Poemari que parla amb amor de les coses senzilles, quotidianes, com aquest fragment:
“L’amor bo ni es remolca ni s’estira.
L’amor no no rasa alta ni t’empeny.
L’amor no pesa, l’amor fatiga.
L’amor bo tacompanya i et comprèn.
També de les lluites i del poder que tenim com a poble:
Parla la llengua
Parla la llengua que et van ensenyar,
amb esforç, el teu avi i la teva àvia,
la que has sentit de la mare i el cant,
parla-la, fes-ho fins que et falti l'aire.
Parla la llengua del camp i la mar,
fes-li un bon lloc, no la descuidis gaire,
pel temps passat i també el que vindrà,
parla-la, és cosa d'ara i no és arcaica.
Parla la llengua que et deixa explicar
delta, muntanya, país, horabaixa,
eixir, granera, riu, esclata-sang;
parla-la, que un llarg silenci ens empaita.