L’any 2000 va irrompre a les llibreries una novel·la poderosa i única, d’un autor que feia vida en un quadrant perfectament delimitat de Premià de Mar. Aquella novel·la, monstruosa, bella i elegant, desafiava amb una inexplicable indiferència les lleis de la versemblança i va assolir aviat l’estatus de novel·la de culte. Una raresa lluminosa.
Els anys van passar, la novel·la va desaparèixer de les taules de novetats. Fins i tot es va fer fonedissa a les llibreries de vell. El seu autor va morir de manera abrupta i massa d’hora. Malgrat tot, no són pocs els lectors que el recorden a ell i la seva obra. Estem parlant, és clar, de Martí Rosselló i Anna K.
És difícil, potser impossible, resumir en quatre línies l’argument d’Anna K., tan plena de seducció, vincles de sang, venjança, vida i mort. Seria forassenyat com mirar el sol a ull nu. Per això aquesta edició, que surt al cap de vint-i-cinc anys de l’edició de Quaderns Crema i a quinze de la mort de Martí Rosselló, s’acompanya de dos epílegs que fan de brúixola: el primer, de Tina Vallès, que repassa la vida de l’autor; el segon, de Borja Bagunyà, que ofereix claus per a la interpretació de l’obra i dona fe de la seva gran importància en la literatura catalana contemporània.
És un llibre boig. sorprenent i altament addictiu, sobretot en el primer tram de la novel·la, en què un munt de gent moren com mosques. Amb uns girs que freguen la inversemblança (i què?), et vas capbussant en la història recargolada de l'Anna K. i la seva família. Sovint et caldria un croquis per saber qui és parent de qui, amb tanta relació incestuosa, la veritat.
Té aires de drama shakesperià i t'ho passes de fàbula: rius, t'horroritzes, dius "va, home, va!" més d'un cop, però continues llegint perquè a més és que està molt ben escrit i tot llisca de perles.
Quina imaginació desbordant, la de Martí Rosselló, i quina capacitat per explicar-nos una història truculenta com qui ens explica una història de fades... Jo me l'he empassat i l'he gaudit.
No entro en el debat de si és una obra mestra o una astracanada: només pel fet de llegir una novel·la diferent, singular, misteriosa, dono per bona l'estona invertida.
Un melodrama molt animal amb tocs kafkians que es llegeix a ritme frenètic. Sens dubte, el malaurat Rosselló tenia un torrent imaginatiu d'alta voltada. Difícil encabir més coses en una obra de dues-centes quaranta pàgines. Per fer explotar els caps.
La verdad es que no sé muy bien por qué me decidí a leer esta novela, puede que por un motivo tan trivial que me apeteció leer una novela del Maresme, quizás la más agradable de todas las comarcas de Catalunya. El caso es que también me llegó a las manos como la recuperación de una obra maestra injustamente olvidada de las letras catalanas, una novela diferente, cosa que, si se tiene en cuenta las tendencias literarias de hace veinte años, quizás no sea una afirmación demasiado ociosa, ahora mismo sólo me acuerdo del Olimpia a mitjanit de Baltasar Porcel como obra homologable en cuanto a tono e intenciones.
La verdad es que no me ha convencido. Pasa por ser una relectura de las habituales sagas familiares, observada con unos mecanismos deformados del melodrama. Casi todo es hiperbólico y repentino en esta novela. La historia de desata a partir de un niño sádico y desde ahí se ciñe a trazar la tesis que el entorno familiar es una nube de sadismo y brutalidad. Los personajes cometen asesinatos o incestos como quien reclama un fuera de juego en el fútbol. Tras las páginas iniciales se centra en la biografía de Anna K, que crece ignorando ese tétrico trasfondo. Crece en el Premià de Mar natal del autor y de ahí su historia se desarrolla sin demasiado entusiasmo, con algunos líos por aquí y allá, cada situación vital del personaje se suele arreglar con alguna infidelidad o escena de sexo porque el gesto estridente es el plato favorito en esta novela.
