grans planes de Nebraska des del sud, acompanyant la família de la seva filla, els Templeton, i es fa càrrec de la casa i dels cinc nets conjuntament amb la Mandy, la serventa.
Es va casar a divuit anys i va tenir vuit fills, alguns dels quals van morir.
Ens va relatant el dia a dia al poble amb les veïnes (ai, la senyora Rosen), la vaca i el gat Blue Boy. Una vida humil on el que més li agrada és llegir contes amb els seus nets i mai fallen a aquesta rutina diària.
Ella es retira a un segon pla per donar-ho tot per la família sense esperar res a canvi. Plasma les renúncies que fem dins dels nuclis familiars.
Tothom venera l'educació i l'actitud d'aquesta canalla.
Ella, que és molt observadora i intel·ligent, es deixa la pell perquè la seva filla Victòria visqui millor, per la felicitat dels seus nets, i lluita fins al final perquè la seva neta Vickie pugui estudiar i trenqui amb el futur establert contraient matrimoni. Aquest és el seu darrer desig i ho aconsegueix.
És una història sobre el pas del temps i fa un homenatge a la vellesa i a les dones normals i corrents que ens han precedit i que van qüestionar-ho tot per deixar-nos un futur una mica millor. Reflexiona al voltant de la joventut.
Les descripcions i l'ambientació són brillants i hi trobem tots els elements tan característics d'aquest univers propi de la Willa.
He llegit en tres ocasions a aquesta escriptora i el que més m'ha agradat fins ara és Lucy Gayheart.
La senyora Harris ha arribat a les grans planes de Nebraska des del sud, acompanyant la família de la seva filla, els Templeton, i es fa càrrec de la casa i dels cinc nets conjuntament amb la Mandy, la serventa.
Es va casar a divuit anys i va tenir vuit fills, alguns dels quals van morir.
Ens va relatant el dia a dia al poble amb les veïnes (ai, la senyora Rosen), la vaca i el gat Blue Boy. Una vida humil on el que més li agrada és llegir contes amb els seus nets i mai fallen a aquesta rutina diària.
Ella es retira a un segon pla per donar-ho tot per la família sense esperar res a canvi. Plasma les renúncies que fem dins dels nuclis familiars.
Tothom venera l'educació i l'actitud d'aquesta canalla.
Ella, que és molt observadora i intel·ligent, es deixa la pell perquè la seva filla Victòria visqui millor, per la felicitat dels seus nets, i lluita fins al final perquè la seva neta Vickie pugui estudiar i trenqui amb el futur establert contraient matrimoni. Aquest és el seu darrer desig i ho aconsegueix.
És una història sobre el pas del temps i fa un homenatge a la vellesa i a les dones normals i corrents que ens han precedit i que van qüestionar-ho tot per deixar-nos un futur una mica millor. Reflexiona al voltant de la joventut.
Les descripcions i l'ambientació són brillants i hi trobem tots els elements tan característics d'aquest univers propi de la Willa.
He llegit en tres ocasions a aquesta escriptora i el que més m'ha agradat fins ara és Lucy Gayheart.
December 29, 2025
Preciós, curt, ben escrit i amb una història tendra i quotidiana sobre les generacions de dones, els camins de vida i la vellesa. Nus a la gola al final, perquè les àvies són les àvies 🩷
February 23, 2025
Fins fa ben poc pensava que no havia llegit absolutament res d'aquesta autora, però revisant el meu quadern de lectures he vist que l'any passat vaig llegir 'Una dama extraviada' i que va ser una lectura que va passar sense pena ni glòria per la meva vida. En canvi, aquesta novel·la breu m'ha agradat força, així que segurament no era el seu moment.
