What do you think?
Rate this book
La gran família
Per què hi ha germans que s’assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no resol —i d’això se n’ocupa la literatura. La nova novel·la d’Antònia Carré-Pons segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.
Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.
Després d’excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l’adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l’amor que li inspiren els seus personatges.
Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.
Després d’excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l’adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l’amor que li inspiren els seus personatges.
- GenresFiction
192 pages, Paperback
Published November 25, 2024
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 72 reviews
Read
May 2, 2025m'ha agradat moltíssim, tot i la brevetat del llibre i dels capítols, deixa pinzellades molt interessants sobre les relacions familiars, les herències, els llegats i la malaltia
January 5, 2026
Llegir a l'Antònia Carré-Pons és un plaer i en tots els seus llibres escriu sobre la vida corrent, aquella que vivim totes les persones. Una, on hi ha bons moments i d'altres que són tot el contrari i ho fa de manera directa, anant al gra, sense contemplacions.
Aquesta és la història de dues germanes ben diferents, la Rateta i la Sió. Creixen en una casa on tot gira al voltant del negoci familiar, la carnisseria.
En els llibres, en les històries inventades i en l'Ojalà troben companyia perquè a la seva família sempre hi ha molta feina per fer i la clientela mana. Se senten soles, tot i estar sempre envoltades de gent.
La germana gran, la Rateta, des de petita, que sent vergonya i fàstic per tot el que té a veure amb els porcs, la sang, l'olor... i tot i que li costa, trenca amb el destí i el que s'espera d'ella. No continua amb el negoci familiar, va a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. D'altra banda, la Sió, malgrat les dificultats per tirar endavant, continua amb el llegat de la xarcuteria. La Sió gaudeix viatjant per tot el món i només pensa a planificar el següent viatge.
Es fan grans i cadascuna fa el seu camí, però quan a la germana petita li diagnostiquen càncer, això les apropa. La mort de la mare també les aproxima.
A la seva família, aquesta malaltia ha afectat totes les dones i han hagut de conviure-hi, acceptar els canvis, gestionar les petjades que deixa i batallar-la.
La Rateta ja el té superat i es converteix en un gran suport per la germana petita. Gaudeixen dels petits moments, d'un brindis amb cava al voltant d'una taula plena, d'una sobretaula amb jocs de cartes i celebren el dia a dia. La Sió pren consciència que li queda poc temps de vida i ho deixa tot lligat per poder-se'n anar d'una manera fàcil.
Una obra que explora els vincles familiars, la nostàlgia, el pas a la vida adulta, la malaltia i la pèrdua.
"No ho hauria dit mai, que en un moment com aquest pogués sentir la felicitat a tocar dels dits. I és gràcies a tots ells. Anar-se'n és més fàcil del que sembla amb una família així".
"La gran família. La va pintar l'any que vaig néixer, goita tu. Quan era joveneta m'agradava. Ara em fa una mica de por. Em sembla un ocell trist, amb el bec enfocat al fons del mar, i tot és tan gris i la família no és enlloc. És un ocell que té família, però que se sent sol al món, com nosaltres quan érem petites, ¿oi, Rateta? És com si volés cap a la mort, l'ocell. Mira-li les potes, estan desesperades".
Aquesta és la història de dues germanes ben diferents, la Rateta i la Sió. Creixen en una casa on tot gira al voltant del negoci familiar, la carnisseria.
En els llibres, en les històries inventades i en l'Ojalà troben companyia perquè a la seva família sempre hi ha molta feina per fer i la clientela mana. Se senten soles, tot i estar sempre envoltades de gent.
La germana gran, la Rateta, des de petita, que sent vergonya i fàstic per tot el que té a veure amb els porcs, la sang, l'olor... i tot i que li costa, trenca amb el destí i el que s'espera d'ella. No continua amb el negoci familiar, va a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. D'altra banda, la Sió, malgrat les dificultats per tirar endavant, continua amb el llegat de la xarcuteria. La Sió gaudeix viatjant per tot el món i només pensa a planificar el següent viatge.
Es fan grans i cadascuna fa el seu camí, però quan a la germana petita li diagnostiquen càncer, això les apropa. La mort de la mare també les aproxima.
