Si una família

by Alba Dalmau i Viure

Poc podia imaginar Paloma que treballar com a auxiliar de vol canviaria tant la seva vida rutinària a terra. Amb els pares jubilats abandonant-se a una vida naturista i hippie a Mèxic i amb un tiet diplomàtic a l'ambaixada de Moscou, el retrobament amb una coneguda de l'institut —vint anys després!— trencarà la seva soledat. Però serà en Marcel, un apicultor desmanegat, i la seva mare, Simona, una iaia amb mal humor i un passat corprenedor, qui canviaran el rumb de la seva existència i l'endinsaran en un món familiar completament nou.

Què és la família? Quines formes pot adoptar? Hi ha alternatives al vincle de sang o —com diu el tòpic— la família no es tria?

Entre el cel i la terra, entre la fantasia i la realitat, entre el present i el passat, Alba Dalmau desplega a "Si una família" un extraordinari ventall de relacions i sentiments, on tot pot passar i tot és imaginable.

342 pages, Kindle Edition

Published January 22, 2025

About the author

Alba Dalmau i Viure (Cardedeu, Vallès Oriental, 1987) és una escriptora catalana. Va estudiar Comunicació Audiovisual i un màster de creació literària a la Universitat Pompeu Fabra.
L'any 2019 publicà El camí dels esbarzers, un aplec de 25 relats corals on recrea l'ambient conservador i decadent del poble estatunidenc i imaginari de Sandville. La universalitat de temes com l'amor incondicional, el dolor d'una pèrdua, la por de la diferència, les tensions familiars, el racisme o l'homofòbia es manifesta en un entorn d'aires carregats amb certa olor de resclosit.

Reviews

[Yolanda (dinsunllibre) · Rating 4 out of 5]

'Si una família' és un d'aquests llibres que et poses a llegir i sense adonar-te'n te n'has empassat la meitat.

La Paloma és hostessa de vol i, a través d'un seguit d'esdeveniments fortuïts, la seva vida fa un gir de 180 graus: es retroba amb l'Aída, una persona del passat que acabarà sent imprescindible en el seu present; té la família repartida pel món, els seus pares a Mèxic, abandonats a una vida hippie, i el seu tiet a Moscou, fent de diplomàtic; serà mare soltera i, coneixerà la Simona, una iaia amb qui establirà una relació tendríssima. Tot això, la seva nova realitat, farà que es qüestioni el significat de la paraula família i si aquesta va més enllà dels vincles de sang.

És un llibre que he marcat moltíssim i és que una de les coses que més m'agraden de l'estil narratiu de l'Alba Dalmau és que no necessita recórrer a un llenguatge ple de floritures, sinó que des de la senzillesa i la quotidianitat et crea una història bellíssima. A més, he gaudit especialment dels capítols epistolars i ara tenc la necessitat imperiosa que l'autora escrigui una novel·la epistolar, hahaha.

Frase: «És cruel la rapidesa amb què es desplega la vida i la lentitud amb què es replega, però potser està fet expressament perquè al principi la visquem intensament i després tinguem temps per recordar-la.»

[Els Book Hunters]

El concepte de família ha anat canviant amb els anys. Com a societat, hem passat de tenir un model canònic i inamovible que s'havia de seguir, a acceptar que de famílies n'hi pot haver de molts tipus. De fet, sabíeu que legalment n'hi ha fins a disset, de models familiars reconeguts per llei? L'Alba Dalmau, però, no parla de cap d'ells, perquè defuig les etiquetes del que es considera "família". La colla d'amics amb qui n'has vist de tots colors, aquells als que truques quan et cal alguna cosa. Algú amb qui, de manera inesperada topes un dia, i ja no marxa mai més de la teva vida. A les residències, on les visites dels familiars convencionals escassegen, la companyonia i conversa del dia a dia forja vincles que van més enllà del que digui una anàlisi genètica.

