Per què hi ha germans que s’assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no resol —i d’això se n’ocupa la literatura. La nova novel·la d’Antònia Carré-Pons segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món. Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família. Després d’excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l’adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l’amor que li inspiren els seus personatges.
m'ha agradat moltíssim, tot i la brevetat del llibre i dels capítols, deixa pinzellades molt interessants sobre les relacions familiars, les herències, els llegats i la malaltia
ai noies crec que m'ha encantat! a més a mi em funciona molt mica de negoci familiar i si és una carnisseria, més, perquè últimament a prop meu estan tancant molts negocis familiars i a casa ho vivim com si fos la mort d'algú. quan va tancar can cerilles hi vam haver d'anar quatre dies seguits a comprar secallones i llangonissa perquè no érem capaços d'imaginar-nos una vida sense LA LLANGONISSA DE CAN CERILLES; buenu, i quan va tancar can padrós, la drogueria per excel·lència de manlleu, això sí que va ser un daltabaix, on comprarem ara els productes de neteja a granel????? no ho sé noies, em sap molt greu cada vegada que tanca una botiga de tota la vida, sento que es mor una part de poble, de germanor, però suposo que no hi podem fer massa res. en fi, llegiu-vos-el i cuideu-vos, feu el favor!
Llegir a l'Antònia Carré-Pons és un plaer i en tots els seus llibres escriu sobre la vida corrent, aquella que vivim totes les persones. Una, on hi ha bons moments i d'altres que són tot el contrari i ho fa de manera directa, anant al gra, sense contemplacions.
Aquesta és la història de dues germanes ben diferents, la Rateta i la Sió. Creixen en una casa on tot gira al voltant del negoci familiar, la carnisseria.
En els llibres, en les històries inventades i en l'Ojalà troben companyia perquè a la seva família sempre hi ha molta feina per fer i la clientela mana. Se senten soles, tot i estar sempre envoltades de gent.
La germana gran, la Rateta, des de petita, que sent vergonya i fàstic per tot el que té a veure amb els porcs, la sang, l'olor... i tot i que li costa, trenca amb el destí i el que s'espera d'ella. No continua amb el negoci familiar, va a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. D'altra banda, la Sió, malgrat les dificultats per tirar endavant, continua amb el llegat de la xarcuteria. La Sió gaudeix viatjant per tot el món i només pensa a planificar el següent viatge.
Es fan grans i cadascuna fa el seu camí, però quan a la germana petita li diagnostiquen càncer, això les apropa. La mort de la mare també les aproxima.
A la seva família, aquesta malaltia ha afectat totes les dones i han hagut de conviure-hi, acceptar els canvis, gestionar les petjades que deixa i batallar-la.
La Rateta ja el té superat i es converteix en un gran suport per la germana petita. Gaudeixen dels petits moments, d'un brindis amb cava al voltant d'una taula plena, d'una sobretaula amb jocs de cartes i celebren el dia a dia. La Sió pren consciència que li queda poc temps de vida i ho deixa tot lligat per poder-se'n anar d'una manera fàcil.
Una obra que explora els vincles familiars, la nostàlgia, el pas a la vida adulta, la malaltia i la pèrdua.
"No ho hauria dit mai, que en un moment com aquest pogués sentir la felicitat a tocar dels dits. I és gràcies a tots ells. Anar-se'n és més fàcil del que sembla amb una família així".
"La gran família. La va pintar l'any que vaig néixer, goita tu. Quan era joveneta m'agradava. Ara em fa una mica de por. Em sembla un ocell trist, amb el bec enfocat al fons del mar, i tot és tan gris i la família no és enlloc. És un ocell que té família, però que se sent sol al món, com nosaltres quan érem petites, ¿oi, Rateta? És com si volés cap a la mort, l'ocell. Mira-li les potes, estan desesperades".
n mesperava k fos un llibre casi sencer parlant del cancer pensava k seria més de la carniceria i del negoci familiar, però mha agradat encara k n es gens un tema k m soli agradar o interessar, lautora passa a ser d les que més minteressen del panorama cat
Que les germanes compartim herències genètiques és indiscutible però és de les herències emocionals que ens parla l'autora en aquests novel·la que he gaudit de principi a fi.