A la seva família, aquesta malaltia ha afectat totes les dones i han hagut de conviure-hi, acceptar els canvis, gestionar les petjades que deixa i batallar-la.
La Rateta ja el té superat i es converteix en un gran suport per la germana petita. Gaudeixen dels petits moments, d'un brindis amb cava al voltant d'una taula plena, d'una sobretaula amb jocs de cartes i celebren el dia a dia. La Sió pren consciència que li queda poc temps de vida i ho deixa tot lligat per poder-se'n anar d'una manera fàcil.
Una obra que explora els vincles familiars, la nostàlgia, el pas a la vida adulta, la malaltia i la pèrdua.
"No ho hauria dit mai, que en un moment com aquest pogués sentir la felicitat a tocar dels dits. I és gràcies a tots ells. Anar-se'n és més fàcil del que sembla amb una família així".
"La gran família. La va pintar l'any que vaig néixer, goita tu. Quan era joveneta m'agradava. Ara em fa una mica de por. Em sembla un ocell trist, amb el bec enfocat al fons del mar, i tot és tan gris i la família no és enlloc. És un ocell que té família, però que se sent sol al món, com nosaltres quan érem petites, ¿oi, Rateta? És com si volés cap a la mort, l'ocell. Mira-li les potes, estan desesperades".
April 30, 2025
ai noies crec que m'ha encantat! a més a mi em funciona molt mica de negoci familiar i si és una carnisseria, més, perquè últimament a prop meu estan tancant molts negocis familiars i a casa ho vivim com si fos la mort d'algú. quan va tancar can cerilles hi vam haver d'anar quatre dies seguits a comprar secallones i llangonissa perquè no érem capaços d'imaginar-nos una vida sense LA LLANGONISSA DE CAN CERILLES; buenu, i quan va tancar can padrós, la drogueria per excel·lència de manlleu, això sí que va ser un daltabaix, on comprarem ara els productes de neteja a granel????? no ho sé noies, em sap molt greu cada vegada que tanca una botiga de tota la vida, sento que es mor una part de poble, de germanor, però suposo que no hi podem fer massa res. en fi, llegiu-vos-el i cuideu-vos, feu el favor!
May 22, 2026
Potser és perquè em trobo en un moment similar de la vida, he connectat moltíssim amb la història i ha estat com una abraçada. Ha sabut trobar la part bonica dels moments difícils.
December 5, 2025
n mesperava k fos un llibre casi sencer parlant del cancer pensava k seria més de la carniceria i del negoci familiar, però mha agradat encara k n es gens un tema k m soli agradar o interessar, lautora passa a ser d les que més minteressen del panorama cat
September 28, 2025
Que les germanes compartim herències genètiques és indiscutible però és de les herències emocionals que ens parla l'autora en aquests novel·la que he gaudit de principi a fi.
La Rateta i la Sió nasqueren en el sí d'una cansaladeria, literalment.
La botiga, el mandongo, els porcs, la sang....tota la seva infantesa va girar entorn a una família massa atrafegada per dedicar gaires estones a les nenes.
"VIVIEN AMB EL FRED FICAT ALS OSSOS I NO PASSAVA RES".
El destí semblava escrit per ambdues. El negoci familiar hauria estat el seu futur si no fos perquè la Rateta va decidir trencar amb els patrons i anar a la universitat.
Fou la Sió qui és quedà despatxant botifarres, al costat de la família.
Així, cada germana segueix el seu camí i és la malaltia que afecta al totes les dones de la família que les unirà més estretament.
La malaltia no ha fet una excepció amb elles.
Una amb millor pronòstic que l'altra es faran costat en temps difícils i es diran el què van callar de petites.
"RECORDES ALLÓ QUE ENS DEIA LA MAMA QUAN EREM PETITES? NINGÚ NO ET PREGUNTARÀ MAI QUANTA ESTONA HAS TRIGAT A FER UNA COSA , NOMÉS ET DIRAN SI ESTÀ BEN FETA O MAL FETA "
Un retrat familiar molt molt tendre tot i no rebossar de mostres d'afecte.
Fidelitat, honradesa, constància, austeritat , amabilitat, confiança, realisme i solidaritat.