La història es va construint al voltant de la Paloma, una auxiliar de vol que veu com la seva vida canvia de la nit al dia quan es queda embarassada de manera inesperada. La nova vida dona pas també a noves relacions i nous vincles, d'entre els quals destaca la Simona, una àvia resident a un geriàtric que la Paloma començarà a visitar de manera assídua. La narració en temps present s'alterna amb una part epistolar que ens serveix per conèixer el passat de la Simona.

Inevitablement em quedo amb la part de la trama del geriàtric (no es podia saber 😜) i les diferents escenes d'humor que l'autora construeix al voltant dels personatges. Hi ha situacions còmiques amb un puntet esbojarrat pròpies d'una sitcom, i escenes divertides i tendres sovint orquestrades per en Joel, un gericultor que... Te'l voldries endur a casa, per a què negar-ho 😉. Potser no hi ha res més seriós que sentir-se acompanyat i part d'alguna cosa, més enllà d'un mateix. Part d'una família, potser. Però el camí no està marcat i ens el podem anar fent, a mida, també amb un somriure.

(LAIA)

https://www.instagram.com/p/DGOWmKsIgNC/

[Alba Pericot · Rating 4 out of 5]

"En aquests últims temps he après que els vincles no tenen res a veure amb la llet ni amb la sang i que n'hi ha prou amb estimar."

[Núria Múnera i Pascual · Rating 4 out of 5]

Un llibre que tracta les diferents versions de família que podem tenir actualment i que poc a poc i per sort, anem normalitzant. En l'obra hi ha de tot: maternitat, vellesa, amor, mort, guerra...molt ben redactat, amè i fàcil de llegir, però molt ben escrit. Primer contacte amb l'autora. M'ha agradat.

[Anna Capde · Rating 4 out of 5]

És una història que m'ha agradat molt. Diferent. No obstant, el que més m'ha agradat és la forma d'escriure i d'explicar aquesta història.

[Berta Sala · Rating 2 out of 5]

No hi he acabat de connectar. Al principi m'ha encantat i m'he enganxat de seguida, però el llibre va de més a menys clarament.
En general, ho he trobat tot una mica forçat: la convivència amb l'Alba, això d'en Marcel i després la Simona. Entenc que era l'excusa per introduir l'altra història, però no he empatitzat gens amb cap dels personatges.
A part el ritme cau estrepitosament a la meitat del llibre, allargant la trama del geriàtric innecessàriament sense que passi res significatiu i això ha fet que se'm fes molt lent, la veritat.

[ѕαиdяα мd · Rating 5 out of 5]

Entre el present i el passat, entre el riure i la tristesa, es desplega una gran història d'històries familiars (en el sentit més ampli del concepte). Es llegeix rapidíssim perquè l'estil narratiu de l'Alba és fàcil i meravellós. 

[Alícia Lara · Rating 5 out of 5]

"A vegades cal que sigui així. Abandonar-se per tornar a trobar-se."
"Sempre he pensat que dominar les olors és dominar el pensament."
"En la poca estona que fa que soc aquí, ja he entès que hi ha certs moments en què cal mentir. Dins la residència les mentides no són tan nocives com a fora, al contrari, funcionen com un balsam sanador, petites píndoles d'alegria i esperança a curt termini perquè al cap d'un instant ja les han oblidat."
"Les forquilles, els coixins i els llapis continuaran existint encara que ells no en sàpiguen els noms, però les coses importants, com les promeses o els records, només perduraran si ells són capaços de recordar-los."
"No vull viure amarrada al meu fill com una barca, vull continuar sent tota jo: una dona que, a banda d'estimar el seu fill, també treballa, viatja, somia i desitja sense culpa."
"Ens pensem que moren de vells, però en realitat la causa és una infecció de solitud irreversible: primer cauen en depressió, després deixen de menjar, després de comunicar-se i, finalment, moren. Avis i nens són el millor remei els uns per als altres."
"És cruel la rapidesa amb què es desplega la vida i la lentitud amb què es replega, però potser està fet expressament perquè al principi la visquem intensament i després tinguem temps per recordar-la."

[Pandèmia de llibres · Rating 2 out of 5]

2,5 ⭐

Quina pena i quina tristor...

No hi he connectat gens... només al final i ja era massa tard.