Pero el principal problema que le encuentro a la novela no es tanto esa sobreabundancia de materia lúbrica como que los personajes parecen antes esbozos que no creaciones con varias dimensiones, figuras reconocibles que le otorguen cierto empaque a esa sucesión de pasiones dementes. Cuando algo desgraciado les sucede, y pasan unas cuantas cosas, normalmente su reacción parece hierática, inexistente, no es muy diferente a que si se les pinchara una rueda del coche, algo desagradable pero sin mayor importancia, sencillamente siguen adelante y ya está. Sólo al final parece que existe cierto interés por reflejar en la ínclita Anna K el poso que los hechos le dejan en el interior. En general no son más que marionetas sometidas a los torbellinos que el autor va decidiendo lanzarle.
Hacia el trecho final también se descubre -con gran sorpresa- que la vida de Anna K ha transcurrido en paralelo con el siglo XX. Si ella ha nacido en 1903, entonces durante su existencia han ocurrido una guerra civil y dos dictaduras, cosas de las que no hay ni la más mínima noción en la narración. Se puede objetar que la novela no intenta ser realista pero es que entonces no es ni verosímil. Sin ir más lejos, en una de las escenas iniciales, un escabroso incidente implica a unos camiones de la basura y unos contenedores de desperdicios, según las coordenadas temporales que indica el autor significa que eso ocurre o bien a finales del siglo XIX o bien en los primeros tres años del siglo XX, cosa improbable porque tales recursos públicos no estaban implantados. Da la sensación que la novela se comenzó a escribir pensando en los años 90 y más adelante se le ocurrió una idea diferente y la introdujo sin más. Para contar con razonable coherencia interna, la novela habría funcionado mejor sin esas pocas marcas temporales. Las coincidencias estratosféricas e improbables que también ocurren durante el desarrollo, bien se pueden achacar a una elección por parte del autor, a un juego formal para ironizar sobre las sagas familiares, pero este detalle que he comentado antes parece un descuido.
No me ha parecido una novela potente en conceptos, con un verbo deslumbrante, más bien una cadena de estridencias salpicadas por un nihilismo juvenil, un fatalismo de barra de bar a las dos de la madrugada. Genera una serie de explosiones en la trama pero no creo que mejore a una traca de petardos, que tras las explosiones huele un poco a pólvora y luego ya se acabó, no hay más.
“En aquesta merda de món, no hi ha res impossible”. “Els morts no poden dir el que pensen” “La casualitat es pot representar amb dues ratlles paral·leles que un dia s'arriben a trobar? L'infinit pot tenir un punt de coincidència amb un altre infinit per deixar de ser-ho?».
2,75 ⭐ Per res del món m'esperava així aquesta novel·la! Darrere de les etiquetes novel·la de culte i "regeneradora de la literatura catalana", m'esperava alguna altra cosa. No sé ben bé què, però no una història tan sòrdida i negra, inversemblant i a estones esgarrifosa. Reconec que està molt ben escrita, i l'estil de l'autor m'ha agradat, com també les múltiples referències literàries que he captat (i les que segur m'he perdut!), però no em trobareu recomanant-lo.
És una com una telenovela, ideal si et deixes portar i estàs disposat a empassar-te peripècies sense massa fonament. El començament m’ha enganxat molt perquè passen moltes coses (no faré spoilers!), però a mesura que avança, no m’acaba de convèncer com es resol tot. Tot i així, m’ha fet gràcia trobar-hi referències als carrers i comerços de Premià de Mar, i conèixer millor la figura de Martí Roselló.
Una de les millors novel·les de la literatura catalana. Amb una primera part sorprenent, cada gir, cada mort, cada acció són d'aquelles de MFC! (m'en faig creus!), el llibre atrapa fins el final. Tractant molt bé temes com la mort, la venjança, l'amor des d'una perspectiva on tot és possible i res és impossible, com diu Anna K.. 100% recomanable pel qui li agradi la bona literatura.