La Rateta i la Sió nasqueren en el sí d'una cansaladeria, literalment.
La botiga, el mandongo, els porcs, la sang....tota la seva infantesa va girar entorn a una família massa atrafegada per dedicar gaires estones a les nenes.
"VIVIEN AMB EL FRED FICAT ALS OSSOS I NO PASSAVA RES".
El destí semblava escrit per ambdues. El negoci familiar hauria estat el seu futur si no fos perquè la Rateta va decidir trencar amb els patrons i anar a la universitat.
Fou la Sió qui és quedà despatxant botifarres, al costat de la família.
Així, cada germana segueix el seu camí i és la malaltia que afecta al totes les dones de la família que les unirà més estretament.
La malaltia no ha fet una excepció amb elles.
Una amb millor pronòstic que l'altra es faran costat en temps difícils i es diran el què van callar de petites.
"RECORDES ALLÓ QUE ENS DEIA LA MAMA QUAN EREM PETITES? NINGÚ NO ET PREGUNTARÀ MAI QUANTA ESTONA HAS TRIGAT A FER UNA COSA , NOMÉS ET DIRAN SI ESTÀ BEN FETA O MAL FETA "
Un retrat familiar molt molt tendre tot i no rebossar de mostres d'afecte.
Fidelitat, honradesa, constància, austeritat , amabilitat, confiança, realisme i solidaritat.
May 13, 2026
No m'esperava que aquest llibre fos així, però m'ha encantat de principi a fi. Parla molt des càncer, sí; però també de sa família, de s'herència, de ses relacions, de tot de temes quotidians que mos toquen a totes de ben aprop. L'he sentit com una abraçada. M'haurieu d'haver vist plorant quan l'he acabat as metro... quin final tan intens i ben fet. MOLT recomanat!
Clarament una vegada més sa meua al·lota perfecta mai s'equivoca i va encertar de ple amb aquest llibre que he devorat aquestos tres dies de rampell literari sense mòbil.
Clarament una vegada més sa meua al·lota perfecta mai s'equivoca i va encertar de ple amb aquest llibre que he devorat aquestos tres dies de rampell literari sense mòbil.
July 17, 2025
hi ha hemorràgies que ragen i ragen, vessen per cada afluent barnissant cada comiat perquè quan sani, la crosta romangui i sigui la marca de guerra de qui et va acompanyar des de la primera gota fins que t'has diluït tant amb l'aigua salada que deixa de ser la teva sang
va de sang, ferida, genètica, medicina, viatges i sobretot de germanes malaltes
va de sang, ferida, genètica, medicina, viatges i sobretot de germanes malaltes
October 7, 2025
“Era massa jove, no podia entendre que el que ella considerava inconsciència era instint de supervivència. Instint de supervivència i prou. Ara sap per experiència que viure amb por és començar a morir (…).”
January 8, 2026
He començat el 2026 plorant dins un avió, m'ha agradat molt.
January 18, 2026
Aquesta és una història dura però, per desgràcia, molt realista i viscuda per molts. M'ha agradat molt com està escrita.
May 4, 2026
Se m'ha quedat curt... M'hagués agradat saber més sobre la història de les germanes al llarg dels anys.
April 5, 2026
la tercera (i última) part molt top
March 22, 2026
És un llibre que tracta la mort, la vida i la malaltia amb molta delicadesa.
Es celebra la vida i es parla sense por sobre els comiats i els últims dies. M’he anotat reflexions i converses entre personatges que em ressonaven amb la meva història i la meva família.
La major part del contingut m’ha agradat, ara bé, també m’ha semblat que mancava un fil conductor, i uns esdeveniments narrats per ordre i tot més endreçat. M’ha generat força dificultats, en alguns capítols, contextualitzar quin personatge estava narrant la història. Apareixia un paràgraf en el que es llegia el pensament d’alguna persona, i costava esbrinar de qui era i amb qui interactuava posteriorment, ja que no s’especificaven els noms de les persones.
Arrel d’això, no he connectat amb els personatges ni els he pogut ubicar bé en el genograma de la família, fins gaire bé al final. M’ha faltat una bona descripció de la família i una evolució dels personatges. O potser l’autora no ho ha considerat necessari, sinó narrar i narrar per descriure els vincles de la família ja és l’objectiu.
