Empujar el sol

by Dioni Porta

Empujar el sol narra la historia de Estanis, un septuagenario vitalista, carismático y lleno de afanes que convive con Cloti, su mujer, y Elvira, su cuñada. Ambas sufren importantes problemas de salud. Cada mañana, Estanis espera la salida del sol mientras ejecuta unos movimientos autodidactas de taichí, gimnasia física y mental que le sirve para constatar que el paso del tiempo todavía no ha podido con él y para encarar el día con brío. Afirmar el presente pasa por exprimir las posibilidades de la realidad, que ofrece a Estanis delicados placeres: los paseos por el barrio, las partidas con los amigos en el bar, los vecinos misteriosos que le rejuvenecen, las batallas simbólicas con sus enemigos o la práctica del amor hacia su compañera, ahora a través de la lealtad. Los protagonistas de Empujar el sol afrontan, con dignidad y rebeldía, su proceso de envejecimiento. En esta historia, que destila un gran sentido del humor, todas las soluciones pasan siempre por la calle y por el encuentro con los otros, lo que sirve también de homenaje a la vida de barrio.

200 pages, Paperback

First published February 1, 2025

Reviews

[Òscar Espinosa · Rating 4 out of 5]

Opera prima amb un tema, que sincerament, de partida, no m'atreia gaire fins que vaig començar a llegir-la i vaig quedar atrapat per les vides de l'Estanis, la Cloti i l'Elvira. La prosa i el dinamisme que té, ajudat per capítols curts i episòdics fa que caiguis de ple, i l'ombra del COVID-19 fa que la novel·la adquireixi un cert punt de thriller (de cursa contrarrellotge del qual només les lectores som conscients). Divertida, entretinguda, casual i tendre, en Dioni ha sabut exprémer el seu barri (i la seva llibreria de passada) per oferir-nos un ventall de personatges del qual, en millor o menor mesura, acabarem enamorant-nos.
Si aquesta és la seva primera obra, esperem amb delit la propera.

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

És una experiència magnífica llegir una novel·la de debut i trobar-te amb una obra tan ben construïda i narrada com aquesta d'en Dioni Porta. Una història on ens trobem a l'Estanis i a la Cloti, que són parella, i a l'Elvira, germana de la Cloti. Tots tres viuen plegats en un pis d'un barri de Barcelona. I aquesta és la definició que segurament li encaixa millor a l'obra: una novel·la de barri. Perquè aquí ens trobem amb la quotidianitat de la vida simple, de la vida de barri de tota la vida. El trio Estanis-Cloti-Elvira és una delícia, amb els seus problemes, mals de cap, relacions de vegades complicades —res que no puguem contextualitzar en la vida real— i moltes dosis d'humor, perquè sempre està present, fins a descobrir-te molts cops amb una rialla permanent mentre estàs immers en la lectura. Però la novel·la de Porta encara té moltes més coses: tendresa, ironia, crítica social, o reflexió sobre temes que la societat capitalista prefereix no abordar, com per exemple la mort digna i lliure. En fi, un tros de llibre que sota una aparença innocent i senzilla, es queda molt temps amb tu. Bravo, Dioni.

[Clara · Rating 4 out of 5]

l'ha escrit el pare de la meva amiga i la veritat que el recomano molt!! costumbrista, de vida al barri que coneixem i alhora tendre però sense caure en cursilades. també molt lleuger, molt ben escrit, enganxa molt i és curt així que és lectura ràpida. aneu totes a comprar-lo a la llibreria Obaga!!!

[Ivangordi · Rating 5 out of 5]

Una novela molt divertida i tendre, escrita amb delicadesa i intel·ligència, sobre un senyor com l'Estanis que tot i l'edad encara busca el seu lloc al món. L'antiheroi que tots portem d'alguna manera una mica dins. Bravo Dioni!

[Jesus N Rayuelo · Rating 5 out of 5]

Dioni no solo es mi librero favorito sino también un buen amigo de redes sociales. Su ópera prima es una absoluta maravilla que te engancha desde la primera página y que me confirma su buen gusto literario.