La Rateta i la Sió nasqueren en el sí d'una cansaladeria, literalment.
La botiga, el mandongo, els porcs, la sang....tota la seva infantesa va girar entorn a una família massa atrafegada per dedicar gaires estones a les nenes.
"VIVIEN AMB EL FRED FICAT ALS OSSOS I NO PASSAVA RES".
El destí semblava escrit per ambdues. El negoci familiar hauria estat el seu futur si no fos perquè la Rateta va decidir trencar amb els patrons i anar a la universitat. Fou la Sió qui és quedà despatxant botifarres, al costat de la família.
Així, cada germana segueix el seu camí i és la malaltia que afecta al totes les dones de la família que les unirà més estretament.
La malaltia no ha fet una excepció amb elles. Una amb millor pronòstic que l'altra es faran costat en temps difícils i es diran el què van callar de petites.
"RECORDES ALLÓ QUE ENS DEIA LA MAMA QUAN EREM PETITES? NINGÚ NO ET PREGUNTARÀ MAI QUANTA ESTONA HAS TRIGAT A FER UNA COSA , NOMÉS ET DIRAN SI ESTÀ BEN FETA O MAL FETA "
Un retrat familiar molt molt tendre tot i no rebossar de mostres d'afecte.
Fidelitat, honradesa, constància, austeritat , amabilitat, confiança, realisme i solidaritat.
hi ha hemorràgies que ragen i ragen, vessen per cada afluent barnissant cada comiat perquè quan sani, la crosta romangui i sigui la marca de guerra de qui et va acompanyar des de la primera gota fins que t'has diluït tant amb l'aigua salada que deixa de ser la teva sang
va de sang, ferida, genètica, medicina, viatges i sobretot de germanes malaltes
“Era massa jove, no podia entendre que el que ella considerava inconsciència era instint de supervivència. Instint de supervivència i prou. Ara sap per experiència que viure amb por és començar a morir (…).”
Novel·la breu amb tres parts ben distintes. En la primera part es narra la infància de dues germanes, la Montserrat i la Sió que creixen dins la carnisseria de la seva família, des de el punt de vista de la Montserrat. En la descripció de les vivències de la nena es barregen la innocència i la crueltat. Hi ha detalls molt vius sobre l'ambient de la carnisseria: Sang, piles de carn i el patiment dels animals que inquieten la nena. Després hi ha un salt de temps, i ens trobem en una conferència d'història medieval en que participa la Montserrat adulta mentre es recupera d'un càncer. La tercera part tracta de les malalties i les morts dins la família.
M'ha encantat la primera part, i també m'ha impactat la descripció dels processos de malaltia i de mort. D'altra banda trobo que l'encant inicial es perd quan la família imperfecta de la primera part es converteix en una mena de família exemplar, on tothom sap enfrontar la mort amb serenitat i saviesa, i les relacions entre tots els membres son perfectes. A part d'això, potser la novel·la guanyaria amb unes pàgines més on es desenvoluparia millor l'evolució de la relació entre les germanes i les decisions vitals que han pres.
L'estil d'escriptura amb salts en el temps i descripció d'episodis diferents una mica inconnexos, m'ha agradat molt. En general és una novel·la impactant que es llegeix ràpid. Una grata sorpresa.
Comences a llegir i entres a poc a poc a la vida de la Sió i la Rateta, petites. Juguen, corren, somien, parlen... Entre el terrat, el carrer i la cansaladeria. Escenes quotidianes, relacions familiars.
Es fan grans, la Rateta estudia i marxa. La Sió continua a la botiga. Amb cada pàgina t'apropes a la Rateta, amb cada paraula entens més a la Sió. La malaltia les uneix, les fa retrobar. La mort i la vida. Compartir instants i recordar.