Li posaria 3/3,5⭐ però valorant el conjunt...

No em feu cas perquè crec que és clarament un soc jo no el llibre

[Eudald · Rating 3 out of 5]

Ben escrit, però poc versemblant.
M'ha agradat el fet que la protagonista és un personatge rodó, però els personatges secundaris són massa plans pel meu gust.
LA trama és poc versemblant, per això només tres estrelles

[Mariona Teruel Roger · Rating 5 out of 5]

Rodó
Emocionant
Mha encantat!!

[Pilar · Rating 4 out of 5]

Una lectura rica, a estones divertida, a estones tristíssima, que ens explica una família diferent, amb una àvia triada que, al seu torn ha tingut una vida lletja, molt lletja i que per suportar-la se n'ha inventat una altra de millor. I així transcorre el llibre, anant i venint del present al passat, intercalant les dues històries, eixugant-te les llàgrimes amb somriures.

[Juliana Puig · Rating 4 out of 5]

M’ha sorprès cap a bé, no m’esperava gran cosa pel motiu que sigui però a mida que he anat llegint s’ha posat interessant. He trobat que la Paloma canvia i creix al llarg dels anys i anar-ho seguint m’ha sigut molt còmode. És el segon llibre que llegeixo de l’Alba dalmau i és que m’agrada molt perquè es molt fàcil i a l’hora trobo que té tocs de la mercè, o sigui certes frases o expresions o maneres d’escriure m’han recordat a la mercè i això és meravellós òbviament, perquè tampoc és una similitud massa abusiva…. jo m’entenc. I el tema general del llibre també m’ha reconfortat perquè estem en un moment que el concepte de família no està del tot clar i aquest llibre ho descriu molt bé.

[Maria Sopena · Rating 4 out of 5]

"És cruel la rapidesa amb què es desplega la vida i la lentitud amb què es replega, però potser està fet expressament perquè al principi la visquem intensament i després tinguem temps per recordar-la."

M’encanta l’estil cinematogràfic i fresc de l’autora. La història no m’ha commogut tant con Amor i no però l’he gaudit moltíssim i en un no res ja me l’havia acabat.

[Carolina Wagner · Rating 5 out of 5]

¡Entra en mis favoritos del año!

[Tamara · Rating 5 out of 5]

“És cruel la rapidesa amb què es desplega la vida i la lentitud amb què es replega, però potser està fet expressament perquè al principi la visquem intensament i després tinguem temps per recordar-la.”

L’Alba Dalmau ens porta una història la mar de divertida, tendra i amb algun moment dur en la qual coneixem a la Paloma. La vida de la Paloma canvia per complet quan comença a treballar com a auxiliar de vol: el retrobament amb una excompanya de l’institut, conèixer en Marcel, la Simona, i altres coses que haureu de descobrir si llegiu la novel•la.

Com he comentat, m’ha semblat una novel•la divertida, en alguns moments una mica surrealista, però que això, junt amb la tendresa i amb els personatges (tant principals com secundaris) m’ha mantingut ben enganxada en tot moment entre les seves pàgines. I a més també m’ha mantingut molt enganxada la història de fons: arriba un moment en què la novel•la fa un gir inesperat i això m’ha agradat molt: com ho narra, com ho tracta, quina perspectiva i visió li dona.

Com se’ns diu a la contraportada del llibre, l’autora fa qüestionar-nos què és la família, quines formes pot adoptar, si la família es tria o no i si hi ha alternatives al(s) vincle(s) de sang. Sincerament, crec que ho ha abordat d’una manera molt amena, molt divertida, molt tendra, amb uns personatges molt entranyables (com la nostra estimada Simona ❤️‍🩹) i molt ben escrita. A més, parla d’arriscar-se, de la gent gran, de la maternitat, del passat, del present, de vincles i de sentiments. I és un combo molt ben desenvolupat i que et manté atenta i atent fins a l’última pàgina.