A través d'aquesta història senzilla i tendra, coneixerem a l'àvia Harris, una senyora que, juntament amb la seva filla, el seu gendre i els seus nets es van mudar a un poblet de Colorado. Tot i la seva edat, l'àvia és l'encarregada de la casa. Això els veïns no ho poden comprendre, no entenen com la Victòria, la filla de la senyora Harris, no es posa al capdavant de la casa, i aquest fet és motiu de xafarderies. Aquestes xafarderies fereixen a la Victòria, però també a l'àvia Harris que no comprèn per què els veïns els fan aquest paper. És per això que quan la senyora Rosen, una de les veïnes que més efecte té a l'àvia Harris, li insinua que perquè no comença a entrenar a la Vickie perquè l'ajudi, aquesta li respon que "només som joves una vegada, i els maldecaps ja venen prou aviat". Però no només això, l'àvia també interferirà per tal que la seva neta tingui un futur millor que el que ella ha pogut tenir.
En definitiva, és una història on sembla que no hi passa res, però que reflexiona entorn del paper de la dona i que el qüestiona, també sobre en quin lloc tenim a la gent gran i, per acabar, però no menys important, sobre les relacions socials i com aquestes ens poden afectar cap a bé o malament.
A través d'aquesta història senzilla i tendra, coneixerem a l'àvia Harris, una senyora que, juntament amb la seva filla, el seu gendre i els seus nets es van mudar a un poblet de Colorado. Tot i la seva edat, l'àvia és l'encarregada de la casa. Això els veïns no ho poden comprendre, no entenen com la Victòria, la filla de la senyora Harris, no es posa al capdavant de la casa, i aquest fet és motiu de xafarderies. Aquestes xafarderies fereixen a la Victòria, però també a l'àvia Harris que no comprèn per què els veïns els fan aquest paper. És per això que quan la senyora Rosen, una de les veïnes que més efecte té a l'àvia Harris, li insinua que perquè no comença a entrenar a la Vickie perquè l'ajudi, aquesta li respon que "només som joves una vegada, i els maldecaps ja venen prou aviat". Però no només això, l'àvia també interferirà per tal que la seva neta tingui un futur millor que el que ella ha pogut tenir.
En definitiva, és una història on sembla que no hi passa res, però que reflexiona entorn del paper de la dona i que el qüestiona, també sobre en quin lloc tenim a la gent gran i, per acabar, però no menys important, sobre les relacions socials i com aquestes ens poden afectar cap a bé o malament.
February 7, 2025
No havia llegit res de la Willa Cather, això és també el que aconseguim quan veiem que continuen editant la seva obra: ens permet conèixer-la si abans no ho fèiem. Aquí he descobert una literatura molt semblant a la de Jane Austen i a la de la Louisa May Alcott, un altre clàssic on l'espai és un personatge més. Aquesta casa, aquests jardins, aquest poblet i els seus veïns... Parlar de l'àvia, de pobresa i dels gats que ronden la zona.
Una "lectura para minutos" que deia Hesse, però que crec que recordaré durant molt temps
Una "lectura para minutos" que deia Hesse, però que crec que recordaré durant molt temps
December 31, 2025
Una petita meravella...Com es pot escriure tant de tan poca cosa. Una lectura d aquelles que escalfa, et recomforta, cada paraula està ben posada al seu lloc... Quina personalitat, la Vechten d escriure el que va escriure en l'època que ho va fer. Sorprenent. L acabo de llegir i ja trobo a faltar l àvia Harris....
February 14, 2025
Quin llibre més bonic i més ❤️🩹❤️🩹❤️🩹🥹😭
May 12, 2025
Lluny de les èpiques i vitals històries sobre els pioners a la prometedora Amèrica, la Cather ens regala una història entranyable, també d’aquelles famílies, curta i molt agradable de llegir.