Aquest llibre ha estat un viatge bonic, trist i tendre, d'aquells que inspiren, que remouen, que et connecten amb les teves experiències. A vegades sembla que els llibres et trobem en el moment que ho necessites i amb aquest ha estat així.
Aixi hauríem de viure tots la mort, com una part de la vida. No es un final, es una continuació. Mha encantat, es precios i imperfecte i mha encantat moltissim. I, des de la perspectiva de la filologia catalana, el personatge de la Rateta és brutal i les xerrades que fa son increíbles, he pensat que tan de bo tenir-la de professora hahah. Molt molt molt bonic, gràcies Maria per la recomanació!!! Tothom a llegir-lo que es deixa llegir fàcil🫵🏻🫵🏻🫵🏻🫵🏻
En aquesta novel·la, Antònia Carré-Pons deixa de banda el seu peculiar humor per oferir-nos la història de dues germanes que a mida que es fan gran es van unint més i més. M’ha fet plorar, tot i que l’autora tracta amb molta delicadesa i sense gens de dramatismes temes vinculats a la malaltia, família, el pes de la procedència… És una història molt simple, però Carré-Pons l’omple de grandesa, de vida.
L’Antònia Carré-Pons descriu la realitat familiar de dues germanes, la Rateta i la Sió, amb dolçor, senzillesa i calma. Una lectura sense grans cops de cor, sense excessiu “glow” i amb la proximitat confortable d’una tarda de gairebé novembre amb un tè calent a les mans.
"...de tant en tant cometia l'error de pensar: aquesta vegada no et passarà res, vinga, Rateta, que tu pots. El cert és que no puc. M'arrossego per la vida, per l'habitació. Em desplomo al llit, soc un pes mort."
Vaig nèixer en una família que tenia un negoci familiar creat pel meu padrí, que va seguir el meu pare i que durant un temps van seguir els meus dos germans. De fet, sóc la única que no el va seguir, i poser per aquest fet he connectat molt amb la història que ens explica aquest llibre. "La gran família" de l'Antònia Carré-Pons, publicada per Club Editor. La novel·la ens narra la història de dues germanes, la Rateta i la Sió, nascudes en una cansaladeria, que prenen camins vitals molt diferents: mentre la Rateta es converteix en una acadèmica medievalista, la Sió es queda al negoci familiar. La narració ens va mostrant diferent moment de la vida de les germanes, des de la seva infància marcada pel negoci familiar, una adolescència on cadascuna empren el seu propi camí, fins a la malaltia que afecta només a les dones de la família i que les tornarà a uni després d'anys de distancia. Amb un estil narratiu senzill i directe, l'autora aborda temes profunds com les relacions familiars, la malaltia i la pròpia identitat. Un dels aspectes que més m'han agradat es que mostra la complexitat de les relacions familiars sense caure en sentimentalismes, ni en massa tragèdia, sinó que les fa properes i autèntiques i té les creus. Una novel·la que mostra un passat sense idealitzar-ho, una realitat complicada com ho són els negocis familiars que t'han canviat per a subsistir i un bonic homenatge a una part de la nostra història de comerços locals i de proximitat que tan dificil ho tenen És una lectura recomanada per a aquells interessats en narratives familiars i en la reflexió sobre les herències emocionals i biològiques..
La gran família ens explica la vida de dues germanes, la Rateta i la Sió, que creixen dins una carnisseria familiar però que acaben prenent camins vitals molt diferents. Una s’allunya del negoci i es converteix en medievalista, l’altra s’hi queda per seguir la tradició familiar. Vides molt diferents, decisions diferents… però hi ha un fet que uneix les tres generacions de dones, una malaltia. CAdascuna d'elles la viu de manera molt diferent. Seguirem els camins de les dues germanes des de la infància fins al la maduresa.
Es una història bonica i tendra, tot i parlar de la malaltia. Ho fa d'un manera molt considerada i mostrant els punts de vista de les tres generacions. Quan vaig llegir la sinopsi em va fer gràcia el nom de la protagonista 😉. Hi ha hagut algunes de les escenes que se m'han fet feixugues perquè una de les protagonistes parla de fets històrics.