Mel. Una autèntica meravella, crec que no he llegit mai res semblant: bèstia, sensual, intel·ligent, humà... No vull explicar-vos de què va perquè sigui el màxim sorprenent possible, però la recomano molt, moltíssim.
Poques novel·les m'han tingut més absort darrerament. M'hi vaig posar amb recel a causa de la unanimitat que semblava suscitar, però m'equivocava. És una novel·lassa, que beu de moltes fonts, i que sorprèn a cada pàgina. Es nota que Rosselló era un lector àvid i atent i converteix el seu entorn més immediat en escenari d'una gran història on tot hi té cabuda: assassinat, incest, revenja.
És un llibre desconcertant però molt bo. Les descripcions són genials i la trama et sorprèn i et desconcerta tant que et fa estar enganxada tota l'estona. Els personatges són sublims i, tot i les seves bogeries, ets capç d'entrar a la seva ment. Menys a les primeres pàgines, on m'he hagut d'acostumar a l'estil del llibre, la resta ha sigut un plaer de llegir. És una obra que trenca motlles i tot l'inversemblant passa a ser normal.
Esta novela es todo un mundo pequeño a la vez que enorme, de unos lazos familiares curiosos a la vez que vividos desde la naturalidad y “habla” de lo esencial: el paso desde tiempo (aunque la trama sea trepidante); el colapso de pasado, presente y futuro (si es que puede existir como concepto) Regalo de mi gran amiga Elena quien “con solo mirarnos… “ (lo cual, no deja de ser… un instante del tiempo )
Si el primer capítol de la teva novel·la és de traca, brutal, resulta molt difícil mantenir el ritme durant tot el llibre i això és precisament el que passa aquí. Una obertura triomfal, brillantíssima, seguida d'un text corrent que decep bastant, curiós, entretingut, divertit a estones, però decebedor. En resum, un divertimento sens més.
Anna K, de Martí Rosselló, és una novel·la intel·ligent i provocadora que parteix lliurement del clàssic Anna Karènina de Tolstoi per oferir-nos una relectura moderna, punyent i profundament humana. Ambientada en una societat contemporània marcada pel desencaix, la precarietat emocional i els conflictes de classe, l’obra ens presenta una protagonista femenina intensa, contradictòria i absolutament fascinant, que lluita per trobar el seu lloc en un món que la jutja i l’estreny.
Rosselló escriu amb un estil directe, poètic i alhora carregat de crítica social, construint una història que capta l’essència de la tragèdia amorosa però des d’una mirada actual, més lúcida i menys idealitzada. Les emocions es desborden en cada pàgina, i el retrat psicològic dels personatges és tan sincer que, sovint, incomoda. És una novel·la que sacseja, que qüestiona, que no fa concessions.
Amb Anna K, Martí Rosselló aconsegueix fer dialogar la literatura clàssica amb les inquietuds del present, donant com a resultat una obra singular, arriscada i molt recomanable. Una lectura que no deixa indiferent, ideal per a lectors que busquen profunditat, reflexió i una mirada crítica sobre l’amor, la llibertat i les normes que ens encotillen.
holaa! Es una bogeria de llibre, presenta personatges i moren en breus. Es pot definir en poques paraules: una familia que es venjan amb verí per matar els seus propis germans entre altres familiars.
Venjança, morts, sexe i sobreviure la vida.
Anna.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Borja Bagunya descriu aquet llibre com " un melodrama extrem". No puc trobar-lo mes exacte , a la meva percepcio per aquesta nissaga, de drama familiar, que sols viu complerta, el lector. creec que desde el titul, al argument, als personatges, mes que un resum, caldría fer-hi un intens debat.
dubtant si donarli les 5 perquè mha enganxat, sorprenentme amb tots els girs inesperats i amb una historia que se surt de l'habitual en lws noveles catalanes. a celebrar i recomanar!
No entenc com aquest llibre no està traduït a desenes d'idiomes i només aquest any l'han reeditat. Quina obra d'art de la literatura catalana, universal, contemporània. Que bèstia.