October 16, 2025
L’àvia Harris, l’ànima de la familia, es desviu perque filla i nets ho tinguin tot a punt quan toqui. Dia a dia, any rere any. Es el que ha rebut com a educació, la dona es la que cuida al jovent i viu tota la vida entregada als seua. Qualsevol altre opcio no entra en la seva mentalitat. Els nets son nois i noia educats i sobre tot els bessons estan molt per ella. Tot i viure amb una casa petita per la gran familia que son, a la casa es respira un ambient acollidor i agradable. Els germans es cuiden molt un dels altres. Quina historia tant maca i tant ben explicada
November 23, 2025
Llegir en veu alta és una d'aquelles coses que sempre feia de grat per afavorir al benestar general... i, quan alguna cosa els feia gràcia, ells reien amb un riure menut. (p. 32)
... i la senyora Harris no creia que les dones, sobretot quan es feien grans, sabessin mai ni on ni quan s'aturarien. Anaven lligades al carro del jovent, i els tocava tirar cap allà on tirava el jovent, perquè hi feien falta. (p. 41)
Fer llàstima era la ferida més profunda que es podia experimentar. (p. 42)
- Tot el que té vida ha de patir (p. 109)
No vull que vingui cap metge. He vist més malaltia jo al llarg de la vida que no pas ells. Els metges l'única que poden fer és allargar-te l'agonia, i jo sempre he pregat per no durar prou per arribar a ser una càrrega. Porta'm una torrada remullada amb una micona de whisky amb aigua, fes el favor. Tinc molta sensació de buidor. (p. 159)
Feia anys que cada nit, quan deia les oracions, pregava per no haver de passar cap llarga malaltia i no convertir-se en una càrrega per a ningú. L'esgarrifava l'angúnia i la humiliació de veure's desvalguda i d'haver-se de refiar de gent que acabaria fastiguejada de cuidar-la. (p. 182)
... i la senyora Harris no creia que les dones, sobretot quan es feien grans, sabessin mai ni on ni quan s'aturarien. Anaven lligades al carro del jovent, i els tocava tirar cap allà on tirava el jovent, perquè hi feien falta. (p. 41)
Fer llàstima era la ferida més profunda que es podia experimentar. (p. 42)
- Tot el que té vida ha de patir (p. 109)
No vull que vingui cap metge. He vist més malaltia jo al llarg de la vida que no pas ells. Els metges l'única que poden fer és allargar-te l'agonia, i jo sempre he pregat per no durar prou per arribar a ser una càrrega. Porta'm una torrada remullada amb una micona de whisky amb aigua, fes el favor. Tinc molta sensació de buidor. (p. 159)
Feia anys que cada nit, quan deia les oracions, pregava per no haver de passar cap llarga malaltia i no convertir-se en una càrrega per a ningú. L'esgarrifava l'angúnia i la humiliació de veure's desvalguda i d'haver-se de refiar de gent que acabaria fastiguejada de cuidar-la. (p. 182)
April 9, 2025
Tenia expectatives altes respecte aquest llibre i la veritat és que m'ha decepcionat. No he sabut trobar tota la profunditat i missatge feminista que diuen les crítiques que havia llegit. Del mateix estil, molt millor els de la Calpurnia Tate. És clar que el de la Willa Cather va ser escrit a principis del segle XX i els altres del XXI ...
Buscaré altres llibres de l'autora i li donarem una altra oportunitat.
Una cita: "Feia anys que pregava per no haver de passar cap llarga malaltia i no convertir-se en una càrrega per a ningú. L'esgarrifava l'angúnia i la humiliació de veure's desvalguda i d'haver-se de refiar de gent que acabaria fastiguejada de cuidar-la"
Buscaré altres llibres de l'autora i li donarem una altra oportunitat.
Una cita: "Feia anys que pregava per no haver de passar cap llarga malaltia i no convertir-se en una càrrega per a ningú. L'esgarrifava l'angúnia i la humiliació de veure's desvalguda i d'haver-se de refiar de gent que acabaria fastiguejada de cuidar-la"
June 30, 2019
I love this book, as I have of all Willa Cather’s books. This is a short one. It chronicles the life of old Mrs. Harris and her self-sacrificing ways for her family. It takes a deep dive into compassion and empathy and selflessness. Brings back memories of several older people in my life when I was young and didn’t realize all they were going through.
January 5, 2026
Unes vides senzilles, la família, els veïns, la comunitat, i al centre de tot plegat l'àvia Harris.
Una història commovedora de la convivència dins la família i de les relacions amb uns veïns i un veïnat amb unes maneres de veure la vida diferents.
Un llibre que recomano perquè ens posa un mirall sobre com en relacionem amb la nostra família i la nostra comunitat.
Una història commovedora de la convivència dins la família i de les relacions amb uns veïns i un veïnat amb unes maneres de veure la vida diferents.