Llegint alguna entrevista de l'autora, he sabut que de petita també vivia en un negoci familiar de carnisseria, i que ella com una de les protagonistes, va decidir canviar de rumb.
D'aquelles històries que comencen lleugeres, amb un fil narratiu fàcil de seguir, tanmateix, amb la capacitat de remoure. La història es presenta de manera viva i canviant, reflectint el pas del temps amb cada capítol.
La gran família, el viatge vital de dues germanes, la Rateta i la Sió. Des de la seva infància a Can Vidal, la botiga de la família, amb relats frescos i ràpids. Passant per la vida professional de la Montserrat, amb les seves conferències i els aprenentatges que jo n'he pogut extreure. Per acabar tornant a la família, aquella estabilitat que si es manté i es cuida sempre hi és.
Les complicacions de la vida, les desgràcies i les alegries, les connexions amb els que t'estimes i el fet de compartir amb els de casa. Tot això queda gravat en les pàgines d'aquesta auca moderna.
Un relat que et permet sentir-te part de la família Vidal, viure dins la seva quotidianitat i sentir les preocupacions, reflexions i, per sobre de tot, l'amor de cada un dels seus personatges.
Em va agradar molt ella a la presentació del llibre, com en parlava. En canvi, el llibre, l’he trobat diferent segons les parts. Està dividit en tres: la primera m’ha agradat nolt, la segona una mica forçada perquè és com un parèntesi del llibre on parla massa de la seva feina, discursos medievals, que et despisten de la trama; i aquest personatge secundari que crea per poder donar peu a totes les converses-reflexions que són interessants però que després s’acaba abruptament per donar pas a la tercera part que se m’ha fer avorrida; tot i el dinal preciós del llibre.
Història entranyable que es centra en la vida de dues germanes: La Sió i la Rateta, desde la seva infantesa fins a la seva vellessa. M'ha encantat la prosa directe i tendre de la autora. La història toca molts temes vitals, desde l'important que és tenir algú a qui anomenar familia que t'acompanyi a la teva vida, algú amb qui tens una complicitat plena, fins a temes com la malaltia, la mort, les eleccions que fas durant tota la vida. Un relat que m'ha agradat molt!!
Un llibre repartit en tres parts. de les quals, per mi, la tercera és la millor. Parla dels vincles i de la mort amb un llenguatge totalment despullat de qualsevol sentiment o emoció; a mi se m'ha fet estrany. Fa dos dies que l'he acabat i encara no sé quina opinió em genera. He trobat algunes escenes genials i d'altres sobreres. Algunes parts amb les que connectava i d'altres que les llegia des de fora la novel·la. En resum, potser no hauria d'haver fet ressenya...
A partir de capítols breus, amb canvis de narrador i amb salts temporals llegim la relació de dues germanes a llarg dels anys, i tot el que això comporta. Infantesa, família, enyorança i mort.
Preciós!!! En Max em va regalar aquest llibre i super encertat.❤️ + una de les germanes és medievalista i va a congressos, arxius i conferències… una mica com jo🤓📜
Igual me he quedado corta con la puntuación pero esque tenía ganas ya de acabarlo. Igual en parte es por el tema, que me deja con mal cuerpo. El caso es que, aparte de eso, creo que toca diferentes temas pero no acaba de profundizar en ellos...no sé, me esperaba otra cosa.
Começou bem, mas o diálogo foi ficando cada vez mais irrealista e as personagens mais planas. Também não percebi a razão de terem parado de haver episódios do passado, às tantas parecia só uma enumeração de acontecimentos super literais e meio desconexos ☹️
Me ha encantado, sobre todo porque tengo una hermana y tiene una manera de hablar de los lazos familiares muy real y bonita. Lo único malo los capítulos tan cortitos pero a veces el transcurso de las relaciones son eso.