Aquest llibre va arribar a mi per casualitat perquè vaig veure molt bones crítiques per aquí Bookstagram. L’altre dia vaig anar a una llibreria, el vaig trobar, vaig llegir la contraportada, m’ho vaig rumiar i al final m’hi vaig decidir a comprar-me’l. La veritat és que ha sigut tot un encert, li recomanaré a tothom perquè la història és preciosa i l’escriptura de l’autora tot un descobriment que m’ha agradat moltíssim. Tinc moltes ganes de seguir llegint l’autora 🫶🏻

🍃🍃🍃🍃🍃/5

[Ester Aragonés · Rating 4 out of 5]

El mínim per crear un ser humà seria haver estudiat un parell d'enginyeries i tenir un doctorat en medicina; en canvi, jo l'únic que sé és la paraula "esternoclidomastoidal", que un dia vaig memoritzar només perquè era molt llarga i sonava bé.

Jo vull ser un jo rotund, encara que només sigui de tant en tant, i no un nosaltres a temps complet.

Els nens són com les plantes, que necessiten aigua per créixer, però si les regues massa també s'ofeguen.

L'actitud amb què arribes a la vellesa depèn molt de com hagis viscut la vida fins aleshores.

És cruel la rapidesa amb què es desplega la vida i la lentitud amb què es replega, però potser està fet expressament perquè al principi la visquem intensament i després tinguem temps per recordar-la.

[Núria Pichel Canals · Rating 4 out of 5]

És una novel·la estrambòtica, amb girs inesperats i hilariants.

He estat enganxadíssima a aquesta lectura, només les cartes se m'han fet una mica pesades de llegir. Es nota que tot el text està molt pensat, molt ben lligat.

[Marta Clua · Rating 5 out of 5]

De famílies n’hi ha de molts tipus , això ho tenim clar però n’hi ha algunes que deixen pòsit com aquesta que avui us recomano.
Es tracta de “Si una familia” de @albadalmauviure editat per @angle_editorial La novel·la ens explica la historia de la Paloma, assistent de vol desarrelada, amb els pares jubilats amb una vida hippie a Mèxic, que entre vol i vol viu tota sola en una casa que és del seu oncle, diplomàtic a l’ambaixada de Moscou. Trencarà la seva soledat amb el retrobament amb una coneguda de l’institut (vint anys després). Però serà un rusc d’abelles, un apicultor i sobretot la mare d’aquest, la Simona qui canviarà per sempre el rumb de la seva vida. Creant una familia d’allò ben peculiar.
No vull explicar-vos gran cosa de la trama el que si que us diré, són els aspectes que més m’han agradat:
- El personatge de la Simona, aquesta donassa, carismàtica, difícil, misteriosa... una supervivent d’una infància complicada, com moltes de les que van sorgir de les misèries de les guerres, que no es lamenta i que ha anat construint la seva vida amb caràcter i determinació.
- La residència dels avis i tota la vida que se’ns explica, amb un deix d’humor i comicitat, en un entorn que sovint se’ns explica com trist i decadent, l’Alba ha posat llum i vida en aquest àmbit .
- El format de la novel·la que ens anava intercalant la història de la Paloma i la història de la Simona, aquesta descrita a partir de les cartes del pare. Mantenint l’interés de manera constant al llarg de tota la narració.
- L’estil de l’autora, senzill i bonic, amb un deix de nostàlgia i també de fina ironia, amb un molt bon ritme narratiu, àgil i fresc, que ens manté atrapats i a la vegada ens aconsegueix emocionar.
A l’Alba la vaig descobrir amb “El camí dels esbarzers”, em vaig enamorar totalment de la seva “Amor i no” (un dels meus llibres preferits💜). I aquesta “Si una familia” em confirma que estem davant d’una gran narradora, que té molt a dir, amb una veu que captiva, que connecta i emociona!
Nomrs espero que ens segueixi donant més alegries en format de bons llibres, com aquest.
Un bombonet de llibre !