Un llibre que recomano perquè ens posa un mirall sobre com en relacionem amb la nostra família i la nostra comunitat.
March 11, 2025
"L’àvia Harris" de Willa Cather és una novel·la delicada i commovedora que captura amb gran sensibilitat la vida de l’oest americà a través de la història d’una dona forta i abnegada.
La traducció d’Ester Tallada ressalta l'exquisida prosa de Cather, mantenint-ne l’elegància i la riquesa expressiva. Amb una llengua precisa i plena de matisos, Tallada aconsegueix transmetre la calidesa i la profunditat emocional del text original, oferint al lector una experiència literària immersiva i fidel a l’esperit de l'obra.
Aquesta novel·la captivadora retrata amb sensibilitat i elegància la vida quotidiana i els vincles familiars en l’oest americà. Amb una prosa refinada i emotiva, Cather construeix un personatge entranyable: l’àvia Harris, una dona forta i generosa que deixa una petjada inesborrable en aquells que l’envolten.
Una lectura delicada i commovedora que ressalta la bellesa dels petits gestos i la profunditat de les relacions humanes.
La traducció d’Ester Tallada ressalta l'exquisida prosa de Cather, mantenint-ne l’elegància i la riquesa expressiva. Amb una llengua precisa i plena de matisos, Tallada aconsegueix transmetre la calidesa i la profunditat emocional del text original, oferint al lector una experiència literària immersiva i fidel a l’esperit de l'obra.
Aquesta novel·la captivadora retrata amb sensibilitat i elegància la vida quotidiana i els vincles familiars en l’oest americà. Amb una prosa refinada i emotiva, Cather construeix un personatge entranyable: l’àvia Harris, una dona forta i generosa que deixa una petjada inesborrable en aquells que l’envolten.
Una lectura delicada i commovedora que ressalta la bellesa dels petits gestos i la profunditat de les relacions humanes.
September 19, 2025
Una història petita, quotidiana, encantadora. Passen poques coses, és un retall de vida que transpira tota una època. Aquest relat pren més rellevància si es té en compte l'època (1932) i el lloc (Estats Units) en què va ser escrita. Una lectura amable i agradable.
November 15, 2018
"The end is nothing, the road is all." But what if the road is all of "trouble and unimportant"?
November 4, 2025
Una lectura petita que ens relata la vida quotidiana de l’Amèrica dels anys 30. És un relat del dia a dia.
Molt ben ambientat.
Molt ben ambientat.
December 6, 2025
Una història familiar, acollidora i lenta (una mica massa) de Colorado. Sobre cuidar i ser cuidat.
January 14, 2026
Un llibre curt i preciós. No passa res especial, passa la vida, la quotidianitat d'un temps que llisca amb facilitat i tendresa. De lectura àgil. Captivador.
December 11, 2025
“El cap d’aquella dona tenia la mena d’aura de noblesa que té un lleó ja gran: no hi havia ni un bri de timidesa ni de vanitat ni cap cabòria; era una mena d’essència pura”.
Una petita història quotidiana sobre una família nouvinguda a un poble rural de l’estat de Colorado (EEUU).
L’àvia Harris és una dona que es manté en un segon pla tot i que és el pilar fonamental de tota la família. Ella es la gran protagonista, qui renuncia a una vellesa plàcida i tranquil·la per acompanyar a la seva filla i la resta de la família a una nova llar lluny del seu poble.
No busqueu una gran història en aquest conte sinó més aviat un homenatge a la vellesa i a les renúncies que fa la protagonista perquè la resta de la família gaudeixi de la seva joventut.
Una petita història quotidiana sobre una família nouvinguda a un poble rural de l’estat de Colorado (EEUU).
L’àvia Harris és una dona que es manté en un segon pla tot i que és el pilar fonamental de tota la família. Ella es la gran protagonista, qui renuncia a una vellesa plàcida i tranquil·la per acompanyar a la seva filla i la resta de la família a una nova llar lluny del seu poble.
No busqueu una gran història en aquest conte sinó més aviat un homenatge a la vellesa i a les renúncies que fa la protagonista perquè la resta de la família gaudeixi de la seva joventut.
Displaying 1 - 20 of 20 reviews