"Fer el cor fort" és una expressió que les dones han sentit i fer servir des de fa moltes generacions. L'han rebut com una consigna i l'han transmès a les filles. Aquesta novel·la arranca als anys 50 quan una jove Teresa queda embarassada sense voler-ho i decideix ser mare soltera. L'anirem seguint mentre crea una família i acaba sent un referent per a les generacions posteriors. És la història d'una dona que ja no pot més.
Li vam regalar aquesta novel·la a la meva mare pel seu aniversari. Cada vegada que la veia llegint la trobava plorant. Ara, després d’acabar jo el llibre, ho entenc perfectament. Una novel·la que parla amb gran delicadesa sobre la quotidianitat de la vida de la Teresa. Una jove, mare i àvia que viu fent el cor fort. Vull rellegir el llibre quan sigui mare i quan sigui àvia perquè crec que entendré encara més les emocions de la protagonista. Ha passat a ser dels meus llibres preferits
Pocs llibres m’han fet plorar, i aquest és un d’ells. M’agradaria tornar-me’l a llegir, si puc, dos cops més al llarg de la meva vida: en la segona generació (quan sigui mare), i en la tercera generació (quan sigui àvia).
M'ha recordat molt a Mirall trencat o qualsevol llibre de la Mercè Rodoreda: un llibre que explica la vida d'una família i va saltant de generació en generació. Molt emotiu i interessant.
Un viatge vital de la Teresa que va des dels anys 50 fins els nostres dies. Ens descriu el pas del temps a través de tres generacions d’una familia. Amb alguna picada d’ull a l’estiu que comença, com ara el poble de Sorrals.
Té el títol perfecte, el temps i les èpoques passen, però les persones, sense canviar, s’adapten al nous temps, sense olvidar tot allò que els va marcar
❤️🩹 Cor fort ❤️🩹 🖋️ Sílvia Soler 📘 Univers 📖 214 pàgines 🏠 Préstec de la mama
En aquesta ocasió, la Sílvia Soler ens transporta als anys 50 per iniciar-nos en la història de la Teresa Fluvià, més coneguda al seu poble de la Costa Brava com la Teresa dels pollastres perquè treballava a una parada de pollastres del mercat setmanal del poble.
Es tracta d'una novel•la intimista sobre la vida de la Teresa i tota la seva descendència arribant fins als nostres dies.
Un llibre ple de llum i també ombres que obliguen a fer el cor fort per tirar endavant.
Una història bonica, que fa caure la llagrimeta en algun capítol concret, i que podeu llegir-vos d'una tirada en un dia festiu.
L'heu llegit? Quin és el vostre personatge preferit? Jo només tenia ganes d'abraçar la Sara.
Es com tornar a llegir "L'estiu que comença" amb algunes variacions de forma però el fons igual Els mateixos elements: poble de costa, casa gran amb taules ben parades per celebrar coses, accident mortal de cotxe, algú estimat que mor de càncer de pàncrees, marit que s'enamora d'una altra, piset damunt la botiga... Vol explicar la vida de la Teresa però a mesura que s'hi va afegint gent es dispersa i és un batibull inconexe i ple de tòpics
Se centra en la vida de Teresa y la familia que tiene y la que construirá, explicándolo de una forma muy tierna, emotiva y sin caer en dramas. En apenas 10 páginas, con una de las nietas, me llegó a emocionar, lo que pocas veces me pasa con los libros.
Ágil de leer. En un día/2 días se puede leer por completo.
El punto negativo se lo doy al final que me enfadó. No le hace justicia al personaje principal de esta gran historia y por este final tan terrible, mi nota baja a 3 estrellas que equivalen a un 7'5/10.
L’escriptura de Sílvia Soler és pausada, delicada i molt evocadora, fins al punt de recordar-me a Mercè Rodoreda. Té una manera d’observar les emocions i el pas del temps que enamora, i m’atreviria a dir que podria ser una Rodoreda del segle XXI. Tot i això, la història està marcada per desgràcies constants i girs de guió que sovint acaben en dolor. Aquesta acumulació de tristesa ha fet que la lectura se’m fes feixuga. Malgrat això, no descarto donar una nova oportunitat a l’autora, perquè la seva veu narrativa té una sensibilitat especial.