Soy de los pocos que puedo decir que me atrapó el covid en un piso delante de su librería, la Obaga, y me han emocionado tantas referencias a los locales del barrio. Un barrio impersonal como es el Eixample Dret.
Dioni sabe cómo tomar una historia simple y hacerla universal con un estilo fluido y rico en recursos literarios.

Este libro nos habla de la vida y lo que supone vivirla, o a veces simplemente sobrevivirla.

Ya estoy esperando ansioso al segundo.

[David · Rating 4 out of 5]

Me ha gustado mucho. Tierno, divertido y escrito con cariño.

[Natàlia · Rating 5 out of 5]

“Empujar el sol” es una bocanada de aire fresco. Me ha encantado por su sencillez, su profundidad y por Estanis, un protagonista adorable que, a pesar de los años, sigue buscando su yo más auténtico.

Vivir, como él lo hace, es equivocarse, reír, llorar, gritar... y este libro da voz a esa humanidad cotidiana que a veces olvidamos. Dioni Porta nos recuerda que las personas —con sus luces y sombras— son las que realmente dan sentido a los días.

[Mila · Rating 4 out of 5]

Empujar el sol es una historia tranquila que se mueve al ritmo de la vida real. Estanis, con sus setenta años y su rutina matutina, demuestra que envejecer no significa rendirse. Entre paseos, vecinos y reflexiones, Porta nos recuerda que la vida no siempre necesita grandes gestos para brillar… a veces basta con salir a empujar un poquito el sol.

[Irene Fayos Jareño · Rating 5 out of 5]

“La pasión es la paciencia profunda que le regalamos a una convicción” <3

[Laura · Rating 4 out of 5]

M'ha fet plorar, m'ha fet riure, què més puc demanar

[Elena Esteban · Rating 5 out of 5]

m'ha semblat un llibre molt divertit, molt tendre alhora, molt irònic, amb converses que fan riure i pensar. Me l'he llegit en dos dies. El recomano molt

[Massallibrespendents · Rating 5 out of 5]

L'Estanis, un home jubilat, és atrapat en la gàbia de la seva vida. Conviu en un pis amb la seva dona Cloti i amb la seva cunyada Elvira, una dona dominant i controladora. L'Estanis no pot sortir del cercle vital en què està tancat. A més, som al gener del 2020, en plena prepandèmia, i les coses només poden anar a pitjor.

La situació de l'Estanis és prou complexa, la seva dona és en una cadira de rodes, per un Alzehimer que ja comença a mostrar els seus efectes, i la seva cunyada també és en cadira de rodes des de fa trenta anys per un accident. La convivència d'aquest triangle comporta problemes, la relació entre cunyats reflecteix molta mala bava. Però qui ens narra la història és el mateix Estanis, i potser la versió que ens explica no és prou fiable.

Aquesta és una novel·la de grans personatges. A més dels tres protagonistes trobem la Laura i el Taylor, els cuidadors, els veïns de l'escala, els amics del bar, la llibretera de barri... Tots són meravellosos. Estan tan ben definits, són tan realistes i mostren reaccions tan quotidianes que m'han encantat. L'ambientació, al barri de Gràcia, un barri amb esperit de poble, dona un gran caliu a la novel·la.

Els capítols són curts i, tot i que no és d'humor, desprèn molts moments i diàlegs irònics. I és ple de missatges amagats en les accions dels protagonistes i en la música i els llibres que s'anomenen. Hauré de preguntar a l'autor al Club de Lectura.

Un llibre que toca temes com l'envelliment, l'amargor d'una convivència difícil, les addiccions al joc, la comunicació amb els fills, la malaltia i el dret a morir dignament... I ens recordarem d'aquells mesos previs al confinament, en què no sabíem ben bé que passava.

I el colofó és el final que ens regala l'autor. Unes últimes pàgines colpidores que m'han deixat tocat i unes frases finals que m'han acabat d'enfonsar. Un final emotiu per un gran llibre.

Imprescindible. Fins i tot hi ha una predicció sobre el premiat amb el Nobel de literatura d'aquest any. I l'ha encertat ¡¡¡¡

[Víctor Rufart · Rating 4 out of 5]

Veí de la Cloti, l'Estanis i l'Elvira, he sentit la seva realitat molt de prop