Hi ha algun capítol, pocs, que per mi han sigut innecessaris i feixucs i altres extremadament bonics i ben descrits.
Això m’ha generat que no m’enganxes ràpid i que hi haguéssin alguns paràgrafs que m’he hagut de rellegir.
Tanmateix, el contingut és molt potent i aporta una visió dolça del final de vida. Així doncs, per mi, un llibre agredolç, com la vida mateixa.
Es celebra la vida i es parla sense por sobre els comiats i els últims dies. M’he anotat reflexions i converses entre personatges que em ressonaven amb la meva història i la meva família.
La major part del contingut m’ha agradat, ara bé, també m’ha semblat que mancava un fil conductor, i uns esdeveniments narrats per ordre i tot més endreçat. M’ha generat força dificultats, en alguns capítols, contextualitzar quin personatge estava narrant la història. Apareixia un paràgraf en el que es llegia el pensament d’alguna persona, i costava esbrinar de qui era i amb qui interactuava posteriorment, ja que no s’especificaven els noms de les persones.
Arrel d’això, no he connectat amb els personatges ni els he pogut ubicar bé en el genograma de la família, fins gaire bé al final. M’ha faltat una bona descripció de la família i una evolució dels personatges. O potser l’autora no ho ha considerat necessari, sinó narrar i narrar per descriure els vincles de la família ja és l’objectiu.
Hi ha algun capítol, pocs, que per mi han sigut innecessaris i feixucs i altres extremadament bonics i ben descrits.
Això m’ha generat que no m’enganxes ràpid i que hi haguéssin alguns paràgrafs que m’he hagut de rellegir.
Tanmateix, el contingut és molt potent i aporta una visió dolça del final de vida. Així doncs, per mi, un llibre agredolç, com la vida mateixa.
October 19, 2025
Novel·la breu amb tres parts ben distintes. En la primera part es narra la infància de dues germanes, la Montserrat i la Sió que creixen dins la carnisseria de la seva família, des de el punt de vista de la Montserrat. En la descripció de les vivències de la nena es barregen la innocència i la crueltat. Hi ha detalls molt vius sobre l'ambient de la carnisseria: Sang, piles de carn i el patiment dels animals que inquieten la nena. Després hi ha un salt de temps, i ens trobem en una conferència d'història medieval en que participa la Montserrat adulta mentre es recupera d'un càncer. La tercera part tracta de les malalties i les morts dins la família.
M'ha encantat la primera part, i també m'ha impactat la descripció dels processos de malaltia i de mort. D'altra banda trobo que l'encant inicial es perd quan la família imperfecta de la primera part es converteix en una mena de família exemplar, on tothom sap enfrontar la mort amb serenitat i saviesa, i les relacions entre tots els membres son perfectes. A part d'això, potser la novel·la guanyaria amb unes pàgines més on es desenvoluparia millor l'evolució de la relació entre les germanes i les decisions vitals que han pres.
L'estil d'escriptura amb salts en el temps i descripció d'episodis diferents una mica inconnexos, m'ha agradat molt. En general és una novel·la impactant que es llegeix ràpid. Una grata sorpresa.
M'ha encantat la primera part, i també m'ha impactat la descripció dels processos de malaltia i de mort. D'altra banda trobo que l'encant inicial es perd quan la família imperfecta de la primera part es converteix en una mena de família exemplar, on tothom sap enfrontar la mort amb serenitat i saviesa, i les relacions entre tots els membres son perfectes. A part d'això, potser la novel·la guanyaria amb unes pàgines més on es desenvoluparia millor l'evolució de la relació entre les germanes i les decisions vitals que han pres.
L'estil d'escriptura amb salts en el temps i descripció d'episodis diferents una mica inconnexos, m'ha agradat molt. En general és una novel·la impactant que es llegeix ràpid. Una grata sorpresa.
December 27, 2025
Comences a llegir i entres a poc a poc a la vida de la Sió i la Rateta, petites. Juguen, corren, somien, parlen... Entre el terrat, el carrer i la cansaladeria. Escenes quotidianes, relacions familiars.