[Alba Baños Oliveras · Rating 5 out of 5]

Em vaig enganxar a les novel•les de l'Alba Dalmau amb "Amor i no". La seva lleugeresa alhora tant intensa, la facilitat per empatitzar amb els personatges i el toc divertit i tan real darrere les històries. A "Si una família" no és diferent. L'Oma és una artista frustrada que treballa com a auxiliad de vol. Una serie de circumstàncies fa que entrin a la seva vida persones i situacions que acabaran derivant a un nou concepte de família.
És un llibre fresc, amb més d'una trama per seguir i avançar amb els personatges. Amb moltíssima història i una mica de tendresa acabaran amb la forma més bonica de fer entendre la paraula família. El recomanaria sense cap dubte.
✨La reflexió:
"És curiós la rapidesa amb què es desplega la vida i la lentitud amb què es replega, però poder estar fet expressament perquè al principi la visquem intensament i després tinguem temps per recordar-la".

[Gemma Masramon · Rating 4 out of 5]

És el primer llibre que llegeixo d’Alba Dalmau i m’ha sorprès molt.
Des de les primeres pàgines em va enganxar el seu estil d’escriure: fresc, àgil i amb una naturalitat que fa que la història flueixi sense entrebancs.

Els personatges estan molt ben construïts, sobretot la Paloma i la Simona. La Paloma, amb la seva maternitat inesperada, i la Simona, amb la seva barreja de lucidesa i fantasia, et fan entrar de ple en les seves vides. Tot i que la trama és quotidiana i no té grans girs, aconsegueix atrapar-te perquè necessites saber més d’elles i de com es relacionen.

Un dels aspectes que més m’ha agradat és la manera com el llibre reflexiona sobre què vol dir “família”. No només parla de vincles de sang, sinó també d’aquelles persones que, per casualitat o per elecció, acaben ocupant un lloc essencial a la nostra vida.

En definitiva, és una lectura recomanable per gaudir d’una bona estona, sense filigranes, però amb sensibilitat i calidesa.

[Gina · Rating 3 out of 5]

Potser tenia masses expectatives; i m'esperava que m'agradés tant com em va agradar Amor i no. Hi han hagut parts que se m'han fet llargues i no eren totalment necessàries; i altres coses crec que no ha aprofundit tant com hauria pogut fer-ho.

[CRISTINA Vila Llinàs · Rating 5 out of 5]

"Som com som, pel que hem viscut".

[Ivet · Rating 5 out of 5]

un altre llibre sobre el pas del temps, residències, amors, perfexte

[Maria · Rating 5 out of 5]

Al principi la trama no sembla massa transcendental i el format epistolar pot tirar una mica enrere, però no sé com ho fa Alba Dalmau, que sempre aconsegueix explotar al màxim el costat més humà de les històries i acaba construint unes novel·les preciosíssimes i de les que es queden al cor. Suposo que és la màgia de dominar la construcció dels personatges, la capacitat per anar coent a foc lent la vinculació amb ells i el relat i la bellesa de la narració.

[Carme Fortià · Rating 4 out of 5]

Una història dolça i entranyable, què llegeixes tranquil·la però sense pausa, que t'aboca a somriure i t'arrenca rialles i alguna que altra llàgrima. La família, les famílies, les persones, els records i la pròpia identitat, quins grans temes!

M'ha encantat llegir-la!

[maria comella · Rating 4 out of 5]

cada casa és un món i com m'ha agradat poder llegir la història d'aquesta família. és un llibre molt de senzillesa dins el caos.
hi ha trossos d'amor i no per tot el llibre.
la senzillesa amb la què escriu l'alba 10/10 i la connexió que fa que creïs amb el personatges 10/10 també!

[Elisabet Busquet · Rating 5 out of 5]

Quan te n’adones ja estàs completament enganxada i portes mig llibre llegit. M’ha encantat!

[Cristina Hurtado · Rating 5 out of 5]

La veritat és que m’ha agradat molt! Una lectura lleugera que explora les múltiples maneres d’entendre i construir una família. Molt recomanada si algú vol quelcom lleugeret.

[Natàlia · Rating 3 out of 5]

un cop més reafirmant que de vegades no hi ha vincle més fred que la sang, igual que no hi ha vincle més fort que el fet d'escollir els teus! amè i entretingut