La dona i el paisatge

by Stefan Zweig, Ramon Monton i Lara (translator)

El volum que teniu a les mans inclou dos relats que ens sedueixen: «La dona i el paisatge» i «El declivi d’un cor». El primer narra la història de passió i sentiments incontrolables entre un home i una dona desconeguts que es deixen arrossegar per les forces de la natura, en una espiral onírica en la qual es fa difícil destriar la realitat de la ficció. El segon és un relat estrany i extraordinari, en què el protagonista és posseït per un neguit creixent que el fa sentir-se abandonat i rebutjat per les dues persones que més estima i el condueix cap a un aïllament extrem. Els personatges de Zweig es debaten entre la raó i els sentiments.

Dues obres de caràcter intimista que ens captiven per la gran sensibilitat de l’autor a l’hora de representar les complexes relacions humanes i els temes existencials.

128 pages, Paperback

Published February 26, 2025

About the author

Stefan Zweig was one of the world's most famous writers during the 1920s and 1930s, especially in the U.S., South America, and Europe. He produced novels, plays, biographies, and journalist pieces. Among his most famous works are Beware of Pity, Letter from an Unknown Woman, and Mary, Queen of Scotland and the Isles. He and his second wife committed suicide in 1942.
Zweig studied in Austria, France, and Germany before settling in Salzburg in 1913. In 1934, driven into exile by the Nazis, he emigrated to England and then, in 1940, to Brazil by way of New York. Finding only growing loneliness and disillusionment in their new surroundings, he and his second wife committed suicide.
Zweig's interest in psychology and the teachings of Sigmund Freud led to his most characteristic work, the subtle portrayal of character. Zweig's essays include studies of Honoré de Balzac, Charles Dickens, and Fyodor Dostoevsky (Drei Meister, 1920; Three Masters) and of Friedrich Hölderlin, Heinrich von Kleist, and Friedrich Nietzsche (Der Kampf mit dem Dämon, 1925; Master Builders). He achieved popularity with Sternstunden der Menschheit (1928; The Tide of Fortune), five historical portraits in miniature. He wrote full-scale, intuitive rather than objective, biographies of the French statesman Joseph Fouché (1929), Mary Stuart (1935), and others. His stories include those in Verwirrung der Gefühle (1925; Conflicts). He also wrote a psychological novel, Ungeduld des Herzens (1938; Beware of Pity), and translated works of Charles Baudelaire, Paul Verlaine, and Emile Verhaeren.
Most recently, his works provided the inspiration for 2014 film The Grand Budapest Hotel.

Reviews

[V · Rating 1 out of 5]

Com a dona, se m'ha fet difícil de llegir, ha envellit molt malament. A l'edició li faltaria afegir un pròleg per contextualitzar i una sinopsi menys glorificada.

[Àngela · Rating 1 out of 5]

- “La dona i el paisatge”: He intentat gaudir de l’experiència extrasensorial del protagonista (semblava que havia de ser fàcil, atès que en el moment de la lectura estava en un moment climatològic semblant), però tot es torça en la manera que interactua amb la noia. M’ha resultat prou confós i desagradable.

- “El declivi d’un cor”: No he pogut empatitzar menys amb el protagonista, el pare, referit com a “senyor gran”. L’home arriba a la conclusió de voler deixar de viure quan se sent “traït” per la seva filla, una noia de dinou anys que manté relacions sexuals. L’home perd el nord i castiga a la dona i la filla amb un mutisme absolut. Es queixa molt d’elles tot i que elles volen entendre’l i ajudar-lo, però ell no es deixa. Terrible.

[Laura Hugas Orpina · Rating 4 out of 5]

El primer conte (que dona nom al llibre) està bé, però l'he trobat confús: no acabava de saber si les coses passaven o se les imaginava el protagonista. En canvi, el segon ("El declivi d'un cor") és increïble, atrapa des del principi i gairebé fa que entris en el mateix espiral de donar voltes i voltes a les coses que el protagonista.

[Gemma Pi Martinez · Rating 1 out of 5]

Escriure aquesta ressenya escoltant un concert en directe des del rooftop de Viena m'apropa una mica més al Zweig que tant m'agrada, al món d'ahir que no puc parar de veure pels carrers d'aquesta impressionant ciutat.
És indubtable que Zweig té una prosa tan fluida i lleugera com cuidada. Pel que fa a aquesta llibre en concret... em sap greu que la paraula que em sorgeix d'entrada és, malgrat la seva prosa, decepció.
Pot ser no hauria estat així de crítica des d'una visió menys sensibilitzada d'anys enrere. I segurament s'ha de mirar a través de les ulleres de la comprensió amb el pas del temps, amb l'evolució de les relacions socials i especialment en relació al gènere. Però cap atenuant em serveix ja, cal fer una crítica fèrrima a aquesta creació per plomes masculines de la figura femenina desitjada. La dona com objecte de contemplació, més una nina de porcellana admirable que algú amb iniciativa, inquietuds i sobretot imperfeccions... A aquesta representació de l'ideal femení nauseabund que tant mal ha fet a la idea de feminitat al llarg de la història s'hi afegeix el fastigós trobament sensual entre el protagonista i la dona que resulta estar desproveïda de voluntat, doncs es troba en una mena de somni somnàmbula que l'ha portat a la cambra del protagonista per ser víctima del només té un nom: agressió.
Prossegueix aquest relat amb el declivi d'un cor. De nou , la dona com objecte a posseir, primer per un pare, després per un home que representa que li ha pres al primer a través del sexe, el qual la converteix en digna de tot un reguitzell d'improperis i d'insults.
Pot ser aviat trobaré algun altre llibre de Zweig per reconciliar-me amb aquest autor que tant m'ha deiltat en altres registres.