¿Qué es «hetero» más allá de una orientación sexual? ¿Y qué implica ser «el otro» o «la otra» en una arquitectura social levantada por el patriarcado? En este nuevo libro de relatos, Uxue Alberdi explora las grietas de la norma con una mirada feroz, íntima y lúcida. Ocho cuentos protagonizados por mujeres de distintas edades y trayectorias que se enfrentan a heridas cotidianas infligidas —muchas veces— por hombres cishetero: padres, parejas, jefes, profesores, compañeros de militancia o amantes. Relaciones atravesadas por la violencia simbólica, el deseo frustrado, el silencio impuesto o la desilusión.
Desde una conversación incómoda en Cuba hasta el eco de un padre ausente, pasando por amistades que tambalean y mitos que caen, Hetero traza un mapa emocional cargado de verdad, humor y rabia. Alberdi escribe con precisión quirúrgica, con lengua flexible y estilo afilado, transformando vivencias en literatura y cotidianeidad en
liburu ezinhobea euskaraz berriro irakurtzen hasteko. izenburua irakurrita beste zerbait espero nuen, baino ez da txarra izan. istorio motzak gustuko ez ditudan arren, liburu honetakoek haien artean zerikusia dutela iruditzen zait ta nahiko gozatu det.
Com era a Vitòria vaig preguntar a la llibreria Zuloa Irudia per alguna recomanació basca i és un costum que repetiré: m'ha agradat trobar talent ―tan rotund― fora dels canons oficials. El llibre és un recull de contes al voltant de les relacions que s'estableixen des del jo femení cap algú de l'altre sexe (pare, parella...), però no és gens evident (si no ho llegeixes a la contraportada) com res del que hi ha escrit. De cadascun dels contes, costumistes i independents l'un de l'altre, hi captes a poc a poc, com per osmosis amb el text, l'estat de la prota i la naturalesa ―amable i complexa, gens maniquea― dels sentiments cap a l'altre. Molt ben parit.
Beste nonbaiten irakurri dudan bezala, "Irla" izeneko hirugarren ipuinak justifikatzen duela izenburua deritzot. Gai aldetik, liburu osoaren ardatza dela esango nuke, eta gainerako ipuinak haren inguruan biraka dabiltzala. Ipuin indartsua da, beharrezkoa, deserosoa eta ausarta, oso ausarta. Heteropatriarkatuan hainbestetan normalizatuta dauden gaiak salatzen ditu, zer esan handia ekarriko dutenak. Hari horri jarraiki aurkezten dira beste ipuinak ere, apika, modu sotilagoan eta idazle bera zuzenean ikutzen dutenaren irudipena oso present egiten da.
Asko gustatu zait literaturarekiko eta hizkuntzarekiko hartzen duen konpromisoa. Kontatzeko moduen behaketa da azpimarragarriena, batetik, egiturekin esperimentatuz: atzekoz aurrera kontatzearena adibide, mezu testuen bat-batekotasuna, editore-idazlearen elkarrizketa moduak analizatuz. Bestetik, hizkuntza ere bere nahietara murgiltzen du, bizia da nahi duenean, euskalki ezberdinak, hizkera urbano eta kaletarra txertatuz. Irakurle gisa, batzuetan istorioan sartzea kostatzen da. Nabari da formarekin esperimentatzea interesatzen zaiola batez ere, baina istorioak galtzen zaizkit akaso.
"Los bloques de ladrillo visto de nuestro barrio no se parecen en nada a las casas que dibujábamos de pequeñas, son como viudas tristes esperando al margen de la autopista una brisa que nunca llegará." "Quieren aleccionarnos con el mito del hombre cuyas alas de cera se derritieron con el calor del sol: no es el lugar más bello del mundo, pero aguantad aquí, no vayáis a tener que soportar la vergüenza de querer volar demasiado alto."
idazkera potentea eta erregistro zabala eta aberatsa erabiltzen duen arren, ez dit ezer esan. agian ez da nik hau irakurtzeko momentua, etorkizun batean errebisatu beharko nuke
Un libro de relatos distinto. Me ha encantado la forma de cada relato: entrevistas, conversaciones, notas de un libro, citas de otras novelas… La presentación de mujeres fuertes y con personalidad en cada uno de los textos, y su relación con los hombres de su vida (padres, maridos, hijos, hermanos…). Algunos relatos duros, otros entrañables. Una mezcla de esa representación de los hombres cishetero en la vida de muchas mujeres. Muy bello.
Conjunto de relatos monos... Alguno me ha tocado la fibra, otros simplemente agradables como un paseo. Tiene algo de las vivencias en el contexto vasco reciente que, situándose cerca de él, resulta familiar y me ha atrapado desde la curiosidad de querer observar algo que yo no he vivido. Ah, y el título no tiene mucho que ver con el conjunto que contiene... En el buen sentido
Kontakizun laburrekin gertatzen ohi den bezala, istorio batzuk gustuko izan ditut eta besteak ez, baina kasu honetan gehiago izan dira interesik piztu ez didatenak. Pare bat istorio baino ez zaizkit interesgarriak egin.
8 ipuin independiente. Ondo idatzita, baina ez jataz hain onak iruditxu. Esapideak eta polito, Bizkaiko euskerakoak. Ipun baten Jazzberri, Txitxarro...agertzen dira.
This entire review has been hidden because of spoilers.