Es fan grans, la Rateta estudia i marxa. La Sió continua a la botiga. Amb cada pàgina t'apropes a la Rateta, amb cada paraula entens més a la Sió.
La malaltia les uneix, les fa retrobar. La mort i la vida. Compartir instants i recordar.
Aquest llibre ha estat un viatge bonic, trist i tendre, d'aquells que inspiren, que remouen, que et connecten amb les teves experiències. A vegades sembla que els llibres et trobem en el moment que ho necessites i amb aquest ha estat així.
Es fan grans, la Rateta estudia i marxa. La Sió continua a la botiga. Amb cada pàgina t'apropes a la Rateta, amb cada paraula entens més a la Sió.
La malaltia les uneix, les fa retrobar. La mort i la vida. Compartir instants i recordar.
Aquest llibre ha estat un viatge bonic, trist i tendre, d'aquells que inspiren, que remouen, que et connecten amb les teves experiències. A vegades sembla que els llibres et trobem en el moment que ho necessites i amb aquest ha estat així.
May 31, 2025
Aixi hauríem de viure tots la mort, com una part de la vida. No es un final, es una continuació. Mha encantat, es precios i imperfecte i mha encantat moltissim. I, des de la perspectiva de la filologia catalana, el personatge de la Rateta és brutal i les xerrades que fa son increíbles, he pensat que tan de bo tenir-la de professora hahah.
Molt molt molt bonic, gràcies Maria per la recomanació!!! Tothom a llegir-lo que es deixa llegir fàcil🫵🏻🫵🏻🫵🏻🫵🏻
Molt molt molt bonic, gràcies Maria per la recomanació!!! Tothom a llegir-lo que es deixa llegir fàcil🫵🏻🫵🏻🫵🏻🫵🏻
October 21, 2025
En aquesta novel·la, Antònia Carré-Pons deixa de banda el seu peculiar humor per oferir-nos la història de dues germanes que a mida que es fan gran es van unint més i més. M’ha fet plorar, tot i que l’autora tracta amb molta delicadesa i sense gens de dramatismes temes vinculats a la malaltia, família, el pes de la procedència… És una història molt simple, però Carré-Pons l’omple de grandesa, de vida.
April 29, 2026
Una novel·la íntima i entranyable. Una història preciosa entre dues germanes, sobre com de diferents han sigut des de petites, sobre com entomen els llegats familiars i com cadascuna d’elles fa el que pot amb les circumstàncies que la vida li posa al davant. Admirable la tendresa i delicadesa amb la que parla de la malaltia i la mort. Magistral la visió del cos de la dona en la medicina medieval, una reivindicació actualment també molt necessària.
October 25, 2025
L’Antònia Carré-Pons descriu la realitat familiar de dues germanes, la Rateta i la Sió, amb dolçor, senzillesa i calma. Una lectura sense grans cops de cor, sense excessiu “glow” i amb la proximitat confortable d’una tarda de gairebé novembre amb un tè calent a les mans.
May 2, 2025
"...de tant en tant cometia l'error de pensar: aquesta vegada no et passarà res, vinga, Rateta, que tu pots. El cert és que no puc. M'arrossego per la vida, per l'habitació. Em desplomo al llit, soc un pes mort."
May 28, 2025
Vaig nèixer en una família que tenia un negoci familiar creat pel meu padrí, que va seguir el meu pare i que durant un temps van seguir els meus dos germans. De fet, sóc la única que no el va seguir, i poser per aquest fet he connectat molt amb la història que ens explica aquest llibre.
"La gran família" de l'Antònia Carré-Pons, publicada per Club Editor. La novel·la ens narra la història de dues germanes, la Rateta i la Sió, nascudes en una cansaladeria, que prenen camins vitals molt diferents: mentre la Rateta es converteix en una acadèmica medievalista, la Sió es queda al negoci familiar. La narració ens va mostrant diferent moment de la vida de les germanes, des de la seva infància marcada pel negoci familiar, una adolescència on cadascuna empren el seu propi camí, fins a la malaltia que afecta només a les dones de la família i que les tornarà a uni després d'anys de distancia.