Una oda a les dones a qui s’ha empès, anys enrere i encara avui, a fer el cor fort. Però també a les que han estat valentes per trencar el cercle i s’han permès sentir, plorar, somriure i viure amb el cor a la mà. Tal i com finalment fa la Teresa❤️
He llegit Cor fort en només dos dies, perquè m’ha atrapat des de la primera pàgina. La manera d’escriure de la Sílvia Soler és propera i alhora profunda, i sap transmetre molt bé les emocions i els matisos dels personatges. La història de la família Savall m’ha encantat: tendra, realista i plena de moments que fan pensar. Una lectura que recomano moltíssim!
és un llibre molt de diumenge (literalment), que, sobretot la primera part, m’ha recordat molt a la plaça del diamant. moltes historietes que juntes formen la família, molt maco tot plegat. admiro molt a la teresa he de dir
Fantàstic relat de les diferents generacions d’una familia. Es combinen els punts de vista de les diferents protagonistes i queda molt ben retratat les diferències socials entre generacions.
Esta novela refleja a través de su protagonista Teresa, la vida de muchas mujeres que han sobrevivido diferentes generaciones de su família con alegrías y tristezas y llevando todo el peso emocional y de adaptación a su entorno.
Quantes vegades algú ha dit que la seva vida era digna de novel·la? Cor fort és la història d’una dona, com podríem ser tu i jo, que creix i es va fent forta a base de les proves que li va posant la vida. Boníssima Sílvia Soler amb aquest text simple i proper que ha tornat a despertar el desig que arribi el vespre per passar-me hores llegint-la.
La Sílvia que m’enganxa a les pàgines fins i tot quan no trobo ni un moment per dedicar-m’hi. Històries de relacions, de persones, de vida. De comprendre que el camí de viure es llarg, bonic i a vegades feixuc.
“Fer el cor fort” és la consigna que acompanya la Teresa al llarg de la seva vida. Amb només dinou anys, decideix ser mare soltera en el context conservador dels anys cinquanta, un acte de valentia que marca la seva vida i la de les dones que vindran després. Així és “Cor fort”, la nova novel·la de Sílvia Soler, una història íntima i poderosa sobre tres generacions de dones unides per les expectatives i el llegat de la resistència femenina.
L’autora escriu des d’una veritat quotidiana carregada d’empatia, i és fàcil reconèixer-hi les dones del nostre voltant. Parla de maternitat, de solitud, del pas del temps, de les decisions que configuren una vida… Però el que m’ha captivat més és com, al llarg del relat i del pas de les generacions, es percep el canvi de perspectives sobre la dona, la família i l’autonomia personal.
És una lectura àgil, però que deixa empremta; crec que per rellegir en altres etapes de la vida. Una reivindicació de la memòria de generacions de dones sovint invisibilitzades.
Un homenatge a les dones que han viscut les seves vides amb un coratge discret, i a les que avui també han necessitat fer el cor fort.
Potser sona estrany, però descriuria "Cor fort" com una abraçada. Mentre llegia, m'ha fet sentir còmoda, com a casa. Per què? Suposo que perquè és un llibre en català, escrit per una escriptora catalana i ambientat a Catalunya. No obstant, també considero que la ploma de Soler té molt de mèrit. La història és preciosa i els personatges són molt reals. De tot això és molt fàcil concloure que m'ha agradat, oi? El que m'ha deixat congelada ha sigut el final. COM? PER QUÈ?
En alguns moments m’he perdut amb tants personatges, sobretot cap al final, quan ja hi ha fins i tot nets. He tingut la sensació que la trama corria massa i no m’ho acabava d’atrapar per conèixer bé els personatges i poder-me implicar en el que els hi passava (llevat de la protagonista) o bé per generar intriga. Es presentava el conflicte i al cap de poques pàgines o fins i tot en el següent capítol ja es resolia. Tot i així, la “veu” de la Sílvia Soler i la seva manera d’explicar els sentiments sempre és maca de llegir.