Amb un estil narratiu senzill i directe, l'autora aborda temes profunds com les relacions familiars, la malaltia i la pròpia identitat. Un dels aspectes que més m'han agradat es que mostra la complexitat de les relacions familiars sense caure en sentimentalismes, ni en massa tragèdia, sinó que les fa properes i autèntiques i té les creus.
Una novel·la que mostra un passat sense idealitzar-ho, una realitat complicada com ho són els negocis familiars que t'han canviat per a subsistir i un bonic homenatge a una part de la nostra història de comerços locals i de proximitat que tan dificil ho tenen
És una lectura recomanada per a aquells interessats en narratives familiars i en la reflexió sobre les herències emocionals i biològiques..
"La gran família" de l'Antònia Carré-Pons, publicada per Club Editor. La novel·la ens narra la història de dues germanes, la Rateta i la Sió, nascudes en una cansaladeria, que prenen camins vitals molt diferents: mentre la Rateta es converteix en una acadèmica medievalista, la Sió es queda al negoci familiar. La narració ens va mostrant diferent moment de la vida de les germanes, des de la seva infància marcada pel negoci familiar, una adolescència on cadascuna empren el seu propi camí, fins a la malaltia que afecta només a les dones de la família i que les tornarà a uni després d'anys de distancia.
Amb un estil narratiu senzill i directe, l'autora aborda temes profunds com les relacions familiars, la malaltia i la pròpia identitat. Un dels aspectes que més m'han agradat es que mostra la complexitat de les relacions familiars sense caure en sentimentalismes, ni en massa tragèdia, sinó que les fa properes i autèntiques i té les creus.
Una novel·la que mostra un passat sense idealitzar-ho, una realitat complicada com ho són els negocis familiars que t'han canviat per a subsistir i un bonic homenatge a una part de la nostra història de comerços locals i de proximitat que tan dificil ho tenen
És una lectura recomanada per a aquells interessats en narratives familiars i en la reflexió sobre les herències emocionals i biològiques..
May 17, 2026
He gaudit i plorat. Quina meravella de llibre. Una història propera, bonica i dura a parts iguals.
Els capítols curts i els canvis de temps només fan que no puguis deixar de llegir.
Els capítols curts i els canvis de temps només fan que no puguis deixar de llegir.
May 7, 2026
És la primera novel·la llegida de l’Antònia Carré, però sembla que es pot entendre la seva manera de veure el món en la manera en com descriu i desenvolupa l’argument del llibre. Una trama que fa avançar una trajectòria familiar, i concretament la relació de dues germanes, i que ho fa amb especial atenció a què senten en diferents moments de la seva vida i allò que els va passant.
L’autora, a través de capítols concisos i curts, però profunds i significatius, escriu una història amb ritme i sentiment que val molt la pena de llegir.
L’autora, a través de capítols concisos i curts, però profunds i significatius, escriu una història amb ritme i sentiment que val molt la pena de llegir.
June 15, 2026
Aquest llibre és com una abraçada que perdura en el temps.
Amic invisible d’Aspàsia ben resultón. M’ha costat posar-m’hi per exàmens i TFGs i presentacions però overall bastant guai.
Amic invisible d’Aspàsia ben resultón. M’ha costat posar-m’hi per exàmens i TFGs i presentacions però overall bastant guai.
May 13, 2026
les històries famíliars i intergeneracionals sempre son un encert
April 27, 2026
La tercera part m’ha fet plorar :’)
December 5, 2025
Un llibre repartit en tres parts. de les quals, per mi, la tercera és la millor. Parla dels vincles i de la mort amb un llenguatge totalment despullat de qualsevol sentiment o emoció; a mi se m'ha fet estrany.
Fa dos dies que l'he acabat i encara no sé quina opinió em genera. He trobat algunes escenes genials i d'altres sobreres. Algunes parts amb les que connectava i d'altres que les llegia des de fora la novel·la.
En resum, potser no hauria d'haver fet ressenya...
Fa dos dies que l'he acabat i encara no sé quina opinió em genera. He trobat algunes escenes genials i d'altres sobreres. Algunes parts amb les que connectava i d'altres que les llegia des de fora la novel·la.
En resum, potser no hauria d'haver fet ressenya...
Displaying 1 - 30 of 72 reviews